FALSE FRIENDS ATTACK

Bon dia i bona hora!!

Avui parlaré dels falsos amics, en anglès false friends. Un fals amic és una paraula estrangera que s’assembla molt a una paraula de la nostra llengua però que, en realitat, no volen dir el mateix. Per tant, els falsos amics són molt problemàtics perquè molt sovint s’utilitzen erròniament com a equivalent. Per exemple, a la fotografia que he posat a la portada n’hi ha un: exit (anglès) – éxito (castellà). En anglès, exit no vol dir ‘éxito‘ en castellà, vol dir ‘salida‘. Així, doncs, en aquest cartell, hi hauria de posar: exit only – sólo salida.

Tot seguit, us posaré uns quants exemples de falsos amics entre el català o el castellà i l’anglès que molts dels meus alumnes utilitzen de manera equivocada.

SUCCESS

Aquesta paraula no vol dir ‘suceso‘ en castellà, vol dir ‘èxit’. Per tant, si algú és successful, vol dir ‘que té èxit’. Per a utilitzar-la correctament, cal dir, per exemple, That salmon dish was a success, wasn’t it? o bé She runs a very successful computer business. Per a dir ‘suceso‘, haurem de dir event.

MANIFESTATION

Si volem parlar d’una ‘manifestació que s’ha produït com a protesta o per a reivindicar alguna cosa’, llavors hem d’utilitzar la paraula demonstration. Per exemple: The students are holding a demonstration against the proposed changes. En canvi, la paraula manifestation vol dir ‘manifestació’ en el sentit de ‘mostra’. Per exemple: L’augment de l’atur és una mostra més de la incompetència del govern en anglès seria The rise in unemployment was just a further manifestation of the governments incompetence.

PRETEND

Aquest és un dels errors més freqüents que fan els meus alumnes. Pretend no vol dir ‘pretendre’, vol dir ‘fingir’. Per tant, per a dir Pretenia casar-se amb la filla del forner, cal dir He intended to marry the baker’s daughter. Si volem dir ‘fingir’, llavors podem dir He pretended to be rich.

SENSIBLE

L’adjectiu anglès sensible no vol dir ‘sensible’, sinó ‘assenyat’, per exemple: It would be sensible to take an umbrella. Si el que volem dir és Ella és molt sensible, llavors haurem de dir She is very sensitive.

CONSTIPATED

Atenció!! No digueu mai que esteu constipated, no és una cosa molt agradable de sentir! En anglès, estic encostipat es diu I have a cold. En canvi, constipated vol dir ‘anar restret’. Així, doncs, si no voleu que la gent es pensi que no aneu de ventre, millor que no digueu constipated.

LIBRARY

En anglès, library vol dir ‘biblioteca’, no pas ‘llibreria’. Si voleu dir que heu anat a la llibreria a comprar-vos un llibre, haureu de dir I went to the bookshop. En canvi, si teniu exàmens i voleu anar a la biblioteca a estudiar, podeu dir I want to go to the library.

RECORD

El verb record en anglès no vol dir ‘recordar’, vol dir ‘gravar’. Els qui hàgiu tingut un reproductor de VHS ja ho deveu saber. Pel que es veu, el jovent que ha nascut a l’època dels DVD no ha vist mai el botó record (gravar). Recordar en anglès es diu remember.

SYMPATHETIC

Encara que s’assembli molt a simpàtic, no vol dir pas això. En anglès, per a dir simpàtic hem de dir nice. En canvi, He was very sympathetic vol dir ‘ell va ser molt comprensiu’ o bé ‘va demostrar molta compassió’ segons el context.

ANNIVERSARY

Com que s’assembla molt a la paraula catalana aniversari, fa que molta gent la malinterpreti. Anniversary es refereix a l’aniversari de casats, a l’aniversari d’un esdeveniment, etc. Per exemple: Avui és el 50è aniversari de la caiguda del mur de Berlín seria Today is the 50th anniversary of the fall of the Berlin wall. En canvi, si parlem de l’aniversari d’una persona, llavors hem d’utilitzar birthday: Today is Anna’s birthday!

STRANGER

Aquesta paraula no vol dir ‘estranger’, vol dir ‘desconegut’. Per exemple, quan som petits, els nostres pares sempre ens diuen Don’t talk to strangers (‘No parlis amb desconeguts!’). Si volem dir ‘estranger’, haurem de dir foreign; per exemple foreign languages.

FAMILIAR

Si volem parlar dels nostres familiars, en lloc de dir At Christmas, my familiars* came to my house, hem de dir My relatives came to my house. En anglès, familiar és un adjectiu que vol dir ‘una cosa que em sona, que no és la primera vegada que la veig’; per exemple: That street was familiar to me.

PARENTS

Parents tampoc no vol dir ‘parientes’, vol dir ‘pares’. Així, doncs, per dir els meus pares estan sopant, no direm my fathers* are having dinner, sinó que direm my parents are having dinner.

CAREER

Quan volem parlar de quina carrera estudiem, hem d’utilitzar degreeper exemple, I am studying a degree in languages. Career no vol dir ‘carrera’ en el sentit d’estudis, sinó que vol dir ‘carrera’ en el sentit de ‘trajectòria professional’. Per tant, podem dir Many women sacrifice interesting careers for their family. 

Aquests són només alguns exemples de falsos amics, els que he vist que la gent malinterpreta més sovint. Espero que us hagi servit d’alguna cosa. Si a algú li interessen els falsos amics entre català i italià, pot llegir aquest article que vaig escriure fa temps.

French fries… or Belgian fries?

Bon dia a tothom!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules. Fa poc em vaig plantejar per què en anglès diem French fries per dir ‘patates fregides’. Són originàries de França les patates fregides? Així, doncs, em van venir ganes de saber el perquè d’aquest nom i avui m’agradaria explicar-vos el resultat de la meva cerca.

Com sovint passa amb l’etimologia, no se sap 100 % segur quin és l’origen, però hi ha diverses hipòtesis i jo us diré la més difosa. En francès, quan diem frite ens referim a una cosa que està ‘fregida’; en anglès, però, quan diuen fry pot ser ‘fregir’, ‘a la planxa’, ‘saltejat’… En anglès, fregir és deep fry. Per tant, si afegim French al davant, ens referim a ‘fregir amb molt greix’, no pas a ‘fer a la planxa’, perquè es veu que era la manera com es feia a França a finals del segle XIX. Podem trobar aquesta explicació al Online Etymology Dictionary.

D’altra banda, hi ha qui afirma que el nom ve de la Primera Guerra Mundial, quan els soldats americans van anar a Bèlgica, van tastar aquestes patates i se’n van enamorar, però com que els soldats belgues parlaven francès, els soldats americans es van pensar que eren francesos, no belgues. Per aquest motiu a Amèrica es van fer famoses com a French fries. Tot i això, sembla que aquest nom ja existia abans de la Primera Guerra Mundial, ja que en tenim constància des del 1899, quan s’afirma que “The perfection of French fries is due chiefly to the fact that plenty of fat is used” (que vol dir ‘Les patates fregides són perfectes perquè s’utilitza molt de greix’, tal com he dit abans.

Una altra paraula en què he pensat últimament és butterfly. Un alumne meu d’anglès em va fer pensar en una cosa en què mai no havia pensat: si fly vol dir ‘mosca’, llavors butterfly seria ‘mosca de mantega’? La veritat és que fa gràcia aquest raonament, però té molta raó. Vull dir que l’anglès és una llengua molt lògica a l’hora de dir les coses i sempre que tenim una paraula composta, el seu significat sempre serà el de les paraules que la formen, per exemple: raincoat (‘abric per a la pluja’, o sigui, ‘impermeable’), bedroom (‘l’habitació del llit’, és a dir,’dormitori’), dining room (‘l’habitació on es sopa’, és a dir, ‘menjador’), bedside table (‘taula del costat del llit’, és a dir, ‘tauleta de nit’), etc.

Així, doncs, com és que a la papallona se li diu ‘mosca de mantega’? Potser si cerquem l’origen de la paraula, ho podrem entendre. Després de cercar informació sobre el tema, he descobert que una possibilitat és que vingui de la idea que les papallones consumien llet o mantega. Una altra hipòtesi és que vingui del color groc clar de les ales de diverses espècies de papallones i l’última hipòtesi és que vingui del color dels excrements d’aquest insecte. Per a més informació, consulteu aquest enllaç.

“We were like peas and carrots” (Forrest Gump)

Bon dia i bona hora!

Avui m’agradaria dir unes quantes expressions, ja que són molt útils per a entendre el que ens estan dient i per a expressar tots els matisos que vulguem. Per exemple, si està plovent molt i no sabem l’expressió it’s raining cats and dogs, el nostre anglès mancarà d’una certa naturalitat i perdrem un cert matís. Doncs bé, sense més dilacions, aquí en teniu unes quantes:

Be like peas and carrots

Suposo que té sentit començar per la que fa de títol d’aquest article. Aquesta expressió vol dir que ‘dues persones són molt compatibles i que congenien molt’, per això en Forrest va dir això mateix quan parlava d’ell i de la Jenny per dir que eren molt amics.

I would bet my life on it

Diem aquesta expressió per afirmar que estem 100% convençuts del que diem, tan convençuts que fins i tot ens hi jugaríem la vida. En català, en una situació com aquesta, diríem Posaria la mà al foc.

mafoc

 

 

 

 

 

 

Third time lucky

Aquesta expressió s’utilitza quan ja has intentat fer una cosa dos cops i no t’ha sortit bé; llavors, abans d’intentar-ho per tercera vegada, díem: Third time lucky! En català i castellà, passa el mateix, també utilitzem el tercer cop per a dir quan aconseguirem una cosa. En català, díem Al tercer cop no falla! i en castellà es diu A la tercera va la vencida! Pel que sembla, no està molt clar d’on ve la creença que la tercera vegada que fem una cosa és més probable que surti bé. Tanmateix, hi ha diverses teories, que podeu trobar als enllaços que he afegit.

thirdtime

Be as snug as a bug in a rug 

Literalment vol dir ‘estar tan còmode com un insecte en una estora’. El que volem dir quan usem aquesta expressió és que estem molt còmodes (per exemple, quan som al llit ben tapadets amb la manta). La veritat és que és una expressió divertida perquè snug, bug rug sonen igual i sembla un embarbussament. Enllaç amb explicació. En català, en aquest cas, no tenim un equivalent (almenys ara no se me n’acut cap).

snuggg

In two shakes of a lamb’s tail

Quan volem dir que farem una cosa molt ràpidament, podem dir que ho farem in two shakes of a lamb’s tail. En català, però, no fem les coses “en dos moviments de la cua d’un xai”, sinó que ho fem en un tres i no res o bé en un tancar i obrir d’ulls.

Two shakes of a Lamb's tail

Squeaky clean / Clean as a whistle

Aquestes dues expressions volen dir que ‘una persona o cosa està molt neta’. Com ho diríem en català? En català, diem que està net com una patena! Diem squeaky clean perquè quan passem el dit per un got grinyola (grinyolar en anglès és to squeak). L’origen de clean as a whistle, però, no està tan clar. Hi ha diverses hipòtesis, però a mi la que més em convenç és la que diu que si un xiulet (whistle) no està ben net, no sona bé.

clean-as-a-whistle

Six of one half of a dozen of the other / Much of a muchness

Aquestes dues expressions s’utilitzen per a dir que dues coses són molt semblants. En català, la veritat és que hi he estat pensant però no se m’acut un equivalent (si a algú se li acut, si us plau que el digui), però el significat és ‘si fa no fa’. Atenció! Cal dir que tres quarts del mateix no és correcte en català, és una castellanada! En castellà, diuen de lunes a martes no te apartes.

6half

Be left on the shelf

En anglès, diuen I don’t want to be left on the shelf (significat número 3 de l’enllaç) per dir que no volen quedar-se solters. En català, podem dir quedar per tia o bé quedar-se per vestir sants.  He de dir que trobo que l’expressió quedar per tia és masclista, perquè només es refereix a les dones, com si només les dones poguessin quedar-se solteres i no pas els homes. L’origen de la dita anglesa té molta lògica: si un producte té èxit i es ven molt, it flies off the shelves; en canvi, si un producte no agrada i no es ven, it is left on the shelf. Així, doncs, es va traslladar aquesta idea a una persona que es queda soltera.

on the shelf.jpg

You silly billy!

Aquesta expressió no té molt de misteri, simplement vol dir ‘mira que ets burro!’ o bé ‘tros d’ase!’ És una expressió informal, que sobretot s’usa amb nens, però també es pot dir a un adult o al gos.

silly-billy

Miss/Mr smarty pants!

Si algú fa un comentari que ens sembla una mica repel·lent, li direm Mr smarty pants! o si és una dona, Miss smarty pants! En català, en aquesta situació podem dir-li que és un saberut.

sidebar-smartypants-book