Endavant els idiomes! a Sant Cugat

Benvinguts de nou!

Ahir vaig tenir la sort de poder participar al programa Sant Cugat a fons, d’Alba Triadó, on em van fer una entrevista sobre el blog i sobre el català. Si voleu sentir l’entrevista, només cal que cliqueu al següent enllaç: Sant Cugat a fons.

A més, voldria anunciar-vos que demà divendres a les 9:30h faré una presentació del blog al SLC de Sant Cugat (Servei Local de Català, Consorci per a la Normalització Lingüística), més concretament a la sala d’actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat. Hi esteu tots convidats! Podeu trobar més informació a l’enllaç del CNL i a l’enllaç de l’emissora Cugat.cat

Us adjunto l’enllaç d’una entrevista que ha fet Vilaweb al filòleg Pau Vidal. Crec que és interessant perquè al cap i a la fi tots dos opinem igual pel que fa a la situació del català i ho explica molt bé.

Moltes gràcies i fins aviat!

L’inconscient col·lectiu català

Bon dia a tothom!! Avui he cregut convenient escriure un article sobre alguns detalls importants que, a la majoria dels catalans, ens passen desapercebuts i que, en realitat, són punts clau per a la supervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura. Tot seguit us explicaré millor a què em refereixo.

Qui de vosaltres sabia que, en realitat, Palma de Mallorca és una castellanització del nom original català? Tal com explica Rosa Calafat en el seu llibre Per a un ús ètic del llenguatge, el nom original és Palma. Palma de Mallorca és una invenció moderna començada a difondre a partir de la reestructuració territorial de l’Estat en el segle passat: el decret de Javier de Burgos de 1883, que dividia Espanya en quaranta-nou províncies, instituïa la de Palma de Mallorca. En aquell moment, els nostres veïns espanyols es van trobar amb la necessitat de diferenciar entre Palma, Las Palmas i La Palma, tres noms amb els quals sempre s’han fet un embolic, i això va provocar l’esguerro Palma de Mallorca.

El professor de Psicologia de la Universitat de València Ferran Suay, en un article seu que parla de la intervenció psicològica sobre els hàbits lingüístics, fa unes reflexions realment importants: Suay parteix del fet que tot i tenir un context legal que despenalitza i oficialitza l’ús del català, els catalanoparlants no han arribat a fer les passes que calen perquè aquesta llengua sigui la d’ús normal al territori «I tanmateix, una majoria de la població no ho fa (parla directament en castellà), o hi renuncia amb una facilitat espaordidora (abandona el català davant el mínim senyal d’incomprensió o, fins i tot, de dubte).» Segons Suay, la causa d’aquesta actitud del parlant català prové del conjunt de creences, judicis i prejudicis que té acumulat en trobar-se amb un interlocutor que no li respon. El pas del català al castellà es dóna sovint no per raons de no entesa lingüística, sinó pel procés històric acumulat. Tot catalanoparlant, vell o jove, porta a l’esquena un cúmul de situacions comunicatives estressants: «No te entiendo, en castellano/español, por favor» és una frase que podem sentir en molts bars en demanar-hi un cafè, tot i que la distància lingüística del mot entre català i castellà és mínima.

Finalment Suay proposa les mesures següents: «Caldrà, d’entrada, que la persona identifiqui quines són les creences que actuen com a limitadors del seu comportament, per tal de substituir-los per altres de més satisfactoris. Es tracta d’aprendre a reduir la incomoditat que ens pot generar el manteniment del català. Per això cal aplicar la tècnica de l’assertivitat. La conducta assertiva consisteix a exercir els nostres drets lingüístics més que no a explicar-los o discutir-los.»

Dit això, us convido a reflexionar si us sentiu identificats amb allò que Suay descriu. Jo reconec que anys enrere ho feia, canviava al castellà, però fa uns quants anys em vaig adonar del que comporta aquest canvi, de les causes i de les conseqüències que implica. Si volem mantenir el català, haurem de fer un esforç per a no canviar de llengua amb tanta facilitat. Si nosaltres no parlem català, qui ho farà?

 

Informació extreta del llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.

 

Sabíeu que…?

Sabíeu que el venecià té paraules en comú amb el català? Vegem-ne alguns exemples:

– En italià, per dir massa’ diuen troppo (que no s’hi assembla gens); en castellà, diuen demasiado (que tampoc s’hi assembla); en venecià, en canvi, diuen massa! Exactament com en català!

– Un altre exemple és la paraula catalana got, que en venecià és gotto. Curiosament, només s’assembla a la paraula catalana, perquè en castellà és vaso i en italià és bicchiere.

– La 3a persona singular del verb voler, vol, en venecià és exactament igual: vol. En italià, en canvi, diuen vuole (o vuol).

– En venecià, per dir fora també diuen fora. En italià, en canvi, es diu fuori i en castellà, com ja sabeu, fuera.

– L’adjectiu femení bona en venecià també és bona. En italià, en canvi, diuen buona i en castellà, buena.

Sabíeu que l’adjectiu culte acaba amb e perquè si s’hagués decidit escriure cult sonaria com cul? Per tant, en Pompeu Fabra va decidir que l’ortografia fos culte.

Sabíeu que fil per randa en anglès és by heart, en italià és a memoria, en castellà és de pe a pa/al dedillo i que en francès és par coeur?

Sabíeu que sobtadament en anglès es diu cold turkey? Sí, cold turkey no vol dir ‘gall dindi fred’! S’usa sobretot per a parlar de deixar alguna cosa de cop, com ara deixar de fumar. Exemple: she quit cold turkey. En italià, en aquest cas diríem di punto in bianco.

Sabíeu que fregir i fry en anglès no és el mateix? Fa poc vaig descobrir que si volem dir ‘fregir’, hem de dir deep fry. En canvi, si volem dir ‘fer a la planxa’, llavors sí que hem d’utilitzar el verb fry. Jo pensava que per dir ‘a la planxa’ havíem de dir grilled, però es veu que grilled seria a la brasa o gratinat.

Sabíeu que per dir ‘de cop i volta’, en català també podem dir d’improvís, que en castellà  podem dir de improviso, però que en italià hem de dir ALL’improvviso? En anglès, en canvi, es diu suddenly o all of a suddenSi filem prim, en anglès, per dir que una cosa ha succeït de sobte i que, a més, nosaltres no ens ho esperàvem, podem dir que va passar out of the blue i en italià, que va passar di punto in bianco.

Finalment, m’agradaria acabar amb la traducció d’una fruita que porta uns quants maldecaps quan la vols traduir, la pruna. Primer hem de saber si és seca o no. Si no és seca, en català, diem pruna; en castellà, diuen ciruela; en anglès, diuen plum; en italià, diuen prugna; i en francès, diuen prune. En canvi, si és seca, en català diem pruna seca; en castellà, diuen ciruela pasa; en anglès, diuen prune; en italià, diuen prugna secca; i en francès, diuen pruneau. No és un embolic tot plegat?

 

El català de TV3 segons Mònica Terribas

Avui m’agradaria parlar del català que utilitzen els mitjans de comunicació, tant escrits com orals. És un català correcte? Heu observat mai algun error? Tot seguit us presentaré alguns exemples d’errors que he trobat.

1. La primera acció que desenvoluparà Condis amb el suport de la UOC per divulgar la Candidatura entre els seus clients és posar al seu abast un centenar de receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les que, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats.

La construcció preposició + article + que és incorrecta, en casos com aquest hem d’usar preposició + què o bé preposició + el qual/la qual. Així, doncs, en aquesta frase hauríem de dir receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les quals, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. o bé receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb què, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

2. A més de difondre les receptes de la cuina tradicional catalana que ha estudiat la UOC, Condis també té previst col·locar a gran part dels seus establiments de Catalunya amb expositors i flyers que inclouran les receptes de temporada que proposa aquest receptari, informació sobre la Candidatura i sobre la forma d’adherir-se a la mateixa.

Mateix/a no és un pronom, sempre ha d’acompanyar un nom. Només hi ha un cas en què s’utilitza com a pronom, quan el mateix vol dir ‘la mateixa cosa’: Sempre fas el mateix! A part d’aquest cas, mateix no s’ha d’utilitzar com a pronom per a referir-se a una cosa anteriorment esmentada. Així, doncs, s’han d’evitar frases com la de l’exemple 2. En el següent enllaç trobareu més exemples.

3. El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG, contempla tots aquests compromisos 

En català, els convenis no contemplen res perquè, que jo sàpiga, els convenis no tenen ulls. Contemplar vol dir ‘esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista’, per exemple contemplar els estels, contemplar el paisatge, contemplar una imatge. Quan parlem de lleis, podem utilitzar verbs com ara preveure: El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG preveu tots aquests compromisos.

4. No obstant, el tuit original ja corria com la pólvora i acumulava crítiques a dojo.

En castellà, diuen no obstante, però en català no. En català, hem de dir això no obstant o bé no obstant això. Hem de pensar que no obstant = malgrat. Oi que no diríem Malgrat, el tuit original ja corria… Doncs no obstant és com malgrat, no poden anar sols, sempre han d’anar acompanyats d’algun sintagma nominal: Malgrat les pluges, els excursionistes van continuar. / No obstant les pluges, els excursionistes van continuar. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: Optimot.

5. La xifra de parats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) es va situar al finalitzar el desembre del 2014 en 4,4 milions de persones.

En català, no hi ha parats perquè no tenim paro, tenim atur. Així, doncs, a Catalunya tenim aturats, no pas parats.

Finalment, avui m’agradaria destacar les paraules de Mònica Terribas quan encara era directora de TV3. En una entrevista a Crònica.cat del 6 de gener de 2010, quan se li va preguntar si el nivell de la llengua que reben els televidents de TV3 era suficientment correcte,  va respondre un rotund no i va afegir: Els nostres periodistes, els nostres professionals, els nostres artistes estan treballant molt més fora, estan parlant molt més en altres llengües, i no només en castellà, sinó també en francès, en anglès, i quan treballen en català, alguns d’ells fa temps que ja no hi treballaven. I d’altres diguem que el seu àmbit natural d’expressió i d’audició és el castellà. I això empobreix molt la qualitat de la nostra llengua. 

Què pretén dir amb això? Que parlar llengües estrangeres és una excusa vàlida per a no parlar català correctament? No hi ha periodistes capaços d’utilitzar un català correcte a Catalunya? Perquè, si n’hi ha, crec que són aquests els qui haurien de treballar a TV3, la televisió de Catalunya, no pas els qui no en són capaços. Amb aquestes paraules, Mònica Terribas està dient que les altres llengües que els periodistes parlen són més importants que el català; és a dir, per a ella és més important que els seus periodistes parlin bé l’anglès i el francès que no pas el català. I jo em pregunto: Als directors dels mitjans de comunicació francesos, també els és igual que els seus periodistes cometin errors en francès? I als directors de mitjans de comunicació anglesos, els és igual que els seus periodistes cometin errors en anglès?

Finalment, voldria afegir que, en aquesta entrevista, Mònica Terribas afirma que TV3 no pot ser la televisió dels Països Catalans, perquè no té ni l’estructura ni està creada per ser-ho. Què us sembla? Llavors, quina televisió ha de ser la nostra?

(Informació extreta del llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.)