Jeter l’argent par les fenêtres

Avui m’agradaria comparar certes expressions franceses amb els corresponents equivalents catalans. Espero que us sembli interessant.

JETER L’ARGENT PAR LES FENÊTRES

Aquesta expressió vol dir ‘gastar més del compte, sense pensar en les conseqüències’. Per exemple: En ces temps économiques difficiles, il n’est vraiment pas sage de dépenser autant. Tu devrais dire à ta sœur de cesser de jeter l’argent par les fenêtres En català, tenim una expressió semblant: llençar la casa per la finestra. Aquesta expressió significa que hem fet una despesa extraordinària força cara. Per exemple, Aquest mes m’he comprat una pantalla de plasma d’última generació, he llençat la casa per la finestra!

Aquesta expressió no se sap del cert d’on ve, però sí que se sap que al segle XVI per fer almoina als captaries, es llançaven les monedes per la finestra.

FAIRE DES FOLIES

Aquesta expressió vol dir que gastem molt, que comprem coses molt cares. Exemple:  Avec ma retraite de 500 €, je ne peux pas faire de folies.

En català, en canvi, podríem dir malgastar, dilapidar o malbaratar. Ull viu! No és correcte dir despilfarrar ni derrotxar en català!

FAIRE UNE AFFAIRE

Aquesta expressió s’utilitza per a dir que has comprat una cosa a bon preu. Per exemple: j’ai fait une affaire avec le pack de 12 pinceaux! En català, tenim la paraula ganga i, per tant, podem dir que hem trobat una ganga

ÊTRE UN PANIER PERCÉ

Aquesta expressió significa que aquella persona gasta molt. Exemple: Le Parlement est trop généreux quand il est question d’argent et qu’il est un panier percé. En català, tenim una expressió que vol dir exactament el mateix: tenir la mà foradada. Curiosament, tant en català com en francès, l’objecte en qüestió està foradat (percé); simplement en català parlem d’una mà i en francès, d’un cabàs.

La metàfora francesa ve del fet que si una persona que té un cabàs foradat va al mercat i comença a omplir-lo, gastarà els diners de manera estúpida, perquè li caurà tot pels forats.

SE SERRER LA CEINTURE

Aquesta expressió significa ‘estalviar’. En català, tenim un equivalent exacte: estrènyer-se el cinturó/estrènyer-se la cintura. Exemple en francès: Les deux régions savent qu’ elles vont devoir se serrer la ceinture. (Le Monde). Quin origen té? Doncs ve del fet que si et passes un temps sense menjar, pots estrènyer-te més el cinturó. Després, el significat s’ha ampliat i ara també es refereix al fet de privar-se d’alguna cosa que, tanmateix, volem o necessitem.

ÊTRE À DÉCOUVERT

Aquesta significa ‘estar en números vermells‘. Exemple: Je suis déjà à découvert ce mois-ci. De fet, en català, en economia, també s’utilitza l’expressió estar al descobert amb aquest significat.

AVOIR DU MAL À JOINDRE LES DEUX BOUTS

Aquesta expressió vol dir ‘tenir problemes per a arribar a final de mes‘. Exemple: L’insécurité, l’incertitude, la crainte, la difficulté de joindre les deux bouts caractérisent alors la condition ouvrière. D’on ve? Doncs es refereix als dos bouts (puntes) de l’any. És una metàfora antiga que ve del fet que la gent havia d’aguantar tot l’any amb el que els proporcionava la collita d’aquell any, havien de subsistir amb allò fins a la collita següent.

 

Per acabar m’agradaria comentar una curiositat: en francès, quan trobem un accent circumflex és un senyal que allà antigament hi havia una ‘s‘. Per exemple:

fenêtre ve del llatí fenestra. Com podeu veure, la s del llatí no apareix en francès però, en canvi, hi ha un accent circumflex. En català i en italià, ha passat a ser finestra.

apparaître ve del llatí apparescere. Com veieu, la s ha desaparegut i se li ha posat un accent. En català, s’ha convertit en aparèixer.

être ve del llatí essere. Així, doncs, veieu que passa el mateix. En català, s’ha mantingut força igual: ésser (o ser).

 

Chasing the rich points

Benvinguts de nou! Avui m’agradaria parlar de qüestions culturals. Més concretament, parlaré del que l’etnògraf Michael Agar anomena rich points: aquells detalls d’una persona d’una altra cultura que et sobten, que no t’esperes i que estableixen una diferència entre la teva cultura i la cultura de l’altra persona. Gràcies a aquests detalls, podem aprendre moltes coses sobre altres cultures.

 

ITÀLIA

En primer lloc, parlaré dels rich points que em vaig trobar mentre vivia a Itàlia, a Venècia. Crec que el que més em va impactar va ser la sopa de tortel·linis. Sí, ho heu sentit bé! Resulta que em van preguntar què volia per sopar, si pasta em semblava bé. Jo vaig que dir que sí perquè a mi m’encanta la pasta. Però clar, jo m’imaginava que pasta volia dir ‘pasta amb salsa’. Quan vaig veure els tortel·linis dins de la sopa, em vaig quedar immòbil. Crec que em vaig estar mirant la minestra (sopa) durant un minut com a mínim! Després em van explicar que si hagués volgut dir ‘pasta amb salsa’, hauria dit pastasciutta, no pasta.

Una altra cosa que em va sorprendre va ser que una noia em va preguntar estranyada Et fiques sucre al iogurt? I jo li vaig dir que només al iogurt natural, no a tots! Llavors em va explicar que a Itàlia no fiquen sucre al iogurt natural. A mi em va sobtar molt, perquè si no fiques sucre al iogurt natural és àcid i, per mi, no està gens bo. El tema del sucre al iogurt em sembla força curiós, perquè no només m’ho he trobat a Itàlia, sinó que també passa a Irlanda. De fet, després de descobrir que hi ha dos països on no posen sucre al iogurt, em vaig arribar a plantejar si potser no devem ser nosaltres els “estranys”, en lloc de pensar que els “estranys” són els altres perquè no hi fiquen sucre.

Finalment, una altra cosa que em va sorprendre molt va ser que, per a ells, no és normal que un adult begui un batut de llet i cacau (com ara el nostre Cacaolat). Com que a mi, com a molts de vosaltres, m’agrada molt el Cacaolat, quan estava a Itàlia em comprava batuts de llet i cacau (per desgràcia no eren Cacaolat). Un dia, mentre mirava la televisió, una companya de pis italiana em va dir que li havia estranyat veure que comprava batuts de llet i cacau. Jo em vaig quedar parada i li vaig preguntar per què li semblava estrany, ja que per a mi és la cosa més normal del món. Llavors em va explicar que, a Itàlia, els únics que beuen batuts de llet i cacau són els nens. Després d’aquesta conversa, vaig parlar amb més italians sobre aquest tema i vaig arribar a la conclusió que no és que estigui mal vist o “prohibit” que els adults en beguin (potser algun adult per esmorzar en beu), però no és una cosa habitual com ho és a Catalunya.

 

IRLANDA

Ara explicaré els rich points que m’he trobat amb la cultura irlandesa gràcies a la meva parella. Comencem per l’esmorzar! Una cosa que vaig notar va ser que li semblava estrany que em fiqués cafè a la llet amb cereals. Després vaig esbrinar que a Irlanda no es fiquen res a la llet amb cereals, ni cafè ni xocolata ni res. Una altra cosa que he descobert sobre la llet de l’esmorzar és que allà no s’escalfa mai, ni tan sols a l’hivern. A mi això de la llet freda a l’hivern em va impactar molt, més encara que el fet que se la beguin sense res!

Per acabar, hi ha una altra cosa que em va semblar curiosa. Resulta que un dia vaig preparar-me una torrada amb mantega i melmelada de maduixa i estava comentant al meu xicot que també fem torrades amb mantega i sucre. Quan li vaig dir mantega i sucre, va fer una cara de fàstic que em va sorprendre. La veritat és que no entenc per què per a ells és normal posar melmelada a sobre de la mantega però, en canvi, és tan estrany posar-hi sucre; perquè si ens hi fixem, totes dues coses són dolces. Però, bé, al cap i a la fi són costums de cada país, de cada cultura.

 

No sé si us sembla interessant veure aquestes diferències culturals, però a mi m’agraden molt. A més, no només és una manera d’aprendre i de tenir més cultura, sinó que també serveix per a obrir-nos la ment, per a adonar-nos que la paraula normal és molt relativa i que no tothom fa les coses com les fem nosaltres, que les coses canvien de país a país.

 

Culture: Can you take it anywhere? Michael Agar

SER I HAVER

Bon dia i bona hora! La veritat és que hi ha moltes coses que m’agradaria comentar sobre aquests dos verbs, així que millor que anem a pams.

Primer de tot, parlem del verb ser. En català, castellà i en italià tenim els verbs ser i estar, però en francès i en anglès no passa exactament el mateix. Vegem-ho!

VERB SER

  • ÊTRE (francès): En francès, el verb être comprèn el significat de ser i el significat d’estar. Per exemple, podem dir Il est intelligent (és intel·ligent) i podem dir Elle est fatiguée (està cansada).
  • ESSERE (italià): En italià, tenim el verb essere i el verb stare. El que passa és que els usos no són els mateixos que en català. En línies generals, el verb essere es fa servir per a dir on som (sono a casa, ‘sóc a casa’), com és una cosa (il giardino è molto carino, ‘el jardí és molt maco’) i com estem (sono stanca, ‘estic cansada’). El verb stare, en canvi, normalment s’usa amb adverbis: sto bene, que vol dir ‘estic bé’. Cal tenir en compte, però, que això és la regla general i que, a part dels molts casos que hi ha, els usos depenen de la zona (al sud no ho utilitzen igual que al nord). El que aquí ens interessa és veure que l’italià coincideix amb el català en el sentit que ambdues llengües tenen dos verbs: ser i estar.
  • TO BE (anglès): En anglès passa com en francès: només tenim un verb, s’utilitza el mateix verb per a dir ser i per a dir estar. Per exemple, podem dir I am very tired (‘estic molt cansat/da’) i podem dir I am tall (‘sóc alt/a’).

 

VERB HAVER

En segon lloc, voldria parlar del verb haver. El verb haver, com tots sabem, l’utilitzem per a formar els temps compostos; per exemple, He anat al teatre. Fa poc em vaig fixar que en francès i en italià, el verb haver (avoir en francès i avere en italià) també té el significat de ‘tenir‘. És a dir, a part d’utilitzar-se com a auxiliar per a formar els temps compostos, també és el verb que s’utilitza per a dir ‘tenir’: J’ai un frère (‘tinc un germà’ en francès) i Ho un fratello (‘tinc un germà’ en italià). A més, en anglès passa exactament el mateix: el verb to have no només serveix per a fer d’auxiliar, sinó que també expressa possessió: I have one brother (‘tinc un germà’ en anglès).

Com podeu comprovar, curiosament la resta de llengües que conec coincideixen en aquest aspecte i, en canvi, en català i en castellà això no passa. Però sempre ha sigut així? Doncs si investiguem una mica veiem que no, que en català haver també volia dir ‘tenir’; però aquest significat s’ha perdut en el català actual. Bé, de fet, s’ha perdut excepte en el món econòmic: en aquest context, l’haver és ‘allò que hom posseeix, moble o immoble’. En castellà, tampoc no ha sigut sempre així; en castellà antic, es deia yo he un hijo (= yo tengo un hijo). Després, però, el romanç va corrompre la conjugació llatina i va crear perífrasis basades en construccions del baix llatí, que van utilitzar aquest verb com a auxiliar: yo he comprado, él había cerrado, etc. En els seus orígens, aquestes formes volien dir ‘yo tengo comprado’, ‘él tenía cerrado’, etc., però mica en mica es va anar oblidant el significat de ‘tenir’ i van passar a significar ‘una cosa que ja està feta’.

Tenint en compte que més d’una llengua romànica dóna el significat de tenir al verb haver, que una d’aquestes llengües és l’italià (llengua que s’ha mantingut més propera al llatí) i que el català antic i el castellà antic també li donaven aquest significat, podem arribar a la conclusió que molt probablement el verb haver en llatí devia tenir aquest significat. Doncs sí, si busquem el verb haver al Diccionari de l’Enciclopèdia, podem veure que el verb habere del llatí vol dir ‘tenir’.

 

VERBS SER I HAVER

Finalment, per acabar l’article d’avui, voldria parlar de l’auxiliar que utilitzem per a formar els temps compostos. En català, en castellà i en anglès, no és complicat: sempre utilitzem el verb haver (he cantat, hem estudiat, heu anat, etc.). Això no obstant, no totes les llengües funcionen així. Per exemple, l’italià i el francès tenen dos possibles auxiliars: ser i haver. Segons el verb que utilitzem, haurem de fer servir ser o haver. Em sembla curiós que en aquestes dues llengües romàniques hi hagi dos possibles verbs auxiliars i que, en canvi, en català i en castellà no. Doncs resulta que això d’utilitzar el verb ser com a auxiliar ja passava en llatí: natus sum «sono nato». Així, doncs, suposo que aquest ús del verb esse llatí s’ha mantingut en italià i en francès i que, en canvi, en català i castellà s’ha perdut. (Enciclopèdia Treccani)

Espero que us hagi semblat interessant, fins aviat!