DIFERENTS CULTURES, DIFERENTS REALITATS

Bon dia a tothom! Avui m’agradaria parlar de diferències entre les llengües que conec més, diferències que em semblen interessants i que crec que s’haurien d’observar. Sabeu com es diu vi negre en altres llengües? Fixem-nos-hi!VI NEGRE

En català, tenim el vi blanc, el vi rosat i el vi negre.
En castellà, parlen de vino blanco, vino rosado i vino tinto (tinto = ‘vermell fosc’).
En anglès, tenen el white wine, el rosé i el red wine (red = ‘vermell’).
En italià, tenen el vino bianco, el vino rosato i el vino rosso (rosso = ‘vermell’).
En francès, hi ha el vin blanc, el vin rosé i el vin rouge (rouge = ‘vermell’).

Si us hi fixeu, pel que fa al vi blanc i al rosat, totes les llengües estan d’acord en el color, blanc i rosat respectivament. En canvi, pel que fa al vi més fosc, el català és l’únic que diu que és NEGRE, segons les altres llengües és VERMELL. Curiós, no? Aquesta diferència en la denominació ens demostra que cada llengua, i per tant cada cultura, té una manera diferent d’entendre el món. Cada cultura classifica la realitat segons la visió que té del món. Crec que és important destacar que la realitat material, una cosa que sembla tan objectiva i inequívoca, en realitat no ho és: no tothom veu la realitat de la mateixa manera.

MICHELINES

Suposo que tots sabeu què són els michelines (castellà), però sabeu per què es diu així? El Centro Virtual Cervantes ho explica de meravella i ens proporciona molta informació sobre el tema. En resum, podríem dir que ve del cognom de dos emprenedors francesos, André i Édouard Michelin. L’any 1889 van fundar una empresa amb el seu nom, la qual es dedica principalment a la producció de pneumàtics. Com tots sabeu, aquesta empresa té com a divisa un ninot blanc. Com podeu veure, aquest ninot és bastant grassonet i el seu cos està ple de cèrcols de goma blancs. Així, doncs, un dia els plecs de greix que tenim a la cintura van rebre aquest nom, a causa de la semblança existent entre aquests plecs i els cèrcols blancs del ninot esmentat.

Per a més detalls sobre l’origen d’aquesta paraula castellana, podeu anar a la web següent:

Centro Virtual Cervantes/ Rinconete/ Lengua

Ara que ja sabem com es diuen en castellà, cal esbrinar-ne el nom en altres llengües. Com es diu en català? I en italià? I en anglès? Vegem-ho!

CATALÀ: sacsons
CASTELLÀ: michelines
ANGLÈS: love handles
ITALIÀ: maniglie dell’amore

En català, no se sap segur d’on ve sacsó, pot ser que vingui del verb sacsar; és a dir, sacsejar. Si ens hi fixem, tant en anglès com en italià els anomenen ‘nanses de l’amor’ (traducció literal que ens serveix per a entendre el concepte). L’anglès i l’italià ens ajuden a entendre per què en català diem sacsons: la idea és que aquesta part del cos ens serveix per a subjectar l’altra persona mentre fem l’amor. Ara ja comença a tenir una mica més de sentit que el nom d’aquesta zona del cos vingui del verb sacsejar, no creieu?

En resum, el nom que donem a les coses del món que ens envolta reflecteix la nostra manera d’entendre el món, és el reflex de la nostra mentalitat. Tanmateix, moltes vegades no en som conscients, no ens plantegem ni l’origen dels mots ni els conceptes o idees que hi ha darrere de les paraules.

GELAT DE NATA vs GELAT DE VAINILLA

Una cosa tan simple com els sabors dels gelats i fins i tot aquí tenim problemes de traducció: en anglès, no distingeixen aquests dos sabors. Per exemple, si estem parlant del magnum frac i del almendrado, en ambdós casos ells diuen que a dins de la xocolata hi ha vanilla ice cream. Com pot ser que en el cas del magnum frac diguin vanilla ice cream si és nata i no té gust de vainilla? Doncs perquè, en anglès, vanilla també és un adjectiu que descriu un producte bàsic sense característiques especials. En el cas del gelat, quan diuen vanilla ice cream volen dir que és ‘un gelat sense un sabor especial’; és a dir, “insípid”, per dir-ho d’alguna manera.

 

EL SÍNDROME O LA SÍNDROME?

Avui em dedicaré a parlar d’uns quants errors que la gent fa en català. Comencem pel títol: és el síndrome de Down o la síndrome de Down? Doncs és LA síndrome de Down, perquè síndrome és femení.Ara fixem-nos en la fotografia que he posat de portada… Sí, és racó, i no pas recó. En el cas de síndrome, si ho diem malament és degut a una influència del castellà (en castellà síndrome és masculí), però i recó? Per què hi ha gent que escriu recó? En castellà, no diem recón o rencón, sinó rincón! Si voleu saber d’on ve, continueu llegint i ho descobrireu!

RACÓ vs RECÓ

Aquesta paraula prové de l’àrab rukún, i en català gairebé sempre s’ha escrit amb a, racó. Així ho demostren els diccionaris dels segles XV, XVI, XVII, XVIII i XIX. Després, durant les primeres dècades del segle XX, es va generalitzar la grafia amb e (recó), però a partir de la segona edició del diccionari de Pompeu Fabra (1954) aquesta forma es va abandonar definitivament i es va tornar a utilitzar racó.

DOBLE GÈNERE I DOBLE SIGNIFICAT

Hi ha alguns noms que canvien de significat si canvien de gènere, per exemple:

– EL CANAL: és ‘una obra destinada a conduir masses d’aigua derivades de rius, de torrents, de llacs, etc.’ Exemple: El canal de Panamà
– LA CANAL: és un ‘c
onducte llarg, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid. La canal del safareig. 

– EL CÒLERA: és ‘una malaltia’. Exemple: Aquell noi té el còlera.
– LA CÒLERA: és ‘una irritació violenta contra algú’. Exemple: No deixis que la còlera et domini.

UN EDITORIAL: és ‘un article’. Exemple: He llegit un editorial molt interessant aquesta setmana, no recordo a quin diari era.
UNA EDITORIAL: és ‘una empresa editora’. Exemple: L’editorial planeta és la més famosa pel que fa a la literatura castellana. 

– EL FI: és ‘la finalitat’. Exemple: El fi justifica els mitjans.
– LA FI:  és ‘el final’. Exemple: A la fi de l’any t’adonaràs del progrés que has fet.
Aquestes dues paraules sovint es confonen, perquè el fin (castellà) vol dir la fi en català, i la finalidad (castellà) seria el fi en català i suposo que això crea confusió.

– EL LLUM: és ‘un aparell que fa llum’. Exemple: Apaga el llum, si us plau!
– LA LLUM: és ‘la claror’. Exemple: Aquest pis no té molta llum.
Aquí el castellà diria la luz, per exemple Apaga la luz! i, en català, hauríem de dir Apaga el llum!

– EL PUDOR: és ‘la vergonya’. Exemple: No té gens de pudor.
– LA PUDOR: és ‘la mala olor’. Exemple: Aquesta habitació fa pudor de cremat, què ha passat?

– EL VALL: és ‘una excavació’. Exemple: A l’extrem de ponent hi ha un vall de 2 metres de fondària. 
– LA VALL: és ‘una depressió recorreguda per aigua’. Exemple: La Vall d’en Bas.

– EL CLAU: és ‘un objecte que es clava’. Exemple: Amb un cop de martell vaig aconseguir clavar el clau.
– LA CLAU: és ‘un objecte que serveix per a obrir portes’. Exemple: M’he deixat les claus de casa al cotxe! 

– UN FULL: és ‘un tros de paper i serveix per a escriure-hi’. Exemple: No puc acabar l’examen, m’he quedat sense fulls.
– UNA FULLA: és ‘un òrgan que neix de la tija d’una planta’. Exemple: A la tardor, cauen les fulles dels arbres.

Aquí el castellà també provoca confusions. Com que en castellà un full és una hoja, hi ha gent catalana que diu Em deixes una fulla? quan en realitat estan parlant de fulls.
CONFUSIONS DE GÈNERE

NOMS MASCULINS 
Ull viu! Els noms següents són masculins, no pas femenins!

– ELS afores: En Pere viu als afores de Vilafranca.
– UN avantatge: Ser ric té molts avantatges.
– EL corrent: Avui fa molt corrent d’aire.
– EL costum: Els costums canvien d’un país a l’altre.
– EL llegum: El llegum és molt sa.
– UN pendent: Va caure rodolant pel pendent.
– EL senyal: A l’autoescola t’ensenyen els senyals de trànsit.
– EL titella: De petita tenia molts titelles. 

En casos com aquests, a vegades la confusió és deguda a la influència del castellà, però a vegades crec que és deguda a la semblança entre la sonoritat de molt de corrent i molta corrent. És a dir, en català, quan pronunciem molt de sona com si diguéssim molta i, és clar, jo crec que això fa que la gent pensi que casos com aquest són femenins i que s’escriu molta corrent en lloc de molt de corrent.

NOMS FEMENINS
Atenció! Els noms següents són femenins!

– UNA anàlisi (i no pas anàlisis, que és plural!). Compte perquè en castellà és masculí i porta s final encara que sigui singular! En català, en canvi, en singular no porta s final i és femení! Exemple: Avui m’han fet una anàlisi de sang. 
– LA cercavila: Ahir van fer la cercavila de la Festa Major.
– LA suor: No m’agrada l’estiu perquè no suporto la suor!
– UNA esplendor: El sol estava en la seva més gran esplendor. 
– LES postres: Les postres eren boníssimes! Moltes gràcies!

Així, doncs, com podeu veure, en català moltes vegades ens equivoquem amb el gènere d’algunes paraules i, per tant, cal anar amb compte. Espero que us hagi servit d’alguna cosa i que ho hàgiu entès bé. Ja sabeu que si mai teniu algun dubte, podeu escriure un comentari i us el contestaré.

 

TANT SE VAL D’ON VENIM

Avui m’agradaria analitzar algunes coses del català per comparació a altres llengües. Per exemple, us heu preguntat mai per què molts cognoms castellans acaben en -ez? Sabeu què vol dir aquest sufix? Doncs ara ho descobrireu!CASTELLÀEl sufix castellà -ez vol dir ‘hijo de‘, per exemple:
– Hernández vol dir ‘hijo de Hernando
– Martínez vol dir ‘hijo de Martín
– Sánchez vol dir ‘hijo de Sancho

Curiosament, aquesta mateixa carecterística dels cognoms també existeix en anglès, en italià, en alemany, en holandès, en escocès i en irlandès; però NO existeix en català!

ITALIÀ

En italià, hi ha moltes maneres d’expressar l’origen familiar en els cognoms, però només esmentaré les més importants:

– Cognoms acabats en -i: Fan referència al grup familiar i són el reflex de l’ablatiu llatí; per exemple Danieli, Martini, etc.
– Cognoms començats per Fi-: Filangeri vol dir ‘figlio di Anger’ (‘fill d’Anger’), que ve del francès fils; o bé Firidolfi, que vol dir ‘figlio di Ridolfo’ (‘fill de Ridolfo’).

Treccani.it 

ANGLATERRA

Els cognoms que acaben en -son o sen volen dir ‘fill de’:

– Johnson vol dir ‘fill de John’
– Anderson o Andersen volen dir ‘fill d’Ander’

IRLANDA i ESCÒCIA

Els cognoms que comencen amb O’ són irlandesos, i O’ equival a la paraula of (‘de’):
– O’Hara seria ‘fill de Hara’
– O’Sullivan equival a ‘fill de Sullivan’

Els cognoms començats per Mac o Mc són escocesos i irlandesos, i mac- en escocès i irlandès vol dir literalment ‘fill de’:

– McDonald és ‘fill de Donald’
– MacIntosh és ‘fill de Intosh’

Online Etymology Dictionary

ALEMANY

Els cognoms que porten Von davant:

– Von Humboldt vol dir ‘fill de Humboldt’

HOLANDÈS

Els cognoms que porten Van davant:

– Van Gaal és ‘fill de Gaal’
– Van Gogh és ‘fill de Gogh’

Castellà, anglès, alemany i holandès: Diccionario Etimológico de Chile

Em sembla molt curiós veure que moltes llengües tenen cognoms amb aquest origen i significat i que el català, en canvi, no en té (o almenys jo ho desconec).

————————————————————————————————–

D’altra banda, m’agradaria fer una petita observació sobre la paraula mallorquina melicotó, que segons el diccionari etimològic ve del llatí malum cotonium. Em sembla molt curiós veure que el castellà i el mallorquí tenen aquest orígen i que, en canvi, el català, l’italià, el francès, l’anglès i el portuguès han agafat una altra paraula per denominar aquesta fruita:

– CATALÀ: préssec
– ITALIÀ: pesca
– FRANCÈS: pêche
– PORTUGUÈS: pêssego
– ANGLÈS: peach

que vénen de malum Persicum.

– CASTELLÀ: melocotón
– MALLORQUÍ: melicotó

que vénen de malum cotonium (literalment ‘poma de codony’).

Tot i que l’etimologia diu que ve de malum cotonium (‘poma de codony’), tinc la intuïció que el mallorquí li va donar aquest nom perquè aquest fruit és dolç com la mel i suau com el cotó (mel + cotó = melicotó), i que el castellà va agafar la paraula d’aquí i la va migadapatar posant una n final: melocotón… almenys tindria lògica. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi!