PER L’ABRIL, ROSES MIL!

Avui parlaré d’unes quantes celebracions que tenen lloc aquest mes: a Catalunya, el 23 d’abril tenim Sant Jordi, dia de la rosa i del llibre;  a Itàlia, en canvi, el 25 d’abril és la festa della liberazione (festa de l’alliberament), i només a Venècia el 25 d’abril també és la festa de San Marco i la festa del bocolo (rosa). Vegem en què consisteixen aquestes festes i quins origens tenen:23 D’ABRIL:

SANT JORDI, patró de Catalunya i DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE

La llegenda de Sant Jordi explica que en un país anomenat Silene, un drac tenia atemorits els habitants i que, per calmar-lo, li donaven de tant en tant un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia li va tocar a la filla del rei, però Sant Jordi la va alliberar i va vèncer el drac. Gràcies a això, la donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist.

Pel que fa a la tradició de la rosa, que simbolitza l’amor cortès, no se sap exactament quan va començar, però se sap que va ser fa molt de temps, perquè tenim constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Quant al llibre, l’any 1926 Espanya va instaurar el dia 23 d’abril com el dia del llibre, perquè coincidia amb la mort de Cervantes. Aquesta idea, però, la van agafar d’ Anglaterra, que ja feia temps que ho celebrava el 23 d’abril perquè coincideix amb la mort de Shakespeare. Mentre a altres llocs d’Espanya la tradició va anar desapareixent, a Catalunya ha esdevingut una de les diades més celebrades i ha contribuït a la difusió del llibre català.

A més, el 23 d’abril és el Dia Internacional del Llibre.

(Per a més informació: http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cce/recursos/present_sjordi_cat.pdf )
 25 D’ABRIL:

FESTA DELLA LIBERAZIONE (festa de l’alliberament) a Itàlia

Aquest dia és festa nacional a Itàlia. Es va triar aquesta data perquè el 25 d’abril del 1945 va ser quan Torí i Milà es van alliberar del feixisme, però altres ciutats del nord d’Itàlia van ser alliberades uns quants dies abans. De fet, el 25 d’abril representa la fi de la Segona Guerra Mundial a Itàlia: pocs dies després, Benito Mussolini va ser afusellat i les tropes alemanyes es van rendir. Així, doncs, a partir d’aquest dia es va produir un procés de transició que va dur al naixement de la República Italiana (2 de juny del 1946) i a la promulgació de la Constitució.

(Per a més informació: http://dreamguides.edreams.it/italia/25-aprile-festa-della-liberazione )

FESTA DI SAN MARCO a Venècia

Mentre per a la resta d’itàlia el 25 d’Abril només és la festa della liberazione, per als venecians aquest dia també és la festa de San Marco, el patró de la ciutat. San Marco va convertir-se en el patró de la ciutat perquè l’evangelista Marco va evangelitzar els ciutadans vènets. Així, doncs, San Marco es va convertir en el patró de Venècia i el lleó alat va esdevenir el seu símbol.

A l’època de la República de Venècia, La Serenissima (es deia així perquè serena vol dir justa), el 25 d’abril hi havia una processó a la plaça San Marco.

Avui dia, la commemoració religiosa només és el dia 25 d’abril, que va ser el dia de la mort de San Marco.


(Per a més informació: http://www.veneziasi.it/it/tradizioni-venezia/festa-san-marco.html )

FESTA DEL BOCOLO a Venècia

A la ciutat de Venècia, el dia 25 d’abril també és la festa del bocolo, mot venecià que en italià significa bocciolo i en català significa capoll de rosa. Aquest dia els homes regalen una rosa a les dones que estimen (mare, dona, filla…).

Aquest any, es farà un enorme capoll de rosa vivent a la plaça San Marco de Venècia, on participaran més de 1.000 persones. Als assistents que ho sol·licitin se’ls pintarà una rosa a la cara. Tothom qui hi vulgui participar pot fer-ho enviant un correu electrònic a Venezia Rivelata, projecte creat per Alberto Tosi i Elena Tagliapietra.

(Per a més informació: http://www.veneziaunica.it/it/notizie/bocolo-vivente-piazza-san-marco )

Ara que conec totes aquestes tradicions, em sembla molt interessant veure que dos països
coincideixen amb la tradició de regalar una rosa a la dona estimada; però, en canvi, no es fa el mateix dia ni de la mateixa manera: a Catalunya, regalem una rosa a les dones que estimem (mares, filles, germanes, amigues, xicotes, mullers…) el dia de Sant Jordi. En canvi, a Venècia (només en aquesta ciutat italiana, a la resta del país no es fa), regalen una rosa el dia de San Marco, però no es regalen llibres. A més, cal dir que a Itàlia no es celebra San Giorgio (Sant Jordi), si no és que es dona el cas que sigui el patró d’alguna ciutat, cosa que molts amics meus italians desconeixen.

 

CATALANS, CATALANES, CATALINES… VISCA CATALUNYA! AMB IL·LUSIÓ!

Avui m’agradaria comparar el sentit de l’humor en diferents llengües; perquè, com ja sabeu, canvia fins i tot entre catalans i espanyols. Fem un cop d’ull a un parell d’acudits en cada llengua: català, castellà, italià i anglès (dos d’anglesos i dos d’irlandesos).

ACUDITS CATALANS

1. – Mare, mare, al col·legi em diuen Backstreet Boy!!
– Qui, fill?
– Everybooooooody, yeeeeeah

2. Són dues olives que van caminant pel carrer, una cau i l’altra li pregunta:
– estàs bé?
– Crec que m’he trencat un os
– Calla, però si ets d’anxova!!

ACUDITS ESPANYOLS

1. Jaimito le pregunta a su madre:
– Mamá, mamá, ¿cuando acabas de hacer el amor con papá, le das las gracias?
– Ehmmmm… no… no siempre
– Entonces, ¿¿para qué sirve la educación sexual??

2. ¿Por qué los de Lepe se tiran a un pozo?
Porque en el fondo no son tan tontos.

ACUDITS ITALIANS

1. Pierino dice ad un suo amico: “Mio papà conosce 4 lingue!”
E l’altro risponde: “Mio padre ne conosce 1000.”
Pierino controbatte: “Ma com’è possibile?”
e l’altro: “Fa il medico e ogni persona che entra gli fa vedere la lingua”

2. Babbo Natale sta facendo la cacca ed ha finito la carta igenica. Per questo usa la letterina di un bambino.

ACUDITS ANGLESOS

1. – Knock, knock!
– Who’s there?
– Biggish
– Biggish-who?
– No thanks, mate!

2. A horse walked into a bar and said: A pint of beer, please!
The barman said: Why the long face?

ACUDITS IRLANDESOS

1. An Englishman, an Irishman and a Scotsman were reading a newspaper article about which nationalities’ brains were for sale for transplant purposes. An Irishman’s or a Scotsman’s brain could be bought for £500 but an Englishman’s brain cost £10,000.

“That proves,” said The Englishman, “that Englishmen are much cleverer than Irishmen or Scotsmen.”

“No it doesn’t,” said The Irishman, “it just means that an Englishman’s brain has never been used.”

2. Paddy takes his new wife to bed on their wedding night. She undresses & lies on the bed spreadeagled and says “You know what I want dont you?”

“Yeah,” says Paddy. “The whole friggin’ bed by the looks of it!”

És interessant observar que totes les llengües tenen molts acudits que comencen amb la mateixa frase. Per exemple, en català és habitual sentir “mare, mare”, en castellà són típics els acudits d’en Jaimito i dels de Lepe, en italià els d’en Pierino (que seria com el Jaimito espanyol), a Anglaterra els de “Knock, knock” i els de “A man walks into a bar” i a Irlanda els de “paddy“. A part d’això, no trobo cap altra diferència destacable.

M’ha semblat curiós que en els acudits hi hagi el mateix sentit de l’humor, perquè en programes de televisíó és molt diferent: els programes d’humor castellà a mi no em fan gràcia, només em fan gràcia els programes còmics en català. Per exemple, quan l’Andreu Buenafuente va marxar de tv3 i va posar-se a fer monòlegs en castellà a la Sexta, molta gent que el mirava en català va deixar de mirar-lo perquè veuen que canvia molt i que no és el mateix. L’humor francès no em fa gràcia, però en canvi l’humor italià me’n fa molta, el trobo molt semblant al català.

Per tant, com que havia notat aquestes diferències entre zones volia comparar acudits, perquè pensava que confirmaria la meva hipòtesi que l’humor és diferent en cada llengua; però comparant els acudits veig que no hi ha diferències, que l’acudit català de les olives no és excessivament intel·ligent, i que s’assembla als que he seleccionat en castellà. A més, els anglesos i irlandesos, que en teoria també haurien de ser d’humor intel·ligent, després resulta que també fan bromes grolleres, com podem veure en l’acudit de la dona i el marit al llit. A més, mentre llegia els acudits catalans al meu xicot em va dir que els acudits catalans eren molt semblants als irlandesos i als anglesos, que es riuen de les mateixes coses.

Al final he arribat a la conclusió que l’humor dels programes o pel·lícules és molt diferent de llengua a llengua, però que en els acudits moltes llengües són semblants i es riuen de les mateixes coses.

 

DIGUE’M ESCATOLÒGICA

AVÍS: AQUEST ARTICLE NO ÉS APTE PER A MENORS DE 18 ANYS I LES EXPRESSIONS QUE CONTÉ NOMÉS ES PODEN UTILITZAR EN SITUACIONS MOLT INFORMALS (AMB AMICS O EN FAMÍLIA)!No sé si mai us hi heu fixat, però jo fa poc em vaig adonar que la llengua catalana és molt escatològica. Un dia, mentre parlava amb els amics sobre l’origen de l’expressió molta merda! em van venir al cap altres paraules i expressions escatològiques i, després de comparar el català amb l’anglès (la llengua del meu xicot), em vaig adonar que el català és una llengua molt escatològica. Vegem-ho!

CAGATIÓ: Fer cagar el tió de nadal és una tradició que, com ja sabeu, existeix només a Catalunya. A més, en algunes famílies catalanes com ara la meva, el tió caga una caca de plàstic: quan un nen ja ha fet cagar el tió, aixeca la manta i troba una caca de plàstic vol dir que ja s’han acabat els regals.

CAGANER: Tot i que el pessebre, el fan també a la resta d’Espanya i a altres països, el caganer només existeix als Països Catalans.

MOLTA MERDA!: Tal com vaig explicar en un article anterior, aquesta expressió s’utilitza molt en el món teatral, però ara voldria destacar el fet que és una expressió escatològica. En italià, curiosament, també existeix aquesta expressió – diuen merda! – i té exactament el mateix origen. També podem dir in bocca al lupo! en italià, i la resposta ha de ser crepi! – si es respon gràcies! porta mala sort -. En francès, hi ha merde! en contextos artístics.

En anglès, en canvi, no hi ha una expressió escatològica per a aquest tipus de situació, els actors diuen break a leg! – no diuen good luck perquè es creu que porta mala sort, de la mateixa manera que hi ha la superstició que dir molta sort!  porta mala sort en català i dir buona fortuna porta mala sort en italià. Però per què es diu break a leg? Doncs es comenta que si has actuat molt bé hauràs de doblegar un genoll per a saludar el públic, i “doblegar el genoll” equivaldria a “trencar-se la cama”, més o menys.

MERDA! / ME CAGO EN …!: Com ja sabeu, quan els catalans ens enfadem diem coses com ara me cago en tot!, me cago en l’ou! o me cago en l’olla! Els anglesos, quan s’enfaden, no defequen, l’única expressió escatològica que hi ha és Shit! 

ETS UN CAGAMANDÚRRIES!: Alguns catalans utilitzem aquesta paraula en un registre vulgar per a definir una persona que és molt covarda o inútil.

TREPITJAR UNA MERDA: La saviesa popular diu que trepitjar merda porta bona sort. Es diu que si compres un número de loteria després de trepitjar una merda, et tocarà la loteria! Jo no sé si és cert perquè no compro mai loteria, ni tant sols en una desafortunada situació com aquesta; però si algú em confirma que és cert, seria qüestió de plantejar-s’ho.

FA CAGUERA!: Per exemple, quan veiem una parella d’enamorats acaramel·lats, exclamem Mare meva, fan caguera! Em va semblar curiós veure que en italià tenen una expressió molt semblant que s’utilitza amb el mateix significat: fa cagare! (‘fa cagar’ literalment, però l’equivalent català és fa caguera!).

CAGAR-SE A LES CALCES i SER UN CAGAT: Si una persona es queda paralitzada, no reacciona i no s’atreveix a fer una cosa arriscada, diem que s’ha cagat a les calces, encara que sigui un noi i dugui calçotets. Així, doncs, seguint aquesta lògica, direm que aquesta persona és un cagat.

FER UN PET COM UNA GLA: No sé per quina raó, però quan una cosa explota diem que fa un pet com una gla.

ANAR PET: En el llenguatge informal, entre amics, si algú ha begut massa i va molt borratxo, diem que anava pet.

PET DE MONJA: No, no us escandalitzeu, no té un sentit literal! Un pet de monja és una galeta petita i rodona que podeu trobar en moltes botigues d’alimentació.


ANAR DE PET A…
: Aquesta expressió, la utilitzen molt els pares, per exemple, quan diuen al seu fill que se’n vagi a dormir. La mare li diu, per exemple: Després de sopar, de pet al llit!, que voldria dir quan acabis de sopar, te’n vas directe/ de seguida a dormir!

NO S’AGUANTA ELS PETS: Amb tot el respecte del món per a la gent gran, però moltes vegades, quan volem dir que certa persona ja és vella, que repapieja, en un registre vulgar diem que no s’aguanta els pets.

PIXAR FORA DE TEST: En català, també pixem fora de test; és a dir, diem coses que no hauríem de dir en un moment determinat.

PIXAR-SE DE RIURE: Els catalans també ens pixem de riure; és a dir, riem tant que fins i tot ens pixem a sobre (metafòricament parlant, és clar!).

CAGAR-LA: Però no sempre riem, a vegades també la caguem; és a dir, fiquem la pota dient una cosa que no hauríem d’haver dit o bé fem una cosa que no hauríem d’haver fet.

VÉS-TE’N A LA MERDA!: Quan ens enfadem molt amb algú, a vegades l’enviem a la merda.

SÓN CUL I MERDA: Si dues persones són molt amigues, estan molt ben compenetrades i sempre van juntes, diem que són cul i merda. Els italians, en canvi, diuen que són “cul i camisa” (culo e camicia).

ETS UN CAGADUBTES!: Una persona que sempre està indecisa, que mai no sap què fer, és un/una cagadubtes.

EMMERDAR ALGÚ i UN MERDER!: Si algun cop us trobeu en una situació molt complicada, una situació compromesa en què dues persones estan barallades i vosaltres no sabeu a quina defensar, us heu ficat en un merder! I si, després, demaneu ajuda a algú per solucionar-ho, aquesta persona segurament us dirà que no l’emmerdeu!