Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

AN SÉAMROIGE

4
La paraula irlandesa séamroige, en anglès shamrock, significa trèvol. El trèvol és el símbol d’Irlanda, i se l’associa amb el nacionalisme irlandès. Està present en moltes coses de la cultura irlandesa: en una llegenda d’un leprechaun (follet) que s’explica als nens; en el logotip d’equips d’arreu del món, com ara el Celtic F.C. o els Boston Celtics; i també està relacionat amb el St Patrick’s day, festa nacional a Irlanda. Tot seguit, us ho explicaré en detall:St PATRICK’S DAY

El dia 17 de Març és Sant Patrick i és festa. Irlanda té més d’un patró, però Sant Patrick és el més important, ja que va ser qui va portar el cristianisme a Irlanda, i aquest país és molt religiós. St Patrick va viatjar per tot el país propagant la fe cristiana en aquella terra aleshores pagana.

Abans del cristianisme, a Irlanda eren pagans. Una de les celebracions paganes d’aquella època era Beltane: Al principi de la cerimònia el rei encenia una foguera. Però resulta que Sant Patrick en va encendre una abans, i això va fer que el rei s’enrabiés molt. Així, doncs, Sa Majestat va enviar uns quants soldats perquè el matessin i apaguessin el foc. Com que no van poder-lo apagar, molta gent van pensar que aquest sant era especial i van convertir-se al cristianisme, fins i tot gent de la cort del rei. Al rei no li va quedar més remei que deixar que Sant Patrick viatgés per tot el país per intentar convertir el poble al cristianisme. Per a explicar el cristianisme, utilitzava un trèvol que representava la Trinitat: una fulla representava el pare, una altra el fill i la tercera l’esperit sant. També es diu que a Irlanda no hi ha serps perquè Sant Patrick les va eliminar.

Actualment, el dia 17 de Març, la majoria de ciutats fan una desfilada, amb bandes de música i carrosses. És tradició portar alguna peça de roba de color verd i un petit ram de trèbols enganxats a la samarreta. Després de la desfilada, es va al bar a prendre una copa i allà regalen barrets verds del St Patrick’s day i canten música tradicional irlandesa. També és tradició que la final de la divisió local de futbol gaelic i de hurling se celebrin el dia de sant Patrick. A més, tal com podeu veure a la imatge, cada any, aquest dia el primer ministre irlandès entrega al president americà un bol ple de trèvols.

A l’estiu, molts creients pugen una muntanya anomenada Croagh Patrick, que està situada a l’oest d’Irlanda. Se’l considera un lloc sagrat perquè Sant Patrick va estar-hi durant un temps.

THE LEPRECHAUN LEGEND

La llegenda diu que the leprechaun; és a dir, ‘el follet’, ha amagat una olla plena d’or al final de l’arc de Sant Martí. Per tant, els dies que plou i surt l’arc de Sant Martí, els pares diuen als nens que han d’anar a buscar l’or que ha amagat el follet. Llavors, els nens van a buscar el final de l’arc de Sant Martí; però com que, evidentment, no troben l’or diuen als pares que no l’han trobat, i els pares contesten que és estrany, que el follet el deu haver canviat de lloc.

És molt maco explicar aquesta història als nens, però hem d’anar amb compte amb el tema dels follets: Si un dia coneixeu un irlandès, no li parleu de leprechauns; ja que per a ells és una cosa de mal gust (cutre en castellà), la típica idea esteriotipada que tenen els americans dels irlandesos. Per a entendre’ns, seria com si un estranger vingués a Catalunya i digués “Barcelona, flamenco y paella!”

Hi ha una cançó que parla del fet de dur roba verda, es diu “the wearing of the green”. Resulta que el 1798 va haver-hi una gran rebel·lió per a aconseguir la independència d’Irlanda (però no la van aconseguir fins al 1921) i els rebels anaven vestits de verd i duien una bandera verda. Després de la rebel·lió, el govern britànic va dur a terme una gran repressió i no es va permetre dur roba verda. Aquí la teniu:

The wearing of the green

Per a més informació:

Saint Patrick
St Patrick’s day

 

 

Publicat dins de CULTURA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

VET AQUÍ LA MARE DELS OUS!

3
Us heu preguntat mai per què diem pantaló, i no pas una altra paraula, per designar aquesta peça de vestir? Sabeu d’on ve? La veritat és que quasi mai no ens plantegem el perquè de les paraules o expressions, i moltes vegades l’origen és molt interessant i curiós.
Pel que fa a la paraula pantaló, ve de l’italià pantalone, però curiosament ens ha arribat a través del francès pantalon, la qual prové de l’italià. La paraula italiana significa ‘pantaló’ i prové d’un nom propi: Pantalone. Pantalone era un personatge de la Commedia dell’Arte italiana que duia un pantaló llarg vermell (d’aquí ve el nom). Després de la Revolució Francesa, quan es va deixar de portar pantaló curt i es va començar a utilitzar pantaló llarg, va ser quan els francesos es van inspirar en aquest personatge i van decidir utilitzar pantalon. Posteriorment, el català va agafar aquesta paraula francesa i la va adaptar al català pantaló.
Sabeu com es diu rompehuelgas en català? Es diu esquirol. És a dir, un esquirol és una persona que va a classe/ a treballar el dia que tothom fa vaga. Però per què diem esquirol en amb aquest significat? Seria molt més lògic dir una cosa com ara “antivagues”, no? Doncs resulta que el 1855 els treballadors de les fàbriques de Manlleu van fer vaga, tots van fer vaga excepte els qui eren d’un poble anomenat Esquirol. Per això, actualment, quan un dia hi ha vaga i algú no la fa, diem que és un esquirol; perquè fa el mateix que van fer els habitants d’aquest poble català.Molts de vosaltres ja deveu saber que els actors, en lloc de desitjar-nos sort, ens desitgem molta merda. Sabeu per què som tan escatològics? Doncs això ve de l’època que la gent anava al teatre en un cotxe de cavalls. Lògicament, com més cavalls hi havia, més públic; i com més cavalls, més excrements. Per tant, els actors volien que hi hagués molta merda, perquè això volia dir que havia vingut molta gent a veure’ls. D’aquí ve que entre els professionals del teatre ens desitgem molta merda i no pas molta sort. És més, no sé per què, es diu que desitjar molta sort porta mala sort.

Algú sap per què en castellà es diu estar sin blanca? Doncs resulta que ve de la paraula blanca, que a l’època de Felip II era una moneda de poc valor, com el duro que va haver fins fa poc a Espanya. Així, doncs, estoy sin blanca i no tengo un duro tenen el mateix significat i el mateix origen. En italià hi ha un equivalent, que seria non ho una lira (com ja sabeu, la lira era la moneda que hi havia a Itàlia abans de l’euro). I no oblidem l’expressió tan nostrada però en extinció no tinc ni un ral!

 

Publicat dins de ETIMOLOGIA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

REMEIS PER AL CATANYOL

4
Suposo que heu vist molts cartells d’aquest tipus. Doncs bé, en català és incorrecte dir No utilitzar, és un error degut a la influència del castellà. En castellà, per a donar una ordre negativa s’utilitza no + infinitiu. En català, en canvi, s’ha d’usar no + 2a persona del plural. Per tant, en el cas de l’ascensor de la foto, la frase correcta és No l’utilitzeu en cas d’emergència. Per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics com ara rètols i avisos, se sol utilitzar la segona persona del plural de l’imperatiu; és a dir, el tractament de vós (no pas el de vostè o vostès): estireu, empenyeu, no creueu les vies, etc. A més, no ens oblidem del pronom que substitueix a ascensor: el!Per desgràcia, en català hi ha bastants verbs que s’utilitzen de manera incorrecta. Tot seguit, en veurem uns quants casos:

HI HA QUE / TENIR QUE / TENIR DE / SER PRECÍS

Deveu haver notat que molta gent utilitza aquestes construccions per a expressar obligació, per exemple: Hi ha que estudiar molt; Tinc que estudiar o bé Tinc d’estudiar i Per a aprovar és precís estudiar molt. Les construccions hi ha que, tenir que i tenir de no existeixen en català; ser precís, en canvi, sí que existeix, però té un significat molt diferent: l’adjectiu precís vol dir ‘exactament determinat o definit, no equívoc’. Per exemple, podríem dir frases com ara El metge va fer un diagnòstic precís (és a dir, amb precisió).

En català, tenim moltes perífrasis i construccions que expressen obligació:

Haver de + infinitiu: Divendres he d’entregar un treball.

Deure + infinitiu: L’ésser humà deu menjar per viure.

Cal + infinitiu: Cal menjar a poc a poc.

Ser necessari: És necessari menjar a poc a poc.

S’ha de + infinitiu: S’ha de respectar el medi ambient.

QUINA HORA ÉS? NO HO SÉ, SERAN LES QUATRE

Segur que heu sentit diàlegs d’aquest tipus. En aquest cas, el futur no s’utilitza com a futur pròpiament dit, sinó que s’utilitza per a expressar probabilitat: Exemples: Aquest regal serà de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, serà en una reunió de feina; No sé quin preu té, serà 10 euros aproximadamentTanmateix, aquest ús del futur és incorrecte, per a expressar probabilitat una opció és el verb deure + infinitiu. Així, doncs, aquestes frases s’haurien de formular de la següent manera: Aquest regal deu ser de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, deu ser en una reunió de feina; No sé quin preu té, deu ser 10 euros aproximadament. Curiosament, l’italià s’assembla al castellà, perquè també expressa probabilitat amb el futur: che ore sono? boh, saranno le dieci! L’anglès, en canvi, fa com el català, utilitza el verb deure (must): She must be quite rich, because she bought a ferrari! Un altre recurs per a expressar probabilitat és amb l’adverbi potser: Potser no contesta perquè està enfeinada.

EL CONÈIXER BÉ DIFERENTS IDIOMES OBRE MOLTES PORTES

Llevat de casos molt concrets, no es pot posar article davant d’un infinitiu (el conèixer). En casos així, cal dir Conèixer bé diferents idiomes obre moltes portes o bé Saber molta història no et dóna dret a tractar-me així.

GERUNDI

Aquest és un dels grans temes, el gerundi s’utilitza molt més sovint del que s’hauria d’utilitzar. A continuació, us faré una llista de tots els usos erronis del gerundi:

– Quan expressa una acció posterior a l’acció del verb principal: Va caure trencant-se la cama. Evidentment, primer caiem i després ens trenquem la cama, per tant no podem usar el verb trencar en gerundi. La frase correcta seria Va caure i es va trencar la cama.

– Quan equival a una oració subordinada amb el valor d’un adjectiu: El Govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris (vol dir un decret que regula els estudis universitaris).

– Quan expressa la finalitat: Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns (hauria de ser per defensar els veïns).

– Quan equival a una frase amb la conjunció i: El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament. Aquí el que es vol dir és que El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament. 


DE + INFINITIU

En català, no tenim la combinació de + infinitiu per a dir una condició, per exemple: D’haver-ho sabut, no hi hauria anat. En casos així hem de dir Si ho hagués sabut, no hi hauria anat.  

PORTAR + GERUNDI

Quan volem expressar la durada d’una acció, no és correcte dir Porto tres hores esperant-te o Porto cinc anys treballant aquí. Això és un calc de l’expressió castellana llevo (tanto tiempo) haciendo (tal cosa).  Així, doncs, en català correcte hem de dir Fa tres hores que t’espero o bé Fa cinc anys que treballo aquí. 

 

 

AI, SI JOAN XURIGUERA AIXEQUÉS EL CAP!

12
Publicat el 8 de març de 2014
Segur que molts de vosaltres heu vist mil cops aquest cartell per Barcelona, però segurament molt pocs us deveu haver adonat dels dos errors garrafals que hi ha.En primer lloc, veiem la frase Fes-te’n soci d’ Aldees infantils SOS. No us grinyola una mica? Doncs sí, aquí sobra el pronom en ( ‘n ), perquè ja posa d’Aldees infantils SOS, per tant el pronom sobra i la frase hauria de ser Fes-te’n soci. Els pronoms serveixen per a substituir noms o sintagmes nominals i els posem per no repetir una cosa que ja hem dit. Per exemple, si ja he dit que vull comprar pomes i algú em vol preguntar quantes en vull, em dirà quantes en vol?; on el pronom en substitueix pomes. Per tant, si dic en no dic pomes. En aquest cartell passa el mateix: si poso el pronom en, no he de posar d’Aldees infantils SOS.

El segon error i el més greu és Trucan’s. Com molts ja sabeu, el pronom que es refereix a nosaltres és ens. Quan aquest pronom va darrere d’un verb que acaba en vocal, per no tenir dues vocals juntes traiem la e del pronom i ens queda ‘ns, oi? Per tant, si ho ajuntem al verb Truca ens queda Truca’ns, i no pas Trucan’s! Ull viu!

A part d’aquest cartell, avui m’agradaria parlar d’altres errors de morfologia verbal molt comuns que esgarrifarien el pobre Joan Xuriguera, l’autor del llibre verd de verbs catalans que tothom que ha estudiat català té a casa:

1. SAPIGUÉS, SAPIGUESSIS, SAPIGUÉS, SAPIGUÉSSIM, SAPIGUÉSSIU, SAPIGUESSIN I SAPIGUT: Quants de vosaltres heu dit o heu sentit dir coses com ara si ho hagués sapigut, no li hauria dit això! o bé si ho sapigués, t’ho diria? Doncs no són correctes! Sapigués, sapiguessis, etc. no són formes verbals correctes en català. En català, el present de subjuntiu del verb saber és sàpiga, sàpigues…, però l’imperfet de subjuntiu és sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabéssiu, sabessin i el participi és sabut, no pas sapigut.

2. QUEPO (present), CAPIGUÉS, CAPIGUESSIS, CAPIGUÉS, CAPIGUÉSSIM, CAPIGUÉSSIU, CAPIGUESSIN I CAPIGUT: Igual que passa amb el verb saber, l’imperfet de subjuntiu i el participi del verb cabre que molts hem utilitzat no és correcte, cal dir si hi cabés ho posaria dins de la bossa o no hi ha cabut, en comptes de capigués i capigut. Així, doncs, l’imperfet de subjuntiu del verb cabre és cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin; i el participi és cabut.

3. BEGUENT, RIGUENT: És incorrecte dir no et passis tot el dia beguent o ens vam passar tota la tarda riguent. En lloc de beguent hem de dir bevent i en comptes de riguent direm rient.

4. POGUER, SAPIGUER: Els verbs poguer i sapiguer són incorrectes, en català tenim els verbs poder i saber. Així, doncs, quan algú ens pregunti per què no hem fet una cosa, no direm ho sento, no vaig poguer, sinó no vaig poder.

5. CONEIXO, CONEIXI: Frases com ara No el coneixo gaire, només l’he vist un dia o bé quan el coneixi millor, potser li dic de quedar són incorrectes! Coneixo i coneixi no existeixen, hem de dir jo conec i quan el conegui millor

6. FAGI, FAGIS, FAGI I FAGIN: Molta gent diu quan fagi els deures o quan et fagis gran... però no és correcte, el present de subjuntiu en català del verb fer és faci, facis, faci, fem, feu, facin.  

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari