CONAS ATÁ TU?

Avui m’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre la cultura irlandesa. La frase que he posat de títol és en gaèlic irlandès, que és la llengua celta que hi ha a Irlanda, a més a més de l’anglès. Conas atá tu? vol dir Com estàs?, que en anglès seria How are you? A l’escola estudien tant anglès com irlandès; però per desgràcia, l’anglès té un paper internacional tan important que ha fet que l’irlandès acabi arraconat i que molt poca gent el parli (està molt més infravalorat que el català). Tot i això, a mi em sap molt greu que es perdi i m’agradaria defensar-lo, de la mateixa manera que defenso la meva llengua, el català; perquè penso que totes les llengües han de ser respectades.Irlanda té dos esports nacionals que no existeixen en cap altre lloc: el hurling i el gaelic football. El tipus de futbol que nosaltres coneixem també hi existeix, però a Irlanda té poquíssima importància. (Per abreujar, a partir d’ara, el nostre futbol l’anomenaré futbol, i el gaelic football l’anomenaré futbol gaèlic.) Perquè us en feu una idea, un partit de futbol reuneix aproximadament 2.000 seguidors i, en canvi, un partit de futbol gaèlic en té 30.000. Malgrat la gran popularitat del hurling i del futbol gaèlic, els jugadors d’aquests esports no cobren. Em commou veure que, per a ells, l’esport no és un negoci, sinó una qüestió absolutament patriòtica i altruista. Tots els jugadors tenen altres feines amb les quals es guanyen la vida, juguen simplement per pur amor a la cultura irlandesa. La majoria d’irlandesos són de l’equip de futbol gaèlic de la seva comarca (county), i alguns d’ells també són d’un equip de futbol anglès. Us deveu preguntar per què no són d’un equip de futbol irlandès. Doncs la resposta és que, com que per als irlandesos el futbol no és gaire important, tots els bons jugadors se’n van als equips anglesos per jugar a la lliga anglesa, que té més seguidors. Com a conseqüència, als equips irlandesos no hi ha bons jugadors ni s’hi inverteixen gaires recursos i, per tant, no tenen gaires seguidors. També tenen el rugby, que no és tan popular com el futbol gaèlic, però ho és més que el futbol.Pel que fa al menjar, l’aliment més destacat de la dieta irlandesa és la patata, més concretament el puré de patata (mashed potatoes). També es menja molt de bròquil (broccoli), moltes pastanagues (carrots) i bastanta coliflor (cauliflower). El plat més típic és l’Irish steaw, que és l’estofat irlandès. Un altre plat important és bacon and cabbage, que inclou bacó (bacon), col (cabbage), puré de patates (mashed potatoes) i una salsa. El puré de patata el mengen amb tot, per acompanyar qualsevol plat. Podríem dir que equivaldria al nostre pa, ja que hi ha molta gent que menja pa per acompanyar qualsevol plat. Aquesta gran fama que tenen les patates ve de quan Irlanda era un país pobre, quan la gent menjava el més barat que hi havia i les patates eren força econòmiques i fàcils de conrear en un clima com aquell.

Una cosa que resulta força estranya a una persona mediterrània com jo és veure que mengen les verdures sense amanir, només amb sal. Crec que de totes les diferències culturals que he detectat fins ara entre el meu xicot i jo, aquesta és la que més m’ha impactat. Després de reflexionar-hi fredament, he arribat a la conclusió que el meu estupor és degut al fet que a Catalunya, com a la resta d’Espanya i a Itàlia, la verdura és part essencial de la nostra dieta: tenim molta més varietat de fruites i verdures i ens hi mirem més a l’hora de cuinar-les. Ells, en canvi, mengen sempre les mateixes verdures (broccoli, carrots, potatoes, onions, beans i peas) i comprar-les congelades és una cosa normal per a ells, de la mateixa manera que se les mengen sense oli ni res, només amb sal. De fet, per a ells és tan estrany posar oli a la verdura que el primer cop que vaig dinar amb la família del meu xicot, el seu germà em va dir molt sorprès: “olive oil?”. Quan el meu xicot li va explicar que nosaltres posem oli a la verdura, a la carn i a moltes coses més, el seu germà va dir: “It’s like putting ketchup on a fried egg!” (és com posar ketchup a un ou ferrat!, és a dir, una cosa inimaginable). Per a mi, en canvi, el que és inimaginable és menjar-me la verdura, la carn, el pollastre i el peix sense posar-hi oli, té molt mala pinta, seria molt insípid i sec.

Com podeu veure, malgrat el món globalitzat en què vivim, malgrat tenir McDonalds i Zara per tot arreu, països molt propers com Catalunya i Irlanda encara conserven tradicions que diferencien de la resta de països. Així, doncs, tal com diuen en italià: paese che vai, usanze che trovi; és a dir, cada terra fa sa guerra!

 

BON DIA I BONA HORA!

Tothom sap quins són els dies de la setmana, però sabeu d’on vénen aquests noms? Si no ho sabeu, continueu llegint! Avui us explicaré l’origen dels dies de la setmana i el significat que tenen.La paraula setmana ve del llatí septimana (‘set dies’). Els noms dels dies provenen dels cossos celestes que els mesopotàmics veien, i els romans ho van adoptar per donar un nom als dies. Tant els mesopotàmics com els romans més tard associaven els cossos celestes als déus, per això van triar aquests noms i no pas uns altres.Si ens hi fixem, els noms dels dies en totes les llengües romàniques (les que conec) tenen el mateix origen i es manté força clarament la forma llatina, i fins i tot les germàniques (anglès i alemany) també hi estan relacionades. Vegem-ho:

LUNAE DIES (en llatí significa ‘dia de la lluna’)

romàniques:

– català: dilluns
– castellà: lunes
– italià: lunedì 
– francès: lundi 

germàniques:

– anglès: Monday 
– alemany: Montag  

En totes les llengües esmentades significa ‘dia de la lluna’.

MARTIS DIES (significa ‘dia de Mart’, déu de la guerra)

romàniques:

– català: dimarts
– castellà: martes
– italià: martedì
– francès: mardi

germàniques:

– anglès: Tuesday
– alemany: Dienstag

Les llengües romàniques conserven l’arrel del déu Mart (Martis), mentre que les germàniques prenen el nom del déu Tiw, que és el déu nòrdic de la guerra.

MERCURI DIES (vol dir ‘dia de Mercuri’, déu dels comerciants)

romàniques:

– català: dimecres
– castellà: miércoles
– italià: mercoledì
– francès: mercredi

germàniques:

– anglès: Wednesday
– alemany: Mittwoch

Com podem veure, totes les llengües conserven la forma del llatí (mercuri). L’anglès dedica aquest dia al déu Woden, el principal déu de la mitologia nòrdica. En alemany, en canvi, Mittwoch simplement vol dir que és ‘el dia del mig de la setmana’. 

IOVIS DIES (significa ‘dia de Júpiter’, déu pare, com Zeus per als grecs)

– català: dijous
– castellà: jueves
– italià: giovedì
– francès: jeudi

germàniques:

– anglès: Thursday
– alemany: Donnerstag

Per als romans, Júpiter és el déu de les tempestes. Precisament el nom alemany d’aquest dia significa ‘el dia del tro’; i en anglès prové del déu Thor, que és qui causava els trons.

VENERIS DIES (vol dir ‘dia de Venus’, deessa de la bellesa i de l’amor)

romàniques:

– català: divendres
– castellà: viernes
– italià: venerdì
– francès: vendredi

germàniques:

– anglès: Friday
– alemany: Freitag

Es pot veure molt clarament que totes les llengües romàniques l’agafen de la deessa Venus i que en les germàniques, en canvi, prové de la deessa Freya (l’equivalent de la nostra Venus).

SATURNI DIES (‘dia de Saturn’, déu del temps)

romàniques:

– català: dissabte
– castellà: sábado
– italià: sabato
– francès: samedi

germàniques:

– anglès: Saturday
– alemany: Samstag

L’anglès conserva de forma evident l’origen llatí: Saturn + day (‘dia de Saturn’). La majoria de les llengües romàniques i l’alemany fan referència a una festa jueva, el Sabbath (repòs).

SOLIS DIES (‘dia del sol’) o DOMINICA (‘dia del Senyor’)

romàniques:

– català: diumenge
– castellà: domingo
– italià: domenica
– francès: dimanche 

germàniques:

– anglès: Sunday
– alemany: Sonntag

A trets generals, en totes les llengües hi ha un origen romà, però les romàniques han canviat el significat clàssic pel religiós Dominicus dies, dia del Senyor.

Després d’haver donat una ullada a tots els dies, ens adonem que en català conservem di del llatí dies en tots els dies de la setmana, però que en castellà s’ha omès. És curiós veure que, en realitat, el castellà és l’única llengua romànica que ho ha omès; perquè el català, l’italià i el francès conserven di, l’anglès utilitza day (que vol dir ‘dia’) i l’alemany usa Tag (que també vol dir ‘dia’). Si ens hi fixem, veurem que en català el di és la primera síl·laba de la paraula (dilluns, dimarts…) i,en canvi, l’italià i el francès ho posen al final (lune, marte… en italià, i lundi, mardi… en francès). Curiós, no?

 

FONTS CONSULTADES:

Diccionario etimológico De Chile

Blog del Consorci per a la Normalització Lingüística

Online Etymology Dictionary (Diccionari etimològic anglès):

 

ARA ÉS L’HORA D’ESTAR ALERTA

Avui voldria parlar-vos de com dir l’hora en diferents idiomes. Feia dies que tenia ganes de fer-ho, perquè m’he adonat que el sistema que utilitza el català és diferent de la manera com les altres llengües diuen l’hora. Tot seguit explicaré la manera correcta de dir l’hora en català, en castellà, en anglès, en italià, en francès i en alemany. Per qüestions d’espai, he abreujat el nom de les llengües de la següent manera:CA: Català
CAS: Castellà
AN: Anglès
I: Italià
F: Francès
AL: Alemany

Si veieu dues frases de la mateixa llengua significa que en aquella llengua hi ha dues possibilitats.

                                     

CA. les cinc (en punt)        CA. les tres i cinc               CA.un quart menys cinc
CAS. las cinco (en punto)  CAS. las tres y cinco          de cinc
AN. it’s five o’clock             AN. it’s five past three      CA.les quatre i deu
I. sono le cinque (precise) AN. it’s three oh five         CAS. las cuatro y diez
F. Il est cinq heures (pile)  I. sono le tre e cinque      AN. it’s ten past four
AL. Es ist fünf Uhr              F. Il est trois heures cinq  AN. it’s four ten
AL. Es ist Punkt fünf          AL. Es ist fünf nach drei    I. sono le quattro e dieci
F. Il est quatre heures dix
AL. Es ist zehn nach vier                                   

CA. un quart de set      CA. un quart i cinc de set CA. dos quarts menys cinc
CAS. las seis y cuarto   CAS. las seis y veinte     de sis
AN. it’s a quarter          AN. it’s twenty past six  CA. un quart i deu
past six                         AN. it’s six twenty          de sis
AN. it’s six fifteen          I. sono le sei e venti      CAS. las cinco y veinticinco
I. sono le sei                 F.Il est six heures vingt AN. it’s twenty-five
e un quarto                   AL.Es ist zehn vor          past five
F. Il est six heures        halb sieben                    AN. it’s five twenty-five
et quart                                                               I. sono le cinque e venticinque
AL.Es ist Viertel nach                                           F.Il est cinq heures vingt-cinq
sechs                                                                   AL. Es ist fünf vor halb sechs

                                  

CA.dos quarts de dues   CA. dos quarts          CA. tres quarts menys cinc
CAS. la una y media        i cinc de vuit              CA. dos quarts i deu de nou
AN. it’s half past one      CA. tres quarts menys CAS. las nueve menos veinte
AN. it’s one thirty           deu de vuit                 AN. it’s twenty to nine
I. è l’una e mezzo/a       CAS. las ocho menos AN. it’s eight forty
F. Il est une heure et     veinticinco                 I. sono le nove meno venti
demie.                            AN. it’s twenty-five   F. Il est neuf heures moins vingt
AL.Es ist halb zwei         to eight                    AL.Es ist zehn nach halb neun
AN. it’s seven thirty-five
I.sono le sette
e trentacinque
F.Il est huit heures moins
vingt-cinq
AL. Es ist fünf nach halb acht

                                

CA.Tres quarts              CA. Tres quarts i cinc     CA. les nou menys cinc
de tres                          de quatre                      CA. tres quarts i deu de nou
CAS. las tres                 CAS. las cuatro             CAS. las nueve menos cinco
menos cuarto                menos diez                   AN. it’s five to nine
AN. it’s a quarter          AN. it’s ten to four       AN. it’s eight fifty-five
to three                        AN. it’s three fifty          I. sono le nove meno cinque
AN. it’s two forty-five    I. sono le quattro         F. Il est neuf heures moins cinq
I. sono le tre meno       meno dieci                    AL. Es ist fünf vor neun
un quarto                     F.Il est quatre heures
F.Il est trois heures      moins dix
moins le quart              AL. Es ist zehn vor vier
AL. Es ist Viertel
vor drei

En català, també diem un quart i mig de cinc (16:23h), dos quarts i mig de cinc (16:37h) i tres quarts i mig de cinc (16:52h). Curiosament, aquest concepte dels quarts i mig no existeix en les altres llengües. Tal com heu pogut observar, si són les 17:25h, en català tenim dues possibilitats: un quart i deu o bé dos quarts menys cinc. Tot i que ambdues són correctes, tendirem a utilitzar la del quart més proper a l’hora en qüestió; per tant, en aquest cas direm dos quarts menys cinc.

En anglès, ja veieu que sempre hi ha dues possibilitats: l’opció amb past/to i l’opció de dir la xifra de l’hora amb la xifra dels minuts. Fins fa poc, l’única opció era la de past/to (it’s twenty past five, per exemple), però l’arribada dels rellotges digitals va fer que es comencés a dir l’hora en format digital (it’s five twenty, per exemple). Amb el pas del temps s’ha acabat imposant la forma digital, i actualment quasi ningú utilitza la forma amb past/to, fins i tot les acadèmies d’anglès estan començant a ensenyar la forma digital de dir l’hora.

En castellà, si us hi fixeu, veureu que s’utilitza el mateix sistema que en anglès (que la forma amb past/to).

L’italià fa servir el mateix sistema que el castellà, amb l’única excepció del minut 35, en què el castellà compta els minuts que queden per a l’hora següent (menos venticinco) i l’italià, en canvi, compta els que passen (e trentacinque).

El francès, però, utilitza exactament el mateix sistema que el castellà: fins al minut 30 diu els minuts que passen i, a partir del minut 30, diu els minuts que queden per a l’hora següent.

L’alemany utilitza una lògica semblant a la de l’anglès tradicional: primer diu els minuts que queden o que passen, després diu nach/vor (que és com past/to en anglès) i finalment diu l’hora de la qual passen o l’hora següent. Tot i això, té una lògica un pèl més complexa que la de l’anglès, perquè quan l’anglès diu que queden vint-i-cinc minuts per a les vuit (it’s twenty-five to eight) l’alemany diu que passen cinc minuts de dos quarts de vuit.

Si ens hi fixem, veurem que el català té una concepció de l’hora diferent de la resta de llengües: en català, parlem de l’hora següent a partir del minut 10 (les 14:10h és un quart menys cinc de tres), mentre que les altres llengües ho fan a partir del minut 30 (o del minut 20 en el cas de l’alemany). El català és l’única llengua que parla d’un quart de l’hora següent, la resta de llengües diuen que passa un quart de l’hora actual. Si us hi fixeu, el català té una altra lògica. Una lògica més rebuscada i menys espontània que la resta de llengües, però. Suposo que per aquest motiu molts catalans no diuen l’hora correctament, però amb esforç es pot fer tot! Ara és l’hora d’estar alerta!

Per a més informació sobre l’hora en català: Optimot i Consorci per a la Normalitzacio Lingüística

 

CADA LLENGUA ÉS UNA VISIÓ DIFERENT DEL MÓN

Avui m’agradaria dedicar l’article a les expressions i als proverbis italians. N’hi ha moltíssims, però avui us en presentaré uns quants. Per explicar-los, diré la corresponent traducció en català. En alguns casos també els traduiré al castellà i/o a l’anglès. Espero que us agradi i que us sigui útil.
CHI DI SPADA FERISCE DI SPADA PERISCEAquesta equival al català ull per ull, dent per dent. En castellà, és igual: ojo por ojo, diente por diente.

CHI LA DURA LA VINCE

Aquesta dita ens diu que amb constància podem aconseguir qualsevol cosa. En català, diem Qui cerca troba. En castellà, en canvi, diuen Quien la sigue la consigue.

CHI NON RISICA NON ROSICA

Aquesta m’agrada molt perquè rima. El verb risicare és la forma toscana del verb italià rischiare (arriscar), i només s’usa en aquest proverbi. És curiós perquè la corresponent dita catalana també rima: Qui no s’arrisca no pisca. A més, el verb piscar en català tampoc s’utilitza, només l’utilitzem en aquest proverbi.

CHI VA PIANO VA SANO E VA LONTANO

Significa que cal fer-ho tot a poc a poc. En català, diem De mica en mica s’omple la pica per dir que si fem les coses a poc a poc, les farem bé. També podem dir A poc a poc i bona lletra! En castellà, en canvi, pensen en “vestir-se” i diuen Vísteme despacio que tengo prisa. En anglès, es diu More haste, less speed.

L’ERBA DEL VICINO È SEMPRE PIÙ VERDE

Aquesta expressió significa el que en català diem Sempre volem el que no tenim, per això en italià diuen que ‘l’herba del veí sempre és més verda’ (literalment); és a dir, que sempre volem el que tenen els altres. En anglès, curiosament, també utilitzen la mateixa metàfora i diuen The grass is always greener on the other side (of the fence). La part entre parèntesis és opcional.

MAL COMUNE, MEZZO GAUDIO

Aquesta equival a l’expressió castellana Mal de muchos, consuelo de tontos. En català, l’expressió correcta és Mal de molts, conhort de boigs. El verb conhortar significa ‘consolar-se’.

OGNUNO TIRA L’ACQUA AL SUO MULINO

Això equival a escombrar cap a casa, que diem els catalans, o bé fer anar l’aigua al seu molí. En castellà, en canvi, es diu barrer hacia/para dentro.

CHI DORME NON PIGLIA PESCI

Aquesta expressió em sembla molt divertida. Vol dir que Qui matina fa farina; és a dir, que no s’ha de perdre temps, perquè si perds temps al final no faràs res. També podem dir Qui no s’espavila no fila. En castellà, tenim A quien madruga, Dios le ayuda o bé No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy. En anglès, en canvi, parlen d’ocells i cucs: the early bird catches the worm o Don’t leave for tomorrow what you can do today.

AVERE IL PROSCIUTTO SUGLI OCCHI

Fa gràcia perquè, segons els italians, si no t’adones d’una cosa òbvia, és perquè tens pernil a sobre dels ulls. En canvi, segons els catalans, si una persona no veu una cosa molt evident, diem que té un pa a l’ull (tenir un pa a l’ull) i no pas pernil.

Com podeu veure, totes les cultures volen expressar les mateixes idees, però ho fan de manera diferent, amb diferents metàfores o expressions. Per exemple, tant catalans com italians expressen en la seva pròpia llengua que una persona no s’adona d’una cosa molt evident, però els italians pensen en pernil i els catalans, en pa. Això demostra que cada llengua expressa una manera diferent d’entendre i d’interpretar el món i que, tal com diu la hipòtesi de la relativitat lingüística de Sapir-Whorf, la llengua materna que cadascú té determina la manera d’interpretar el món que ens envolta. És a dir, cada llengua implica una manera diferent d’interpretar la realitat.

 

Oro benon!

Bon dia! Avui m’agradaria parlar de Venècia, de la llengua vèneta; per això he posat aquesta imatge: Pitura freska és un grup de música que canta en venecià. Abans de marxar de Venècia, les meves amigues venecianes em van regalar un llibre de proverbis venecians amb la corresponent explicació en italià i un diccionari italià-vènet. Quan em vaig llegir el llibre, vaig pensar que algun dia podria escriure sobre el tema. Així, doncs, avui seleccionaré algunes dites venecianes i us les explicaré. Espero que us sembli interessant.ORO BENON!

La frase que he posat de títol és la manera veneciana de dir l’italià benissimo! o ottimo! (traduït al català seria perfecte!). S’utilitza com a resposta quan algú et fa una proposta que et sembla bé.

IL SAGGIO NON SA NIENTE, L’INTELLIGENTE SA POCO, L’IGNORANTE SA MOLTO, EL MONA SA TUTTO!

Aquest proverbi, l’he escrit en italià, l’únic que està en venecià és el mona; ja que al bar on el vaig veure estava escrit així. Per als qui no sabeu italià, en català seria El savi no sap res, l’intel·ligent sap poc, l’ignorant sap molt i l’idiota ho sap tot! El que ens diu aquest proverbi és que com més saps, més conscient ets del que encara no saps; és a dir, com més aprofundeixes en l’estudi d’un tema, més conscient ets de la complexitat d’aquell tema i, per tant, t’adones que encara et queda molt per a aprendre.

A SON DE DAI E DOI A QUALCOSSA SE RIVA

En italià seria A forza d’impegno si arriva allo scopo. En català tenim una expressió que expressa la mateixa idea: mica en mica s’omple la pica. És a dir, hi ha certes coses que s’aconsegueixen gràcies a la constància i a l’esforç.

GNANCA PAR MORTE MORIR!

És el que en italià es diu neanche per idea!, tot i que en venecià és més fort. En català seria ni que em matin!, que seria l’equivalent fort de ni pensar-hi!/ni somniar-ho! 

PISSAR FORA DEL BOCAL

És curiós perquè s’assembla molt al nostre pixar fora de test. De fet, si ho traduïm literalment vol dir pixar fora de test, però en realitat aquesta expressió equival a allò que en català diem passar de la ratlla (quan fem una cosa que no hauríem d’haver fet, una cosa excessiva).