PER… O PER A? that is the question!

A petició d’un seguidor d’aquest blog, avui parlaré del tema més espinós i més debatut de la llengua catalana: PER I PER A. Tenint en compte que és el tema que més costa fins i tot als estudiants de Traducció i Interpretació i que, a més, ni els mateixos experts no es posen d’acord a l’hora d’establir les normes, és tot un repte haver d’explicar a un públic no especialitzat quan s’ha d’utilitzar l’un o l’altre. Així, doncs, intentaré resumir-ho al màxim perquè no es faci avorrit i no utilitzaré terminologia lingüística perquè sigui entenedor.PER/PER A + SUBSTANTIU 

Aquest apartat, el resumiré molt perquè no presenta tantes dificultats. Podríem resumir la llista de casos dient que quan el nom que segueix la preposició per o per a és la destinació o el destinatari (el dia per al qual fem alguna cosa, la finalitat, etc.) utilitzem PER A. En la resta de casos, utilitzem PER. Exemples:

PER A

D’aquí a una hora surt un avió per a Nova York. (destinació)
– Hem reservat taula per a dijous. (dia “destinatari”)
Han deixat una carta per al veí de dalt. (destinatari)

PER

Tothom el té per beneit. (= com a)
L’he vist per casualitat. (Manera)
Són vint euros per barba. (distribució)
Ho ha venut per quatre cèntims. (equivalència o substitució)
La fàbrica ha estat ocupada pels treballadors. (Complement agent)
Estigues per mi! (estar per)
Ha tirat el nen per la finestra. (lloc)
M’ha llogat l’apartament per dos mesos. (=durant)
Per Nadal, cada ovella al seu corral. (=a l’època de)
Per ara no hi podem fer res més. (per + ara/avui)
Han cedit per por. (causa)
T’ho faré dur per missatger. (mitjà)
És molt espavilat per l’edat que té. (=tenint en compte)

Hi ha, però, un cas que cal explicar detalladament perquè costa una mica. Posaré un exemple que ajuda molt:

Per a l’Anna, això és massa difícil. (A l’Anna li costa)
Per l’Anna, això és massa difícil.  (Segons l’Anna, això és difícil per a tothom)

PER/PER A + INFINITIU 

Aquí vénen els problemes!

PER 

Sóc aquí per ajudar-te. (indica finalitat i el podem substituir el per per amb la intenció de, i el subjecte del verb que precedeix el per i el subjecte de l’infinitiu que hi ha després del per ha de ser el mateix: qui és aquí? jo. Qui ajuda? jo. És el mateix)
L’han fet fora per haver-se quedat diners de la caixa. (l’infinitiu és la causa)
Encara em queda molta feina per fer (el per es pot substituir per pendent de)
Això, per dir-ho d’una manera suau, és un gran problema. (indica manera)

PER A 

Per a obtenir la beca, primer l’has de sol·licitar. (quan el per a és una condició i, per tant, es podria substituir per si vols…, en aquest cas si vols obtenir una beca)
L’hem contractat per a netejar els vàters (indica finalitat, però el subjecte del verb que precedeix el per i el verb que el segueix NO és el mateix: qui l’ha contractat? nosaltres. Qui netejarà els vàters? ell/ella)
No tinc temps per a pensar (es pot substituir per destinat a)
– Verbs que requereixen l’ús de per a: servir, utilitzar, faltar, aprofitar, preparar, guanyar i sinònims. Exemple:  La goma serveix per a esborrar.
– Paraules que exigeixen per a: prou, massa, etc. Exemple: No hi ha prou menjar per a tots.
– Complements finals on no hi ha intenció, perquè el subjecte és inanimat o perquè el verb no indica una acció: No és bo per a res. (no hi ha acció)

Ara, per comprovar si ho heu entès, us proposo un exercici: us dono unes quantes frases i vosaltres m’heu de dir si hi hem de posar per o per a. Podeu fer-me una llista amb el número de la frase i per o per a en un comentari i la setmana que ve, en el proper article, publicaré les respostes correctes. Apa, ànims!!

1. Anguita reclama suport ______ petits i mitjans empresaris.
2. Mesures de seguretat sense precedents a Belfast _______ partit contra Éire.
3. La Seguretat Social modificarà el sistema de les pensions _______ invalidesa.
4. El Consell Escolar Municipal de Barcelona rebutja les modificacions d’Ensenyament ________ curs que ve.
5. Berlín recorda la crema de llibres feta _______ nazis fa seixanta anys. 
6. No hi havia prou seients ________ tothom.
7. _______ l’edat que té, trobo que encara es conserva prou bé.
8. _______ mi que li deu haver passat alguna cosa.
9. Aquesta feina és massa difícil ________ mi.
10. Ho he comprat ______ tornar-ho a vendre.
11. Ha llogat una noia ______ ajudar-la a portar la comptabilitat.  

 

COSES DE L’IDIOMA

Avui m’agradaria comentar algunes peculiaritats del català. Per començar, us voldria posar l’exemple d’una cançó de La Trinca que es diu Coses de l’idioma:http://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk

En aquesta cançó, el pobre home va a Madrid i diu coses com ara esparcir la niebla i que el coche le hace higo; però, en realitat, parlar castellà no és soplar y hacer botellas ou ray! Suposo que tots els exemples que surten a la cançó us semblen obvis i deveu pensar que ja ho sabeu, tot això. D’acord; però què me’n dieu, de la cançó Aniversari feliç?Quan un nen fa anys, molts de nosaltres cantem la famosa cançó del Club Súper 3: Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys… En canvi, si la persona que fa anys és un adult, cantem Aniversari feliç, aniversari feliç, et desitgem tots nosaltres… Aquesta última cançó és una traducció literal del castellà Cumpleaños feliz que no quadra amb la melodia de Happy birthday to you per més que intentem allargassar les paraules, per això algú es va inventar la següent cançó: El temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer, i ara ja tens X anys! Què us sembla? Aquesta és la proposta que fa Pau Vidal al seu llibre El catanyol es cura.

La situació de diglòssia que hi ha a Catalunya (situació de desigualtat entre dues llengües) fa que per a molts parlants la versió castellana tingui més gràcia que la pròpia, per això calquen l’expressió castellana al català. Un exemple d’aquest fet és la frase Que no t’enteres, Contreras!, que és una mala traducció del Que no te enteras, Contreras! castellà. En català, tal com proposa Pau Vidal, podem dir Que estàs a la lluna, Vedruna! 

Pel que fa a la fonètica, podem veure que la diferència entre els sons b i v en català central s’ha perdut, només en alguns punts dels Països Catalans encara es conserva aquesta distinció. En castellà estàndard passa el mateix, la b i la v es pronuncien de la mateixa manera. Curiosament, però, en italià i en francès aquestes dues consonants corresponen a dos sons completament diferents, igual que en anglès.

Finalment, volia parlar de l’ela geminada (l·l). La pronunciació original d’aquesta grafia correspon a dues eles, però actualment aquest so s’ha perdut en la majoria dels dialectes i no es distingeix del d’una sola ela (l). En canvi, en italià conserven aquest so; però no l’escriuen amb ela geminada, l’escriuen amb dues eles (collo, palla, bellezza…).

VIDAL, Pau. El catanyol es cura. Barcelona: Barcanova, 2012.

 

De cap a peus!

Avui m’agradaria dedicar l’article a les frases fetes. Més concretament, explicaré frases fetes angleses que inclouen parts del cos i les traduiré al català. Per desgràcia, no les podré dir totes, perquè de frases fetes n’hi ha moltíssimes, però intentaré dir-vos les que us poden fer més gràcia. Espero que us siguin útils i que us agradin!BE ALL FINGERS AND THUMBS

S’utilitza per a dir que tens un dia dolent, un d’aquells dies que et sents un pocatraça perquè et cau tot. Per exemple: What’s the matter with me today? That’s the second glass I’ve dropped! I’m all fingers and thumbs. En català, crec que en un cas com aquest no tenim una expressió, crec que diríem o bé mare meva, avui em cau tot! o bé mare meva, avui no tinc el dia!

COST AN ARM AND A LEG 

Quan volem dir que una cosa és molt cara, que ens costa un ull de la cara o bé un ronyó, en anglès podem dir que ens costa “un braç i una cama”. Exemple: These opera tickets cost us an arm and a leg!

HAVE GREEN FINGERS

Quan una persona té traça amb la jardineria es diu que té green fingers (dits verds). En català, però, que jo sàpiga, no tenim un equivalent. Exemple: What a lovely garden! You must have green fingers!

PULL SOMEBODY’S LEG

Aquesta expressió sempre m’ha fet molta gràcia, vol dir ‘prendre el pèl a algú‘. Els anglesos “agafen la cama” a la gent i els catalans, en canvi, “arranquem el pèl”! Vegem-ne un exemple: Is that true or are you pulling my leg? 

PUT YOUR FOOT IN IT

Què creieu que vol dir? Doncs s’utilitza quan has dit una cosa sense pensar i això ha molestat algú; és a dir, equival al nostre ficar la pota. Per exemple: I really put my foot in it when I asked about her husband. I had no idea he had died.

BE UP TO YOUR NECK IN SOMETHING 

En anglès, quan hi ha alguna cosa que els dóna molta feina utilitzen aquesta frase feta. Per exemple: Right now I am up to my neck in paperwork. En català, també tenim l’expressió estar fins al coll d’alguna cosa, però té un significat lleugerament diferent, vol dir ‘que estem farts de la cosa en qüestió’: Estic fins al coll d’aquesta feina, voldria que me la canviessin. 
LET YOUR HAIR DOWN

S’utilitza quan vols dir que et relaxes i t’ho passes bé sense pensar en què deuen pensar els altres de tu. En català, diríem deixar-se anar. Per exemple: It’s nice to let your hair down once in a while and go a bit wild. 

GET SOMETHING OFF YOUR CHEST

Si estàs molt preocupat per una cosa i necessites parlar-ne amb algú, normalment truques a un amic i et desfogues, oi? Doncs desfogar-se en anglès és get something off your chest. Per exemple: You will feel better if you get it off your chest.  

A HAIR’S BREADTH

Si, per exemple, quasi tens un accident (Déu no ho vulgui!), dius que t’ha faltat un pèl per a estavellar-te. En anglès, doncs, en aquest cas diríem a hair’s breadth. Per exemple: She came within a hair’s breadth of losing her life. 

 

ALL I WANT FOR CHRISTMAS IS YOU!

Aquesta és la frase més destacada del nadal a Amèrica. Pertany a una cançó que té aquesta mateixa frase com a títol i que se sent per tot arreu des de l’inici del nadal fins a cap d’any. A Amèrica, Irlanda i al Regne Unit cada any per nadal se senten cançons pop que són els èxits del nadal, i aquesta n’és una. En aquests països no s’escolten tant les nadales (Christmas carols), ja que és consideren cursis.enllaç amb la cançó 

Com que he passat gran part d’aquest nadal a Amèrica amb el meu xicot que és irlandès, avui m’agradaria parlar del nadal centrant-me en les diferències existents entre diverses cultures.

SANTA CLAUS – TIÓ DE NADAL – REIS MAGS D’ORIENT

Als països suara esmentats no fan cagar el tió ni tenen Reis Mags, només celebren el dia 25 al matí el Santa Claus (pare Noel). La tradició del seu pare Noel s’assembla molt als nostres Reis Mags, en els següents paràgrafs us en parlaré detalladament.

Des de fa poc, hi ha la tradició que els dies abans de la vigília de nadal els nens vagin a veure el pare Noel, s’asseguin a la seva falda i li diguin només una de les coses que voldrien com a regal de nadal, però no li donen una carta. Antigament, però, era costum escriure-li una carta i enviar-la per correu postal (en alguns casos rebies resposta i en altres no). Així, doncs, avui dia es mantenen les dues tradicions i cadascú tria la que vol: hi ha famílies que van a veure’l i d’altres que li envien una carta.

El dia 24 de desembre a la nit deixen a sobre la taula un plat amb cookies (galetes en anglès americà) i un got de llet per al pare Noel. Quan els nens ja dormen, abans d’anar a dormir, els pares posen els regals a sota de l’arbre de nadal, pengen a la paret un mitjó gran (stocking) per a cadascun dels nens ple de caramels i de petits regalets.  A més, es mengen les galetes (és molt important deixar-ne els bocins al plat!) i es beuen la llet per fer veure que el pare Noel, que estava molt cansat després de carregar els regals, s’ho ha menjat. Finalment, el dia 25 els nens es lleven aviat per obrir els regals, igual que fan els nens catalans amb els regals dels reis el dia 6.

Curiosament, allà els pares també diuen als nens que han de ser bons minyons, perquè si no el pare Noel (en lloc dels reis) els portarà carbó! Però no serà pas carbó de sucre, carbó de debò, el de la barbacoa (coal)!BON NADAL!

Per a dir bon nadal, a Amèrica diuen merry Christmas! i a Irlanda diuen happy Christmas!

Pel que fa al menjar del dia de nadal, és típic en ambdós països menjar gall dindi (turkey), patates aixafades (mashed potatoes), pa torrat triturat amb herbes (stuffing) i talls de pernil dolç a la planxa (grilled ham). A Irlanda, a més, tenen un postre especial per a aquest dia, el Christmas pudding.

SANT ESTEVE

El dia 26 de desembre a Irlanda i a Anglaterra també és festiu, però no es diu Sant Esteve, es diu Boxing Day. Els orígens d’aquest nom són incerts, hi ha qui diu que ve de les caixes (box) que es deixaven a les esglésies per ajudar els pobres i qui afirma que ve de les caixes amb regals que es donaven als treballadors el dia 26 de desembre.

 VIGÍLIA DE CAP D’ANY

En català, és incorrecte dir nit bona o nit vella per a referir-se a la nit del 24 de desembre i a la del 31 respectivament. La manera correcta d’expressar-ho és nit de Nadal (24) i nit de Cap d’Any (31). Si en lloc de parlar de la nit d’aquest dia volem referir-nos a tot el dia, cal dir vigília de Nadal i vigília de Cap d’Any.

Aquest dia en anglès es diu New Year’s Eve (eve vol dir ‘vigília’). Aquest dia a Irlanda i al Regne Unit no es mengen 12 grans de raïm a mitjanit, sinó que es canta una cançó mentre la gent s’agafa de les mans entrecreuant els braços. Aquesta cançó es diu Auld lang syne (cliqueu al damunt per veure el vídeo), i curiosament té la mateixa melodia que la cançó que nosaltres coneixem com l’Hora dels adéus.