fine settimana o weekend?

No, no he escrit el concepte cap de setmana en italià (fine settimana) i en anglès (weekend), totes dues coses són en italià. No és broma! Avui voldria parlar-vos de la influència que l’anglès exerceix de manera molt diferent en dues llengües aparentment semblants (i subratllo l’ “aparentment”. Per a més informació, consulteu l’article Germanes, però no bessones a la web http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/251665).

D’una banda, l’italià és una llengua molt flexible que ha agafat moltíssimes paraules de l’anglès i que no en canvia mai l’ortografia, les escriu exactament igual que l’anglès. A més, normalment també les pronuncia de la mateixa manera que l’anglès. De l’altra, el català és una llengua força més conservadora i amb una normativa més forta, com el castellà, i el que fa és o bé no agafa la paraula anglesa o bé l’adapta a l’ortografia catalana. Vegem-ne alguns exemples, així ho podreu entendre millor (posaré en majúscula la paraula no italiana, és a dir, anglesa):

1.  Italià: “Cosa fai questo WEEKEND?” (escrit i pronunciat igual que en anglès. En italià, també existeix un equivalent italià, fine settimana, però la paraula anglesa s’usa tant o més que l’italiana) = Català: Què faràs aquest cap de setmana?
2. Italià: “Posso connettermi alla tua WIFI?” (Pronunciat i escrit exactament com en anglès [buaifai], no pas [buifi] com es diu en català o en castellà) = Català: “Em puc connectar a la teva WIFI?” (Pronunciat [buifi], no com en anglès)

3. Italià: “Il mio COMPUTER non funziona”  (Escrit igual i pronunciat de manera molt semblant, [compiuter], un pèl diferent que en anglès, que seria [compiuta] aproximadament) = Català: “El meu ordinador no funciona”

4. Italià: “Da piccola guardavo la HEIDI” (Escrit i pronunciat exactament com es fa en la llengua original, en aquest cas l’alemany: [aidi]) = Català: “De petita mirava la Heidi” (pronuncia adaptada al castellà: [jeidi])

5.Italià: “Dammi una CHANCE!” (Escrit i pronunciat exactament com en anglès, la qual cosa produeix un efecte “pijo-còmic-sorprenent” a orelles d’un català força contundent, ja que en italià existeix la paraula opportunità que, però, no s’utilitza pas tant) = Català: “Dóna’m una altra oportunitat!”

6.Italià: “Alessio è laureato in DESIGN” (escrit i pronunciat exactament com en anglès, [disaign] = Català: “L’Aleix té la carrera de disseny”

7.Italià: “Ci facciamo uno SHOT?” (escrit i pronunciat igual que en anglès, [xot]) = Català: “Ens prenem un xopet?” (el famós chupito castellà)

8.Italià: “Connettiti con il nome utente e la PASSWORD” (escrit igual i pronunciat exactament com en anglès) = Català: “Connecteu-vos amb el nom d’usuari i la contrasenya”

9.Italià: “domani farò SHOPPING” (pronunciat i escrit exactament com en anglès, però amb accent italià. En anglès és go shopping)= Català: “demà aniré a comprar” (que en castellà seria ir de compras)

10.Italià: “studentessa universitaria si offre come BABYSITTER” (tot igual que en anglès) = Català: “estudiant universitària s’ofereix com a cangur”

 

Els famosos martells dels trens

El CATANYOL, del qual vaig parlar l’últim dia, és tan present a les nostres vides que estem envoltats de cartells farcits d’errors, de coses inexistents en CATALÀ i que, per tant, estan escrits en un català calcat paraula per paraula del castellà. Perquè vegeu que no sóc una exagerada i que realment els errors són moltíssims, de tant en tant dedicaré els meus articles a explicar els errors que hi ha als cartells que veiem pel carrer.

Avui començaré per un cartell que tots aquells qui heu agafat un tren de rodalies coneixeu, el del famós “martell trencacristalls”!
 
– Per començar, el títol ja és incorrecte. Sí, la paraula cristall en català existeix, però el material al qual es refereix aquest cartell és vidre, no pas cristall! El cristall és ‘un vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.’

– A més, no duu guionet. Així, doncs, hem d’escriure trencavidres, no pas trenca-vidres. Trencavidres és un mot compost format per mots catalans, per tant no ha de dur guió. Els únics mots compostos que la normativa diu que han de dur guionet són els numerals compostos (vint-i-dos), els compostos que comencen amb el nom d’un nom cardinal (sud-oest), els compostos repetitius (baliga-balaga), els compostos que són manlleus no adaptats (agnus-dei) i algunes expressions singulars com ara abans-d’ahir.

–  En català l’imperatiu dirigit al públic general no es forma amb l’infinitiu com en castellà; per exemple: no fumar, en català es diu no fumeu. És a dir, en català utilitzem la forma del vosaltres o del vós. Per tant, en aquest cartell hauria de posar “Trenqueu aquest vidre…”.

– Finalment, en aquest cas hauria de ser per, no per a: “Trenqueu aquest vidre per accedir al martell.” El tema del per i per a és un dels més complicats i controvertits de la llengua catalana, ja que hi ha molts casos i només els filòlegs i els traductors els saben tots. És un tema tan complicat que fins i tot alguns lingüístes han decidit d’utilitzar sempre per davant d’infinitiu (òbviament per estalviar-se de recordar tots els casos i simplificar-se la vida). Jo, però, sóc dels lingüístes que pensen que hem de conservar la diferenciació dels usos de per i per a que té la llengua catalana. En aquest cas, el subjecte de trencar i d’ accedir és el mateix i podríem substituir el per per amb la intenció de, per tant toca posar per.

Per acabar, i deixant de banda les qüestions lingüístiques, no trobeu que aquest cartell no té gaire sentit? Reflexionem-hi, si us plau: resulta que primer hem de trencar el vidre que cobreix el cartell i després, agafar el martell trencavidres. Per tant, la qüestió que sorgeix és: amb què trenquem el vidre? d’un cop de puny? I un cop hem aconseguit de trencar el vidre miraculosament, per a què serveix el martell trencavidres si ja hem trencat el vidre? Quan sàpigueu la resposta, expliqueu-me-la, si us plau, us ho agrairé molt!