3, 2, 1… Som-hi!

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

  • En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  • En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
  • En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
  • El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
  • En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
  • El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
  • En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
  • El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
  • El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
  • L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
  • En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
  • L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
  • El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
  • L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
  • En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
  • L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servirßig en lloc de -zig).
  • El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (septseptante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
  • En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!

Coneixeu aquestes llengües?

Benvinguts de nou!

Avui m’agradaria fer un article un pèl diferent. Normalment us explico coses de les llengües que conec (en major o menor grau), però avui m’agradaria parlar d’unes llengües que quasi no conec. Resulta que es tracta de llengües que són molt poc conegudes internacionalment; ja que, per desgràcia, són llengües minoritàries i llengües minoritzades i, per aquest motiu, m’agradaria promoure-les. La veritat és que ha donat la casualitat que m’ha caigut a les mans el llibre d’El petit príncep en quasi totes aquestes llengües i se m’ha acudit comparar-les utilitzant el mateix fragment, així podreu entendre el que posa en cada llengua i al final de l’article en traurem les conclusions pertinents. Som-hi, doncs!

 

BABLE

El bable, o asturià, es parla a Astúries i a la part occidental de Cantàbria. Per a més informació, podeu clicar al damunt de BABLE. Quan vaig anar a Astúries, vaig fotografiar uns quants cartells en bable. Per desgràcia, no tinc el llibre d’El petit príncep en bable, per tant en aquesta llengua utilitzaré el text dels cartells que vaig fotografiar:

asturianu

 

asturianu2_2

asturianu3

asturianu4

asturianu_5

asturianu_6

 

Com ja he dit, no sóc una experta en bable, simplement estic interessada a conèixer-lo. Dit això, simplement observant, m’he adonat que en bable, moltes paraules acaben en -u (barriu, caldu, ayuntamientu, quesu…). Hi ha casos de paraules que sonen com la catalana, però que en bable acaben en -u i en català, en -o. Per exemple, caldu s’escriu caldo en català, però en ambdós casos es pronuncia [caldu]. Els plurals en bable, pel que sembla, curiosament es fan com en català: amb -es.

 

BASC

petitprinceBASC

Vegem un paràgraf de Printze txikia, la traducció basca d’El petit príncep:

“Sei urte nituela, behin batez irudi liluragarri bat ikusi nuen liburu batean. Bizi izandako istorioak izeneko liburu hura Oihan Birjinari buruzkoa zen, eta irudiak boa suge bat erakusten zuen, piztia bat irensten ari zela. Hona hemen marrazkiaren kopia. Liburuak hau zioen: “Boa sugeek, oso-osorik, mastekatu gabe irensten dituzte beren harrapakinak. Horren ostean, mugitu ezinik geratzen dira eta lotan igarotzen dituzte digestioaldiaren sei hilabeteak”. Orduan, oihaneko abenturek zer pentsatu handia eman zidaten eta, era berean, kolorezko arkatz batekin, ene aurreneko marrazkia zirriborratzea lortu nuen. Ene 1. marrazkia, alegia. Horrelakoxea zen:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

FRANCOPROVENÇAL  

petitprinceFRANCOPROVENÇAL_2

Ara veurem el mateix fragment, però de la traducció al francoprovençal, Lo Petsou Prince. Aquesta llengua es parla als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia. Per a més informació sobre aquesta llengua, podeu clicar a francoprovençal. Vegem el fragment:

“Quan dz’ayò chouë s-an dz’i vu, un cou, euna dzenta ëmadze, dedin un levro que prèdzave de la Serva Nèire et l’ayet non “Istoére Vequia”. Çalla ëmadze representave euna bouye boa in tren d’ingordzé un lapin sarvadzo. Voélà la copia di dessin. L’ëre écrit dedin lo lëvro: “Le bouye boa ingordzon leur vitime totte intsëre sensa le matsé. Dèicen pouvon pamë boudzé et drumon penden le chouë mèis de leur desestson.” Adon dz’i bramen reflèchi dessu le s-aventeure de la jungla et, a mon tor, dze si reussi avouë un crayon a coleur, a traché mon premië dessin. Mon dessin numero 1. L’ëre fé parë:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

PIEMONTÈS

petitprincePIEMONTÈS

Ara ens toca donar un cop d’ull a la traducció a la llengua piemontesa d’El petit príncep: Ël cit prinsi. La llengua piemontesa és una de les llengües parlades però no oficials que hi ha a Itàlia. No són dialectes de l’italià, per més que en italià s’utilitzi el mot dialetti (dialetti en italià no vol dir ‘dialecte de l’italià’), simplement són llengües que no estan reconegudes a Itàlia. Són llengües orals que, per desgràcia, no tenen gaires llibres escrits. Vegem el paràgraf que ja hem vist en les altres llengües en piemontès:

“Cand ch’i l’avìa ses agn i l’hai vist, na vòlta, s’un liber sla foresta vèrgin ch’a s’antitolava “Stòrie vivùe”, un dissegn anciarmant. A figurava ‘n serprent bòa an camin a traonde na bestia sarvaja. Vardé-sì la còpia dël dissegn. Sël lìber a-i era scrit: “Ij serpent bòa a traondo la preda bele antrega, sensa mastiela. Apress a peulo pì nen bogé e a deurmo ses mèis dalora ch’a digerisso”. I l’hai pensaje pr’un  péss a j’aventure dla giungla e peui, ‘dcò mi, i son rivà a fé, con un crajon, mè prim dissegn. Mè dissegn nùmer 1. A l’era parèj:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

ROMANX

petitprinceROMANX

 

Aquí teniu Il Pitschen Prinzi; és a dir, El petit príncep en romanx, llengua retoromànica que es parla al cantó suís dels Grisons. Més informació a romanx. Vegem el paràgraf:

“Cun ses ons n’haja vis üna jada ün grondius disegn aint in ün cudesch sur da la dschungla. Il titul dal cudesch d’eira: “Istorgias vivüdas.” Quai d’eira il disegn d’üna boa chi d’eira landervia a magliar üna bes-cha sulvadia. Be qua sura es la copcha dal disegn. Aint il cudesch staiva scrit: “Las boas maglian lur praja intera ed intratta, be sainza mas-char. Davo nu suna plü bunas da’s muantar e per digerir dormna ses mais indavorouda.” Eu n’ha lura stübgià e stübgià sur da las aventüras da la dschungla e cun üna culur sun eir eu stat bun da dar fuorma a meis prüm disegn, a meis disegn numer 1. E quel d’eira uschea:”

(La traducció al català és: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

Si comparem totes aquestes llengües, sí, el basc no té res a veure, però també té coses que ens recorden a les llengües que coneixem: boa és exactament igual i, per exemple, liburu i mastekatu ens recorden als respectius libro i masticar. El bable, ja l’hem comentat abans, així que ara parlarem de les altres. Pel que fa al francoprovençal, noto que té força influència francesa; per exemple, et és et en francès (i en català), lapin recorda al lapin francès (‘conill’), voélà em recorda al voilà francès (‘aquí tens’), dessin recorda al dessin francès (‘dibuix’), i leur al leur francès (d’ells/elles). Pel que fa al piemontès, en part (no gaire) em recorda a l’italià: vòlta s’assembla a volta en italià (‘vegada’), s’antitolava em recorda a s’intitolava (‘es titolava’), stòrie em recorda a storie (‘històries’), etc.; però en part no. Finalment, el romanx em sembla una llengua molt germànica/germanitzada. No sé gaire alemany, però la grafia sch, per exemple, em sembla típica de l’alemany. Bé, espero que us hagi semblat curiós descobrir aquestes llengües no tan conegudes; a mi, almenys, em sembla molt interessant i curiós. Fins aviat!!