ASPALDIKO!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar del basc. La paraula basca que he posat de títol s’utilitza quan ens trobem algú que fa molt temps que no veiem (vol dir ‘Quant de temps sense veure’t!’). Fa poc vaig començar a estudiar basc i m’agradaria compartir amb vosaltres el que vaig aprenent. Abans de començar, aclareixo que hi ha uns quants dialectes i que hi ha coses que canvien totalment d’un dialecte a l’altre (els dies de la setmana, per exemple). Jo estudio el batua, que és l’estàndard.

L’ALFABET

Pel que fa a l’alfabet, m’agradaria destacar que en basc no hi ha c (tot són k), ni v (tot són b), ni w ni y. Les z es pronuncien com si fossin s sordes. La ñ castellana no existeix (només en noms propis), en basc s’escriu -in-. La lletra h és mudaCal dir que en basc no hi ha accents, així que un problema menys!

LES SALUTACIONS

  • En una situació formal, es diu Kaixo! (‘Hola!’) i Zer moduz zaude? (‘Com estàs?’)
  • En una situació informal, es saluda dient Aupa! o Epa! (‘Hola!’) i Zelan? (‘Com estàs?’). La resposta a aquesta pregunta podria ser Ondo (‘Bé’), Oso ondo (‘Molt bé’) o Ez oso ondo (‘No gaire bé’), per exemple.

Després tenim les salutacions amb “Bon…”. En basc, el on seria el ‘bé/bon’. Per tant:

  • Egun on! és ‘Bon dia!’. Egun vol dir ‘dia’ i on seria el ‘bon’.
  • Eguerdi on! és ‘Bon migdia!’. No es refereix a les 12h en punt, sinó a l’hora de dinar. Egun és ‘dia’, –erdi seria ‘meitat’  i on és ‘bon’; per tant, ‘Bona meitat de dia’ -> ‘Bon migdia!’
  • Arratsalde on! és ‘Bona tarda!’.
  • Gabon! és ‘Bona nit!’

Quan ens acomiadem, podem dir:

  • Egun ona izan!, que vol dir ‘Que tinguis un bon dia!’
  • Gabon!, que ja hem dit que vol dir ‘Bona nit!’
  • Agur!, que vol dir ‘Adéu!’
  • Bihar arte! (‘Fins demà!’). Arte vol dir ‘fins’, per tant és el que s’utilitza per a acomiadar-se, i bihar és ‘demà’.
  • Gero arte! vol dir ‘Fins després!’
  • Laster arte! vol dir ‘Fins aviat!’

Eskerrik asko i Mila esker volen dir ‘Moltes gràcies!’ i Ez horregatik és ‘De res!’.

ELS NÚMEROS

Els números de l’1 al 10 són els següents:

  1. BAT
  2. BI
  3. HIRU
  4. LAU
  5. BOST
  6. SEI
  7. ZAZPI
  8. ZORTZI
  9. BEDERATZI
  10. HAMAR

Em sembla força curiós veure que el 6 és exactament igual que en italià i que la resta, en canvi, són molt diferents de les llengües romàniques.

EL VERB SER (IZAN)

Ni naiz (‘jo soc’)

Zu zara (‘tu ets’)

Hura da (‘ell/ella és’)

Gu gara (‘nosaltres som’)

Zuek zarete (‘vosaltres sou’)

Haiek dira (‘ells/elles són’)

Una cosa interessant del basc és que no té gènere. Per tant, la mateixa paraula s’utilitza per al masculí i per al femení. Per exemple, hura vol dir ‘ell’ i ‘ella’ o hau vol dir ‘aquest’ i ‘aquesta’.

ELS DEMOSTRATIUS

Els demostratius són tres (com en castellà, per això posaré les traduccions en castellà): hau (‘este/a’), hori (‘ese/a’) i hura (‘aquel/lla’). En plural afegim la lletra k: hauek, horiek, haiek. Vegem unes quantes frases:

  • Nor zara zu? (‘Qui ets tu?’) Ni Xabier naiz. (‘Jo soc el Xabier’)
  • Zu Xabier zara? (‘Ets el Xabier?’) Bai, ni Xabier naiz. (‘Sí, soc el Xabier’)
  • Nor da hau? Hau Pello da. (‘Qui és aquest? Aquest és el Pello’)
  • Hauek Pello eta Nerea dira. (‘Aquests són el Pello i la Nerea’)

ELS DIES DE LA SETMANA

Aquest és un tema força interessant, perquè l’etimologia dels dies en basc és bastant curiosa. En batua, els dies de la setmana són:

ASTELEHENA (‘dilluns’). Astea vol dir ‘setmana’ i lehen vol dir ‘primer’. Per tant, astelehena vol dir ‘primer dia de la setmana’.

ASTEARTEA (‘dimarts’). Astea hem dit que vol dir ‘setmana’ i arte vol dir ‘enmig’. Per tant, ‘el dia del mig de la setmana’.

ASTEAZKENA (‘dimecres’). Azken vol dir ‘últim’. Per tant, asteazkena vol dir ‘l’últim dia de la setmana’.

OSTEGUNA (‘dijous’). Aquest nom ve d’un personatge mitològic anomenat Ortzi (ortzegunosteguna).

OSTIRALA (‘divendres’) vol dir que ‘el personatge Ortzi ja ha passat’. Ortzi + irago + -la → ortzirala → ostirala.

LARUNBATA (‘dissabte’) vol dir ‘pleniluni de 4 dies’.

IGANDEA (‘diumenge’) vol dir ‘la gran pujada de la Lluna’. Igan handia → iganandia → igandia → igandea.

Ara mateix us deveu preguntar com és que el dimecres és l’últim dia de la setmana i no pas el diumenge. Bé, doncs es veu que el llatí no va influir gaire en els noms dels dies en basc i es veu que la setmana basca era de tres dies. Per això astelehena és el primer dia de la setmana, asteartea és el dia del mig i asteazkena és l’últim dia de la setmana. Després, a causa de la influència del cristianisme, la setmana va passar a tenir set dies i es van afegir els altres quatre (osteguna, ostirala, larunbata i igandea).

En canvi, en el dialecte de Biscaia els dies són:

ASTELEHENA (igual que en batua)

MARTITZENA (‘el dia de Mart’). En aquest cas podem veure una semblança amb el castellà (martes).

EGUAZTENA (‘l’inici del festival de la Lluna’)

EGUENA (‘el dia de la Lluna’)

BARIKUA (‘el dia sense sopar’)

ZAPATUA ve del shabbath jueu i vol dir ‘descans’.

DOMEKA ve del llatí dominicus dies.

És curiós veure com canvien els dies d’un dialecte a l’altre. Normalment no esperem que les diferències entre dialectes d’una mateixa llengua siguin tan grans. Curiós. Per a qui l’interessi, aquest enllaç és el diccionari oficial de basc i és bilingüe.

Bé, doncs crec que amb això ja n’hi ha prou. Si us interessa, un altre dia ja explicarem més coses del basc. Així que… laster arte!!!

 

Coneixeu aquestes llengües?

Benvinguts de nou!

Avui m’agradaria fer un article un pèl diferent. Normalment us explico coses de les llengües que conec (en major o menor grau), però avui m’agradaria parlar d’unes llengües que quasi no conec. Resulta que es tracta de llengües que són molt poc conegudes internacionalment; ja que, per desgràcia, són llengües minoritàries i llengües minoritzades i, per aquest motiu, m’agradaria promoure-les. La veritat és que ha donat la casualitat que m’ha caigut a les mans el llibre d’El petit príncep en quasi totes aquestes llengües i se m’ha acudit comparar-les utilitzant el mateix fragment, així podreu entendre el que posa en cada llengua i al final de l’article en traurem les conclusions pertinents. Som-hi, doncs!

 

BABLE

El bable, o asturià, es parla a Astúries i a la part occidental de Cantàbria. Per a més informació, podeu clicar al damunt de BABLE. Quan vaig anar a Astúries, vaig fotografiar uns quants cartells en bable. Per desgràcia, no tinc el llibre d’El petit príncep en bable, per tant en aquesta llengua utilitzaré el text dels cartells que vaig fotografiar:

asturianu

 

asturianu2_2

asturianu3

asturianu4

asturianu_5

asturianu_6

 

Com ja he dit, no sóc una experta en bable, simplement estic interessada a conèixer-lo. Dit això, simplement observant, m’he adonat que en bable, moltes paraules acaben en -u (barriu, caldu, ayuntamientu, quesu…). Hi ha casos de paraules que sonen com la catalana, però que en bable acaben en -u i en català, en -o. Per exemple, caldu s’escriu caldo en català, però en ambdós casos es pronuncia [caldu]. Els plurals en bable, pel que sembla, curiosament es fan com en català: amb -es.

 

BASC

petitprinceBASC

Vegem un paràgraf de Printze txikia, la traducció basca d’El petit príncep:

“Sei urte nituela, behin batez irudi liluragarri bat ikusi nuen liburu batean. Bizi izandako istorioak izeneko liburu hura Oihan Birjinari buruzkoa zen, eta irudiak boa suge bat erakusten zuen, piztia bat irensten ari zela. Hona hemen marrazkiaren kopia. Liburuak hau zioen: “Boa sugeek, oso-osorik, mastekatu gabe irensten dituzte beren harrapakinak. Horren ostean, mugitu ezinik geratzen dira eta lotan igarotzen dituzte digestioaldiaren sei hilabeteak”. Orduan, oihaneko abenturek zer pentsatu handia eman zidaten eta, era berean, kolorezko arkatz batekin, ene aurreneko marrazkia zirriborratzea lortu nuen. Ene 1. marrazkia, alegia. Horrelakoxea zen:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

FRANCOPROVENÇAL  

petitprinceFRANCOPROVENÇAL_2

Ara veurem el mateix fragment, però de la traducció al francoprovençal, Lo Petsou Prince. Aquesta llengua es parla als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia. Per a més informació sobre aquesta llengua, podeu clicar a francoprovençal. Vegem el fragment:

“Quan dz’ayò chouë s-an dz’i vu, un cou, euna dzenta ëmadze, dedin un levro que prèdzave de la Serva Nèire et l’ayet non “Istoére Vequia”. Çalla ëmadze representave euna bouye boa in tren d’ingordzé un lapin sarvadzo. Voélà la copia di dessin. L’ëre écrit dedin lo lëvro: “Le bouye boa ingordzon leur vitime totte intsëre sensa le matsé. Dèicen pouvon pamë boudzé et drumon penden le chouë mèis de leur desestson.” Adon dz’i bramen reflèchi dessu le s-aventeure de la jungla et, a mon tor, dze si reussi avouë un crayon a coleur, a traché mon premië dessin. Mon dessin numero 1. L’ëre fé parë:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

PIEMONTÈS

petitprincePIEMONTÈS

Ara ens toca donar un cop d’ull a la traducció a la llengua piemontesa d’El petit príncep: Ël cit prinsi. La llengua piemontesa és una de les llengües parlades però no oficials que hi ha a Itàlia. No són dialectes de l’italià, per més que en italià s’utilitzi el mot dialetti (dialetti en italià no vol dir ‘dialecte de l’italià’), simplement són llengües que no estan reconegudes a Itàlia. Són llengües orals que, per desgràcia, no tenen gaires llibres escrits. Vegem el paràgraf que ja hem vist en les altres llengües en piemontès:

“Cand ch’i l’avìa ses agn i l’hai vist, na vòlta, s’un liber sla foresta vèrgin ch’a s’antitolava “Stòrie vivùe”, un dissegn anciarmant. A figurava ‘n serprent bòa an camin a traonde na bestia sarvaja. Vardé-sì la còpia dël dissegn. Sël lìber a-i era scrit: “Ij serpent bòa a traondo la preda bele antrega, sensa mastiela. Apress a peulo pì nen bogé e a deurmo ses mèis dalora ch’a digerisso”. I l’hai pensaje pr’un  péss a j’aventure dla giungla e peui, ‘dcò mi, i son rivà a fé, con un crajon, mè prim dissegn. Mè dissegn nùmer 1. A l’era parèj:”

(Traducció al català: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

 

ROMANX

petitprinceROMANX

 

Aquí teniu Il Pitschen Prinzi; és a dir, El petit príncep en romanx, llengua retoromànica que es parla al cantó suís dels Grisons. Més informació a romanx. Vegem el paràgraf:

“Cun ses ons n’haja vis üna jada ün grondius disegn aint in ün cudesch sur da la dschungla. Il titul dal cudesch d’eira: “Istorgias vivüdas.” Quai d’eira il disegn d’üna boa chi d’eira landervia a magliar üna bes-cha sulvadia. Be qua sura es la copcha dal disegn. Aint il cudesch staiva scrit: “Las boas maglian lur praja intera ed intratta, be sainza mas-char. Davo nu suna plü bunas da’s muantar e per digerir dormna ses mais indavorouda.” Eu n’ha lura stübgià e stübgià sur da las aventüras da la dschungla e cun üna culur sun eir eu stat bun da dar fuorma a meis prüm disegn, a meis disegn numer 1. E quel d’eira uschea:”

(La traducció al català és: “Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix. El llibre deia: “Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.” Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. El meu dibuix número 1. Era així.”)

Si comparem totes aquestes llengües, sí, el basc no té res a veure, però també té coses que ens recorden a les llengües que coneixem: boa és exactament igual i, per exemple, liburu i mastekatu ens recorden als respectius libro i masticar. El bable, ja l’hem comentat abans, així que ara parlarem de les altres. Pel que fa al francoprovençal, noto que té força influència francesa; per exemple, et és et en francès (i en català), lapin recorda al lapin francès (‘conill’), voélà em recorda al voilà francès (‘aquí tens’), dessin recorda al dessin francès (‘dibuix’), i leur al leur francès (d’ells/elles). Pel que fa al piemontès, en part (no gaire) em recorda a l’italià: vòlta s’assembla a volta en italià (‘vegada’), s’antitolava em recorda a s’intitolava (‘es titolava’), stòrie em recorda a storie (‘històries’), etc.; però en part no. Finalment, el romanx em sembla una llengua molt germànica/germanitzada. No sé gaire alemany, però la grafia sch, per exemple, em sembla típica de l’alemany. Bé, espero que us hagi semblat curiós descobrir aquestes llengües no tan conegudes; a mi, almenys, em sembla molt interessant i curiós. Fins aviat!!