CÉAD MÍLE FÁILTE!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar-vos quatre coses sobre el gaèlic irlandès. De moment el meu nivell d’irlandès és baix, però em fa il·lusió compartir amb vosaltres el que estic aprenent. La veritat és que em sembla una llengua molt interessant. És força diferent de la resta de llengües que he estudiat fins ara, però he vist que si te l’ensenyen bé i tens ganes d’aprendre, no és difícil. Només és qüestió de ser constant, com amb totes les llengües. Bé, doncs, comencem!

ALFABET

L’alfabet irlandès té les següents lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, l, m, n, o, p, r, s, t, u. La resta de lletres (j, k, q, v, w, x, y, z) s’estan introduint gradualment a través dels manlleus.

ORDRE

Una cosa que és molt important saber quan comencem a aprendre una llengua és l’ordre dels components de la frase. En català, l’ordre neutre és subjecte + verb + complements. En irlandès, però, és verb + subjecte + complements. Vegem-ne uns quants exemples:

  • CATALÀ: Ella beu llet, IRLANDÈS: Ólann (‘beu’)(‘ella’) bainne (‘llet’).
  • CATALÀ: Ells llegeixen llibres, IRLANDÈS: Léann (‘llegeixen’) siad (‘ells’) leabhair (‘llibres’).
  • CATALÀ: L’home menja una poma, IRLANDÈS:  Itheann (‘menja’) an fear (‘l’home’) úll (una poma). 

SER

El verb ser té dues formes:an chopailUtilitzem bí quan descrivim una cosa o una persona, per exemple: Tá sí ard (‘Ella és alta’). En canvi, utilitzem an chopail (‘la còpula’) quan presentem una cosa o una persona, quan diem què és, per exemple: Is bean í (‘Ella és una dona’) o Is úll é (‘Això és una poma’).

Tá mé/Táim Jo soc
Tá tú Tu ets
Tá sé Ell/això és
Tá sí Ella/això és
Tá muid/Táimid Nosaltres som
Tá sibh Vosaltres sou
Tá siad Ells/elles són

Noteu que + (‘jo’) = táim i que + muid (‘nosaltres’) = táimid.

AN CHOPAIL

Is … mé Jo soc
Is … tú Tu ets
Is … é Ell/això és
Is … í Ella/això és
Is … sinn/muid Nosaltres som
Is … sibh Vosaltres sou
Is … iad Ells són

TENIR

És curiós perquè en irlandès no hi ha el verb tenir. Per a expressar aquesta idea fan servir el verb + la preposició ag. Si volem dir, per exemple, que el Pol té un llibre, direm Tá leabhar ag Pól. Aquesta frase literalment vol dir ‘Un llibre és en el Pol’, que és una manera força més indirecta i subtil de dir que el Pol té un llibre. Si en lloc del nom Pól tenim un pronom, llavors la preposició s’uneix al pronom i es crea un “pronom preposicional”. Per exemple, Jo tinc un llibre seria Tá leabhar agam. Les preposicions combinades amb cadascun dels pronoms són les següents:

En mi agam
En tu agat
En ell aige
En ella aici
En nosaltres againn
En vosaltres agaibh
En ells acu

Vegem-ne alguns exemples més:

  • Tá oráiste agam vol dir ‘Jo tinc una taronja’
  • Tá pláta acu vol dir ‘Ells tenen un plat’
  • Tá uisce agat vol dir ‘Tu tens aigua’
  • Tá líomóid ag an mbean vol dir ‘La dona té una llimona’

ARTICLES

Pel que fa als articles, els qui sabem anglès hem d’anar amb compte a no confondre l’article an irlandès amb l’article an anglès. An en anglès és un article indefinit i vol dir ‘un/una’. En irlandès, en canvi, an és un article definit i vol dir ‘el/la’.

  • Quan en anglès diríem a/an, en irlandès no hi posem cap article. Per exemple, a boy en irlandès és buachaill (sense article)
  • L’equivalent irlandès de l’anglès The boy seria An buachaill. Si volem dir-ho en plural (‘els nois’), llavors utilitzem na: Na buachaillí vol dir ‘els nois’.

Bé, crec que per avui ja n’hi ha prou. Espero que el que he explicat us hagi semblat almenys una mica interessant. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

3, 2, 1… Som-hi!

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

  • En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  • En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
  • En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
  • El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
  • En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
  • El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
  • En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
  • El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
  • El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
  • L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
  • En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
  • L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
  • El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
  • L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
  • En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
  • L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servirßig en lloc de -zig).
  • El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (septseptante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
  • En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!

Un tastet de gaèlic irlandès

Céad mile fáilte! Aquesta frase vol dir ‘benvinguts’ en gaèlic irlandès (Irish Gaelic), la llengua nativa d’Irlanda. Vull remarcar, per aquells qui la desconeguin, que és una llengua totalment diferent de l’anglès. Si algun cop aneu a Irlanda, veureu que els cartells són bilingües: anglès i gaèlic irlandès. A l’article Conas atá tu? ja vaig parlar de la cultura irlandesa, però avui voldria centrar-me en la llengua, el gaèlic irlandès, ja que és una llengua bastant desconeguda per a molts de nosaltres i també mereix ser coneguda.

El gaèlic irlandès pertany a la família indoeuropea de llengües i, dins d’aquesta, a la branca cèltica. Les llengües cèltiques es van originar a l’Europa Central, però després van arribar a Irlanda i a Gran Bretanya a través de la immigració. Després, la llengua que es parlava a Irlanda va ser transportada a Escòcia i a l’illa de Man. Va ser així com el gaèlic escocès (Scottish Gaelic) i el Manx es van originar. És a dir, el gaèlic escocès i el Manx vénen del gaèlic irlandès, el qual després va evolucionar separadament en aquests tres llocs i va convertir-se en tres llengües diferents: Irish Gaelic, Scottish Gaelic i Manx.

Durant els segles V i VI, els anglosaxons van arribar a Gran Bretanya i això va provocar que les llengües cèltiques quedessin arraconades a l’extrem oest de Gran Bretanya; més concretament, a Gal·les (que és el que avui coneixem com a Welsh), a Cornwall (el que avui es coneix com a Cornish) i al nord-oest de Gran Bretanya. En aquest moment, quan els anglosaxons van arribar, uns quants celtes de Gran Bretanya van decidir marxar i emigrar al nord-oest de França (a Bretanya, que no s’ha de confondre amb Gran Bretanya). La llengua que aquests celtes van dur a la Bretanya francesa és el que avui coneixem com a bretó. Així, doncs, avui dia hi ha sis llengües cèltiques: Welsh, Cornish, Breton, Manx, Scottish Gaelic, i Irish Gaelic.

Després d’aquest resum sobre la història de les llengües cèltiques, ja ens podem concentrar en el gaèlic irlandès. Primer de tot, cal que us avisi que hi ha tres dialectes de gaèlic irlandès: el gaèlic irlandès que es parla a la província de Ulster, el que es parla a la província de Connaucht i el de la província de Munster. Jo us parlaré del gaèlic irlandès que es parla a Ulster; perquè la meva parella és de la comarca de Donegal, que pertany a la província d’Ulster.

Ara vegem unes quantes frases en gaèlic irlandès. Al costat de cada frase hi escriure com es pronuncia. La pronunciació està escrita en funció de com pronunciem en català. Tanmateix, quan escrigui una j, serà el so de la j castellana. Quan escrigui una g, si va davant de a/o, sonarà com la g de gat; però si va davant d’una e/i, sona com una g de Girona. A la pronunciació, hi posaré un accent a sobre de la síl·laba tònica.

    • Dia dhuit! (es pronuncia [Gia dítx!]) significa ‘Bon dia!’. La resposta és Dia is Muire dhuit! (es pronuncia [Gia is wera dítx!]).
    • Conas atá tú? (es pronuncia tal com s’escriu) vol dir ‘Com estàs?’ i la resposta és Tá mé go maith, que vol dir ‘estic bé’ i es pronuncia [Ta me go mai].
    •  Cad is ainm duit? (es pronuncia [kad is aniam dítx?]) vol dir ‘com et dius?’ i la resposta és, per exemple, Patrick is ainm dom (pronunciat [Patrik is aniam dom]), que vol dir ‘Em dic Patrick’.
    • Cén aois atá agat? (pronunciat [ken ix atá ogət]) vol dir ‘Quants anys tens?’. Si teniu, per exemple, 30 anys, hauríeu de dir Tá mé tríocha bhliana d’aois, que es pronuncia [Ta me troka bleina dix].
    • Go raibh maith agat! (pronunciat [Goró mai jogət]) vol dir ‘Gràcies’. Per a dir ‘de res’, cal dir Tá fáilte romhat (pronunciat [Ta faltxa roəf]).
    • Tá ocras orm vol dir ‘Tinc gana’ i es pronuncia [Ta ocrəs orəm].
    • Tá fuair orm vol dir ‘Tinc fred’ i es pronuncia [Ta fuər orəm].
    • Tá tart orm vol dir ‘Tinc set’ i es pronuncia [Ta tart orəm].
    • Tá mé te vol dir ‘Tinc calor’ i es pronuncia [Ta me txé].
    • Tá tuirseach orm vol dir ‘Estic cansat’ i es pronuncia [Ta turxa orəm]. El que és curiós d’aquesta llengua és que no hi ha cap paraula per a dir ‘sí’ i ‘no’. vol dir ‘hi ha’ i seria el més semblant a un que té aquesta llengua. Per tant, les frases de Tá tart orm, Tá fuair orm, etc literalment signifiquen ‘hi ha set/fred en mi’.

Ara us diré els nombres, tal com es diuen quan estem comptant objectes:

    • 1 a haon pronunciat [a jéin]
    • 2 a dó pronunciat tal com s’escriu
    • 3 a trí pronunciat tal com s’escriu
    • 4 a ceathair pronunciat [a kajar]
    • 5 a cúig pronunciat [a kuik]
    • 6 a sé pronunciat [a xé]
    • 7 a seacht pronunciat [a xagt]
    • 8 a hocht pronunciat [a jogt]
    • 9 a naoi pronunciat [a ní]
    • 10 a deich pronunciat [a jai] amb la j catalana

Del número 11 al 19 simplement diem el nom del segon número + déag:

  • 11 a haon déag pronunciat [a jéin gec]
  • 12 a dó dhéag pronunciat [a dó gec]
  • 13 a trí déag pronunciat [a trí gec]
  • 14 a ceathair déag pronunciat [a kajar gec]
  • 15 a cúig déag pronunciat [a cúig gec]
  • 16 a sé déag pronunciat [a xé gec]
  • 17 a seacht déag pronunciat [a xagt gec]
  • 18 a hocht déag pronunciat [a jogt gec]
  • 19 a naoi déag pronunciat [a ní gec]

Ara us diré la resta de desenes:

  • 20 fiche pronunciat [fija] amb j castellana
  • 30 tríocha pronunciat [troka]
  • 40 daichead pronunciat [daijed]
  • 50 caoga pronunciat [kiga]
  • 60 seasca pronunciat [xásca]
  • 70 seachtó pronunciat [xágtou]
  • 80 hochó pronunciat [ogtou]
  • 90 nócha pronunciat [noka]
  • 100 céad pronunciat [ked]

Per a dir 21, cal dir fiche is a haon [fijas a jéin]; per a dir 22, cal dir fiche is a dó [fijas a dó]; i així successivament. Bé, fins aquí la classe d’irlandès. Slán! (‘Adéu!’)

 

 

 

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwyll-llantysiliogogogoch

Benvinguts de nou! No, tranquils, no m’he posat a teclejar a la babalà! El títol de l’article no són lletres escrites a l’atzar, sinó que és el nom d’una ciutat del nord de Gal·les i vol dir ‘Saint Mary’s Church in the hollow of white hazel near a rapid whirlpool and the Church of Saint Tysilio near the red cave’. He escollit aquest títol perquè avui voldria parlar de les llengües celtes. Espero que us sembli interessant.

En primer lloc, us explicaré una mica la història d’aquesta família de llengües. Les llengües celtes, també anomenades Insular Celtic languages, es divideixen en dues subfamílies: Brythonic languages i Gaelic languages.

  • Les Brythonic languages inclouen el bretó, el gal·lès i el cornish (que ja no té parlants nadius, ja que va quasi desaparèixer el s. XIX i ara només s’aprèn a través dels llibres). Aquestes llengües s’anomenen Brythonic perquè ve de la paraula Briton, que vol dir ‘indigenous Briton‘. Aquestes llengües deriven d’una llengua britànica que es parlava a l’Edat del ferro.
  • Les Gaelic languages són el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès i el manx (que ja no té parlants nadius, només gent que l’ha estudiat). Els irlandesos que van emigrar a Escòcia van desenvolupar una nova llengua que va convertir-se en el gaèlic escocès d’avui dia. El mateix va passar amb els irlandesos que van anar a l’illa de Man, que van acabar creant una llengua que ara s’anomena manx.

L’any 600 DC els saxons (que venien d’Alemanya) van invadir Gran Bretanya. Com que venien de l’est, van desplaçar els bretons cap a l’oest de l’illa i, per consegüent, alguns es van quedar a Gal·les i altres van emigrar cap al nord-oest de França (Bretanya) i això va fer que sorgís el bretó.

Després d’aquesta petita introducció a la història de les illes d’Irlanda i Gran Bretanya, m’agradaria comentar algunes curiositats lingüístiques d’aquestes illes:

  • Gal·les va ser part de l’Imperi Romà durant més de 300 anys, i això va fer que la cultura llatina s’escampés pel territori. Tanmateix, a diferència del que va passar a països com el nostre, el llatí no va substituir la llengua de la població, només van agafar-ne algunes paraules. Així, doncs, algunes paraules del gal·lès s’assemblen al català. Per exemple, què creieu que vol dir esglwys? Sí, vol dir ‘església’! I què vol dir cadir? Òbviament vol dir ‘cadira’.
  • Ballymena és una ciutat d’Irlanda del Nord. A Irlanda hi ha moltes ciutats que tenen un nom que comença per bally-: Ballyjamesduff, Ballymoney, Ballybofey, etc. Bally ve del gaèlic irlandès baile, que vol dir ‘ciutat’.
  • A Irlanda i a Escòcia hi ha molts pobles i ciutats que tenen noms començats per kil-; per exemple, Kilmacrennan (Irlanda), Kilmarnock (Escòcia), Killarney (Irlanda), Kildare (Irlanda), Kildalton (Escòcia), Kildonan (Escòcia), etc. Aquest kil– vol dir ‘església’ i tots aquests noms volen dir ‘església de…’; per exemple, Kilmarnock vol dir ‘església de Marnock’ (Marnock ve de Meàrnag en gaèlic).
  • A Gran Bretanya hi ha moltes comarques que acaben en –shire: Yorkshire, Hampshire, Lancashire, Lincolnshire, Oxfordshire, Cambridgeshire, etc. El motiu d’aquesta coincidència és que –shire vol dir ‘comarca’ en anglosaxó. En anglès, però, hi ha una altra paraula que vol dir ‘comarca’: county. County ve del francès que parlaven els normands quan van invadir Gran Bretanya.
  • Hi ha algunes paraules del gaèlic irlandès que també s’assemblen al català. Per exemple, n’hi ha algunes que s’hi assemblen molt: ór vol dir ‘or’ i féasta (pronunciat festa) vol dir ‘festa’, i altres que s’hi assemblen menys: leabhar vol dir ‘llibre’ i scríobh (pronunciat scrif) vol dir ‘escriure’.

Espero que us hagi semblat curiós, fins aviat!

BBC Wales History

CONAS ATÁ TU?

Avui m’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre la cultura irlandesa. La frase que he posat de títol és en gaèlic irlandès, que és la llengua celta que hi ha a Irlanda, a més a més de l’anglès. Conas atá tu? vol dir Com estàs?, que en anglès seria How are you? A l’escola estudien tant anglès com irlandès; però per desgràcia, l’anglès té un paper internacional tan important que ha fet que l’irlandès acabi arraconat i que molt poca gent el parli (està molt més infravalorat que el català). Tot i això, a mi em sap molt greu que es perdi i m’agradaria defensar-lo, de la mateixa manera que defenso la meva llengua, el català; perquè penso que totes les llengües han de ser respectades.Irlanda té dos esports nacionals que no existeixen en cap altre lloc: el hurling i el gaelic football. El tipus de futbol que nosaltres coneixem també hi existeix, però a Irlanda té poquíssima importància. (Per abreujar, a partir d’ara, el nostre futbol l’anomenaré futbol, i el gaelic football l’anomenaré futbol gaèlic.) Perquè us en feu una idea, un partit de futbol reuneix aproximadament 2.000 seguidors i, en canvi, un partit de futbol gaèlic en té 30.000. Malgrat la gran popularitat del hurling i del futbol gaèlic, els jugadors d’aquests esports no cobren. Em commou veure que, per a ells, l’esport no és un negoci, sinó una qüestió absolutament patriòtica i altruista. Tots els jugadors tenen altres feines amb les quals es guanyen la vida, juguen simplement per pur amor a la cultura irlandesa. La majoria d’irlandesos són de l’equip de futbol gaèlic de la seva comarca (county), i alguns d’ells també són d’un equip de futbol anglès. Us deveu preguntar per què no són d’un equip de futbol irlandès. Doncs la resposta és que, com que per als irlandesos el futbol no és gaire important, tots els bons jugadors se’n van als equips anglesos per jugar a la lliga anglesa, que té més seguidors. Com a conseqüència, als equips irlandesos no hi ha bons jugadors ni s’hi inverteixen gaires recursos i, per tant, no tenen gaires seguidors. També tenen el rugby, que no és tan popular com el futbol gaèlic, però ho és més que el futbol.Pel que fa al menjar, l’aliment més destacat de la dieta irlandesa és la patata, més concretament el puré de patata (mashed potatoes). També es menja molt de bròquil (broccoli), moltes pastanagues (carrots) i bastanta coliflor (cauliflower). El plat més típic és l’Irish steaw, que és l’estofat irlandès. Un altre plat important és bacon and cabbage, que inclou bacó (bacon), col (cabbage), puré de patates (mashed potatoes) i una salsa. El puré de patata el mengen amb tot, per acompanyar qualsevol plat. Podríem dir que equivaldria al nostre pa, ja que hi ha molta gent que menja pa per acompanyar qualsevol plat. Aquesta gran fama que tenen les patates ve de quan Irlanda era un país pobre, quan la gent menjava el més barat que hi havia i les patates eren força econòmiques i fàcils de conrear en un clima com aquell.

Una cosa que resulta força estranya a una persona mediterrània com jo és veure que mengen les verdures sense amanir, només amb sal. Crec que de totes les diferències culturals que he detectat fins ara entre el meu xicot i jo, aquesta és la que més m’ha impactat. Després de reflexionar-hi fredament, he arribat a la conclusió que el meu estupor és degut al fet que a Catalunya, com a la resta d’Espanya i a Itàlia, la verdura és part essencial de la nostra dieta: tenim molta més varietat de fruites i verdures i ens hi mirem més a l’hora de cuinar-les. Ells, en canvi, mengen sempre les mateixes verdures (broccoli, carrots, potatoes, onions, beans i peas) i comprar-les congelades és una cosa normal per a ells, de la mateixa manera que se les mengen sense oli ni res, només amb sal. De fet, per a ells és tan estrany posar oli a la verdura que el primer cop que vaig dinar amb la família del meu xicot, el seu germà em va dir molt sorprès: “olive oil?”. Quan el meu xicot li va explicar que nosaltres posem oli a la verdura, a la carn i a moltes coses més, el seu germà va dir: “It’s like putting ketchup on a fried egg!” (és com posar ketchup a un ou ferrat!, és a dir, una cosa inimaginable). Per a mi, en canvi, el que és inimaginable és menjar-me la verdura, la carn, el pollastre i el peix sense posar-hi oli, té molt mala pinta, seria molt insípid i sec.

Com podeu veure, malgrat el món globalitzat en què vivim, malgrat tenir McDonalds i Zara per tot arreu, països molt propers com Catalunya i Irlanda encara conserven tradicions que diferencien de la resta de països. Així, doncs, tal com diuen en italià: paese che vai, usanze che trovi; és a dir, cada terra fa sa guerra!