WHAT’S THE CRAIC?

Bon dia i bona hora!!! Avui m’agradaria dedicar l’article a l’anglès que es parla a Dublín. Com ja sabeu, dins d’una mateixa llengua hi ha diferències d’accent i de vocabulari segons la zona. Per exemple, l’anglès britànic és diferent de l’anglès americà. Però, de fet, no només hi ha diferències entre diferents països (Anglaterra i Amèrica, per exemple), sinó que també hi ha diferències dins d’un mateix país. Per exemple, no totes les expressions que s’utilitzen a Donegal s’utilitzen a la resta d’Irlanda. 

AVÍS PER A ESTUDIANTS D’ANGLÈS: aquestes expressions no formen part de l’anglès britànic estàndard que nosaltres estudiem a l’escola! Així, doncs, vigileu i no utilitzeu aquestes expressions en un examen de Cambridge! Ara que treballo de professora d’anglès a Dublín, sovint he de recordar als meus alumnes (immigrants que venen a aprendre anglès) que aquestes expressions només es diuen a Irlanda o a Dublín i que, per tant, si us plau no les utilitzin ni en un examen oficial d’anglès ni en altres països de parla anglesa.

1. “DO BE”

Ho he de posar entre cometes perquè el sol fet d’escriure-ho ja em fa mal a la vista. En anglès estàndard el verb to be, a diferència de la resta de verbs, no utilitza l’auxiliar do/does. Una altra diferència del verb to be respecte a la resta de verbs és que la majoria de verbs diferencien entre el present simple (acció habitual) i el present continuous (acció que passa ara mateix). Per exemple: I swim every day (acció habitual) / I am swimming now (acció que passa ara mateix). El verb to be, en canvi, sempre té la mateixa forma, tant si passa ara com si passa cada dia: I am always tired (acció habitual) i I am tired now (acció que passa ara).

Tanmateix, el verb to be del gaèlic irlandès sí que té dues formes: una per al present habitual i un per al present d’ara mateix. Per això, els irlandesos han creat una distinció del verb to be anglès que no existeix en anglès estàndard a causa d’una traducció literal de la llengua irlandesa. Vegem-ho:

ANGLÈS DUBLÍN: The bus does be full every day. / The bus is full now. 

ANGLÈS BRITÀNIC ESTÀNDARD: The bus is full every day / The bus is full now. 

 

2. BYE NOW! SAFE HOME!

Aquí a Dublín diuen bye now perquè és una traducció literal de l’irlandès Slán go fóill. En altres països de parla anglesa no afegeixen el now, només diuen bye. Així doncs, el now de l’expressió bye now ve del go fóill irlandès.

Una altra de les expressions que utilitzen aquí per a acomiadar-se és Safe home! Aquesta expressió és una traducció literal de Slán abhaile (del gaèlic irlandès).

 

3. AND YOURSELF?

Quan saludes algú i dius How are you?, l’altra persona et diu que està bé i et pregunta And yourself? Això sona una mica estrany a la gent d’altres països de parla anglesa. En altres països et dirien And you?, no yourself. Aquest yourself ve d’una traducció literal del tú féin del gaèlic irlandès ja que en aquesta situació en irlandès dirien Agus tú féin? (literalment And yourself?).

 

4. WHAT AGE ARE YOU?

Aquesta pregunta no la sentireu pas a Anglaterra, per exemple. A Irlanda, en canvi, és força habitual. Per què? Doncs perquè és una traducció literal del gaèlic irlandès Cén aois atá tú? En anglès britànic estàndard cal dir How old are you? si volem saber l’edat d’una persona.

 

5. A RIDE

COMPTE! Aquí a Irlanda, la paraula ride significa ‘una persona atractiva’ o ‘acte sexual’. En anglès americà, give somebody a ride vol dir ‘portar algú amb cotxe’ (en anglès britànic seria give somebody a lift). Per tant, si un americà ve a Irlanda, ha d’anar amb molt de compte i saber que MAI NO pot dir Would you give me a ride? si el que vol és que el portin amb cotxe. 😉

 

6. TO BE AFTER DOING SOMETHING

A Irlanda utilitzen aquesta expressió que, en anglès britànic, no té sentit. En anglès britànic estàndard utilitzem el Present Perfect amb just per a parlar d’una acció que fa poc que ha passat. Per exemple, I have just eaten. Aquí a Irlanda, però, és força habitual sentir I am after eating amb aquest significat.

L’expressió to be after doing something és una traducció literal de l’irlandès a l’anglès. Per exemple, quan a Irlanda diuen He is after selling the car és una traducció literal del gaèlic irlandès Tá sé tar éis an carr a dhíol. En anglès britànic estàndard cal dir He has just sold the car. 

 

7. GIVE OUT TO SOMEONE

Aquí a Irlanda sovint utilitzen l’expressió to give out to someone per a dir que han renyat algú. Aquesta expressió no s’utilitza a la resta de països de parla anglesa. En altres llocs dirien, per exemple, to tell somebody off o to scold someone. Aquí l’utilitzen perquè inconscientment fan una traducció literal del gaèlic irlandès tabhair amach (do dhuine). 

 

8. GRAND

Aquesta és una de les paraules més importants per als irlandesos. Aquí grand s’utilitza com a resposta a moltíssimes preguntes: How are you? I’m grand / Would you like your receipt? No, that’s grand, etc. Atenció: aquí a Irlanda grand no vol dir ‘great’ (tal com trobareu al diccionari d’anglès britànic estàndard), sinó que vol dir ‘fine’/’ok’. A Anglaterra, per exemple, diuen I’m fine; a Irlanda, en canvi, el més habitual és dir I’m grand (amb el significat de I’m fine).

 

9. WHAT’S THE STORY? / WHAT’S THE CRAIC?

Aquestes dues paraules (story i craic), juntament amb grand, són les paraules més destacades d’Irlanda.

What’s the story? vol dir ‘Què passa?’. Per exemple, quan saludes, en lloc de dir How are you? o What’s up? pots dir What’s the story?. Un altre exemple seria si estàs parlant amb un amic d’una tercera persona (del Seán que, per exemple, ja no es parla amb la Marie) i vols dir que no saps què li passa, pots dir I don’t know what the story is. 

What’s the craic? vol dir el mateix que What’s the story? amb el sentit de ‘Alguna novetat?’. La paraula craic és tan pròpia de la cultura irlandesa que té multitud d’usos i significats, tot i que el més comú seria ‘fun’.

 

10. THANKS A MILLION!

Quan estudiem anglès britànic, aprenem Many thanks o Thank you very much (‘Moltes gràcies’). Aquí, a Irlanda, a més a més, tenen l’expressió Thanks a million. De fet, és una expressió molt habitual que, en canvi, no diuen als altres països de parla anglesa. El que no sé segur és si ve de la llengua irlandesa o no. Jo crec que sí, ja que en irlandès pots afegir la paraula míle (que vol dir ‘mil’ però s’assembla de forma a la paraula million) a l’expresssió Go raibh maith agat (‘gràcies’).

Bé, espero que us hagi agradat l’article d’avui. La veritat és que feia molt de temps que anava anotant aquestes particularitats de la llengua anglesa que es parla aquí i ja feia temps que tenia ganes de tenir prou material per a escriure aquest article. Gràcies per llegir-lo o, com diuen aquí, thanks a million!!

 

BEANS AND PEAS EVERYWHERE

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a expressions en anglès. Les llengües són un reflex de la mentalitat d’un país, de les seves tradicions i de la seva cultura. Un exemple d’això és que en anglès hi ha moltes expressions amb la paraula pea i la paraula bean. Les mongetes i els pèsols són molt importants en la gastronomia d’aquest país i, per tant, han passat a formar part de la llengua anglesa. El fet que hi hagi diverses expressions amb aquestes dues paraules demostra que són part important de la cultura d’aquest país. N’hi ha algunes més, però en aquest article he escollit parlar de les que he sentit més. Vegem-les!

TO BE FULL OF BEANS

Aquesta expressió significa que algú té molta energia. Suposo que l’origen de l’expressió deu venir de la idea que si has menjat moltes mongetes, tens molta energia. Tanmateix, no només s’utilitza en el cas que hagis menjat mongetes. Pots dir que estàs full of beans encara que no hagis menjat mongetes. Exemple: Jem was full of beans after a long sleep. 

TO BE LIVING ON BEANS

Aquesta expressió no és tan comuna com l’anterior, però també existeix. Significa que no tens gaires diners, que vas just. Això ve del fet que fa temps, si tenies pocs diners, tenies molt poc menjar i l’únic que et podies permetre era comprar mongetes. Exemple: He lost his job 3 months ago and has been living on beans for the last few weeks. 

NOT TO HAVE A BEAN

Si dius I don’t have a bean, vol dir que no tens diners. En català diríem no tenir un duro o no tenir un ral. Suposo que ve de la idea que una mongeta era una cosa molt barata (com un duro o un ral en català) i si no tenies ni tan sols una mongeta, no tenies res.

TO SPILL THE BEANS

Aquesta expressió significa ‘dir un secret o una cosa privada’. Exemples: So who spilled the beans about her affair with David? o bé Come on, spill the beans! Whose fault is it?

EASY PEASY (LEMON SQUEEZY)

Aquesta és una expressió molt habitual. He sentit tant la versió curta (easy-peasy) com la versió llarga amb lemon squeezy. És tan comú aquí a Irlanda que fins i tot l’utilitzen en gaèlic irlandès (éasca péasca). Éasca vol dir ‘easy’, però péasca no vol dir res, només s’utilitza perquè rimi.

BE LIKE TWO PEAS IN A POD

Quan dues persones s’assemblen, en anglès diem que són like two peas in a pod. En català diríem assemblar-se com dues gotes d’aigua. És curiós veure que tant els pèsols (en anglès) com les gotes d’aigua (en català) són petits i rodons. Exemple: The twins are like two peas in a pod.

PEABRAINED

Aquest adjectiu s’utilitza per a descriure una persona que és molt estúpida. Com que els pèsols són molt petits, si una persona té el cervell de la mida d’un pèsol, evidentment vol dir que no és gaire intel·ligent. En català, una de les expressions més habituals que tenim amb aquest significat és tenir un cervell de mosquit. Com que els mosquits també són molt petits, doncs té lògica.

PEA-SOUPER

Aquesta expressió s’utilitza per a referir-se a un tipus de boira espessa que conté contaminació. A la sèrie The Crown van utilitzar aquesta expressió per a referir-se a The Great Smog of London (1952). Pel que es veu, com a conseqüència d’aquesta boira moltes persones van morir i moltes més van tenir problemes de salut.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i útil. A mi sempre m’ha agradat aprendre expressions i frases fetes i esbrinar-ne l’origen. Cuideu-vos i fins aviat!!!

I AQUEST NOM, D’ON VE?

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

IN A NUTSHELL

Benvinguts i benvingudes de nou!!! Bon any nou!!!

Avui m’agradaria aprofitar l’article per a parlar de l’origen de diverses expressions angleses. Fa poc vaig descobrir l’etimologia de certes expressions i m’agradaria compartir-ho amb vosaltres. Espero que us sembli interessant.

TO BE WORTH HIS/HER SALT

Aquesta expressió vol dir que algú es mereix respecte i els diners que guanya fent la seva feina. Per exemple: Any police officer worth his salt would have chased after the thieves, but he was too lazy. En català tenim expressions com ara com cal o com Déu mana.

A l’època dels romans es creia que la sal era essencial per a una bona salut, però no era fàcil d’obtenir. Així, doncs, part del sou dels soldats eren diners i una altra part, sal. Posteriorment, es donava diners als soldats perquè es paguessin ells mateixos la sal. D’aquí ve també la paraula salari.

(TO PUT IT) IN A NUTSHELL

S’utilitza quan vols resumir la informació més important en poques paraules. Per exemple: […] And that, in a nutshell, is the plot of one of the most complicated plays in the English language. En català diríem en resum o en poques paraules.

El creador d’aquesta expressió va ser Plini el Vell, un escriptor llatí. La va utilitzar al seu llibre Naturalis Historia. Posteriorment alguns escriptors com ara Jonathan Swift i Thomas Carlyle van quedar impressionats amb aquesta expressió i van començar a utilitzar-la a les seves obres. Després, mica en mica, la gent la va començar a utilitzar i així va ser com va passar a formar part de la llengua anglesa.

LIKE CHALK AND CHEESE

Aquesta expressió es fa servir per a dir que dues coses o persones són totalment diferents. Per exemple: Although they are brothers, they are like chalk and cheese. En català tenim l’expressió com de la nit al dia o també podem dir com un ou i una castanya. 

Aquesta expressió va aparèixer al segle XIV. Chalk i cheese són dues paraules que comencen amb el mateix so (ch-) i totes dues coses són blanques, però, en realitat, són dues coses molt diferents perquè una (chalk) és dura i no es menja i l’altra és tova i es menja. Per tant, es va començar a utilitzar aquesta expressió per a dir que dues coses o persones són molt diferents.

TO BURY YOUR HEAD IN THE SAND

S’utilitza per a dir que algú ignora un problema o una situació desagradable perquè creu que ja es resoldrà per si sol. Per exemple: It’s no use burying your head in the sand. Someone is stealing money from the company, and we need to do something about it! En català, en canvi, diem amagar el cap sota l’ala.

Aquesta expressió ve de la creença que els estruços enterren el cap a la sorra quan hi ha algun perill. Tanmateix, això no és cert: el que fan és estirar-se a terra perquè no els vegin, però des de lluny sembla que tinguin el cap enterrat a la sorra. Això ha provocat aquesta creença errònia que, al seu torn, ha donat lloc a aquesta expressió.

THE STRAW THAT BREAKS THE CAMEL’S BACK

Es refereix a aquell problema que, després de molts d’altres, fa que acabis perdent la paciència, enfadant-te o rendint-te. Per exemple: The cooker and fridge weren’t working, the heating broke down and the last straw was that the roof started leaking! I just burst into tears. En català, en canvi, diem la gota que fa vessar el vas.

Pel que es veu, aquesta expressió va ser utilitzada per primer cop per Charles Dickens a la seva novel·la Dombey and Son de 1848.

TO LOSE THE THREAD

És curiós perquè en català és literalment el mateix: perdre el fil. És a dir, quan estàs parlant, et distreus i ja no saps per on anaves. Per exemple: He was so distracted by the noise of the builders that he completely lost the thread of the story that Rattigan was telling him. 

Pel que es veu, l’origen d’aquesta dita rau en la mitologia grega, perquè en la mitologia grega s’aconseguia trobar el camí per a sortir dels laberints amb un fil. Per tant, si perds el fil, ja no pots sortir del laberint.

L’ANGLÈS QUE NO S’APRÈN A L’ESCOLA

Bon dia i bona hora!!!

Moltes vegades passa que quan estudies una llengua i després vas al país on es parla, et trobes amb paraules o expressions que no entens. Això no significa que no t’hagin ensenyat bé aquella llengua, simplement el que passa és que estudiem la varietat estàndard i els nadius, en canvi, utilitzen expressions dialectals, expressions no estàndard, incorreccions, etc. Això fa que ens trobem amb paraules o construccions que desconeixem. L’objectiu d’aquest article és precisament explicar què signifiquen aquestes expressions. Més concretament, en aquest article parlaré de l’anglès que es parla a la comarca de Donegal (Irlanda).

AYE!

Aquesta és, sens dubte, la paraula que sentireu més cops aquí al nord-oest d’Irlanda. Però no us espanteu: simplement vol dir yes. Es pronuncia [ai].

WEE

Segurament aquesta és la segona paraula més sentida després de aye. Aquí a Donegal tot és wee: a wee boy, a wee smile, a wee bag, a wee bit, a wee while, a wee house, etc. Què vol dir? Vol dir el mateix que little o small. Per tant, aquestes expressions volen dir (passades a l’anglès que estudiem a l’escola) a little boy, a little smile, a small bag, a little bit, a short while i a small house. En català, l’equivalent de wee seria el sufix –et/-eta (un noiet, una estoneta, una bosseta, etc.), tot i que em fa la sensació que en català -et/-eta no s’utilitza tant com wee.

SPUDS

Si algú us pregunta si voleu menjar spuds, tranquils, no és res estrany: simplement us ofereixen potatoes.

THAT’S GRAND!

A l’escola, quan estudiem anglès, ens ensenyen a dir That’s fine. Bé, doncs, si aneu a Anglaterra, sí que sentireu dir That’s fine, però en aquesta zona d’Irlanda sentireu That’s grand. El significat, però, és el mateix: That’s grand vol dir That’s fine.

WILE

Si veniu aquí, sentireu frases com ara It is wile hot. Bé, doncs aquest wile (sona com while) vol dir very. Per tant, la frase It is wile hot vol dir It is very hot.

WAINS

Aquí a Donegal utilitzen la paraula wains per a referir-se als nens; és a dir, amb el significat de children.

YOUS

Aquí utilitzen el pronom yous per a referir-se a ‘vosaltres’. Sí, ja ho sé, els professors d’anglès sempre diem que tu, vostè i vosaltres en anglès són la mateixa paraula: you. I sí, és cert. El que passa és que hi ha zones de parla anglesa que en converses informals fan servir yous per a dir ‘vosaltres’. Per exemple, el teu xicot rep un whatsapp de sa germana i ella li pregunta What did yous do at the weekend?, que vol dir ‘Què vau fer (vosaltres) el cap de setmana?’.

BRAVE AND THRAN

Aquí hi ha dues coses que cal comentar. D’una banda, brave and és una construcció que s’utilitza per a dir ‘bastant’ (quite). D’altra banda, thran és una paraula que s’utilitza a Donegal amb el significat de stubborn. Per tant, si ens diuen que She is brave and thran, ens estan dient She is quite stubborn.

BE AFTER DOING (SOMETHING)

Aquí la gent diu I am after eating per referir-se a un passat recent. Això no ho aprenem a l’acadèmia perquè no és estàndard britànic. L’equivalent estàndard d’aquesta frase és I have just eaten. Vosaltres, però, continueu fent servir el Present Perfect (have/has + just + participle)!

IT’S HALF FOUR

Aquí i en alguns altres llocs de parla anglesa la gent utilitza una manera de dir les hores que no s’estudia a l’escola. Nosaltres, els professors d’anglès, a l’escola ensenyem dues possibles maneres de dir l’hora:

  1. El sistema “tradicional”, que utilitza quarter past, half past i quarter to: It’s quarter past ten (10:15), It’s half past ten (10:30), etc.
  2. Hora + minuts: It’s ten fifty (10:50), It’s three thirty (15:30), etc.

D’aquestes dues, normalment ensenyem la primera, però ara ja hi ha llibres on també apareix la segona, que s’utilitza molt ara suposo que a causa de l’aparició dels rellotges digitals.

Aquí, però, quan parlen fan una petita modificació del sistema tradicional i, en lloc de dir It’s half past ten, diuen It’s half ten. Això confon alguns estudiants d’anglès perquè no saben si vol dir half to o half past. Bé, doncs ara ja sabeu que si diuen half + hora volen dir half PAST + hora (It’s half four vol dir It’s half past four).

 

Bé, espero que aquest article us serveixi per a entendre millor com parla la gent aquí a Donegal. Atenció, però! Si heu de fer un examen d’anglès, si us plau NO utilitzeu aquestes expressions 😉 Fins aviat!!!