Una plaga d’errors!!

Bon dia a tothom!! Disculpeu que hagi trigat dues setmanes a publicar, la veritat és que aquest any tinc moltíssima feina i a vegades em costa trobar temps per a trobar material i per a escriure un bon article. Avui m’agradaria dedicar l’article a mostrar-vos i a explicar-vos uns quants dels errors que qualsevol de nosaltres pot veure pel carrer, el que passa és que moltes vegades no ens hi fixem prou. Vegem-los!

 

IMG_5299 (1)

Aquest cartell es troba en un ferrocarril de la Generalitat i, com tots sabeu, ens està dient que hem de cedir aquest espai a pares i mares que duguin un cotxet. Fins aquí cap problema. El problema es troba en la traducció anglesa (preferential reserved), que no té sentit per a un angloparlant. En anglès, tenim dues opcions: Reserved space o bé Give preference to i al costat la imatge del cotxet.

 

 

IMG_3219

El forn de la Mami i Degustació són totalment correctes; el que passa és que si se suposa que estan escrivint en català, llavors no haurien de dir panadería! En català, no tenim panaderies, tenim forns de pa!

 

IMG_3242

En aquest cartell, tenim alguns problemes en les tres llengües.

– En primer lloc, en català no és recomanable utilitzar el possessiu per a objectes inanimats (Prohibit el seu ús excepte cas d’emergència). És a dir, en català es recomana utilitzar els possessius només quan ens referim a persones. Així i tot, fins i tot quan parlem de persones, el possessiu sempre és l’últim recurs; ja que el català és una llengua que no necessita quasi mai els possessius (al contrari de l’anglès, que els utilitza molt sovint). A més, falta un en abans de cas d’emergència. Per tant, en aquest cartell hauria de posar Prohibit utilitzar-lo excepte en cas d’emergència.

– En segon lloc, en castellà, ens faltaria en perquè acabi de sonar natural (paraula que, casualment, també falta a la frase catalana). Així, doncs, en lloc de dir Prohibido su uso salvo caso de emergencia, crec que sonaria més natural dir Prohibido su uso salvo en caso de emergencia. 

– En anglès, la frase Use forbidden except for emergency tampoc no sona natural. En aquest cas, en anglès, tenim diverses opcions: Use forbidden except in case of emergency / Do not use except in case of emergency / Only use in case of emergency. Qualsevol d’aquestes tres últimes opcions seria totalment normal i correcta per a un angloparlant.

 

IMG_5305

Aquesta targeta de presentació no tinc clar en quina llengua està escrita. Si està escrita en català, està malament; si està escrita en castellà, també està malament; i si està en italià, també està malament. La veritat és que em pregunto quina llengua parla la persona que l’ha escrita. Bé, suposo que ho deu haver escrit una persona italiana que no sap ni català ni castellà, però que ho ha volgut escriure en català o castellà. En fi, vegem-ne els errors:

– Suposem que el títol és en català (perquè posa gelatería i no pas heladería). La manera correcta d’escriure-la és L’autèntica gelateria-cafeteria italianano pas La auténtica gelatería caffettería italiana. 

– Si suposem que volien escriure-ho en castellà, haurien d’haver escrit: La auténtica heladería-cafetería italiana. 

– Si fos en italià (que no ho crec, perquè no som a Itàlia), hauria de posar: L’autentica gelateria-caffetteria italiana. 

A més, si mireu la lletra petita, també hi ha uns quants errors. Com que l’adreça l’han escrita en català (PLAÇA REVOLUCIÓ), GRACIA ha de dur accent: GRÀCIA. El mateix passa amb BORNE: com que l’adreça està en català, haurien d’escriure BORN. Finalment, si us fixeu en el paràgraf de la dreta, veureu que posa HELADOS ARTESADOS. Sincerament, jo no sé què són; crec que el que volen dir és HELADOS ARTESANOS. 

En fi, crec que mai no havia vist una targeta de presentació d’un establiment amb tants errors. Amb una targeta de presentació com aquesta no crec que donin gaire bona imatge.

 

IMG_3666

Sí, fa temps en vaig penjar una de semblant, però en aquest cas hi ha dos errors, no només un. Quins són? En primer lloc, en català és incorrecte dir AL en el sentit de ‘quan’; en aquest cas, en català hem de dir EN. Per exemple, En arribar a casa, vaig posar-me a llegir. En segon lloc, en el cas de travessar les vies, hauríem de dir travessar i no pas creuar. Encara que el verb creuar també tingui el significat de ‘travessar’, és preferible utilitzar travessar en el cas de carrers o vies.

 

IMG_4220

Aquest cartell està farcit d’errors! A veure si els trobeu tots! Primerament, cal recordar que, en català, les majúscules també s’accentuen. Així, doncs, hauríem de dir QUÈ ET FALTA I QUÈ ET SOBRA? Després, pel que veig, la persona que ha escrit aquest cartell tenia gana i s’ha menjat la r de la paraula oportunitats. Finalment, cal dir que, en català, no diem venta (castellà), sinó venda.

 

IMG_4223

En aquest cartell, que vaig trobar en una gelateria d’una ciutat que no anomenaré, hi ha un parell d’errors a la traducció anglesa. En primer lloc, en anglès diem to take (something) to (a place); per tant, en aquest cas hauríem de dir It is not allowed to take drinks and icecreams TO the terrace. L’altre error el trobem a l’última frase: Ask to the waiter. A més, en anglès, no utilitzem preposició després del verb ask (‘preguntar’). Així, doncs, hauríem de dir Ask the waiter, no pas Ask to the waiter. 

 

IMG_4363

Aquest cartell és un absolut desastre. Estic segura que ha estat traduït del castellà a la resta de llengües amb Google Translator, i aquí en tenim les conseqüències. Hi ha errors en quasi totes les llengües (l’única que se salva és el castellà, ja que és l’única que no ha estat escrita pel Google Translator).

– En anglès, The next will thank you no sona bé. En aquest cas, hauríem de dir The next person to use it will thank you. 

– En italià, està pràcticament tot malament. En primer lloc, polisci no existeix, es diu pulisci. Després, te ne seranno corati és totalment incorrecte; en italià, es diu te ne saranno grati. 

– En francès, douche no és masculí, és femení. Per tant, haurem de dir LA douche. A més, com que és una ordre, seria millor utilitzar Nettoyez en lloc de Nettoyer; tot i que nettoyer tampoc no és incorrecteFinalment, cal destacar que hi falta el pronom en: vous en remercie.

 

IMG_4961

Com podeu veure, aquest cartell està escrit en basc, castellà, francès i anglès. Evidentment, jo no em ficaré amb la traducció basca perquè és una llengua que desconec.

– Pel que fa al castellà, no està gaire ben escrit. Todo objeto de valor encontrado en las duchas, por favor entregad en recepción sona estrany. Primer de tot, cal dir que hi falta un pronom (en aquest cas lo). Tot i això, no acabaria de sonar perfectament natural. La millor opció seria dir Todo objeto de valor encontrado en las duchas debe ser entregado en recepción.

– En francès, hem de posar el verb trouver en futur (trouverez), perquè no sempre hi ha objectes de valor a les dutxes. A més, cal posar accent a la a de à la reception.

– En anglès, tampoc no acaba de sonar bé. La manera més natural de dir-ho seria: If you find any valuable personal belongings in the showers, please take them to reception.

 

IMG_5104

En aquest cartell només hi ha un error, i bastant obvi, segur que el veieu! Sí, en català no diem conserve, sinó conservi. Tanmateix, com que és un cartell dirigit a un públic general, hauríem d’utilitzar el vós, i no pas el vostè (que és una influència del castellà en aquests casos). Per acabar, cal dir que li falta una coma després de devolució. Així, doncs, la frase quedaria de la següent manera: Per a qualsevol canvi o devolució, conserveu l’embalatge i el tiquet de caixa. 

 

IMG_5119

En aquest cartell, com que posa Put your cigarette ends in ashtrays or bins, deduïm que el que volen expressar a la primera frase és ‘no embruteu la platja’. Don’t go up in smoke no té sentit en aquest cas. L’expressió Go up in smoke existeix, però vol dir ‘cremar-se’ o bé ‘destruir-se’; per exemple, The fire spread quickly and the house went up in smoke in a very short time. En el cas d’aquest cartell de la platja de Barcelona, crec que el que volen dir és ‘manteniu la platja neta i no llenceu les burilles a la sorra’. Per tant, en aquest cas haurien de dir Don’t dirty the beach / Keep the beach clean / Don’t let the beach go up in smoke (en aquest cas utilitzaríem el sentit figurat de go up in smoke; és a dir, ‘destruir-se’).

 

IMG_5121

Bé, aquest cartell no és molt alegre que diguem, però ens serveix per a explicar un error força típic. Molta gent utilitza el verb recolzar per a dir ‘donar suport a algú’. En català, recolzar vol dir ‘descansar el pes d’una cosa o d’una persona sobre un suport’. Així, doncs, utilitzarem el verb recolzar en casos com ara:

No et recolzis a la paret, que l’acabo de pintar! 

En canvi, si volem donar suport a algú, com és el cas d’aquest cartell, haurem de dir:

Suport en moments difícils.

– I un altre exemple seria: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

 

IMG_5136

Ja sé que aquesta imatge ha quedat una mica fosca, però hi posa ¡Tasta’l! En català, la normativa de l’IEC ens diu que no hem d’utilitzar signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase, no és propi del català. Així, doncs, en aquest cartell hauria de posar Tasta’l! De fet, l’única llengua que posa signes d’interrogació/exclamació a inici de frase de les cinc llengües que domino és el castellà. El català, l’italià, el francès i l’anglès no fan servir signes d’interrogació ni d’exclamació a l’inici de frase. Per desgràcia, com que els catalans estem molt influenciats pel castellà, acabem fent servir coses pròpies del castellà que no són correctes en català quan parlem/escrivim en català. Però bé, espero que el meu blog us ajudi a no estar tan influenciats pel castellà i a utilitzar un català més genuí, més autèntic. Només així aconseguirem que sobrevisqui!

 

Bé, això és tot per avui. Gràcies per llegir-me. Espero que us hagi estat útil i que us hagi agradat! Fins aviat!!!

 

Diccionari il·lustrat multilingüe (II)

Benvinguts de nou!

Aquest article és la segona part de Diccionari il·lustrat multilingüe! Així, doncs, avui continuaré mostrant-vos les fotografies que vaig fer i traduiré el corresponent vocabulari a les llengües que conec.

IMG_4141

Em sembla interessant veure que, d’una banda, el català, el castellà, el francès i l’italià tenen una certa semblança i que, de l’altra, l’anglès, l’alemany, el danès i el suec s’assemblen una mica entre si.

CATALÀ: llet              CASTELLÀ: leche              FRANCÈS: lait            ITALIÀ: latte

ANGLÈS: milk           ALEMANY: Milch               DANÈS: mælk             SUEC: mjölk

 

IMG_4142

No sé vosaltres, però a mi Miesmuschel em recorda a la paraula catalana musclo.

CATALÀ: musclo               CASTELLÀ: mejillón           ITALIÀ: cozza          FRANCÈS: moule             ANGLÈS: mussel                ALEMANY: Miesmuschel

 

IMG_4144

El català, l’italià i el francès s’assemblen força, però el castellà en aquest cas és totalment diferent. Em sembla curiós perquè la paraula alemanya em recorda molt a la castellana queso.

CATALÀ: formatge             CASTELLÀ: queso             ITALIÀ: formaggio        FRANCÈS: fromage           ANGLÈS: cheese               ALEMANY: Käse

 

IMG_4146

Em sembla interessant veure que l’anglès s’assembla al català, al castellà i a l’italià; en canvi, l’alemany s’assembla al francès.

CATALÀ: llimona                 CASTELLÀ: limón              ITALIÀ: limone              FRANCÈS: citron                ANGLÈS: lemon                 ALEMANY: Zitrone

 

IMG_4147

Curiosament, la paraula catalana s’assembla a la francesa però no a la castellana ni a la italiana. En canvi, la paraula anglesa i l’alemanya s’assemblen força entre si i també s’assemblen una mica al danès però, sobretot, al suec.

CATALÀ: poma                     CASTELLÀ: manzana            ITALIÀ: mela           FRANCÈS: pomme               ANGLÈS: apple                    ALEMANY: Apfel               DANÈS: æble                       SUEC: äpple

 

IMG_4153

Com podem veure, d’una banda, l’alemany i l’anglès són molt semblants entre si. D’altra banda, el català, el castellà, l’italià i el francès sembla que tinguin el mateix origen en aquest cas.

CATALÀ: avellanes      CASTELLÀ: avellanas          ITALIÀ: nocciole                 FRANCÈS: noisettes ANGLÈS: hazelnuts         ALEMANY: Haselnüsse

 

IMG_4154

Aquesta és una paraula que en totes les llengües excepte el castellà és pràcticament igual.

CATALÀ: olives           CASTELLÀ: aceitunas           ITALIÀ: olive               FRANCÈS: olives        ANGLÈS: olives                    ALEMANY: Oliven

 

IMG_4179

Em sembla curiós que en català s’utilitzi la mateixa paraula que en alemany i que en anglès, almenys a Irlanda, no vulgui dir el mateix. A Irlanda, un anorak és una jaqueta, però no és gruixuda.

CATALÀ: anorac               CASTELLÀ: anorak            ITALIÀ: giacca a vento  FRANCÈS: doudoune      ALEMANY: Anorak            ENGLISH: padded jacket

 

IMG_4176

Aquesta és una paraula que em sembla molt curiosa. D’una banda, l’italià, el castellà sudamericà i l’anglès americà s’assemblen entre si (cellulare, cell phone i celular). D’altra banda, l’anglès britànic, el català i el castellà d’Espanya s’assemblen entre si (mòbil, móvil, mobile). Finalment, el francès es queda sol (és a dir, no s’assembla a cap altra llengua) i l’alemany ha agafat una paraula de l’anglès que els anglesos no fan servir per a referir-se al telèfon mòbil (en anglès, si una cosa és handy, vol dir que ‘ho tens a mà’).

CATALÀ: mòbil      CASTELLÀ: móvil      CASTELLÀ SUDAMERICÀ: celular       ITALIÀ: cellulare   FRANCÈS: portable     ANGLÈS BRITÀNIC: mobile (phone) ANGLÈS AMERICÀ: cell phone                ALEMANY: Handy

 

IMG_4173

Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla a les llengües romàniques i no pas a l’anglès. Suposo que l’alemany deu haver agafat aquesta paraula del francès douche i la deu haver adaptada a l’ortografia alemanya.

CATALÀ: dutxa             CASTELLÀ: ducha         ITALIÀ: doccia                       FRANCÈS: douche       ANGLÈS: shower           ALEMANY: Dusche

 

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant! Gaudiu del que queda del cap de setmana! Fins aviat!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe!

Com que he passat uns quants dies a Suïssa on (en teoria) la gent sap alemany i/o italià i/o francès, se m’ha acudit de comparar el vocabulari, o més ben dit el lèxic, d’aquestes llengües amb el català i el castellà. Som-hi doncs!

 

DER PINSEL

foto1article

Aquest cas em sembla molt curiós: En alemany, per a dir ‘pinzell’, es diu Pinsel! La veritat és que la paraula alemanya s’assembla molt a la catalana i, en canvi, no s’assembla tant a l’anglesa, a la italiana o fins i tot a la francesa.

CATALÀ: pinzell      CASTELLÀ: pincel         ANGLÈS: (paint)brush                      ITALIÀ: pennello   ALEMANY: Pinsel     FRANCÈS: pinceau

 

DIE TASCHENLAMPE

foto2article

Aquest és un cas molt curiós, perquè en alemany Tasche vol dir ‘butxaca’ i curiosament  és quasi igual que l’italià es diu tasca! Per tant, die Taschenlampe és ‘una llanterna que pots dur a la butxaca’ En català, també tenim la paraula tasca, però no vol dir ‘butxaca’. En català, una tasca és ‘un treball que has de fer’. En anglès, en canvi, es diu pocket, en català diem butxaca i en francès és poche. Com podeu veure, la paraula alemanya s’assembla molt a la italiana. També és curiós veure que la paraula anglesa s’assembla a la francesa, segurament deu venir del francès.

CATALÀ: butxaca     CASTELLÀ: bolsillo     ANGLÈS: pocket    ITALIÀ: tasca   FRANCÈS: poche   ALEMANY: Tasche

 

DER NACHTTISH – DER SCHREIBTISCH

foto3article

En aquest dibuix podem veure que taula en alemany és tisch. Segons el tipus de taula, però, a davant s’hi enganxa una altra paraula. Per exemple, Nachttisch és una ‘tauleta de nit’, ja que nacht vol dir ‘nit’ i tisch vol dir ‘taula’. En italià, en canvi, l’anomenen comodino. El català i el castellà funcionen com l’alemany, ja que les tres llengües diuen que és una ‘taula de nit’ (nachttisch, tauleta de nit i mesita de noche). En anglès britànic diem bedside table (que literalment vol dir ‘taula del costat del llit’), però en anglès americà l’anomenen night table, com l’alemany, el català i el castellà.

Si, en lloc de ser una tauleta de nit, és una taula que fem servir per a escriure, en alemany diuen Schreibtisch (tisch = ‘taula’ + schreiben = ‘escriure’). El verb schreiben em recorda molt a l’italià scrivere i em sobta que, en canvi, és molt diferent de l’anglès write. En català diem escriptori, en castellà escritorio, en italià scrivania, en francès bureau i en anglès, desk. Observem que la paraula catalana, la castellana i la italiana s’assemblen força i que l’anglesa i la francesa ja són més diferents. Tanmateix, cal dir que la paraula desk és bastant moderna, durant la generació dels avis es deia writing table.

 

DIE ANANAS

foto7article

Aquí podem veure que la pinya, tant en italià com en alemany, es diu Ananas. En anglès, en canvi, en diuen pineapple! Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla més a l’italià que a l’anglès…

CATALÀ: pinya       CASTELLÀ: piña          ITALIÀ: ananas          FRANCÈS: ananas     ANGLÈS: pineapple   ALEMANY: ananas

 

DIE ORANGE

foto8article

L’origen del nom orange és força curiós. Es veu que el nom anglès orange va ser el resultat del que els anglosaxons van entendre quan van trobar-se amb els espanyols que duien taronges. Els espanyols van dir “naranja” i els anglosaxons ho van entendre com  “an orange”; és a dir, van confondre la “n” inicial amb la “n” de l’article indefinit anglès an. Em pregunto d’on deu sortir la “t” de la paraula catalana taronja…

CATALÀ: taronja         CASTELLÀ: naranja          ITALIÀ: arancia      FRANCÈS: orange  ANGLÈS: orange        ALEMANY: Orange

 

DIE BUTTER, DER ZUCKER

foto9article

En el cas de la mantega, em sembla curiós veure com el català i el castellà s’assemblen (mantega – mantequilla), que l’anglès i l’alemany també s’assemblen entre elles (butter – Butter) i que el francès i l’italià s’assemblen entre elles (beurre – burro).

En el cas del sucre, la paraula alemanya em recorda molt a la italiana:

CATALÀ: sucre            CASTELLÀ: azúcar       ITALIÀ: zucchero    FRANCÈS: sucre     ANGLÈS: sugar           ALEMANY: Zucker

 

DIE LUPE

foto11article

En el cas de la lupa, també em sembla interessant comprovar que la paraula alemanya s’assembla molt més a la paraula catalana i a la castellana que no pas a l’anglesa. En català, lupa ve del francès loupe, i probablement l’alemany també la va agafar del francès (no oblidem que l’oest de Suïssa i l’oest d’Alemanya toquen a França).

CATALÀ: lupa      CASTELLÀ: lupa      ITALIÀ: lente d’ingrandimento     FRANCÈS:loupe     ALEMANY: Lupe    ANGLÈS: magnifying glass

 

DER RASIERAPPARAT

foto12article

Crec que la paraula alemanya Rasierapparat deu venir del verb llatí (i encara existent en italià) radere, que vol dir ‘afeitar’, de la mateixa manera que l’italià i el francès.

CATALÀ: màquina d’afaitar     CASTELLÀ: máquina/maquinilla d’afeitar        ANGLÈS: razor   FRANCÈS: rasoir        ITALIÀ: rasoio        ALEMANY: Rasierapparat

 

DER FÖN

foto13article

M’agradaria parlar de l’eixugacabells. Fa temps vaig descobrir que en italià, a part d’anomenar-lo asciugacapelli, també en diuen phon. En aquell moment vaig pensar que devia venir de l’anglès, perquè els italians fan servir moltes paraules angleses (malgrat que a mi no em sonava que la paraula phone es fes servir en anglès per a anomenar l’eixugacabells). Al final vaig descobrir que no, que en anglès l’únic mot que hi ha per a anomenar aquest objecte és hair-drier i per tant em va quedar el misteri de la paraula phon en italià, ja que es veu clarament que no és una paraula italiana. Ara que he descobert com es diu en alemany, per fi ja entenc d’on ha sortit la paraula phon en italià: de l’alemany Fön!!

CATALÀ: eixugacabells/assecador (però la més correcta és eixugacabells)    CASTELLÀ: secador    ITALIÀ: asciugacapelli/phon/fon    FRANCÈS: sèche-cheveux   ANGLÈS: hair-drier      ALEMANY: Fön

 

DER TEELÖFFEL – DER ESSLÖFFEL

foto14article

Pel que fa a les culleres, cada llengua té la seva manera de distingir la petita de la grossa. En català, diem cullereta per a la petita i cullera (sopera) per a referir-nos a la grossa. En italià, simplement fan el diminutiu de la paraula cucchiaio -> cucchiaino, que seria com dir cullera -> cullereta. En anglès, diferencien entre la teaspoon (‘cullera per al te’; és a dir, la cullereta) i la soup spoon. En alemany, fan el mateix que l’anglès: diferencien la Teelöffel (que és la traducció literal de la teaspoon en l’anglès) i la Esslöffel (que és la cullera per a menjar, ja que el verb Essen vol dir ‘menjar’).

 

DIE BANK

foto15article

Aquesta és la paraula que més m’ha sorprès. En català, a això li diem banc, que és la mateixa paraula que fem servir per a referir-nos a la institució que ens deixa diners i on tenim el compte corrent. El castellà fa el mateix: el banco tant pot ser La Caixa com pot ser el banc d’un parc. Altres llengües (anglès i italià), en canvi, no fan servir la mateixa paraula per a aquests dos significats:

ANGLÈS: bench (on seiem) i bank (institució)

ITALIÀ: panchina (on seiem) i banca (institució)

Curiosament, l’alemany fa exactament com el català i el castellà: fa servir la mateixa paraula per a aquests dos significats (Bank).

 

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, de vocabulari! Així que de moment us deixaré tranquils. El mes d’agost estaré de vacances viatjant amunt i avall i no podré escriure al blog. Per tant, us desitjo un molt bon estiu i unes molt bones vacances (als qui en tingueu)!!! Ens retrobem al setembre, d’acord? Fins aviat!!!!

Article per a ments inquietes

Benvinguts de nou!

Avui m’agradaria explicar-vos algunes cosetes que he descobert i que he trobat curioses i interessants, sobretot pel que fa a l’etimologia de certes paraules. No és que sigui una experta en etimologia, simplement és un tema que em crida molt l’atenció i sobre el qual m’agrada aprendre. Espero que a vosaltres també us sembli interessant!

 

Per què les CÈL·LULES i els CROMOSOMES es diuen així i no d’una altra manera? D’on vénen aquests dos noms?

Sabeu per què les cèl·lules es diuen així? Fa segles, quan la ciència no estava ni de bon tros tan avançada com ara, es desconeixia el funcionament del cos humà. Durant el Renaixement, es va començar a estudiar l’anatomia del cos humà i, gràcies a la Universitat de Pàdua, es van produir avenços molt significatius. Després de l’estudi de l’anatomia, es va voler anar més enllà i descobrir com funcionava el cos humà. Fins a l’any 1665 no es va descobrir l’existència de les cèl·lules. Aquell any, Robert Hooke va construir ell mateix un nou tipus de microscopi i va decidir utilitzar-lo per a observar els detalls més petits, i abans desconeguts, de la natura.

robert-hooke-compound-microscope

Amb aquest microscopi, Hooke va observar amb atenció l’escorça d’una alzina surera. Gràcies al microscopi, Hooke va veure-hi uns petits quadradets que li recordaven les habitacions d’un monestir, les quals en anglès es deien cells. Per tant, com que aquells quadradets s’assemblaven a aquestes habitacions, va decidir anomenar-los cells (‘cèl·lules’). Tanmateix, en aquell moment, Hooke encara desconeixia quina funció biològica tenien les cèl·lules. En aquella època ningú no es va adonar de la importància de les cèl·lules i aquest concepte va continuar sent un misteri durant els 200 anys següents.

robert-hooke-plant-cells

Aquesta imatge és el que Hooke va veure a través del seu microscopi quan va observar aquella làmina d’alzina surera. Va ser publicada per primer cop al llibre Micrographia, de Robert Hooke (1665).

Finalment, a mitjan segle XIX, es va reprendre el concepte de les cèl·lules. En aquell moment es va descobrir que hi havia cèl·lules en tots els éssers vius! Llavors van tornar a examinar-les amb un microscopi i es van adonar que les cèl·lules es subdividien. Així, doncs, el microscopi va revelar dues grans veritats sobre la vida en el nostre planeta: en primer lloc, que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i, en segon lloc, que les cèl·lules provenen d’altres cèl·lules. Entendre les cèl·lules volia dir entendre la vida. Tanmateix, encara quedava un bon camí per a recórrer. Fins i tot amb el millor microscopi, tot el que es podia veure era el nucli de la cèl·lula en una mena de massa translúcida.

Per consegüent, llavors es van adonar que calia fer que allò invisible esdevingués visible. Com ho van fer? Van tenyir les cèl·lules; és a dir, van abocar una mena de colorant/tinta a les cèl·lules. Gràcies a això, en aquella massa translúcida, on no semblava haver-hi res, van aparèixer diverses estructures! El descobriment més destacat va ser que, en el nucli, hi van veure cromosomes! O més ben dit, allò que avui coneixem com a cromosomes. Chromosomes vol dir ‘coloured bodies’; és a dir, ‘cosos de color‘. Per què els van anomenar així? Doncs perquè gràcies als colorants que van abocar a les cèl·lules van poder veure els cromosomes.

(Informació extreta del documental de la BBC The story of science (5 of 6): What is the secret of life?)

 

DETERGENTEDETERSIVO

En castellà, quan parlem de detergente, ens referim al líquid o a la pols que utilitzem per a rentar la roba. En italià, detergente també existeix, però vol dir una cosa diferent.

Detergente en italià és una paraula genèrica que es refereix a qualsevol producte que serveixi per a netejar. Per exemple, el bagnoschiuma (‘gel de bany’) i la liscivia (‘lleixiu’) es consideren detergente. Així, doncs, si en italià ens volem referir al líquid que utilitzem per a rentar la roba, haurem de dir detersivo.

 

CAL·LIGRAFIA

Tothom sap què vol dir fer cal·ligrafia perquè molts de nosaltres n’hem hagut de fer a l’escola de petits, però sabeu d’on ve el nom? -grafia ve del grec graphḗ, que vol dir ‘escriptura’; per això la grafologia és ‘la ciència que estudia el caràcter de les persones a través de l’escriptura’. Cal·li- ve del grec kállos, que significa ‘bellesa’. Per tant, la cal·ligrafia és ‘l’art d’escriure de manera bella’. Interessant, no?

 

Per què, en anglès, armari es diu WARDROBE?

L’anglès és, tal com sempre dic als meus alumnes, una llengua molt lògica. Què vull dir amb això? Doncs em refereixo sobretot al vocabulari que tenen, sobretot a les paraules compostes, que en tenen moltes. Per exemple, la bedroom és ‘l’habitació (room) del llit (bed)’, el toothbrush és el ‘raspall (brush) de dents (tooth)’, el hairdryer és ‘l’assecador’ (hair = cabells + dryer = “eixugador”), la bedside table és la ‘tauleta (table) del costat (side) del llit (bed)’; és a dir, ‘tauleta de nit’, etc. Qualsevol paraula composta que trobis en anglès tindrà lògica.

Així, doncs, un dia que estava dient als alumnes com dir armari en anglès, em vaig  preguntar per què wardrobe vol dir ‘armari per a la roba’. No li trobava la lògica, perquè roba en anglès és clothes, i no pas robe. Després d’investigar una mica, he descobert el perquè: wardrobe ve del Old North French warderobe (Old French garderobe). Warder = ‘desar’ i robe = ‘peça de roba’; per tant, wardrobe és un ‘armari per a desar la roba’. En l’anglès actual, robe només té el significat de ‘peça de roba llarga que es porta en ocasions especials (per exemple, la túnica negra que duen els jutges) i el significat de ‘barnús’ si diem bathrobe/robe.

Per acabar d’embolicar una mica més la troca, en italià, el mot roba existeix, però no vol dir el mateix que en català! Roba és com dir ‘coses’. Per exemple: Prendi la tua roba e vattene! vol dir ‘agafa les teves coses i fot el camp!’ Tanmateix, també té altres significats segons la frase i el context en què es trobi; per exemple, Ma che roba! seria la resposta que un italià donaria quan li expliquen una cosa que li sembla sorprenent/increïble, seria com dir ‘caram!’ o ‘mare meva!’

Bé, espero que sempre continueu sent Curioso come una biscia / Curioso come un gatto (‘persones amb molta curiositat i ganes d’aprendre’) i que si alguna cosa piques your curiosity (‘us pica la curiositat’), investigueu sobre el tema, perquè així mai no deixareu d’aprendre! Salut i fins aviat!

 

 

“Quin embolic! Ja t’ho dic!” (La Trinca)

Benvinguts/des de nou!!

Tal com deia La Trinca, els idiomes són un embolic! Quan en sabem dos o més, sobretot quan sabem tres o més llengües que s’assemblen, moltes vegades tenim la sensació que ja no sabem ni quina llengua parlem i, si no anem amb molt de compte, se’ns barregen. Avui parlaré d’aquest tema precisament i us exposaré paraules que, almenys a mi, m’han creat dubtes o coses que he confós per culpa de la semblança amb una altra llengua. M’agradaria compartir-les amb vosaltres perquè no us passi el que em va passar a mi. Vegem-les!

SUEUR – SOEUR

Aquestes dues paraules franceses s’assemblen moltíssim, però volen dir coses totalment diferents! la sueur és ‘la suor’ i la soeur vol dir ‘la germana’.

PRETENDRE

Aquest verb em va fer tornar boja! Per què? Doncs perquè existeix en català (pretendre), castellà (pretender), francès (prétendre), anglès (pretend) i italià (pretendere); però no vol dir el mateix en totes aquestes llengües! Anem a pams. En català i castellà vol dir ‘algú, perseguir una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira’, per exemple Aquell noi pretenia casar-se amb la filla del forner. En francès, en canvi, vol dir ‘afirmar’; per exemple Il prétend l’avoir vu dans la rue. En anglès, vol dir ‘fingir’: He pretends to be rich, but we all know that he isn’t. Finalment, en italià, vol dir el mateix que en català i en castellà (pretendere l’impossibile dai collaboratori), però també té el significat del francès (pretende di essere stato lui l’inventore). Oi que és un embolic?

DÉBILE

Aquesta paraula francesa no vol dir ‘dèbil’, compte! Débile vol dir ‘estúpid’, per exemple cette idée est vraiment débile! Per a dir dèbil (català), cal dir faible.

POURTANT

Aquesta paraula francesa és un fals amic molt típic. Qui no sàpiga francès deu pensar que vol dir ‘per tant’. Doncs no! Error típic i tòpic (que jo també, al principi, vaig cometre). Pourtant vol dir ‘tanmateix’, ‘però’. Per exemple, si volem dir “Té tots els diners que vol. Tanmateix, no en té mai prou”, haurem de dir “Il a tout l’argent qu’il veut. Pourtant, ça ne lui suffit pas.

ENTENDRE

Quan en català diem entendre, volem dir ‘comprendre’. En francès, el verb entendre també existeix, però no vol dir el mateix. Quan els francesos diuen entendre volen dir ‘percebre amb el sentit de l’oïda’. Per a dir entendre (català), en francès cal dir comprendre.

APPRENDRE

El verb aprendre català vol dir ‘adquirir la coneixença d’alguna cosa’. En francès, també vol dir ‘aprendre’, però també pot voler dir ‘ensenyar’. Així, doncs, segons el context haurem de deduir quin d’aquests dos significats té.

MOT – PARAULA

En català, tenim mot i paraula, que volen dir el mateix, però no s’utilitzen amb la mateixa freqüència. Mot s’utilitza molt poc, només en un context d’estudi de la llengua, l’utilitzen sobretot els filòlegs i els traductors. Paraula, és d’ús molt comú, tothom la fa servir.

En francès, en canvi, passa el contrari: mot vol dir ‘paraula’ i, per tant, s’utilitza moltíssim; però parole no vol dir ‘paraula’, s’utilitza per a referir-se a ‘la lletra d’una cançó’.

FERMER – FERMARE

En francès tenim el verb fermer, que vol dir ‘tancar’: Est-ce que je peux fermer la porte? En italià, hi ha un verb molt semblant però que no vol dir el mateix: fermare, que vol dir ‘aturar’. Per exemple, la fermata dell’autobus és ‘la parada del bus’.

S’ENNUYER

A mi aquest verb francès sempre em fa dubtar, perquè mai no recordo si té el mateix significat que annoy (anglès) o que annoiare (italià). Annoy vol dir ‘molestar’ i annoiare significa ‘avorrir’. Doncs en francès ennuyer es veu que té tant el significat de ‘molestar’ com el d”avorrir’ i també el de ‘preocupar’. En canvi, s’ennuyer només vol dir ‘avorrir-se’, com en italià annoiarsi.

SUPERFÍCIE

En català, castellà i italià es diu superfície (català) – superficie (castellà i italià), però en francès i en anglès, amb aquest significat hem de dir surface.

CONTINUAR

Aquest verb existeix en català, castellà, anglès, italià i francès; però s’utilitza de manera diferent quan va seguit d’un verb! Atenció!

– En català, va seguit de gerundi: Hem de continuar treballant.

– En castellà, passa el mateix que en català: Tenemos que continuar/seguir trabajando.

– En italià, hem d’utilitzar continuare + a + infinitiu: Domani continuerò a studiare.

– En anglès, pot anar seguit de gerundi o d’infinitiu, ambdues formes tenen el mateix significat: We should continue to write the composition/We should continue writing the composition.

– En francès, pot anar seguit de la preposició à o de la preposició de: Nous avons commencé à reconstruire la république/Nous avons commencé de reconstruire la république.

 

Bé, us deixo descansar una mica perquè sé que tot plegat és un embolic! Oi que sí? Fins aviat!!!