OÙ EST CHARLIE?

Tal com us podeu imaginar gràcies al títol, avui m’agradaria parlar de la llengua francesa, de com canvia el nom de les coses d’una llengua a l’altra. Un exemple clar d’això és la foto de l’article. Us sona aquest personatge, oi? Sí, és el nostre amic d’infància, en Wally. Em sembla molt curiós veure que a Catalunya no s’ha modificat el nom anglès d’aquest personatge i que en francès, en canvi, sí que l’han canviat i li diuen Charlie. Tot seguit veurem altres casos en què no podem fer una traducció literal del nom d’una cosa (la majoria de casos són d’aliments)

CHI-CHI

Segurament no sabeu a què em refereixo, oi? Resulta que a França també mengen xurros amb sucre per sobre, exactament els mateixos que nosaltres; però els parisencs no diuen xurros, en alguns llocs diuen chi chi. Aquí teniu una foto que ho demostra:

foto 4

BARBE À PAPA

Si us dic barbe à papa, us podeu imaginar de què estic parlant? Doncs vol dir ‘cotó fluix de sucre’ o ‘sucre filat’, aquell sucre rosa que comprem als nens quan anem a la fira. De fet, un cop ja saps què vol dir barbe à papa, t’adones que aquest nom té lògica, ja que veus que el nom il·lustra la forma que té: amb una mica d’imaginació podríem dir que sembla una barba. Com es diu cotó fluix de sucre en anglès? En anglès britànic en diuen candy floss (literalment ‘fil de sucre’) i en anglès americà és cotton candy (literalment ‘sucre de cotó’).

foto 5

CROQUE MONSIEUR

Un croque monsieur és allò que nosaltres anomenem biquini (biquini de menjar, no de roba). Només hi ha una petita diferència: A França li posen formatge ratllat per sobre. És un entrepà de pa de motlle amb pernil dolç i formatge amb formatge gratinat a sobre.

croque

MARRON CHAUD

Els francesos, quan arriba l’hivern, mengen marrons chauds; és a dir, compren castanyes al castanyer/a. Em sembla curiós que les anomenin marrons, perquè en francès existeix la paraula châtaigne per a dir ‘castanya’. Em sembla curiós perquè en italià passa exactament igual: tot i que la paraula castagna existeix, quan es refereixen a les castanyes torrades diuen marroni. En català, a diferència del francès i de l’italià, tant el fruit com la castanya torrada tenen el mateix nom: castanya.

foto 3

PAIN AU CHOCOLAT

Aquella pasta que nosaltres anomenem napolitana, els francesos l’anomenen pain au chocolat (literalment ‘pa amb xocolata’) o bé une chocolatine (a Occitània). La veritat és que no sé per què aquí li diem napolitana, perquè després de fer una mica de recerca he descobert que té origen francès, no pas napolità.

painauchocolat

MIKO

No us recorda la marca de gelats que es venia fa uns quants anys? Doncs a França aquesta marca no és la que nosaltres coneixem com a Miko, sinó que quan diuen Miko es refereixen a Frigo:

foto 1

Si voleu saber quin nom té la marca Frigo en altres països cliqueu aquí

CAFÉ CRÈME

Un café crème és el mateix que un café au lait; és a dir, un ‘cafè amb llet’. Pel que vaig veure a París, és més comú dir café crème que café au lait en els menús.

SUR PLACE OU À EMPORTER?

Finalment m’agradaria explicar que per a dir per a emportar (per exemple, una pizza per a emportar) en francès es diu à emporter, i que per a dir per a menjar aquí es diu à manger sur place.

Espero que us hagi semblat interessant. Ara que sabeu tot això, la propera vegada que aneu a França i vulgueu demanar un biquini, per exemple, ja sabeu què heu de demanar! (un croque monsieur)

Jeter l’argent par les fenêtres

Avui m’agradaria comparar certes expressions franceses amb els corresponents equivalents catalans. Espero que us sembli interessant.

JETER L’ARGENT PAR LES FENÊTRES

Aquesta expressió vol dir ‘gastar més del compte, sense pensar en les conseqüències’. Per exemple: En ces temps économiques difficiles, il n’est vraiment pas sage de dépenser autant. Tu devrais dire à ta sœur de cesser de jeter l’argent par les fenêtres En català, tenim una expressió semblant: llençar la casa per la finestra. Aquesta expressió significa que hem fet una despesa extraordinària força cara. Per exemple, Aquest mes m’he comprat una pantalla de plasma d’última generació, he llençat la casa per la finestra!

Aquesta expressió no se sap del cert d’on ve, però sí que se sap que al segle XVI per fer almoina als captaries, es llançaven les monedes per la finestra.

FAIRE DES FOLIES

Aquesta expressió vol dir que gastem molt, que comprem coses molt cares. Exemple:  Avec ma retraite de 500 €, je ne peux pas faire de folies.

En català, en canvi, podríem dir malgastar, dilapidar o malbaratar. Ull viu! No és correcte dir despilfarrar ni derrotxar en català!

FAIRE UNE AFFAIRE

Aquesta expressió s’utilitza per a dir que has comprat una cosa a bon preu. Per exemple: j’ai fait une affaire avec le pack de 12 pinceaux! En català, tenim la paraula ganga i, per tant, podem dir que hem trobat una ganga

ÊTRE UN PANIER PERCÉ

Aquesta expressió significa que aquella persona gasta molt. Exemple: Le Parlement est trop généreux quand il est question d’argent et qu’il est un panier percé. En català, tenim una expressió que vol dir exactament el mateix: tenir la mà foradada. Curiosament, tant en català com en francès, l’objecte en qüestió està foradat (percé); simplement en català parlem d’una mà i en francès, d’un cabàs.

La metàfora francesa ve del fet que si una persona que té un cabàs foradat va al mercat i comença a omplir-lo, gastarà els diners de manera estúpida, perquè li caurà tot pels forats.

SE SERRER LA CEINTURE

Aquesta expressió significa ‘estalviar’. En català, tenim un equivalent exacte: estrènyer-se el cinturó/estrènyer-se la cintura. Exemple en francès: Les deux régions savent qu’ elles vont devoir se serrer la ceinture. (Le Monde). Quin origen té? Doncs ve del fet que si et passes un temps sense menjar, pots estrènyer-te més el cinturó. Després, el significat s’ha ampliat i ara també es refereix al fet de privar-se d’alguna cosa que, tanmateix, volem o necessitem.

ÊTRE À DÉCOUVERT

Aquesta significa ‘estar en números vermells‘. Exemple: Je suis déjà à découvert ce mois-ci. De fet, en català, en economia, també s’utilitza l’expressió estar al descobert amb aquest significat.

AVOIR DU MAL À JOINDRE LES DEUX BOUTS

Aquesta expressió vol dir ‘tenir problemes per a arribar a final de mes‘. Exemple: L’insécurité, l’incertitude, la crainte, la difficulté de joindre les deux bouts caractérisent alors la condition ouvrière. D’on ve? Doncs es refereix als dos bouts (puntes) de l’any. És una metàfora antiga que ve del fet que la gent havia d’aguantar tot l’any amb el que els proporcionava la collita d’aquell any, havien de subsistir amb allò fins a la collita següent.

 

Per acabar m’agradaria comentar una curiositat: en francès, quan trobem un accent circumflex és un senyal que allà antigament hi havia una ‘s‘. Per exemple:

fenêtre ve del llatí fenestra. Com podeu veure, la s del llatí no apareix en francès però, en canvi, hi ha un accent circumflex. En català i en italià, ha passat a ser finestra.

apparaître ve del llatí apparescere. Com veieu, la s ha desaparegut i se li ha posat un accent. En català, s’ha convertit en aparèixer.

être ve del llatí essere. Així, doncs, veieu que passa el mateix. En català, s’ha mantingut força igual: ésser (o ser).