Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: CATALÀ - FRANCÈS

BONJOUR, CHERS PRONOMS!

2
Publicat el 9 de març de 2017

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a expressions en francès. Més concretament, són expressions que utilitzen els pronoms y i en. Es tracta d’expressions molt comunes, del dia a dia, no són expressions “de diccionari”. Espero que us agradi!

 

ARRIVER À FAIRE QUELQUE CHOSE

Arriver à faire qch vol dir ‘aconseguir fer una cosa’. Per exemple:

– Tu penses pouvoir le faire?

– Je vais y arriver.

 

SE METTRE À (FAIRE) QUELQUE CHOSE

Se mettre à + nom/infinitiu vol dir ‘posar-se a fer una cosa’. Per exemple:

– Vous commencez quand?

– On va s’y mettre tout de suite.

 

EN AVOIR MARRE (DE QUELQUE CHOSE)

En avoir marre vol dir ‘tenir-ne prou’ en el sentit d’estar fart. Exemple:

– T’en fais une tête!

– J’en ai marre de ce boulot.

 

SE FAIRE À QUELQUE CHOSE

Se faire à quelque chose vol dir ‘acostumar-se a una cosa’. Exemple:

– Tu t’habitues à ta nouvelle vie?

– Je m’y fais très bien. 

 

EN AVOIR RAS-LE-BOL

Aquesta expressió vol dir ‘estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne els nassos plens’. Exemple:

– J’en ai ras-le-bol!

– T’en fais pas, ça va s’arranger.

 

SE FICHER DE QUELQUE CHOSE

Aquest verb vol dir ‘se me’n fot’, però no és tan vulgar com se me’n fot en català. Aquest verb francès és col·loquial, però no vulgar. L’equivalent vulgar seria se foutre de quelque chose. Exemple:

– Ça ne t’intéresse pas?

– Non, je m’en fiche.

 

OÙ EN ÊTES-VOUS?

Aquesta expressió vol dir ‘per on aneu?’. Exemple:

– J’étais absent hier. Où en êtes-vous?

– À la page 13. 

 

EN VOULOIR À QUELQU’UN

Aquesta expressió vol dir ‘estar enfadat amb algú’. Per exemple:

– Tu m’en veux vraiment?

– Oui, je ne te le pardonnerai jamais. 

 

Bé, això és tot per avui, no us vull atabalar. Au, fins aviat!!!

Petit à petit!

1
Publicat el 22 de juny de 2016

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar del francès. En aquest article hi inclouré unes quantes expressions, alguns falsos amics… una mica de tot. Espero que hi hagi alguna cosa que no sapigueu i que us sembli interessant.

 

C’EST PARTI!

És una expressió que s’utilitza per a dir que alguna cosa ha començat. Per exemple, si expliquem a una amiga com vam conèixer la nostra parella, podem explicar tota la història i quan vulguem dir i va sorgir, diem et c’est parti!

 

C’EST UNE ENTRAIDE

Quan volem expressar que dues persones s’ajuden mútuament, podem parlar d’entraide. Si, posem per cas, estem explicant que tu m’ajudes amb l’anglès i jo t’ajudo amb el català, podem dir c’est une entraide.

 

SE METTRE DANS LE BAIN

Aquesta expressió vol dir ‘adaptar-se, acostumar-se a una situació nova’. Per exemple, si volem dir T’hi has d’acostumar podríem dir Il faut te mettre dans le bain.

 

JE TE PRÉVIENS

Si fa poc que coneixem algú i li volem dir una característica negativa nostra, en català diem, per exemple, T’aviso: sóc molt tossuda. En francès, en aquest cas diríem Je te préviens: je suis très têtu.

 

ÊTRE DANS LA LUNE

Aquesta expressió vol dir ‘estar distret’. En català, en tenim una de semblant: estar a la lluna (de València). Podríem dir que aquest seria l’equivalent català d’aquesta expressió francesa. Imaginem una situació molt típica: un professor explica i hi ha un alumne que no escolta, que té el cap a una altra banda: Dormez-vous? Vous êtes dans la lune. Allons! Allons! Soyez attentif et écrivez.

 

LE JOUR J

Quan volem referir-nos a un esdeveniment molt important per a nosaltres, el podem anomenar le jour J. Si, per exemple, volem posar al nostre mur de Facebook que falten dos dies per a aquest dia tan important, podem posar-hi J – 2. Aquí podeu llegir un article en francès on ho fan servir.

 

SANS DOUTE vs SANS HÉSITATIONS

ATENCIÓ, no confonguem el sens dubte! català amb el sans doute francès. No volen dir pas el mateix. D’una banda, sans doute vol dir ‘potser’. En català, en canvi, sens dubte! vol dir ‘és clar!’. Si el que volem dir és sens dubte, en francès cal dir sans hésitations!

 

COMMENT ÇA SE FAIT QUE…?

En català, a vegades, en lloc de preguntar Per què…?, diem Com és que…? En francès, també tenim dues possibilitats: Pourquoi…? i Comment ça se fait que…?

 

DISCUSSION vs DISPUTE

Un dels falsos amics que trobem entre el català/castellà i el francès és discussion. Discussion en francès no vol dir ‘discussió’ en el sentit de baralla verbal, vol dir ‘parlar d’una cosa intercanviant opinions’.

El mateix passa amb l’anglès: quan els catalans volem dir que hem discutit amb algú, hem d’utilitzar el verb argue, no pas discuss. Per tant, en el cas dels substantius, cal utilitzar argument i no pas discussion.

En francès, igual que en anglès: utilitzarem discussion quan ens referim a una conversa amb intercanvi d’opinions tranquil·la i utilitzarem dispute quan ens referim a una baralla verbal.

 

POURTANT

Aquest és un dels falsos amics més “perillosos” que hi ha entre el francès i el català. S’assembla molt a per tant, però el significat és molt diferent. En català, per tant indica conseqüència; per exemple: Tinc deu exàmens la setmana que ve, per tant no podré quedar. En francès, pourtant vol dir ‘tanmateix’ i, per tant, té el significat de ‘però’. Per exemple: Il n’a pas compris ce qu’on lui disait, pourtant il est intelligent.

 

DÉSINVOLTE

Aquesta paraula francesa s’assembla molt a desimbolt en català, però no vol dir el mateix. Desimbolt vol dir ‘que obra amb soltesa’ i és un adjectiu positiu; és a dir, és una virtut. En francès, désinvolte és un defecte i es refereix a una persona que no respecta les normes, un xic rebel, desvergonyit, per dir-ho d’alguna manera (‘Qui manifeste une liberté excessive ; sans gêne‘).

 

Això és tot, espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!! À bientôt!!

 

HEU VIST MAI AQUESTES PARAULES?

14
Publicat el 5 de març de 2016

Bon dia i bona hora!!!

Aquesta setmana m’agradaria parlar d’unes paraules que he trobat gràcies al llibre La vida extraordinària d’en Jaumó Rabadà, de Josep Mª Folch i Torres. És un llibre que recomano molt, perquè és una història realment commovedora. Voldria dir que em va sorprendre molt el fet que Folch i Torres fos una persona tan humil. No ho dic perquè l’hagi conegut o perquè m’ho hagin explicat, sinó perquè el pròleg que va escriure en aquest llibre demostra que, malgrat ser un dels millors escriptors catalans, era molt humil i no creia pas que els seus llibres fossin gran cosa. Increïble.

Dit això, després d’aquesta breu introducció, us explico de què tractarà aquest article. Resulta que el llibre que he llegit és una edició que es va publicar el 1968. Hem de tenir en compte que aquest llibre va ser publicat encara en temps de dictadura, època en què el català va patir molt. Així, doncs, no criticaré les faltes d’ortografia que hi ha, sinó que parlaré d’una cosa que em sembla molt més interessant: de paraules que a finals dels anys seixanta s’utilitzaven, però que avui ja no es troben en la literatura actual i que, curiosament, em recorden a paraules franceses o italianes. Vegem-les:

PAÜRA

Sabeu què vol dir? ‘gran por’. Quan vaig llegir aquest llibre, va ser la primera vegada que la vaig veure. Vaig deduir-ne el significat pel context; però, sobretot, perquè és quasi igual que la paraula italiana paura, que vol dir ‘por’. Em va impactar veure que, en català, tenim una paraula gairebé igual a la italiana per a dir ‘por’. Curiosament, la paraula paüra en català és un arcaisme, però la paraula paura en italià és ben actual. Segons el diccionari etimològic, és molt probable que aquesta paraula hagi arribat al català a través de l’italià.

 

CAPIR

Aquest verb vol dir ‘entendre’. Vet aquí una altra paraula gairebé igual que la italiana actual: capire (‘entendre’). Actualment, en català, ja no se sent dir capir; el més habitual és dir entendre o comprendre. Aquesta, a l’igual de l’anterior, també ens ha arribat a través de l’italià.

 

OCCIR

Aquest verb vol dir ‘matar’. Curiosament, de nou, s’assembla molt a la paraula italiana uccidere, que té el mateix significat. Si no sabés italià, m’hauria costat més deduir-ne el significat. Aquesta ens va arribar del llatí vulgar *aucidĕre.

 

COL·LACIÓ

Segons el DIEC, aquesta paraula vol dir ‘apat lleuger’. Quan la vaig llegir, immediatament vaig pensar en la paraula italiana colazione, que vol dir ‘esmorzar’ (substantiu, no el verb). No sé si hi ha alguna zona de parla catalana que encara l’utilitzi, però jo mai no l’havia vista ni sentida. Aquesta ve del llatí, i com que l’italià és la llengua romànica que s’ha mantingut més propera al llatí, no m’estranya pas que l’italià tingui la paraula colazione dins del seu repertori lingüístic actual.

 

APRÈS

Segons el DIEC, s’escriu amb accent tancat (aprés), però jo l’escric tal com l’he vista al llibre. Els qui sabeu francès podeu deduir-ne fàcilment el significat: ‘després’ (en francès, després es diu après). Sí, curiosament aquí tenim un altre cas d’una paraula arcaica en català; però que, en canvi, s’usa molt en una altra llengua romànica. Aquesta paraula ens ha arribat del llatí ăd prĕsse.

PREST (A FER ALGUNA COSA)

Prest vol dir el mateix que la paraula francesa prêt: ‘preparat’. L’accent circumflex en francès indica que antigament hi havia una s (prest > prêt), així que era igual que en català: prest. Em sembla molt curiós que en català també tinguem aquesta paraula, però que ja no s’utilitzi. Aquesta paraula ve del llatí praestus.

 

FAISÓ

Sabeu què vol dir? El que els francesos anomenen façon: ‘manera’. En català actual ja no s’utilitza; en francès, en canvi, sí. Aquesta paraula en català té una altra forma alternativa: faiçó, que ve del llatí factio.

 

FERMAR (UN IMPULS)

Depèn de la llengua que hàgiu estudiat, podríeu pensar que vol dir una cosa o una altra. Si heu estudiat francès, probablement deveu pensar que vol dir ‘tancar’, perquè en francès fermer vol dir ‘tancar’. Els qui sapigueu italià, en canvi, deveu pensar que vol dir ‘aturar’. Doncs, segons el DCVB, és un italianisme:

“|| 3. (italianisme) Aturar; cast. parar. Fermí’m o aturí’m o stiguí segur: Astiti, Esteve Eleg. g 5 vo. La processó se ferma en cada iglésia per cantar los mutets, Ciuffo Folkl Alg.”

 

REVENIR

Quan vaig llegir aquella frase, no tenia ni idea de què volia dir revenir, perquè l’únic significat que té per a mi és ‘tornar a venir’. De seguida, però, em va recordar al verb revenir francès i vaig entendre, gràcies a això i al context, que volia dir ‘tornar en si’. En francès, un dels significats que té és ‘recuperar-se de’:

“♦ Revenir (d’un état physique ou moral altéré). Se remettre de. Revenir de son évanouissement, d’une maladie.”

Ara l’he cercat al DIEC i he vist que, efectivament, en català, també té el significat de ‘tornar en si’.

 

QUISCÚ

Aquesta paraula només l’he trobada al DCVB i vol dir ‘algú’. Suposo que és tan poc usual que no apareix ni al DIEC ni al diccionari.cat. Efectivament, significa el que vaig deduir gràcies a una barreja estranya de francès i català: quelqu’un (francès ‘algú’) i algú. Aquesta és potser la paraula més estranya (almenys per a mi) que m’he trobat en aquest llibre. Aquesta ve del llatí quisque ūnu.

 

AIMAVA

Segons el DCVB, aimar vol dir ‘estimar’ i, tal com es pot deduir, va arribar a la nostra llengua a través del francès (encara actual) aimer.

“1. AIMAR v. tr.
|| 1. Tenir amor; cast. amar. «Les nines de Muntanya | si’n fan de bon aimar» (cançó pop. de Llofriu). Qui fortment aymaua a la sua sor, Boades Feyts 63. Pera aymar a qui tant aymo | ja no tinch prou gran lo cor, Verdaguer Idilis. Etim.: del llatí amāre, mat. sign., per via del fr. aimer.”

 

A VOLTES

Aquesta diria que, de totes les paraules que he inclòs en aquest article, és la que més em sona. És a dir, no és que la senti sovint, però sí que em sonava que, en català, teníem la paraula volta per a dir ‘vegada’. El que em sembla interessant és que, en italià, la manera habitual de dir a vegades és a volte (sense s final perquè la e en italià indica femení plural).

 

En resum, com podeu veure, hi ha paraules catalanes que s’assemblen molt a paraules franceses i italianes, però això no és l’important. L’important és fixar-se que, curiosament, la paraula francesa o italiana és d’ús corrent i actual i que, en canvi, en català són paraules arcaiques que ja no s’utilitzen (o, si més no, molt rarament). Cal adonar-se de les diferències entre les llengües romàniques, no només de les similituds; altrament, es molt fàcil cometre errors. Espero que us hagi semblat interessant, gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

Je n’ai pas la main verte!

1

Bonjour!! Bon dia a tothom i benvinguts/des de nou!! Avui m’agradaria dedicar l’article a totes les víctimes de la tragèdia dels Alps. Avui us explicaré unes quantes expressions franceses més, espero que us agradin!

AVOIR LA MAIN VERTE

L’expressió que he posat de títol vol dir ‘ser bon jardiner’. Jo, per exemple, je n’ai pas la main verte. Bé, de fet, no m’agrada la jardineria. Quan vaig descobrir aquesta expressió, en vaig endevinar el significat simplement perquè coneixia l’expressió anglesa equivalent, que és molt semblant: have green fingersAra que hi penso, en italià, també existeix, es diu avere il pollice verde (‘tenir el polze verd’ literalment). En anglès, en lloc de tenir la mà verda, tenen “els dits verds” i en italià tenen “el dit polze verd”, he, he, he! Em sembla curiósa aquesta coincidència entre el francès, l’italià i l’anglès, perquè en català i en castellà no tenim una expressió semblant.

EN PRENDRE DE LA GRAINE

Aquesta expressió serveix per a dir a algú que prengui exemple d’algú altre. Per exemple:

– Il a appris à faire la cuisine très rapidement

– Tu pourrais en prendre de la graine; toi qui ne sais même pas faire cuire un oeuf!

graine

COUPER LA POIRE EN DEUX

Aquesta expressió pot voler dir ‘repartir equitativament’ o bé ‘arribar a un acord’. Per exemple, en el següent diàleg vol dir ‘repartir’:

– C’est moi qui vais payer l’addition!

– Pas question, on coupe la poir en deux!

poire

ÊTRE UN BEC FIN

Si algú té el bec fi, vol dir que ‘té gustos refinats’, que és un gurmet. En català, no diríem “tenir el bec fi”, sinó que diem tenir el paladar fi o tenir bon paladar. En anglès, a una persona així, li dirien a fussy eater. Per exemple:

– Il adore aller dans les grands restaurants

– C’est un bec fin.

becfin

ÊTRE MI-FIGUE, MI-RAISIN

Així és com es descriu una ‘persona indecisa’, un cagadubtes, en francès. En anglès, hi ha una expressió amb el mateix significat: to be sitting on the fence. Per exemple: Many consumers are still on the fence, waiting to see if a better, less expensive computer will come along. Pel que fa a la francesa, aquí en teniu un exemple:

– Comment tu as réagi à l’annonce du départ de ta fille pour l’Argentine?

– Je t’avoue que j’étais mi-figue, mi-raisin.

mi_fugue_mi_raisin__n6aiy3

Y LAISSER DES PLUMES

Aquesta expressió es fa servir per a dir que ‘no hem sortit indemnes d’una situació, que hi hem perdut alguna cosa o que n’hem sortit perjudicats d’alguna manera’. Aquesta és una metàfora on ens comparem amb els ocells: com si fóssim ocells que perden plomes en un combat o baralla. Per exemple:

– Dans cette histoire, il a perdu pas mal d’argent.

– C’est vrai, il y a laissé des plomes.

PLUMES

AVOIR LE CUIR SOLIDE

Aquesta s’utilitza per a descriure una persona que no és gaire sensible a les crítiques i que és forta, resistent i perseverant malgrat les adversitats. En anglès, es diu to be thick-skinned, tot i que, en anglès, simplement vol dir no ser gaire sensible a les crítiques o comentaris dels altres. Exemple:

– Je trouve que tu n’as pas pris beaucoup de précautions pour lui dire le fond de ta pensée.

– Ne t’inquiète pas, elle a le cuir solide.

cuir

SUCRER LES FRAISES

Es fa servir per a referir-se a la gent gran, per dir que ja els comença a fallar el cap. En català, diem fer catufos; en castellà, diuen chochear. Per exemple:

– Tu crois qu’avec son grand âge, il est en possession de toutes ses facultés?

– Malheureusement, je pense qu’il sucre les fraises.

fraises

PAYER DES QUEUES DE CERISE

Aquesta expressió serveix per a dir que has ‘pagat molt poc’ (ja que les cues de les cireres no valen gaire), que el que has comprat és una ganga. En italià, seria costare due lire. En anglès, una ganga és a bargain. Exemple:

– Il fait travailler les gens jusqu’à 10 heures du soir.

– C’est exact, et en plus il paye des queues de cerise.

cerises  cerises2

Bé, això és tot per avui, espero que us hagi agradat. Gràcies per llegir-me i fins aviat! Bona setmana santa!!

 

 

Avez-vous un coeur d’artichaut?

4
Publicat el 8 de març de 2015

Bon dia i bona hora!

Avui m’agradaria dir-vos algunes expressions en francès que us poden interessar. Per exemple, la del títol, avoir un coeur d’artichaut, què creieu que vol dir? Segons els francesos, “tenir un cor de carxofa” és sinònim de ‘ser molt sensible i enamorar-se molt fàcilment’. De fet, hi ha un proverbi que diu “Coeur d’artichaut, une feuille pour tout le monde” (‘Cor de carxofa, una fulla per a tothom’); per tant, hi ha la idea que vas repartint el teu amor i en dónes una mica a tothom. A més, si ens hi fixem, la carxofa és l’única verdura que diem que té “cor”. Aquesta expressió va aparèixer el segle XIX. En català, en canvi, diem ser (molt) enamoradís.

AVOIR LA LANGUE BIEN PENDUE

Què creieu que significa? Aquesta expressió es fa servir per a referir-se a una persona que ‘garla molt. En català, diem que no calla ni sota l’aigua o que parla pels colzes o bé que parla pels descosits. Aquesta expressió ve del segle XIV. En lloc de dir avoir la langue bien pendue també podem dir ne pas avoir sa langue dans sa poche (‘no tenir la llengua a la butxaca’) o bé être un moulin à paroles.

languependue

USER DE L’HUILE DE COUDE

Sabeu què vol dir? Huile vol dir ‘oli’ i coude és ‘colze’. Aquesta expressió significa ‘treballar molt, molt enèrgicament per a dur a terme una tasca’. Abans, però, al segle XIX, es deia huile de bras. En català, diem treballar (o pencar) de valent. Aquesta expressió ve del fet que, en mecànica, l’oli serveix perquè els engranatges funcionin millor; per tant, si tenim oli al colze, podrem moure el braç millor i treballarem més eficaçment.

huilecoude

DORMIR SUR SES DEUX OREILLES

Aquesta vol dir que ‘dorm molt profundament i que res no el desperta’. En català, en canvi, no diríem que dorm sobre les dues orelles*, diem dormir com un tronc/soc, dormir pla o dormir com un sant/àngel. L’origen d’aquesta expressió és totalment desconegut, l’única teoria que hi ha és que s’hagi creat en contraposició a l’expressió ne dormir que d’un oeil, la qual vol dir justament el contrari.

oreilles

AVEC LES DOIGTS DANS LE NEZ

Aquesta expressió equival a amb els ulls tancats en francès, en el sentit que una cosa és tan fàcil que podríem fer-la fins i tot amb els ulls tancats. Les doigts dans le nez va aparèixer el 1912 i està relacionat amb l’hípica. Representa que si, a un genet, li era molt fàcil guanyar una cursa, podia guanyar fins i tot tenint els dits al nas. És exactament igual que quan nosaltres diem que podem fer una cosa amb els ulls tancats.

doigtsnez

AVOIR LE BRAS LONG

Aquesta vol dir ‘tenir molta influència, molts contactes o molt de poder’. Fa temps que, en francès, el braç simbolitza el poder (le bras de la justice, per exemple) i, per tant, si algú té el braç llarg vol dir que la seva influència abasta molta gent. En català, en aquest cas, diríem que té molts contactes o, si és una persona molt influent, podem dir que és un peix gros.

braslong

SE TOURNER LES POUCES

Pouces no vol dir ‘puces’, vol dir ‘polzes’. Si gires els polzes, vol dir que ‘no fas res’. En català, podem dir no fer (fotre) brot o bé gratar-se la panxa. Aquesta expressió francesa va aparèixer per primer cop el 1834. En aquella època, en la llengua popular, els polzes s’associaven a la ganduleria.

pouces

TENIR SA LANGUE

Aquesta expressió vol dir ‘guardar un secret’. Tenir en aquest cas vol dir ‘retenir’; per tant, si ens guardem la llengua vol dir que ‘no parlem’. També podem dir ne pas desserrer les dents. Evidentment, si mantenim les dents de dalt i de baix juntes, no podem parlar; per això és lògic que vulgui dir ‘no parlar’. En català, per guardar secrets, podem dir ésser una tomba o bé no dir ni piu/mu.

tenirlangue

IL RONGE SON FREIN

Aquesta expressió va aparèixer al segle XIV i s’utilitza per a dir que algú està molt impacient però intenta contenir-se. També pot utilitzar-se en el cas d’estar enfadat, en lloc d’impacient per a fer alguna cosa. De fet, aquesta expressió francesa té molta lògica si ens imaginem un cavall: el frein és allò que els cavalls tenen a la boca i que està lligat a les regnes per a guiar l’animal. Així, doncs, si us imagineu un cavall que vol arrencar a córrer però que no pot perquè el genet el frena, aquest cavall ronge son freinPer tant, si estem impacients per a fer una cosa però encara no podem fer-la, ens passa el mateix que al cavall. Vet aquí la lògica de l’expressió! En català, podem dir esperar (alguna cosa) amb candeletes o bé mossegar-se els dits o ser un sac/manat de nervis.

rongerfrein

Espero que us hagi semblat interessant. Un altre dia ja us en diré més! Moltes gràcies i fins aviat! À bientôt!!

OÙ EST CHARLIE?

4

Tal com us podeu imaginar gràcies al títol, avui m’agradaria parlar de la llengua francesa, de com canvia el nom de les coses d’una llengua a l’altra. Un exemple clar d’això és la foto de l’article. Us sona aquest personatge, oi? Sí, és el nostre amic d’infància, en Wally. Em sembla molt curiós veure que a Catalunya no s’ha modificat el nom anglès d’aquest personatge i que en francès, en canvi, sí que l’han canviat i li diuen Charlie. Tot seguit veurem altres casos en què no podem fer una traducció literal del nom d’una cosa (la majoria de casos són d’aliments)

CHI-CHI

Segurament no sabeu a què em refereixo, oi? Resulta que a França també mengen xurros amb sucre per sobre, exactament els mateixos que nosaltres; però els parisencs no diuen xurros, en alguns llocs diuen chi chi. Aquí teniu una foto que ho demostra:

foto 4

BARBE À PAPA

Si us dic barbe à papa, us podeu imaginar de què estic parlant? Doncs vol dir ‘cotó fluix de sucre’ o ‘sucre filat’, aquell sucre rosa que comprem als nens quan anem a la fira. De fet, un cop ja saps què vol dir barbe à papa, t’adones que aquest nom té lògica, ja que veus que el nom il·lustra la forma que té: amb una mica d’imaginació podríem dir que sembla una barba. Com es diu cotó fluix de sucre en anglès? En anglès britànic en diuen candy floss (literalment ‘fil de sucre’) i en anglès americà és cotton candy (literalment ‘sucre de cotó’).

foto 5

CROQUE MONSIEUR

Un croque monsieur és allò que nosaltres anomenem biquini (biquini de menjar, no de roba). Només hi ha una petita diferència: A França li posen formatge ratllat per sobre. És un entrepà de pa de motlle amb pernil dolç i formatge amb formatge gratinat a sobre.

croque

MARRON CHAUD

Els francesos, quan arriba l’hivern, mengen marrons chauds; és a dir, compren castanyes al castanyer/a. Em sembla curiós que les anomenin marrons, perquè en francès existeix la paraula châtaigne per a dir ‘castanya’. Em sembla curiós perquè en italià passa exactament igual: tot i que la paraula castagna existeix, quan es refereixen a les castanyes torrades diuen marroni. En català, a diferència del francès i de l’italià, tant el fruit com la castanya torrada tenen el mateix nom: castanya.

foto 3

PAIN AU CHOCOLAT

Aquella pasta que nosaltres anomenem napolitana, els francesos l’anomenen pain au chocolat (literalment ‘pa amb xocolata’) o bé une chocolatine (a Occitània). La veritat és que no sé per què aquí li diem napolitana, perquè després de fer una mica de recerca he descobert que té origen francès, no pas napolità.

painauchocolat

MIKO

No us recorda la marca de gelats que es venia fa uns quants anys? Doncs a França aquesta marca no és la que nosaltres coneixem com a Miko, sinó que quan diuen Miko es refereixen a Frigo:

foto 1

Si voleu saber quin nom té la marca Frigo en altres països cliqueu aquí

CAFÉ CRÈME

Un café crème és el mateix que un café au lait; és a dir, un ‘cafè amb llet’. Pel que vaig veure a París, és més comú dir café crème que café au lait en els menús.

SUR PLACE OU À EMPORTER?

Finalment m’agradaria explicar que per a dir per a emportar (per exemple, una pizza per a emportar) en francès es diu à emporter, i que per a dir per a menjar aquí es diu à manger sur place.

Espero que us hagi semblat interessant. Ara que sabeu tot això, la propera vegada que aneu a França i vulgueu demanar un biquini, per exemple, ja sabeu què heu de demanar! (un croque monsieur)

Publicat dins de CATALÀ - FRANCÈS, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Jeter l’argent par les fenêtres

4

Avui m’agradaria comparar certes expressions franceses amb els corresponents equivalents catalans. Espero que us sembli interessant.

JETER L’ARGENT PAR LES FENÊTRES

Aquesta expressió vol dir ‘gastar més del compte, sense pensar en les conseqüències’. Per exemple: En ces temps économiques difficiles, il n’est vraiment pas sage de dépenser autant. Tu devrais dire à ta sœur de cesser de jeter l’argent par les fenêtres En català, tenim una expressió semblant: llençar la casa per la finestra. Aquesta expressió significa que hem fet una despesa extraordinària força cara. Per exemple, Aquest mes m’he comprat una pantalla de plasma d’última generació, he llençat la casa per la finestra!

Aquesta expressió no se sap del cert d’on ve, però sí que se sap que al segle XVI per fer almoina als captaries, es llançaven les monedes per la finestra.

FAIRE DES FOLIES

Aquesta expressió vol dir que gastem molt, que comprem coses molt cares. Exemple:  Avec ma retraite de 500 €, je ne peux pas faire de folies.

En català, en canvi, podríem dir malgastar, dilapidar o malbaratar. Ull viu! No és correcte dir despilfarrar ni derrotxar en català!

FAIRE UNE AFFAIRE

Aquesta expressió s’utilitza per a dir que has comprat una cosa a bon preu. Per exemple: j’ai fait une affaire avec le pack de 12 pinceaux! En català, tenim la paraula ganga i, per tant, podem dir que hem trobat una ganga

ÊTRE UN PANIER PERCÉ

Aquesta expressió significa que aquella persona gasta molt. Exemple: Le Parlement est trop généreux quand il est question d’argent et qu’il est un panier percé. En català, tenim una expressió que vol dir exactament el mateix: tenir la mà foradada. Curiosament, tant en català com en francès, l’objecte en qüestió està foradat (percé); simplement en català parlem d’una mà i en francès, d’un cabàs.

La metàfora francesa ve del fet que si una persona que té un cabàs foradat va al mercat i comença a omplir-lo, gastarà els diners de manera estúpida, perquè li caurà tot pels forats.

SE SERRER LA CEINTURE

Aquesta expressió significa ‘estalviar’. En català, tenim un equivalent exacte: estrènyer-se el cinturó/estrènyer-se la cintura. Exemple en francès: Les deux régions savent qu’ elles vont devoir se serrer la ceinture. (Le Monde). Quin origen té? Doncs ve del fet que si et passes un temps sense menjar, pots estrènyer-te més el cinturó. Després, el significat s’ha ampliat i ara també es refereix al fet de privar-se d’alguna cosa que, tanmateix, volem o necessitem.

ÊTRE À DÉCOUVERT

Aquesta significa ‘estar en números vermells‘. Exemple: Je suis déjà à découvert ce mois-ci. De fet, en català, en economia, també s’utilitza l’expressió estar al descobert amb aquest significat.

AVOIR DU MAL À JOINDRE LES DEUX BOUTS

Aquesta expressió vol dir ‘tenir problemes per a arribar a final de mes‘. Exemple: L’insécurité, l’incertitude, la crainte, la difficulté de joindre les deux bouts caractérisent alors la condition ouvrière. D’on ve? Doncs es refereix als dos bouts (puntes) de l’any. És una metàfora antiga que ve del fet que la gent havia d’aguantar tot l’any amb el que els proporcionava la collita d’aquell any, havien de subsistir amb allò fins a la collita següent.

 

Per acabar m’agradaria comentar una curiositat: en francès, quan trobem un accent circumflex és un senyal que allà antigament hi havia una ‘s‘. Per exemple:

fenêtre ve del llatí fenestra. Com podeu veure, la s del llatí no apareix en francès però, en canvi, hi ha un accent circumflex. En català i en italià, ha passat a ser finestra.

apparaître ve del llatí apparescere. Com veieu, la s ha desaparegut i se li ha posat un accent. En català, s’ha convertit en aparèixer.

être ve del llatí essere. Així, doncs, veieu que passa el mateix. En català, s’ha mantingut força igual: ésser (o ser).