Com es diu “acuse de recibo” en català?

Benvinguts de nou!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llenguatge jurídic i administratiu català. Amb això no em refereixo al llenguatge que utilitzen els advocats i els jutges entre ells, sinó a un tipus de llenguatge que tota la ciutadania ha sentit o sentirà en algun moment de la seva vida. Tot seguit ho veurem amb més detall.

 

EXPOSA/SOL·LICITA

En molts documents escrits en català podem veure que la persona que escriu el text es refereix a si mateix amb la tercera persona del singular. És a dir, en lloc de dir Joan J. P., amb DNI XXXX… sol·licito… sovint trobem Joan J. P., amb DNI XXXX… sol·licita… Això no és correcte en català, és una còpia del llenguatge administratiu espanyol. En català, si el redactor del text parla de si mateix, ha d’utilitzar la primera persona (singular, si només és una persona, o plural, si es tracta de més d’una persona).

 

En/Na________________________

Estic segura que tots vosaltres ho heu vist algun cop, sobretot a les autoritzacions que els pares i mares signen perquè els seus fills puguin anar d’excursió amb l’escola o coses així. En català, hem d’evitar utilitzar tant En/Na com Don/a davant dels noms. Així, doncs, en lloc d’escriure En/Na Anna XXXX YYYYY simplement hem d’escriure Anna XXXX YYYYY.

 

FORMES IMPERSONALS

En els documents administratius catalans també hem d’evitar utilitzar les formes impersonals. Per exemple, no és correcte dir S’imposen les costes. Com ja hem dit, hem d’utilitzar la primera persona, perquè normalment la persona que redacta el document és la que fa l’acció en qüestió. Així, doncs, s’hauria d’escriure Imposo les costes.

 

EL RECEPTOR

A causa de la influència del castellà, en català veiem molts documents administratius que utilitzen el vostè per a dirigir-se al destinatari. Per exemple, (…) li notifico la resolució anterior. En català, hem de tractar el receptor de vós, tant si ens dirigim a una persona com a més d’una (que té la mateixa forma que el vosaltres). Per tant, hauríem de dir (…) us notifico la resolució anterior.

 

FÓRMULES D’AFALAC I SUBMISSIÓ

En català, cal que eliminem els verbs i expressions que denoten submissió i afalac, com ara Tinc l’honor de trametre... o bé Us prego que trameteu… En el primer cas, podríem simplement dir Trameto i, en el segon cas, Us demano que trameteu.

 

TRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS

Potser alguns de vosaltres us pregunteu què és un tractament protocol·lari. Doncs es tracta de tractaments com ara Il·lustríssim/a, Sa Senyoria, Excel·lentíssim/a Senyor/a… Aquest tipus de tractaments només s’han d’utilitzar en documents molt solemnes (per exemple la invitació o el saluda) o a la capçalera o a la fi d’un document judicial. En qualsevol altre tipus de document administratiu, els hem d’eliminar. Per exemple, hem d’evitar dir Sa Senyoria per a referir-nos al jutge. Així, doncs, en lloc de dir En dono compte a Sa Senyoria, Antoni Ferrer hem de dir En dono compte al jutge, Antoni Ferrer.

 

Finalment, voldria acabar l’article amb un tema no menys important que els altres: la terminologia administrativa i jurídica catalana. La veritat és que, per desgràcia, hi ha molts calcs del castellà, molts termes que utilitzem; però que, en realitat, en català no existeixen (castellanades). Vegem com es diuen en català:

CASTELLÀ: puja a la llana _______________ CATALÀ: licitació al més dient

CASTELLÀ: pujar ______________________ CATALÀ: licitar

CASTELLÀ: alevosía ___________________ CATALÀ: traïdoria

CASTELLÀ: bastanteo __________________ CATALÀ: validació

CASTELLÀ: plazo ______________________ CATALÀ: termini

CASTELLÀ: emplazar ___________________ CATALÀ: citar

CASTELLÀ: personarse _________________ CATALÀ: presentar-se (a un lloc)

CASTELLÀ: acusar recibo _______________ CATALÀ: justificar la recepció

CASTELLÀ: acuse de recibo _____________ CATALÀ: justificant de recepció

CASTELLÀ: allanamiento de morada_______ CATALÀ: violació de domicili

CASTELLÀ: a destajo __________________ CATALÀ: a preu fet

CASTELLÀ: a los solos efectos __________ CATALÀ: únicament a l’efecte de

CASTELLÀ: a riesgo y ventura ___________ CATALÀ: a risc i perill

CASTELLÀ: abajofirmante ______________ CATALÀ: sotasignat/da

CASTELLÀ: aduanar __________________ CATALÀ: duanar

CASTELLÀ: afrontar un pago ___________ CATALÀ: atendre un pagament

CASTELLÀ: anticipo __________________ CATALÀ: bestreta

CASTELLÀ: búsqueda y captura _______ CATALÀ: crida i cerca

CASTELLÀ: apremiar _________________ CATALÀ: constrènyer

CASTELLÀ: bursátil __________________ CATALÀ: borsari

CASTELLÀ: cobertura del seguro________ CATALÀ: abast de l’assegurança

CASTELLÀ: cobro revertido ____________ CATALÀ: cobrament a destinació

CASTELLÀ: dar parte _________________ CATALÀ: notificar

CASTELLÀ: deshauciar _______________ CATALÀ: desnonar

CASTELLÀ: devengar _________________ CATALÀ: meritar

CASTELLÀ: dia de autos _______________ CATALÀ: dia dels fets

CASTELLÀ: IVA repercutido _____________ CATALÀ: IVA transferit

CASTELLÀ: parte _____________________ CATALÀ: comunicat

CASTELLÀ: partida de nacimiento ________ CATALÀ: certificat de naixement

CASTELLÀ: rentable ___________________ CATALÀ: rendible

CASTELLÀ: ruegos y preguntas __________ CATALÀ: torn obert de paraules

CASTELLÀ: sin ánimo de lucro ___________ CATALÀ: sense finalitat de lucre

CASTELLÀ: suma y sigue _______________ CATALÀ: ròssec

CASTELLÀ: vivienda ____________________ CATALÀ: habitatge

 

Aquests són només uns quants casos de termes que no diem correctament en català, com ara precs i preguntes en lloc de dir torn obert de paraules. He intentat posar-hi els casos dels termes més coneguts per no allargar massa l’article. Espero que us hagi estat útil. Fins aviat i bon carnaval!!!

Bon cop de falç!

Com que ahir va ser Sant Jordi, crec que avui hauria de parlar de la nostra llengua i de la nostra cultura. Més concretament, voldria comentar uns quants refranys catalans i comparar-los amb la corresponent traducció al castellà. M’agradaria que us fixéssiu en allò que tenen en comú totes aquestes dites catalanes. Al final de l’article us diré la conclusió a la qual he arribat.

  • QUI MATINA FA FARINA: Aquesta expressió vol dir que ‘qui es lleva aviat pot aprofitar el dia’. En castellà, seria A quien madruga Dios le ayuda.
  • NO DIGUIS BLAT SI NO ÉS AL SAC I BEN LLIGAT: Aquesta expressió vol dir que ‘és millor no cantar victòria abans de saber si el resultat ha sigut positiu’, encara que creiem que la cosa en qüestió ens ha anat bé. Aquí, en castellà dirien Antes que acabes no te alabes o bé No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado.
  • ÉSSER PEIX AL COVE: Equival a dir bufar i fer ampolles. En castellà, podem dir está chupado, es pan comido o eso está hecho.
  • ET CONEC, HERBETA, QUE ET DIUS MARDUIX: Utilitzem aquesta frase feta per a dir que ja sabem de quin peu calça aquella persona, que ja li hem vist el llautó. En castellà, seria Te conozco bacalao (aunque vengas disfrazado)!
  • ÉS TARD I VOL PLOURE: Aquesta expressió s’usa per a dir a algú que s’espavili, que tenim pressa. En castellà, una possibilitat seria Andando que es gerundio!
  • I VET AQUÍ UN GAT, I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS! Quan acabem d’explicar un conte, en català diem aquesta frase. En castellà, en canvi, seria Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado!
  • CANVIAR L’AIGUA A LES OLIVES / ANAR A FER UN RIU: Aquestes expressions, com ja sabeu, són eufemismes que s’utilitzen pera dir de manera educada que hem de pixar. En castellà, diuen hacer sus necesidades.
  • PORTAR AIGUA AL SEU MOLÍ: Moltes vegades, cadascú intenta que les coses s’esdevinguin en profit propi. En aquest cas, és quan diríem aquesta expressió. En castellà, en canvi, diuen barrer hacia dentro.
  • MUTS I A LA GÀBIA: Quan volem que algú calli, li diem muts i a la gàbia! En castellà, però, diuen A callar! o bé punto en boca!
  • CARA DE POMES AGRES: Si algú fa cara de pomes agres, vol dir que ‘està enfadat’. En castellà, diuen que pone mala cara.
  • ESTAR DE MALA LLUNA: Quan algú està de mal humor, diem que està de mala lluna. En castellà, en aquest cas diuen estar de mal humor.
  • ENTRE NAPS I COLS: Aquesta vol dir ‘entre una cosa i l’altra’. En castellà, aquí dirien entre pitos y flautas.
  • QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA CEBA: Això vol dir que ‘tothom té un mal o altre’ o que ‘tothom té una preocupació o altra’. En castellà, es diu El que no cojea, renquea.
  • NÉIXER AMB LA FLOR AL CUL: Si algú neix amb la flor al cul, vol dir que ‘sempre ha tingut molt bona sort’. En castellà, es diu nacer con buena estrella.
  • GUANYAR-SE LES GARROFES: Si algú es guanya les garrofes, vol dir que ‘treballa per guanyar-se la vida’. En castellà, en aquest cas, diuen ganarse la vida.
  • INVENTAR LA SOPA D’ALL: Segur que heu sentit dir, en castellà, que una persona se cree que ha descubierto América! Doncs, en català, diem que es pensa que ha descobert la sopa d’all!
  • ARRIBAR I MOLDRE: Per a dir que hem aconseguit una cosa amb molta facilitat, podem dir que ha sigut arribar i moldre. En castellà, aquí dirien llegar y besar el santo.
  • ENGEGAR A PASTAR FANG: Si engeguem algú a pastar fang, li estem dient que ‘se’n vagi a fer punyetes’, per dir-ho de la manera més fina possible. En castellà, diuen mandar a freír espárragos.
  • I UN BE NEGRE (AMB POTES ROSSES)! Aquesta expressió s’usa per a dir que ‘sí home! ara hi corro!’; és a dir, per a dir que no a una demanda d’algú. En castellà, en aquesta situació dirien Na nai, naranjas de la China!
  • FER FIGA: Fer figa vol dir ‘fallar, deixar de funcionar’. En castellà, no hi ha res que *haga higo (com van dir els nostres amics de la Trinca a la cançó Coses de l’idioma), sinó que flaquea, flojea, etc.
  • FER-NE UN GRA MASSA: Si estem discutint amb algú i ens alterem massa i exagerem, l’altra persona ens dirà que n’estem fent un gra massa. En canvi, en castellà, diuen pasarse de rosca, per exemple.
  • FER VOLAR COLOMS: Aquesta expressió vol dir ‘il·lusionar-se molt’. En castellà, diuen hacer castillos en el aire.
  • SOL COM UN MUSSOL: Si estem sols, podem dir estic sol com un mussol. En castellà, en canvi, diuen estar más solo que la una. 
  • ANAR A TANCAR ELS ÀNECS: Aquesta és una expressió que m’agrada molt i que faig servir, és com dir anar a fer nones; o sigui, ‘anar a dormir’. En castellà, en canvi, diuen irse al sobre o bé planchar la oreja.
  • HAVER BEGUT OLI: Si algú ja ha begut oli, vol dir que ‘ja no pot escapar-se d’una cosa desagradable, que ja no hi ha remei’. En castellà, però, no *beven aceite, sinó que diuen ¡ya está perdido! o ¡ya no hay nada que hacer!
  • NO PUC DIR NI FAVA: En català, diem que no podem dir ni fava si estem tan esgotats o tan tips que no podem ni parlar. En castellà, amb el sentit d’estar tip diuen estoy lleno i amb el significat d’estar esgotat diuen no puedo con mi alma.

Si us hi fixeu i compareu les expressions catalanes amb les castellanes, veureu que en català hi ha moltes més expressions que utilitzen paraules relacionades amb l’agricultura i el camp en general (només cal escoltar l’himne d’Els Segadors). Només volia observar que el català és una llengua molt agrícola, ja que fins fa poc era un país on l’agricultura era molt important. Com podeu veure, les llengües reflecteixen la cultura i la mentalitat de la gent. Així, doncs, si un país és molt agrícola, utilitzarà moltes expressions i vocabulari agrícoles. Això és precisament el que diu una hipòtesi lingüística anomenada Environmental hypothesis. Bàsicament, aquesta hipòtesi defensa que l’entorn en què vivim determina la nostra llengua (vocabulari, expressions…). De fet, és una mica el contrari de la Hipòtesi de Sapir-Whorf, de la qual vaig parlar a l’article Cada llengua és una visió diferent del món, que afirma que la nostra llengua materna determina la manera com interpretem el món. Jo opino que les dues hipòtesis tenen la seva part de raó, tal com hem pogut veure amb els exemples exposats en aquests dos articles. Gràcies per llegir-me i fins aviat!

El català de TV3 segons Mònica Terribas

Avui m’agradaria parlar del català que utilitzen els mitjans de comunicació, tant escrits com orals. És un català correcte? Heu observat mai algun error? Tot seguit us presentaré alguns exemples d’errors que he trobat.

1. La primera acció que desenvoluparà Condis amb el suport de la UOC per divulgar la Candidatura entre els seus clients és posar al seu abast un centenar de receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les que, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats.

La construcció preposició + article + que és incorrecta, en casos com aquest hem d’usar preposició + què o bé preposició + el qual/la qual. Així, doncs, en aquesta frase hauríem de dir receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les quals, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. o bé receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb què, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

2. A més de difondre les receptes de la cuina tradicional catalana que ha estudiat la UOC, Condis també té previst col·locar a gran part dels seus establiments de Catalunya amb expositors i flyers que inclouran les receptes de temporada que proposa aquest receptari, informació sobre la Candidatura i sobre la forma d’adherir-se a la mateixa.

Mateix/a no és un pronom, sempre ha d’acompanyar un nom. Només hi ha un cas en què s’utilitza com a pronom, quan el mateix vol dir ‘la mateixa cosa’: Sempre fas el mateix! A part d’aquest cas, mateix no s’ha d’utilitzar com a pronom per a referir-se a una cosa anteriorment esmentada. Així, doncs, s’han d’evitar frases com la de l’exemple 2. En el següent enllaç trobareu més exemples.

3. El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG, contempla tots aquests compromisos 

En català, els convenis no contemplen res perquè, que jo sàpiga, els convenis no tenen ulls. Contemplar vol dir ‘esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista’, per exemple contemplar els estels, contemplar el paisatge, contemplar una imatge. Quan parlem de lleis, podem utilitzar verbs com ara preveure: El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG preveu tots aquests compromisos.

4. No obstant, el tuit original ja corria com la pólvora i acumulava crítiques a dojo.

En castellà, diuen no obstante, però en català no. En català, hem de dir això no obstant o bé no obstant això. Hem de pensar que no obstant = malgrat. Oi que no diríem Malgrat, el tuit original ja corria… Doncs no obstant és com malgrat, no poden anar sols, sempre han d’anar acompanyats d’algun sintagma nominal: Malgrat les pluges, els excursionistes van continuar. / No obstant les pluges, els excursionistes van continuar. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: Optimot.

5. La xifra de parats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) es va situar al finalitzar el desembre del 2014 en 4,4 milions de persones.

En català, no hi ha parats perquè no tenim paro, tenim atur. Així, doncs, a Catalunya tenim aturats, no pas parats.

Finalment, avui m’agradaria destacar les paraules de Mònica Terribas quan encara era directora de TV3. En una entrevista a Crònica.cat del 6 de gener de 2010, quan se li va preguntar si el nivell de la llengua que reben els televidents de TV3 era suficientment correcte,  va respondre un rotund no i va afegir: Els nostres periodistes, els nostres professionals, els nostres artistes estan treballant molt més fora, estan parlant molt més en altres llengües, i no només en castellà, sinó també en francès, en anglès, i quan treballen en català, alguns d’ells fa temps que ja no hi treballaven. I d’altres diguem que el seu àmbit natural d’expressió i d’audició és el castellà. I això empobreix molt la qualitat de la nostra llengua. 

Què pretén dir amb això? Que parlar llengües estrangeres és una excusa vàlida per a no parlar català correctament? No hi ha periodistes capaços d’utilitzar un català correcte a Catalunya? Perquè, si n’hi ha, crec que són aquests els qui haurien de treballar a TV3, la televisió de Catalunya, no pas els qui no en són capaços. Amb aquestes paraules, Mònica Terribas està dient que les altres llengües que els periodistes parlen són més importants que el català; és a dir, per a ella és més important que els seus periodistes parlin bé l’anglès i el francès que no pas el català. I jo em pregunto: Als directors dels mitjans de comunicació francesos, també els és igual que els seus periodistes cometin errors en francès? I als directors de mitjans de comunicació anglesos, els és igual que els seus periodistes cometin errors en anglès?

Finalment, voldria afegir que, en aquesta entrevista, Mònica Terribas afirma que TV3 no pot ser la televisió dels Països Catalans, perquè no té ni l’estructura ni està creada per ser-ho. Què us sembla? Llavors, quina televisió ha de ser la nostra?

(Informació extreta del llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.)

 

REMEIS PER AL CATANYOL

Suposo que heu vist molts cartells d’aquest tipus. Doncs bé, en català és incorrecte dir No utilitzar, és un error degut a la influència del castellà. En castellà, per a donar una ordre negativa s’utilitza no + infinitiu. En català, en canvi, s’ha d’usar no + 2a persona del plural. Per tant, en el cas de l’ascensor de la foto, la frase correcta és No l’utilitzeu en cas d’emergència. Per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics com ara rètols i avisos, se sol utilitzar la segona persona del plural de l’imperatiu; és a dir, el tractament de vós (no pas el de vostè o vostès): estireu, empenyeu, no creueu les vies, etc. A més, no ens oblidem del pronom que substitueix a ascensor: el!Per desgràcia, en català hi ha bastants verbs que s’utilitzen de manera incorrecta. Tot seguit, en veurem uns quants casos:

HI HA QUE / TENIR QUE / TENIR DE / SER PRECÍS

Deveu haver notat que molta gent utilitza aquestes construccions per a expressar obligació, per exemple: Hi ha que estudiar molt; Tinc que estudiar o bé Tinc d’estudiar i Per a aprovar és precís estudiar molt. Les construccions hi ha que, tenir que i tenir de no existeixen en català; ser precís, en canvi, sí que existeix, però té un significat molt diferent: l’adjectiu precís vol dir ‘exactament determinat o definit, no equívoc’. Per exemple, podríem dir frases com ara El metge va fer un diagnòstic precís (és a dir, amb precisió).

En català, tenim moltes perífrasis i construccions que expressen obligació:

Haver de + infinitiu: Divendres he d’entregar un treball.

Deure + infinitiu: L’ésser humà deu menjar per viure.

Cal + infinitiu: Cal menjar a poc a poc.

Ser necessari: És necessari menjar a poc a poc.

S’ha de + infinitiu: S’ha de respectar el medi ambient.

QUINA HORA ÉS? NO HO SÉ, SERAN LES QUATRE

Segur que heu sentit diàlegs d’aquest tipus. En aquest cas, el futur no s’utilitza com a futur pròpiament dit, sinó que s’utilitza per a expressar probabilitat: Exemples: Aquest regal serà de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, serà en una reunió de feina; No sé quin preu té, serà 10 euros aproximadamentTanmateix, aquest ús del futur és incorrecte, per a expressar probabilitat una opció és el verb deure + infinitiu. Així, doncs, aquestes frases s’haurien de formular de la següent manera: Aquest regal deu ser de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, deu ser en una reunió de feina; No sé quin preu té, deu ser 10 euros aproximadament. Curiosament, l’italià s’assembla al castellà, perquè també expressa probabilitat amb el futur: che ore sono? boh, saranno le dieci! L’anglès, en canvi, fa com el català, utilitza el verb deure (must): She must be quite rich, because she bought a ferrari! Un altre recurs per a expressar probabilitat és amb l’adverbi potser: Potser no contesta perquè està enfeinada.

EL CONÈIXER BÉ DIFERENTS IDIOMES OBRE MOLTES PORTES

Llevat de casos molt concrets, no es pot posar article davant d’un infinitiu (el conèixer). En casos així, cal dir Conèixer bé diferents idiomes obre moltes portes o bé Saber molta història no et dóna dret a tractar-me així.

GERUNDI

Aquest és un dels grans temes, el gerundi s’utilitza molt més sovint del que s’hauria d’utilitzar. A continuació, us faré una llista de tots els usos erronis del gerundi:

– Quan expressa una acció posterior a l’acció del verb principal: Va caure trencant-se la cama. Evidentment, primer caiem i després ens trenquem la cama, per tant no podem usar el verb trencar en gerundi. La frase correcta seria Va caure i es va trencar la cama.

– Quan equival a una oració subordinada amb el valor d’un adjectiu: El Govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris (vol dir un decret que regula els estudis universitaris).

– Quan expressa la finalitat: Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns (hauria de ser per defensar els veïns).

– Quan equival a una frase amb la conjunció i: El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament. Aquí el que es vol dir és que El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament. 


DE + INFINITIU

En català, no tenim la combinació de + infinitiu per a dir una condició, per exemple: D’haver-ho sabut, no hi hauria anat. En casos així hem de dir Si ho hagués sabut, no hi hauria anat.  

PORTAR + GERUNDI

Quan volem expressar la durada d’una acció, no és correcte dir Porto tres hores esperant-te o Porto cinc anys treballant aquí. Això és un calc de l’expressió castellana llevo (tanto tiempo) haciendo (tal cosa).  Així, doncs, en català correcte hem de dir Fa tres hores que t’espero o bé Fa cinc anys que treballo aquí. 

 

 

Test del català correcte: T’hi apuntes?

Avui m’agradaria proposar-vos un joc. Com ja sabeu, un tema que m’interessa molt és el catanyol (els barbarismes). Recordeu què són? Un barbarisme és una paraula d’ús comú, sobretot a la llengua oral, però que no és correcta/no existeix en català. Quasi tots els barbarismes que hi ha en català són deguts a la gran influència de la llengua castellana. En altres paraules, són paraules castellanes que la gent copia quan parla en català sense adonar-se que són paraules castellanes, no pas catalanes.
Així, doncs, us he preparat un petit joc en forma de test! Vegem com funciona:
 
Tot seguit us posaré unes quantes frases per completar. A cadascuna d’aquestes oracions, hi trobareu un barbarisme (paraula incorrecta) i heu d’intentar esbrinar la paraula catalana correcta per a cada cas. Per donar-vos un cop de mà i principalment perquè sàpigueu quines paraules són incorrectes, us he posat entre parèntesis el barbarisme (paraula incorrecta) en qüestió. Per a comprovar si el que creieu és correcte, només s’ha de clicar damunt de “resposta”. Si heu encertat, guanyeu un punt. El màxim són 14 punts.
 
L’objectiu d’aquesta “prova” és informar-vos de quins barbarismes hi ha en la llengua catalana, perquè la majoria de nosaltres utilitza moltes d’aquestes paraules sense saber que són incorrectes. Espero que gràcies a aquest petit joc pugueu aprendre unes quantes coses de la nostra llengua! Ja m’informareu del resultat!

 Ànims i molta sort!

TEST DEL CATALÀ CORRECTE

1. En dos anys va  _____________ el patrimoni familiar. (INCORRECTE: derrotxar) resposta

2. Calla, no siguis _____________ ! (INCORRECTE: aiguafestes) resposta

3. Va parlar sense pensar i  després va ___________ – se d’haver-ho fet. (INCORRECTE: arrepentir-se) resposta

4. Fa molta calor aquí dins! Pots engegar l’aire ___________, si us plau? (INCORRECTE: acondicionat) resposta

5. Ella no hi volia anar, la hi van haver d’ ____________ (INCORRECTE: arrastrar) resposta

6. Deixa’m en pau! No m’ _____________ (INCORRECTE: agobiarresposta

7. Puc deixar-ho aquí? És que no cap a la ____________ (INCORRECTE: bolso) resposta
8. Li agrada molt ____________, sempre parla dels premis que ha guanyat. (INCORRECTE: fardar) resposta

9. Mare meva, quin home més _____________, no para de voler-te ajudar! (INCORRECTE: empalagós) resposta

10. Al costat de casa han posat una ___________, es veu que volen reformar la façana (INCORRECTE: andami) resposta

11. On és el _____________? He de penjar un quadre. (INCORRECTE: taladro)
resposta

12. Llegeix aquesta novel·la, segur que no et  _____________!  (INCORRECTE: decepcionar) resposta

13. Necessito una ___________ per a la tauleta de nit. (INCORRECTE: làmpara) resposta

14. M’he fet un ____________ al turmell (INCORRECTE: esguinç) resposta