FALSOS AMICS CATALÀ-CASTELLÀ

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria comentar alguns falsos amics que hi ha entre el català i el castellà. N’ometré uns quants que són massa fàcils per a parlants nadius. Tanmateix, n’inclouré alguns que potser són obvis per a nosaltres, però que poden ser útils per a gent que està aprenent català i/o castellà. Vegem-los:

 

AFAMAT -ADA adj.

En català, aquest adjectiu vol dir ‘que té fam’, ‘que té gana’. Per exemple: En aquell país només hi veies misèria i gent afamada. En castellà, en canvi, aquest adjectiu vol dir ‘famós’. Per exemple: Se codea con afamados artistas.

AMASSAR v.

En català, el verb amassar s’utilitza en casos com ara Amassar una gran fortuna. En castellà, en canvi, té dos usos: el que acabem de dir i el de ‘fer la pasta per al pa’. En aquest cas, en català, utilitzem el verb pastar.

APRESSAR v.

En català, apressar vol dir ‘donar pressa a algú’. Per exemple: Es va apressar a fer-ho perquè se li acabava el termini. En castellà, apresar vol dir ‘capturar’. Per exemple: Apresaron a siete soldados.

BALDA m.

En català, és ‘una peça plana i llarga fixada al batent d’una porta o finestra que, fent-la encaixar, serveix per a assegurar-les després de tancades’. Exemple: Tanca la balda! En castellà, una balda és una ‘prestatgeria’.

BITXO m.

En català, el bitxo és aquella mena de pebrot petit que pica molt. Exemple: No posis més bitxo a l’arròs, que picarà massa. En castellà, en canvi, un bicho és una ‘bestiola’. Per exemple: Le picó un bicho en el tobillo. D’això, en català, en diem bestiola.

BODEGA f.

En català, és ‘l’espai interior d’una nau concebut per a posar-hi càrrega’. Per exemple: Ja ha posat les maletes a la bodega de l’avió. En castellà, però, té dos significats: aquest i el de ‘celler’. Per exemple: Me gustaría visitar una bodega de Jerez y catar sus famosos vinos. (Compte! En aquest cas, en català, utilitzem celler!)

CAMADA f.

En català, una camada és una ‘passa llarga, una gambada’. Exemple: Amb una camada va travessar el rierol. En castellà, en canvi, una camada és un ‘conjunt d’animals petits parits d’una sola vegada’. Exemple: Este cachorro procede de una camada de seis crías.

CIVADA f.

La civada és allò que en castellà es diu avena.  Exemple: Menjar civada és molt bo per a la salut. En canvi, la cebada en castellà és allò que en català s’anomena ordi. Exemple: La cebada es esencial en la producción cervecera.

COMETA f.

En català, les cometes són un signe de puntuació. Exemple: Les citacions van entre cometes. En castellà, en canvi, una cometa és un ‘estel’. Per exemple: Hizo volar una cometa en la playa.

DESCUIDAR-SE v.

En català, vol dir ‘oblidar-se’. Exemple: M’he descuidat la cartera a la feina. En castellà, en canvi, descuidarse vol dir ‘badar’. Exemple: Si me descuido, me cierran la puerta en las narices.

DESGUASSAR v.

En català, vol dir ‘treure l’aigua d’un lloc on és empantanada’. Exemple: Les pluges torrencials impedien desguassar tota l’aigua cap a la claveguera. En castellà, desguazar vol dir ‘desballestar’. Exemple: Después del accidente se tuvo que desguazar el coche.

LLIURAR(-SE) v.

En català, vol dir ‘donar(-se)’. Per exemple: Ja han lliurat la documentació. S’han lliurat a la bona vida. En castellà, librar(se) vol dir ‘deslliurar(-se)’. Per exemple: Lo libraron del cargo. Se libraron de un buen castigo. 

PLEGAR v.

En català, vol dir ‘interrompre la feina per reprendre-la l’endemà o a la tarda…’ i, a més, també vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Avui plego a les dues. Recorda’t de plegar la roba. En castellà, però, no té el primer significat, només vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Esta máquina sirve para plegar chapa.

RENTABLE adj.

En català, això vol dir ‘que es pot rentar’. Per exemple: Aquesta pintura és rentable, no deixa taques a la roba. En castellà, en canvi, vol dir ‘rendible, que dona un bon rendiment’. Per exemple: Vender ese género no resulta rentable.

(ES)TOVALLES f.

En català, les estovalles són ‘la peça de roba que es posa damunt la taula en parar-la’. Exemple: Les tovalles de coloraines alegren l’àpat. En castellà, en canvi, les toallas són ‘tovalloles’. Exemple: Se dejó olvidada la toalla en la ducha.

TASCA f.

En català, una tasca és ‘una feina que hem de fer, que se’ns ha assignat’. Exemple: La tasca de fitxar llibres és molt feixuga. En castellà, en canvi, vol dir ‘taverna’. Exemple: Pasaba la noche de tasca en tasca. 

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

DEL CATANYOL AL CATALÀ (II)

Bona nit i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català i comentar alguns errors que es fan habitualment a causa de la influència del castellà. Espero que sigui útil. (Quan una paraula o expressió porta un asterisc davant, vol dir que no és correcta).

 

*PRINGAR

Frases com ara Sempre em toca *pringar! són incorrectes. En català, *pringar no existeix. Per a expressar aquesta idea, en català fem servir tocar el rebre: Sempre em toca el rebre!

 

*LIAR

Aquest és un verb que se sent molt. Per exemple:

– *Tabac de liar no és correcte. En català, es diu tabac de cargolar.

– *Ja la tenim liada no és correcte. En català, es diu Ja la tenim armada.

Ara no puc parlar, *estic molt liat no és correcte. En català, estem enfeinats/ocupats/atabalats/desbordats

– *Vaig molt liat es pot canviar per Vaig de bòlit, que sí que és català.

 

*RABIETA o *PATALETA

Els nens catalans fan rebequeries, no pas *pataletes ni *rabietes.

 

*INALÀMBRIC

Exemple: un telèfon *inalàmbric. En català no és possible dir inalàmbric perquè ve de alambre (castellà), que en català és filferro. Per tant, els telèfons catalans són sense fils.

 

*ARREGLOS

Com que en català existeix el verb arreglar, suposo que és “normal” que les botigues diguin que *Es fan arreglos pensant-se que és correcte. Tanmateix, els cartells de les botigues haurien de dir Es fan retocs o bé Arreglem roba.

 

*SER GAFE i *TENIR GAFE

Frases com ara No vull jugar més amb tu, ets un *gafe! són incorrectes. Gafe no existeix en català. En casos com aquest hauríem de dir No vull jugar més amb tu, ets un malastruc! (o malastruga). Si tenim mala sort, en lloc de dir Quin *gafe que tinc avui! hauríem de dir Estic de pega, avui!

 

*QUE T’HI CAGUES!

Encara que totes les paraules d’aquesta expressió siguin catalanes, no és pròpia del català. En frases com ara És un fantasma *que t’hi cagues! hauríem de dir És un fantasma de ca l’ample!

 

*ESTAR CATXES

Si veiem un noi força musculat, en català no diem que *està catxes, en català està fort/quadrat. 

 

*TOCAIO

Si algú es diu igual que nosaltres, no és el nostre *tocaio, és el nostre homònim.

 

*ESTAR EMPANAT

*Estàs empanat! en català seria Estàs (ben) espès!

 

*EMPINADA

Quina pujada més *empinada! en català seria Quina pujada més costeruda/dreta!

 

*EMPAPAT

Si plou molt, no estem *empapats, sinó que estem (ben) xops/molls com un ànec.

 

*FER-SE EL SUEC

Frases com ara No cal que *et facis el suec que sé que hi ets. no són correctes. En català podem utilitzar fer l’orni o fer el sord o fer el desentès. Per tant, diríem No cal que facis l’orni que sé que hi ets, per exemple.

 

Crec que ja n’hi ha prou per avui, no? No us vull atabalar amb massa informació de cop. Aviat, uns quants casos més! 😉

(Informació extreta del llibre El catanyol es cura, de Pau Vidal.)

Com pronuncieu, per exemple, la paraula “acne”?

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar del català. Més concretament, de la pronúncia. En català, hi ha unes quantes paraules que pronunciem malament per culpa de la influència del castellà. Em refereixo al fet de pronunciar com a plana una paraula que, en realitat, és aguda, per exemple. Així, doncs, parlaré d’errors d’accentuació (oral, NO escrita), tot i que és un pèl complicat explicar la pronúncia per escrit, sense arxius d’àudio ni res. Per a explicar-vos com pronunciar una paraula (quina síl·laba cal pronunciar com a síl·laba tònica), el que faré és posar en majúscules la síl·laba tònica. Abans, però, m’agradaria aclarir que l’objectiu d’aquest article NO és corregir les vocals àtones (ja que són diferents en cada dialecte), només pretenc dir el que és correcte pel que fa a la síl·laba tònica. Les vocals àtones de què parlaré les diré segons el català central (però això no vol dir que els altres dialectes siguin incorrectes! També són estàndard). Espero que sigui prou entenedor. Si no, no dubteu a escriure un comentari en aquest article.

FUTBOL

Començarem per una de les més fàcils. Com la pronuncieu vosaltres: futBOL o FUTbol? Doncs, en català, es diu futBOL.

INTERVAL

Com la pronuncieu: interVAL o inTERval? La pronúncia correcta és interVAL (la e sona com una neutra).

MIL·LIGRAM

Vosaltres què dieu: mil·liGRAM o miL·LIgram? En català, es diu mil·liGRAM.

TIQUET

Vosaltres què dieu: TIquet o tiQUET? Doncs es pronuncia tiQUET.

ZURIC

Com pronuncieu el nom d’aquesta ciutat suïssa: ZUric o zuRIC? La pronúncia catalana és zuRIC.

ELIT

Quan us referiu a aquell ‘grup minoritari que manté una posició política, social, econòmica o cultural dominant en una societat’, què dieu: Elit o eLIT? Doncs es pronuncia eLIT (la e es pronuncia com una neutra).

IBERS

Sí, em refereixo als ‘individus d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia’. Com en dieu: Ibers o iBERS? La pronúncia és iBERS.

ATMOSFERA

Com ho dieu: atMOSfera o atmosFEra? Doncs, en català, es diu atmosFEra. Per tant, la o sona u.

TORTICOLI

Quan us fan mal les cervicals i no podeu ni moure el coll, què dieu que teniu? torTIcoli (pronunciant les o com si fossin u) o tortiCOli? Doncs els catalans tenim tortiCOli (la primera o sona u i la segona sona o).

INTERFON

Com en dieu, d’aquest aparell? interFON o inTERfon? Doncs la pronúncia correcta és inTERfon (la o sona u).

MARRÀQUEIX

Com pronuncieu el nom d’aquesta ciutat: marraQUEIX o maRRAqueix? Doncs tal com indica l’accent gràfic, es diu maRRAqueix.

MEDUL·LA

Quan parleu d’aquesta part del cos humà, com la pronuncieu: MEdul·la o meDUl·la? Doncs es diu meDUl·la (tant la e com la a sonen com a neutres).

OMÒPLAT

Continuem parlant de parts del cos. Què dieu: oMOplat o omoPLAT? Doncs es pronuncia oMOplat.

TERMÒSTAT

I aquest aparell? Com es diu: terMOStat o termosTAT? Doncs, tal com indica l’accent gràfic, es diu terMOStat.

DIÒPTRIES

Quan els miops comencem a parlar de la graduació de les ulleres, parlem de diopTRIes o de diOPtries? Doncs hauríem de dir diOPtries.

SAXOFON

Com en dieu, d’aquest instrument musical: saxoFON o saXOfon? Doncs la pronúncia més correcta és saxoFON.

PERÍODE

Quan parleu de temps, parleu de perIodes o de periOdes? Doncs es diu perIodes.

QUEFIR

Ara està molt de moda aquest tipus de “iogurt”: el QUEfir o el queFIR? Doncs, contràriament al que molts de nosaltres diem, és queFIR (la e sona com una neutra).

BARACK OBAMA

Com es diu l’expresident dels Estats Units? baRACK o BArack? Doncs es diu baRACK.

OTAN

Com es pronuncia la sigla de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord? oTAN o Otan? Doncs es diu oTAN (la o sona u).

ACNE

Per acabar, la millor de totes: com en diem, dels granets que ens surten a la cara quan som adolescents? ACne o acNE? Es diu ACne (la e sona com una neutra).

Aquests són només alguns exemples (els errors més habituals) de paraules que pronunciem malament a causa de la interferència del castellà. Espero que l’explicació hagi estat clara i que us hagi servit d’alguna cosa. Fins aviat!! Bon any nou!!!

Què en sabem, de la vida de Pompeu Fabra?

Tothom sap que la gramàtica del català que encara avui utilitzem la va escriure Pompeu Fabra. Però, a part d’això, què en sabem d’ell? Avui m’agradaria fer-vos un petit resum de la seva vida i trajectòria que ajudi a entendre per què va fer tot el que va fer per la nostra llengua.

 

POMPEU FABRA

1868 Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia, però poc després la família es va traslladar a Barcelona.

1876 Fabra començà el segon ensenyament i entrà en contacte amb la família Arregui, d’exiliats cubans. Amb el noi Arregui cultivà l’afició a les llengües.

1883 Un dia Fabra va escriure una carta als seus nebots que estiuejaven a Camprodon i mentre escrivia “Queridos sobrinos” s’adonà de l’artificiositat que representava l’ús del castellà. Aquest fet va ser el detonant de la seva determinació d’escriure una gramàtica del català, vist que les existents no el convencien. Aquesta carta que he esmentat és una mostra clara de la inèrcia de l’època: Rubió i Ors enviava a Milà i Fontanals les seves primeres poesies catalanes i les adjuntava a una carta escrita en castellà, el mateix Rubió es cartejava amb Teodor Llorente en castellà tot i tractar dels temes de la renaixença literària de la llengua, i Mistral es cartejava en francès amb els catalans que admiraven la seva obra i fins i tot amb la seva traductora al català. Una de les coses d’admirar de Fabra és la claredat interior i la decisió ferma de trencar aquestes fatals inèrcies.

Pompeu Fabra sempre va ser un apassionat per les llengües, sempre observant i aprenent tant com podia. Va anar a la universitat i va estudiar la carrera d’enginyer químic, però ho va fer condicionat per la família, que opinava que dedicar-se a les lletres no li seria útil. Un cop acabada la carrera, li van oferir una feina a Hellín (Albacete), però la va refusar, per no perdre contacte amb l’ambient barceloní i poder dedicar-se a la seva gramàtica.

Al final del segle XIX el català es trobava profundament castellanitzat en el lèxic i en la sintaxi. Era perseguit implacablement, allunyat de l’escola i dels usos cultes (durant segles) i amb prou feines era present en la poesia, en el teatre, en el periodisme i en la novel·la. En ortografia regnava l’anarquia. El perill d’una total identificació amb el castellà era imminent, sobretot en la llengua escrita i el resultat tenia i té un nom eloqüent: patuès o parla menyspreable, vergonyosa. La gent cultivada no utilitzava el català fora dels àmbits esmentats i estava convençuda que era la cosa normal.

1890-1892 Campanya lingüística de L’Avenç.

1891-1906 Va escriure les dues primeres gramàtiques (1891 i 1898) i altres obres didàctiques i va fer traduccions de teatre. També escrigué els primers articles erudits.

1902 Al febrer es traslladà a Bilbao per ocupar una Càtedra de Química General. A l’octubre es casà amb Dolors Mestre i Climent, amb qui va tenir tres filles: Carlota, Teresa i Dolors.

1906 Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, on presentà una important comunicació sobre ortografia. Cal dir que Pompeu Fabra sempre va ser una persona molt tranquil·la, prudent i respectuosa; és a dir, quan algú hi discrepava, l’escoltava, no hi discutia i tenia en compte el que deia.

1907 Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans. Va escriure articles a la secció de “Qüestions gramaticals” del diari El Poble Catalá (1907-1908). També va escriure altres articles de lingüística teòrica.

1911 Fundació de la Secció Filològica de l’IEC, de la qual és membre. Hi dirigí les Oficines Lexicogràfiques.

1912 La Diputació de Barcelona li creà una Càtedra de Català a la Universitat de Barcelona. Fabra tornà a Catalunya i s’instal·là a Badalona amb la família.

1913 Es van publicar les Normes ortogràfiques de l’IEC.

1917 Fabra va publicar el Diccionari ortogràfic, on l’ortografia va ser retocada i esdevingué definitiva.

1918 Fabra va publicar la Gramàtica catalana, i l’IEC l’adoptà com a oficial.

1919-1928 Publicà les famoses Converses filològiques a La Publicidad / La Publicitat.

1923-1930 Dictadura de Primo de Rivera. Persecució de la cultura catalana. Fabra va perdre la Càtedra (1924), va ser president de l’Ateneu Barcelonès (1924) i refusà d’entrar a la Real Academia Española de la Lengua (1926). També publicà diversos manuals.

1932 Publicà el Diccionari general de la llengua catalana i va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.

1933 President del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1934 Empresonat al vaixell Uruguay i destituït de president del Patronat.

1939 Exili a França. Després de viure en diferents llocs s’instal·là a Prada de Conflent (1942).

1945 Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc.

1948 Mor a Prada el dia de Nadal.

 

He intentat resumir tant com he pogut la seva vida i la seva trajectòria, perquè tampoc no vull que us avorriu i que es faci pesat de llegir. Si algú en vol més informació, pot consultar el llibret d’on he extret la major part de la informació: Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica, de l’IEC (2011). Fins aviat!!!

ERRORS FORÇA HABITUALS

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català; més concretament, a continuar explicant els errors que fem a causa de la gran influència del castellà sense ni tan sols ser-ne conscients. Avui n’explicaré uns quants més. Vegem-los:

 

 A NO SER QUE

En català, la construcció condicional a no ser que no és correcta. Una opció seria utilitzar la construcció si no és que + verb en indicatiu (No dimitiré si no és que m’ho demana el president.) o bé llevat que / a menys que + verb en subjuntiu (No dimitiré llevat que m’ho demani el president.)

 

NO M’ACLAREIXO O NO M’ACLARO

En català, quan intentem estudiar o entendre alguna cosa i ens costa, no podem dir no m’aclareixo o no m’aclaro, perquè són calcs incorrectes del castellà. En català, en aquests casos hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Amb tantes instruccions per fer anar l’aparell no m’hi entenc.

 

AFECTAR, APASSIONAR, ATABALAR, CONCERNIR, HORRORITZAR, INCOMODAR, INTERESSAR, PREOCUPAR…

Tots aquests verbs són transitius. Això vol dir que quan utilitzem un pronom amb aquests verbs, ha de ser el pronom de complement directe (i no pas el de complement indirecte). Així, doncs, quan ens referim a la tercera persona, hem de fer servir el, la, els o les (depenent de si és masculí singular, masculí plural…). Vegem-ne alguns exemples:

No la molestis que dorm (dona). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

No el molestis que dorm (home). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

Aquesta mesura no l’afecta (home/dona). És INCORRECTE DIR Aquesta mesura no li afecta.

 

AL RESPECTE

En català, només utilitzem al respecte en el sentit de Li va faltar al respecte. En canvi, no és correcte utilitzar al respecte en el sentit de ‘en aquest sentit’ o ‘pel que fa al cas’. Per exemple, hauríem de dir Jo li donaré les indicacions pel que fa al cas o bé Jo li donaré les indicacions en aquest sentit.

 

-ASI, -ESI, -ISI, -OSI, -USI

Les paraules que acaben en -asi, -esi, -isi, -osi, -usi han d’utilitzar-se sense s final quan ens referim al singular i amb s final quan ens referim al plural. És a dir, hem de dir M’he fet una anàlisi de sang (NO pas M’he fet una anàlisis de sang). En canvi, si volem parlar en plural, llavors direm Les anàlisis de sang no m’agraden gens. Com que en castellà aquest tipus de paraules porten s també quan estan en singular (un análisis), en català moltes vegades es comet l’error de posar la s final quan parlem en singular.

 

ANAR A + INFINITIU

En català, anar a + infinitiu no es pot fer servir per a indicar una acció que estem a punt de fer (futur). Una frase com ara Anem a parlar amb el nostre corresponsal a París només estaria bé si ens desplacéssim a París per parlar-hi. Si no és el cas, si no ens desplacem, llavors cal utilitzar el futur: Ara parlarem amb el nostre corresponsal a París.

Un altre exemple: la frase Anem a veure la repetició de la jugada és incorrecta, en aquest cas podríem dir Ara veurem la repetició de la jugada o bé Vegem la repetició de la jugada.

Tanmateix, cal tenir en compte que si parlem en passat, llavors anar a + infinitiu sempre és correcte, tant si ens desplacem com si no ens desplacem. Per exemple: M’asseia a taula i anava a dinar quan van trucar per telèfon (no hi ha desplaçament).

 

BODEGA

En català, la bodega NO és ‘el lloc on s’elabora i guarda el vi’, ni ‘el lloc on en venen’. D’això, en català, en diem celler. Aquest ús de bodega és un calc incorrecte del castellà. En català, la bodega és ‘la part d’una nau o una aeronau destinada a col·locar-hi la càrrega’. Per tant, en català, direm:

Vés al celler a comprar una ampolla de vi blanc.

Ja han posat les maletes a la bodega de l’avió.

 

CABEÇA D’ALLS

No, en aquest cas no es tracta de cap error. Precisament l’he inclosa en aquest article perquè és una paraula que sembla una castellanada, però no ho és en realitat. Cabeça s’assembla molt a la paraula castellana cabeza. Això no obstant, cabeça no té origen castellà, sinó que ve d’una variant llatina: capitia.

 

CALÇ o CALCI

Aquestes dues paraules sovint es confonen. Calç és el nom que donem a l’òxid de calci, un material molt usat en la construcció: Els paletes han barrejat la calç amb el ciment. El calci, en canvi, és allò que els nostres ossos necessiten.

Així, doncs, no direm frases com ara: Aquesta nena ha de prendre calç, perquè té els ossos molt fràgils. La manera correcta de dir-ho és: Aquesta nena ha de prendre calci, perquè té els ossos molt fràgils.

 

CARRERA, CURSA I CORREGUDA

Actualment, la paraula carrera figura al diccionari amb el significat d”acció de córrer en competició’, però és més correcte utilitzar la paraula cursa amb aquest significat. Per exemple: En Joan va participar en la cursa anual que organitza la federació.

Ara bé, hem de tenir en compte que quan NO es tracta de córrer en competició, la paraula adequada és correguda. Per exemple: Vaig haver de fer una correguda per agafar el tren.

 

CAURE, CALLAR, BAIXAR I PUJAR

Aquests quatre verbs no són pronominals, són intransitius. Això significa que el verb NO és caure’s, sinó caure. Per tant, en lloc de dir M’he caigut en baixar de l’autobús hem de dir He caigut en baixar de l’autobús. El mateix passa amb els altres tres verbs. Així, doncs, direm frases com ara Si no calleu, no sortireu al pati (NO pas Si no us calleu, no sortireu al pati).

 

COMPOSAR o COMPONDRE

Sovint aquests dos verbs s’utilitzen com a sinònims, però no ho són. Composar vol dir ‘imposar arbitràriament a algú una multa’, ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’, ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Van composar els traginers per haver robat mercaderia.

Compondre, en canvi, significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’ i ‘crear, elaborar, confeccionar, arranjar’. Per tant, l’utilitzarem en frases com ara Es dedica a compondre cançons o bé Els membres que componen la família.

 

CONFORME

En català, conforme és un adjectiu invariable que apareix en frases com ara: No està conforme amb les instruccions que li han donat.

Ara bé, no és correcte utilitzar conforme ni l’expressió a mida que amb el significat de ‘a mesura que’, en aquests casos cal utilitzar a mesura que: A mesura que aneu acabant els exercicis, podeu sortir al pati.

 

(He extret gran part de la informació del llibre Diccionari de dubtes i barbarismes, de David Paloma i Albert Rico.)

Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!