The Baltic Way

Benvinguts i benvingudes!!!

Tal com us vaig anunciar, aquest és el segon article sobre els Països Bàltics. Al primer article vaig parlar de llengua i en aquest parlaré de cultura i història utilitzant la informació que els dos guies ens van proporcionar. Espero que us sembli interessant i que pugueu aprendre alguna coseta. Som-hi, doncs!

LETÒNIA

Com que són països que es troben enmig d’Alemanya i de Rússia, al llarg de la història han estat envaïts per l’un o l’altre. De fet, els alemanys van fundar la ciutat de Riga i durant segles, fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, els nobles van ser de parla alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, Letònia va declarar-se independent. Tot seguit, del 1918 fins al principi de la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per la Unió Soviètica, després pels nazis i finalment per la Unió Soviètica un altre cop fins que va aconseguir la independència definitiva (l’any 1991).

Els alemanys que van fundar Riga eren mercaders de Bremen. Per aquest motiu, quan Letònia va independitzar-se el 1991, van fer una estàtua del conte dels músics de Bremen a la ciutat de Riga. En aquesta estàtua els animals estan travessant un mur i això representa la caiguda del teló d’acer i el restabliment de les relacions entre est i oest d’Europa. La idea d’una nacionalitat letona no va existir fins al segle XIX (national awakening). Una de les personalitats més destacades va ser Krišjānis Barons, que viatjava amb la intenció de recopilar per escrit les cançons i els poemes que la gent sabia però que fins aquell moment només eren orals. A la Biblioteca Nacional hi ha l’armari que Barons utilitzava per a desar tot el que recopilava.

En total a Letònia hi ha 1,9 milions de persones i es podria dir que és el país que està més a favor de la UE. A la ciutat de Riga el 55% de la població és de parla letona i el 30%, de parla russa. Com podeu veure, hi ha un percentatge elevat de gent russa. Pel que fa a l’educació, a l’escola aprenen quatre llengües: la primera llengua és el letó (evidentment), la segona és l’anglès, la tercera és l’alemany o el rus i la quarta és el francès o el castellà. De l’última llengua, però, només en tenen nocions bàsiques.

El central tirgus de Riga (‘mercat central’) és el mercat més gran d’Europa. Una de les coses més destacades d’aquest mercat és la gran quantitat de fruits vermells que hi ha. Allà els fruits vermells es mengen molt. A diferència d’altres mercats europeus, allà no regategen (de fet, per a ells és de mala educació) ni et van al darrere intentant-te vendre res.

A Letònia anar a l’òpera és molt habitual, com anar al cinema per a nosaltres. Per exemple, quan els adolescents tenen una cita, van a l’òpera (només val 10 euros!). Els encanta l’òpera! Fins i tot els estonians que volen anar a l’òpera van a Riga, perquè allà hi ha òpera de qualitat. També hi ha un festival de dansa i cant molt popular entre la gent d’allà. De fet, molta gent intenta participar-hi però pocs ho aconsegueixen. Una altra tradició molt arrelada és donar flors: ho fan per mil i un motius. Això sí, el nombre de flors és extremament important: ha de ser un nombre imparell perquè els nombres parells són per als funerals! El color de les flors no és tan important.

Pel que fa al menjar, una de les coses de què estan més orgullosos és del seu pa: el rye bread. Quan viatgen a Itàlia o França, per exemple, pensen que allà no saben fer bon pa. Quan el rye bread es torna dur, l’utilitzen per a fer pa d’all. També l’utilitzen per a fer una beguda alcohòlica amb molt poca graduació (menys d’un 1%) anomenada Kvass.

ESTÒNIA

Estònia no és un país gaire religiós. De fet, és un dels països menys religiosos i van ser els últims europeus que es van convertir en cristians. Eren pagans i creien que totes les coses tenien una ànima (els arbres, per exemple). Avui un 60% de la població és atea i el 40% restant està dividit entre luterans i ortodoxos. Això sí, el dia de Nadal les esglésies estan plenes de gom a gom (segons ells, només hi van aquest dia perquè tothom hi va), però la resta de l’any estan pràcticament buides.

El monument de la independència de Tallin no ha tingut gaire bona acollida entre la gent d’allà per tres raons:

  1. Té forma de creu i ells són ateus
  2. S’assembla a la creu nazi
  3. Va costar 10 milions d’euros i, a més, l’han d’arreglar constantment.

La part alta de Tallin és on tradicionalment vivien els nobles de la ciutat i on actualment hi ha el Parlament d’Estònia. La part baixa de la ciutat és una ciutat medieval molt ben conservada. Antigament es va separar la part alta de la part baixa amb un mur i una porta per protegir els nobles de la gent comuna.

Estònia és un país molt pla: la muntanya més alta fa 318 metres d’alçària. Estònia és el segon país europeu (el primer és Islàndia) amb un percentatge més alt de representants polítics: té 101 representants per una població de 1,3 milions de persones. La bandera d’Estònia és blava, negra i blanca: el blau representa el cel, el negre representa la terra i el blanc representa l’esperança per al futur. Allà un sou mitjà són uns 1.200 euros i l’ensenyament és gratuït fins al doctorat (durant el doctorat cobren).

DICCIONARI IL·LUSTRAT MULTILINGÜE (BÀLTIC)

Bon dia i bona hora!!!

Com van (o han anat) les vacances? Jo he anat de viatge a Estònia i a Letònia i m’agradaria compartir amb vosaltres el que he après sobre aquests dos països. Com que (afortunadament) he descobert força coses, tinc massa material per a un sol article. Així, doncs, el que faré serà dividir-ho en dos: en aquest article parlaré de les llengües (l’estonià i el letó) i a l’altre, d’història i de cultura.

Tot seguit, compararé les paraules que he après en aquestes llengües amb la mateixa paraula en altres llengües perquè pugueu veure com són. Abans de començar cal dir que tot i ser llengües veïnes, pertanyen a famílies diferents. L’estonià és una de les llengües uralianes, com el finès, i el letó és una llengua bàltica. Al títol he posat bàltic perquè aquestes llengües es troben als països bàltics. No soc una experta en aquestes llengües, però he intentat aprendre algunes paraules per tenir una idea de com són. Som-hi, doncs!

Imatge relacionada

CATALÀ aigua – CASTELLÀ agua – ANGLÈS water – ITALIÀ acqua – FRANCÈS eau – LETÓ ūdens – ESTONIÀ vesi

Aquí podem veure que el letó i l’estonià no són gaire semblants i que és una paraula que canvia bastant d’una llengua a l’altra (a part del català, el castellà i l’italià, que en aquest cas s’assemblen). Atenció! En letó, hi ha moltes paraules que acaben en –s però són en singular!

Imatge relacionada

CATALÀ tomàquet – CASTELLÀ tomate – ANGLÈS tomato – ITALIÀ pomodoro –  FRANCÈS tomate – LETÓ tomāts – ESTONIÀ tomat

Em sembla curiós veure que totes les llengües ho diuen pràcticament igual excepte l’italià.

Resultat d'imatges de ceba

CATALÀ ceba – CASTELLÀ cebolla – ANGLÈS onion – ITALIÀ cipolla – FRANCÈS oignon – LETÓ sīpols – ESTONIÀ sibul

Em sembla interessant remarcar la proximitat entre llengües. D’una banda, el francès i l’anglès s’assemblen. D’altra banda, totes les altres llengües s’assemblen força també: comencen per c- o s- i tenen una b o una p a la segona síl·laba.

Resultat d'imatges de cogombre

CATALÀ cogombre – CASTELLÀ pepino – ANGLÈS cucumber – FRANCÈS concombre – ITALIÀ cetriolo – LETÓ gurķis – ESTONIÀ kurk

Curiosament, el català, l’anglès i el francès s’assemblen força, però cadascuna de les altres llengües té una forma diferent.

Resultat d'imatges de pebrot

CATALÀ pebrot – CASTELLÀ pimiento – ANGLÈS pepper – ITALIÀ peperone – FRANCÈS poivron – LETÓ paprika – ESTONIÀ paprika

És curiós perquè aquí l’estonià i el letó coincideixen. Potser ambdues llengües han agafat aquesta paraula de l’hongarès.

Resultat d'imatges de cafè

CATALÀ cafè – CASTELLÀ café – ANGLÈS coffee – FRANCÈS café – ITALIÀ caffè – LETÓ kafija – ESTONIÀ kohv

Curiosament, és una paraula que, pel que es veu, no canvia gaire d’una llengua a l’altra. Encara que el letó i l’estonià s’escriguin diferent que en les altres llengües, no són gaire diferents perquè mantenen el so [k] i la [f] (suposant que la v de l’estonià soni com una f o almenys com una v llavidental).

Imatge relacionada

CATALÀ formatge – CASTE queso – ANGLÈS cheese – ITALIÀ formaggio – FRANCÈS fromage – LETÓ siers – ESTONIÀ juust

 

D’una banda, el català, l’italià i el francès s’assemblen. Les altres quatre (castellà, anglès, letó i estonià), en canvi, no tenen res a veure: cadascuna és força diferent de les altres.

Resultat d'imatges de llet

CATALÀ llet – CASTELLÀ leche – ANGLÈS milk – ITALIÀ latte – FRANCÈS lait – LETÓ piens – ESTONIÀ piim

En aquest cas les llengües romàniques s’assemblen bastant, l’anglès no s’assembla a cap de les altres sis, i l’estonià i el letó s’assemblen una mica.

Imatge relacionada

CATALÀ sucre – CASTELLÀ azúcar – ANGLÈS sugar – ITALIÀ zucchero – FRANCÈS sucre – LETÓ cukurs – ESTONIÀ suhkur 

Aquí el català i el francès s’escriuen igual i l’anglès s’assembla força a aquestes dues llengües. D’altra banda, el castellà, l’italià, el letó i l’estonià no s’assemblen gaire.

Imatge relacionada

CATALÀ maduixa – CASTELLÀ fresa – ANGLÈS strawberry – ITALIÀ fragola – FRANCÈS fraise – LETÓ zemene – ESTONIÀ maasikas

Curiosament, el català no s’assembla gaire a cap de les llengües romàniques aquí exposades; és més, en tot cas s’assembla més a l’estonià que a les altres llengües. El castellà s’assembla força al francès; l’italià, en canvi, no s’hi assembla tant. Finalment, l’anglès i el letó són totalment diferents de la resta. Atenció! La paraula estoniana és singular encara que acabi en –s!

Resultat d'imatges de poma

CATALÀ poma – CASTELLÀ manzana – ANGLÈS apple – ITALIÀ mela – FRANCÈS pomme – LETÓ ābols – ESTONIÀ õun

En aquest cas el català i el francès s’assemblen, però l’italià i el castellà són força diferents. D’altra banda, l’anglès i el letó s’assemblen una mica. L’estonià, en canvi, és totalment diferent de la resta.

 

 

Resultat d'imatges de gelat

CATALÀ gelat – CASTELLÀ helado – ANGLÈS ice cream – ITALIÀ gelato – FRANCÈS glace – LETÓ saldējums – ESTONIÀ jäätis

D’una banda, tenim l’italià i el català, que s’assemblen força. El francès ja no s’hi assembla tant i en castellà la g es converteix en h. En canvi, l’anglès, el letó i l’estonià són totalment diferents.

Imatge relacionada

CATALÀ dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge   – CASTELLÀ lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo                      – ANGLÈS Monday, Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, Saturday, Sunday              – ITALIÀ lunedì, martedì, mercoledì, giovedì, venerdì, sabato, domenica                          – FRANCÈS lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, samedi, dimanche                            – LETÓ pirmdiena, otrdiena, trešdiena, ceturtdiena, piektdiena, sestdiena, svetdiena       – ESTONIÀ esmaspäev, teisipäev, kolmapäev, neljapäev, reede, laupäev, pühapäev

Si ens hi fixem, la paraula dia de cada llengua apareix en els dies catalans (di-, del català dia), anglesos (-day, de l’anglès day), italians (-, de l’italià ), letons (-diena, del letó diena) i estonians (-päev, de l’estonià päev). En canvi, en castellà i en francès la paraula dia (día en castellà i jour en francès) no està inclosa en el nom dels dies de la setmana. Interessant, no?

Espero que l’article d’avui us hagi semblant interessant o curiós i que hàgiu après alguna cosa sobre l’estonià i el letó. Fins aviat!!!!