PER QUÈ “SAGITARI” I NO PAS UNA ALTRA PARAULA?

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules que utilitzem sense pensar. Sabem el significat que tenen però no som conscients de per què tenen aquest significat i de la lògica que hi ha al darrere. Avui, doncs, us parlaré de l’origen d’unes quantes paraules. Vegem-les!

GLADIADOR

Per què els gladiadors es diuen gladiadors? Doncs es diuen així perquè els gladiadors porten una espasa i espasa en llatí es diu gladius.

SAGITARI

Com tots vosaltres sabeu (encara que no hi cregueu), hi ha dotze signes del zodíac. L’últim d’aquests dotze és sagitari. Sabeu, però, què vol dir sagitari? Sagitari ve del llatí sagittarius, que ve de la paraula sagitta (que vol dir ‘fletxa’). Per tant, sagitari és ‘el que dispara fletxes’. Per això aquest signe zodiacal es representa amb un home armat amb un arc i una fletxa. Heus aquí el perquè de tot plegat.

BÀRBAR

Per què? Doncs resulta que ve de la paraula que els grecs utilitzaven per a referir-se als estrangers, perquè aquests estrangers parlaven en una llengua que els grecs no entenien i, per tant, tot els sonava a “bar, bar, bar…”.

SANTIAMÉN  (castellà)

Per què en castellà diuen en un santiamén quan volen dir que fan una cosa ràpidament? Doncs la paraula santiamén ve de quan la missa es feia en llatí i la gent feia el senyal de la creu tot dient “In nomine patris et filii et spiritus sancti. Amen.”. Com que aquesta frase es deia molt ràpidament, les dues últimes paraules (la paraula sancti i la paraula amen) es van ajuntar i es va crear santiamén. També precisament per això (perquè aquesta frase es deia ràpidament) l’expressió castellana en un santiamén vol dir ‘fer una cosa ràpidament’.

ORIENT, OCCIDENT

Tothom sap el significat d’aquestes paraules, però sabeu per què es diuen així?

Doncs resulta que Orient ve del llatí oriente (que és l’ablatiu singular d’oriens) i oriens ve del verb llatí orior (‘néixer’). Per tant, Orient vol dir ‘naixent’ i per aquest motiu Orient és la terra del sol naixent.

D’altra banda, Occident ve del llatí occidente (que és l’ablatiu singular d’occidens) i occidens ve del verb llatí occido (‘morir’ o ‘matar’). Per tant, Occident vol dir ‘on mor el sol’ i per aquest motiu Occident és la terra on el sol es pon.

MERCÈS (català), MERCI (francès)

Aquestes dues paraules volen dir ‘gràcies’. Els catalans a vegades fins i tot utilitzem la paraula francesa per a dir ‘gràcies’. Bé, doncs sabeu d’on venen? Ambdues paraules venen de la paraula llatina merces, que significa ‘sou, salari’. Així, doncs, l’ús d’aquestes paraules ve del fet d’estar agraït quan reps el salari (fet que no passava a l’època romana, sinó que ha sigut una evolució posterior). Curiós, oi?

CANDIDAT

Candidat ve de la paraula llatina candidus. Candidus en llatí significa ‘blanc’. Resulta que a l’antiga Roma, quan algú volia obtenir un càrrec públic i anava a l’entrevista de feina, hi anava vestit amb una toga blanca. I per què havia de ser blanca? Bé, doncs perquè el blanc representa la puresa i l’honradesa i aquestes eren les qualitats que es demanaven a tots aquells que volguessin representar el poble o l’Estat.

Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Moltes mercès per llegir-me i fins aviat!!!

PER QUÈ “ETCÈTERA”?

Bon dia i bona hora!!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llatí i comparar-lo amb les llengües derivades del llatí. Com que ara tenim més temps lliure, podem aprofitar per a fer coses que abans no podíem fer per manca de temps. Una de les coses que fa temps que volia fer és estudiar llatí. Em sembla interessant aprendre’l i així poder veure les semblances i les diferències que hi ha entre el llatí i les llengües romàniques que conec. En aquest article esmentaré cinc casos de paraules que utilitzem en aquestes llengües i n’explicaré l’origen.

SALUDAR

Nosaltres utilitzem el verb saludar, però per què? El motiu és que quan en llatí es saludaven, el que en realitat feien a través de la salutació era “donar salut” (català) o “dar salud” (castellà).

Hola en llatí es diu Salve! (a una persona) o Salvete! (a més d’una persona). Tant salve com salvete venen del verb salveo, que significa ‘tenir salut’. Per tant, Salve! vol dir ‘Tingues salut!’ i Salvete! vol dir ‘Tingueu salut!’. Així, doncs, quan tu saludaves algú en llatí “li donaves salut”. A més, em sembla interessant observar que en italià es conserva salve! (‘hola’) en un registre una mica formal i que ve, precisament, del salve llatí.

Una cosa semblant passava quan la gent s’acomiadava. Adéu en llatí es diu Vale! (a una persona) o Valete! (a més d’una persona). Aquestes dues paraules venen del verb valeo, que significa ‘estar sa’. Per tant, Vale! vol dir ‘Estigues sa/sana’ i Valete! vol dir ‘Estigueu sans/sanes’. El que em sembla molt curiós en aquest cas és que en castellà la paraula vale es conserva però amb un significat totalment diferent: en castellà vol dir ‘d’acord’.

ÚRSULA

Suposo que tots vosaltres heu sentit aquest nom, però sabeu què significa? En llatí el sufix -ula s’utilitza per a fer el diminutiu femení. En llatí, ursus vol dir ‘os’; per tant Úrsula vol dir ‘osseta’.

NUMISMÀTICA

Tots sabem que la numismàtica és la ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, però d’on ve la paraula numismàtica? Bé, doncs en llatí nummus vol dir ‘moneda’ i el plural de nummus és nummi i numismàtica ve de nummi. Com podem veure, té la seva lògica ja que la numismàtica té a veure amb les monedes.

PÀRVULS

En català fem servir la paraula pàrvuls per a referir-nos als alumnes de parvulari. Però per què? Doncs resulta que en llatí parvus és un adjectiu que significa ‘petit’. Com que els nens i nenes de parvulari són petits, per això són pàrvuls (substantiu masculí plural), que literalment vol dir ‘petits’. I la paraula parvulari també deriva d’aquí. Molt lògic, oi?

ETCÈTERA

La paraula etcètera és el resultat de la suma de la conjunció llatina et + la paraula llatina cetera. En llatí, et vol dir ‘i’ (com en francès) i cetera vol dir ‘la resta de coses’. Per tant, etcètera vol dir ‘i la resta de coses’. De fet, quan fem una llista de coses i, al final d’aquesta llista, escrivim etcètera estem fent això precisament: estem dient “això, allò, allò altre… i la resta de coses”. La veritat és que m’ha agradat saber l’origen d’aquesta paraula perquè ara ja entenc per què la diem.

Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa nova. Cuideu-vos molt! Fins aviat!!!

 

I AQUEST NOM, D’ON VE?

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

IN A NUTSHELL

Benvinguts i benvingudes de nou!!! Bon any nou!!!

Avui m’agradaria aprofitar l’article per a parlar de l’origen de diverses expressions angleses. Fa poc vaig descobrir l’etimologia de certes expressions i m’agradaria compartir-ho amb vosaltres. Espero que us sembli interessant.

TO BE WORTH HIS/HER SALT

Aquesta expressió vol dir que algú es mereix respecte i els diners que guanya fent la seva feina. Per exemple: Any police officer worth his salt would have chased after the thieves, but he was too lazy. En català tenim expressions com ara com cal o com Déu mana.

A l’època dels romans es creia que la sal era essencial per a una bona salut, però no era fàcil d’obtenir. Així, doncs, part del sou dels soldats eren diners i una altra part, sal. Posteriorment, es donava diners als soldats perquè es paguessin ells mateixos la sal. D’aquí ve també la paraula salari.

(TO PUT IT) IN A NUTSHELL

S’utilitza quan vols resumir la informació més important en poques paraules. Per exemple: […] And that, in a nutshell, is the plot of one of the most complicated plays in the English language. En català diríem en resum o en poques paraules.

El creador d’aquesta expressió va ser Plini el Vell, un escriptor llatí. La va utilitzar al seu llibre Naturalis Historia. Posteriorment alguns escriptors com ara Jonathan Swift i Thomas Carlyle van quedar impressionats amb aquesta expressió i van començar a utilitzar-la a les seves obres. Després, mica en mica, la gent la va començar a utilitzar i així va ser com va passar a formar part de la llengua anglesa.

LIKE CHALK AND CHEESE

Aquesta expressió es fa servir per a dir que dues coses o persones són totalment diferents. Per exemple: Although they are brothers, they are like chalk and cheese. En català tenim l’expressió com de la nit al dia o també podem dir com un ou i una castanya. 

Aquesta expressió va aparèixer al segle XIV. Chalk i cheese són dues paraules que comencen amb el mateix so (ch-) i totes dues coses són blanques, però, en realitat, són dues coses molt diferents perquè una (chalk) és dura i no es menja i l’altra és tova i es menja. Per tant, es va començar a utilitzar aquesta expressió per a dir que dues coses o persones són molt diferents.

TO BURY YOUR HEAD IN THE SAND

S’utilitza per a dir que algú ignora un problema o una situació desagradable perquè creu que ja es resoldrà per si sol. Per exemple: It’s no use burying your head in the sand. Someone is stealing money from the company, and we need to do something about it! En català, en canvi, diem amagar el cap sota l’ala.

Aquesta expressió ve de la creença que els estruços enterren el cap a la sorra quan hi ha algun perill. Tanmateix, això no és cert: el que fan és estirar-se a terra perquè no els vegin, però des de lluny sembla que tinguin el cap enterrat a la sorra. Això ha provocat aquesta creença errònia que, al seu torn, ha donat lloc a aquesta expressió.

THE STRAW THAT BREAKS THE CAMEL’S BACK

Es refereix a aquell problema que, després de molts d’altres, fa que acabis perdent la paciència, enfadant-te o rendint-te. Per exemple: The cooker and fridge weren’t working, the heating broke down and the last straw was that the roof started leaking! I just burst into tears. En català, en canvi, diem la gota que fa vessar el vas.

Pel que es veu, aquesta expressió va ser utilitzada per primer cop per Charles Dickens a la seva novel·la Dombey and Son de 1848.

TO LOSE THE THREAD

És curiós perquè en català és literalment el mateix: perdre el fil. És a dir, quan estàs parlant, et distreus i ja no saps per on anaves. Per exemple: He was so distracted by the noise of the builders that he completely lost the thread of the story that Rattigan was telling him. 

Pel que es veu, l’origen d’aquesta dita rau en la mitologia grega, perquè en la mitologia grega s’aconseguia trobar el camí per a sortir dels laberints amb un fil. Per tant, si perds el fil, ja no pots sortir del laberint.

DIFERENTS, PERÒ NO DEL TOT

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article al català i a l’irlandès. Dues llengües molt diferents però que, si ens hi fixem, també s’assemblen. Actualment estic aprenent gaèlic irlandès i m’ha semblat interessant veure que algunes coses s’assemblen molt al català. Vegem-les!

DÉ LUAIN, DÉ MÁIRT

El que m’ha semblat més interessant són els dies de la setmana. Els dos primers dies de la setmana (Dé Luain, Dé Máirt) són pràcticament idèntics al català! Es pronuncien [jalún] i [jamartx], que sonen gairebé igual que dilluns i dimarts. De fet, la formació de la paraula també és molt semblant: en català dilluns està format per di- (que ve de die(s), que vol dir ‘dia’) + –lluns (que ve de Lunae, que vol dir ‘lluna’) i en irlandès Dé Luain està format per (que vol dir ‘dia’) + Luain (que és el genitiu de dilluns). Per tant, en irlandès literalment vol dir ‘el dia de dilluns’.

El que em sembla més interessant de tot plegat és que aquests dos dies de la setmana en irlandès són pràcticament iguals que en català i que, en canvi, no s’assemblen tant ni a l’anglès (Monday, Tuesday) ni al francès (lundi, mardi) ni a l’italià (lunedì, martedì) ni al castellà (lunes, martes).

Aquesta paraula irlandesa, que sona tal com s’escriu, vol dir ‘suc’. Curiosament, (irlandès) s’assembla molt a suc (català), però no tant a zumo (castellà) ni a succo (italià) ni a jus (francès) ni a juice (anglès).

BÁN

Bán es pronuncia [bon] i vol dir ‘blanc’. La pronunciació no s’assembla tant, però l’escriptura de bán s’assembla molt a blanc. Curiosament s’assembla molt al català i no tant a l’anglès (white), a l’italià (bianco) o al castellà (blanco).

es pronuncia [bou], que sona igual que bou en català. I, ves per on!, vol dir ‘vaca’, que casualment és la femella del bou. Casualitat?

ÓR

A veure si endevineu què vol dir? Sí, vol dir ‘or’! Exactament igual que en català (tot i que en català no porta accent)!

SÚIL

Aquesta paraula es pronuncia [sull]. Si li traiem la s, seria [ull]. I què vol dir? Doncs vol dir ‘ull’! Ni l’anglès (eye) ni el francès (oeil) ni l’italià (occhio) ni el castellà (ojo) s’assemblen tant a l’irlandès com el català!

SEO

Tot i que s’escriu seo, es pronuncia com això però sense a. I, precisament, seo vol dir ‘això’. Aquí veiem una paraula quasi idèntica al català i que, en canvi, no s’assembla al castellà (esto) ni a l’italià (questo) ni al francès (ça) ni a l’anglès (this).

COS

Aquí ja no és el que sembla: cos (irlandès) no vol dir ‘cos’. Però igualment és una part del cos! Cos (irlandès) vol dir ‘cama’.

LÉIGH

Léigh (pronunciat [lle]) és el verb llegir en irlandès. Pel que sembla, l’arrel és la mateixa que en català. En canvi, en anglès, és totalment diferent: read. Pel que es veu, l’irlandès ha agafat aquest verb del llatí.

SCRÍOBH

Scríobh (pronunciat aproximadament [scriu] o [scrif]) és el verb escriure en irlandès. Em sembla curiós veure que s’assembla més al català (escriure) que a l’anglès (write). En aquest cas, tal com passa amb el verb llegir, també ho van agafar del llatí.

ROTH

Roth es pronuncia [ro] i vol dir ‘roda’. Em sembla molt curiós veure que s’assembla molt al català i, en canvi, no s’assembla gens a l’anglès (wheel). Per tant, com que les bicicletes tenen rodes, en irlandès bicicleta es diu rothar (pronunciat [rojar] amb j castellana).

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat mínimament interessant. Fins aviat!!! Slán go fóill!!