Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: General

“TOC DE QUEDA” ÉS CORRECTE?

0

Bon dia i bona hora!!!

M’agradaria dedicar l’article d’avui a la llengua catalana. Com que els últims articles que he escrit eren sobre altres llengües, ara sento la necessitat d’escriure un article sobre el català. De fet, un dels principals motius per què escric aquest blog és la defensa de la meva llengua: la llengua catalana. Per a l’article d’avui he triat tres termes: *toc de queda, *parats i *guarderia. El primer d’aquests tres és un terme d’actualitat i, per això, penso que ara és el moment de parlar-ne. Som-hi, doncs!

*TOC DE QUEDA

Encara que els mitjans de comunicació catalans utilitzin aquest terme, no és correcte en català. Precisament l’objectiu de l’article d’avui és fer saber a tots els catalanoparlants que *toc de queda no és català genuí, és una castellanització del català (allò que molts anomenem catanyol).

Tradicionalment en català (abans de la castellanització del català) s’utilitzava la locució seny del lladre amb el significat de ‘l’obligació de quedar-se a casa a partir d’una hora determinada’. En aquesta locució, la paraula seny vol dir ‘campana’ (si consulteu el diccionari, veureu que és un dels significats de la paraula seny). I es deia així perquè a l’hora convinguda tocava el seny del lladre (és a dir, la campana del lladre) i a partir de llavors estava prohibit circular i es podia detenir els infractors, considerant-los delinqüents o lladres. Posteriorment, a partir dels inicis de la castellanització del català, va començar a utilitzar-se *toc de queda (traducció literal del toque de queda castellà) i seny del lladre va començar a recular.

En resum, *toc de queda és un castellanisme, no és català. Si el que volem és parlar la nostra llengua (i no pas una llengua que no és ni català ni castellà), hem de començar a dir que a les 22h cal ser a casa perquè comença el seny del lladre.

*PARATS

En català, quan es parla de desocupació, la paraula correcta és atur (no pas *paro). Per tant, les persones que estan a l’atur són aturats (i no pas *parats). Un dia mirant la tele em va semblar molt curiós veure que, en una mateixa notícia, es deia atur i *parats. En un cas deien la paraula correcta (atur) i en l’altre, no (*parats). Per tant, en català tenim atur i aturats.

*GUARDERIA

Encara que la gent digui *guarderia i fins i tot surti a la tele, no és correcte. Aquest és un cas que he après gràcies a una experta en educació infantil. Moltes vegades, quan es tracta de vocabulari especialitzat, cal que els experts de cada camp diguin què és correcte i què no ho és. En aquest cas, en català cal dir llar d’infants o escola bressol. *Guarderia no és correcte perquè els infants no es guarden! Cal dir llar d’infants o escola bressol perquè aquest lloc és un centre educatiu on les educadores eduquen i ensenyen els infants, no els guarden.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i que us ajudi a conèixer i utilitzar millor la nostra estimada llengua. Us desitjo un molt bon Nadal… i recordeu: a les 22h ja hem de ser a casa perquè comença el seny del lladre!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

PER QUÈ “SAGITARI” I NO PAS UNA ALTRA PARAULA?

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules que utilitzem sense pensar. Sabem el significat que tenen però no som conscients de per què tenen aquest significat i de la lògica que hi ha al darrere. Avui, doncs, us parlaré de l’origen d’unes quantes paraules. Vegem-les!

GLADIADOR

Per què els gladiadors es diuen gladiadors? Doncs es diuen així perquè els gladiadors porten una espasa i espasa en llatí es diu gladius.

SAGITARI

Com tots vosaltres sabeu (encara que no hi cregueu), hi ha dotze signes del zodíac. L’últim d’aquests dotze és sagitari. Sabeu, però, què vol dir sagitari? Sagitari ve del llatí sagittarius, que ve de la paraula sagitta (que vol dir ‘fletxa’). Per tant, sagitari és ‘el que dispara fletxes’. Per això aquest signe zodiacal es representa amb un home armat amb un arc i una fletxa. Heus aquí el perquè de tot plegat.

BÀRBAR

Per què? Doncs resulta que ve de la paraula que els grecs utilitzaven per a referir-se als estrangers, perquè aquests estrangers parlaven en una llengua que els grecs no entenien i, per tant, tot els sonava a “bar, bar, bar…”.

SANTIAMÉN  (castellà)

Per què en castellà diuen en un santiamén quan volen dir que fan una cosa ràpidament? Doncs la paraula santiamén ve de quan la missa es feia en llatí i la gent feia el senyal de la creu tot dient “In nomine patris et filii et spiritus sancti. Amen.”. Com que aquesta frase es deia molt ràpidament, les dues últimes paraules (la paraula sancti i la paraula amen) es van ajuntar i es va crear santiamén. També precisament per això (perquè aquesta frase es deia ràpidament) l’expressió castellana en un santiamén vol dir ‘fer una cosa ràpidament’.

ORIENT, OCCIDENT

Tothom sap el significat d’aquestes paraules, però sabeu per què es diuen així?

Doncs resulta que Orient ve del llatí oriente (que és l’ablatiu singular d’oriens) i oriens ve del verb llatí orior (‘néixer’). Per tant, Orient vol dir ‘naixent’ i per aquest motiu Orient és la terra del sol naixent.

D’altra banda, Occident ve del llatí occidente (que és l’ablatiu singular d’occidens) i occidens ve del verb llatí occido (‘morir’ o ‘matar’). Per tant, Occident vol dir ‘on mor el sol’ i per aquest motiu Occident és la terra on el sol es pon.

MERCÈS (català), MERCI (francès)

Aquestes dues paraules volen dir ‘gràcies’. Els catalans a vegades fins i tot utilitzem la paraula francesa per a dir ‘gràcies’. Bé, doncs sabeu d’on venen? Ambdues paraules venen de la paraula llatina merces, que significa ‘sou, salari’. Així, doncs, l’ús d’aquestes paraules ve del fet d’estar agraït quan reps el salari (fet que no passava a l’època romana, sinó que ha sigut una evolució posterior). Curiós, oi?

CANDIDAT

Candidat ve de la paraula llatina candidus. Candidus en llatí significa ‘blanc’. Resulta que a l’antiga Roma, quan algú volia obtenir un càrrec públic i anava a l’entrevista de feina, hi anava vestit amb una toga blanca. I per què havia de ser blanca? Bé, doncs perquè el blanc representa la puresa i l’honradesa i aquestes eren les qualitats que es demanaven a tots aquells que volguessin representar el poble o l’Estat.

Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Moltes mercès per llegir-me i fins aviat!!!

WHAT’S THE CRAIC?

0
Publicat el 23 d'agost de 2020

Bon dia i bona hora!!! Avui m’agradaria dedicar l’article a l’anglès que es parla a Dublín. Com ja sabeu, dins d’una mateixa llengua hi ha diferències d’accent i de vocabulari segons la zona. Per exemple, l’anglès britànic és diferent de l’anglès americà. Però, de fet, no només hi ha diferències entre diferents països (Anglaterra i Amèrica, per exemple), sinó que també hi ha diferències dins d’un mateix país. Per exemple, no totes les expressions que s’utilitzen a Donegal s’utilitzen a la resta d’Irlanda. 

AVÍS PER A ESTUDIANTS D’ANGLÈS: aquestes expressions no formen part de l’anglès britànic estàndard que nosaltres estudiem a l’escola! Així, doncs, vigileu i no utilitzeu aquestes expressions en un examen de Cambridge! Ara que treballo de professora d’anglès a Dublín, sovint he de recordar als meus alumnes (immigrants que venen a aprendre anglès) que aquestes expressions només es diuen a Irlanda o a Dublín i que, per tant, si us plau no les utilitzin ni en un examen oficial d’anglès ni en altres països de parla anglesa.

1. “DO BE”

Ho he de posar entre cometes perquè el sol fet d’escriure-ho ja em fa mal a la vista. En anglès estàndard el verb to be, a diferència de la resta de verbs, no utilitza l’auxiliar do/does. Una altra diferència del verb to be respecte a la resta de verbs és que la majoria de verbs diferencien entre el present simple (acció habitual) i el present continuous (acció que passa ara mateix). Per exemple: I swim every day (acció habitual) / I am swimming now (acció que passa ara mateix). El verb to be, en canvi, sempre té la mateixa forma, tant si passa ara com si passa cada dia: I am always tired (acció habitual) i I am tired now (acció que passa ara).

Tanmateix, el verb to be del gaèlic irlandès sí que té dues formes: una per al present habitual i un per al present d’ara mateix. Per això, els irlandesos han creat una distinció del verb to be anglès que no existeix en anglès estàndard a causa d’una traducció literal de la llengua irlandesa. Vegem-ho:

ANGLÈS DUBLÍN: The bus does be full every day. / The bus is full now. 

ANGLÈS BRITÀNIC ESTÀNDARD: The bus is full every day / The bus is full now. 

 

2. BYE NOW! SAFE HOME!

Aquí a Dublín diuen bye now perquè és una traducció literal de l’irlandès Slán go fóill. En altres països de parla anglesa no afegeixen el now, només diuen bye. Així doncs, el now de l’expressió bye now ve del go fóill irlandès.

Una altra de les expressions que utilitzen aquí per a acomiadar-se és Safe home! Aquesta expressió és una traducció literal de Slán abhaile (del gaèlic irlandès).

 

3. AND YOURSELF?

Quan saludes algú i dius How are you?, l’altra persona et diu que està bé i et pregunta And yourself? Això sona una mica estrany a la gent d’altres països de parla anglesa. En altres països et dirien And you?, no yourself. Aquest yourself ve d’una traducció literal del tú féin del gaèlic irlandès ja que en aquesta situació en irlandès dirien Agus tú féin? (literalment And yourself?).

 

4. WHAT AGE ARE YOU?

Aquesta pregunta no la sentireu pas a Anglaterra, per exemple. A Irlanda, en canvi, és força habitual. Per què? Doncs perquè és una traducció literal del gaèlic irlandès Cén aois atá tú? En anglès britànic estàndard cal dir How old are you? si volem saber l’edat d’una persona.

 

5. A RIDE

COMPTE! Aquí a Irlanda, la paraula ride significa ‘una persona atractiva’ o ‘acte sexual’. En anglès americà, give somebody a ride vol dir ‘portar algú amb cotxe’ (en anglès britànic seria give somebody a lift). Per tant, si un americà ve a Irlanda, ha d’anar amb molt de compte i saber que MAI NO pot dir Would you give me a ride? si el que vol és que el portin amb cotxe. 😉

 

6. TO BE AFTER DOING SOMETHING

A Irlanda utilitzen aquesta expressió que, en anglès britànic, no té sentit. En anglès britànic estàndard utilitzem el Present Perfect amb just per a parlar d’una acció que fa poc que ha passat. Per exemple, I have just eaten. Aquí a Irlanda, però, és força habitual sentir I am after eating amb aquest significat.

L’expressió to be after doing something és una traducció literal de l’irlandès a l’anglès. Per exemple, quan a Irlanda diuen He is after selling the car és una traducció literal del gaèlic irlandès Tá sé tar éis an carr a dhíol. En anglès britànic estàndard cal dir He has just sold the car. 

 

7. GIVE OUT TO SOMEONE

Aquí a Irlanda sovint utilitzen l’expressió to give out to someone per a dir que han renyat algú. Aquesta expressió no s’utilitza a la resta de països de parla anglesa. En altres llocs dirien, per exemple, to tell somebody off o to scold someone. Aquí l’utilitzen perquè inconscientment fan una traducció literal del gaèlic irlandès tabhair amach (do dhuine). 

 

8. GRAND

Aquesta és una de les paraules més importants per als irlandesos. Aquí grand s’utilitza com a resposta a moltíssimes preguntes: How are you? I’m grand / Would you like your receipt? No, that’s grand, etc. Atenció: aquí a Irlanda grand no vol dir ‘great’ (tal com trobareu al diccionari d’anglès britànic estàndard), sinó que vol dir ‘fine’/’ok’. A Anglaterra, per exemple, diuen I’m fine; a Irlanda, en canvi, el més habitual és dir I’m grand (amb el significat de I’m fine).

 

9. WHAT’S THE STORY? / WHAT’S THE CRAIC?

Aquestes dues paraules (story i craic), juntament amb grand, són les paraules més destacades d’Irlanda.

What’s the story? vol dir ‘Què passa?’. Per exemple, quan saludes, en lloc de dir How are you? o What’s up? pots dir What’s the story?. Un altre exemple seria si estàs parlant amb un amic d’una tercera persona (del Seán que, per exemple, ja no es parla amb la Marie) i vols dir que no saps què li passa, pots dir I don’t know what the story is. 

What’s the craic? vol dir el mateix que What’s the story? amb el sentit de ‘Alguna novetat?’. La paraula craic és tan pròpia de la cultura irlandesa que té multitud d’usos i significats, tot i que el més comú seria ‘fun’.

 

10. THANKS A MILLION!

Quan estudiem anglès britànic, aprenem Many thanks o Thank you very much (‘Moltes gràcies’). Aquí, a Irlanda, a més a més, tenen l’expressió Thanks a million. De fet, és una expressió molt habitual que, en canvi, no diuen als altres països de parla anglesa. El que no sé segur és si ve de la llengua irlandesa o no. Jo crec que sí, ja que en irlandès pots afegir la paraula míle (que vol dir ‘mil’ però s’assembla de forma a la paraula million) a l’expresssió Go raibh maith agat (‘gràcies’).

Bé, espero que us hagi agradat l’article d’avui. La veritat és que feia molt de temps que anava anotant aquestes particularitats de la llengua anglesa que es parla aquí i ja feia temps que tenia ganes de tenir prou material per a escriure aquest article. Gràcies per llegir-lo o, com diuen aquí, thanks a million!!

 

BEANS AND PEAS EVERYWHERE

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a expressions en anglès. Les llengües són un reflex de la mentalitat d’un país, de les seves tradicions i de la seva cultura. Un exemple d’això és que en anglès hi ha moltes expressions amb la paraula pea i la paraula bean. Les mongetes i els pèsols són molt importants en la gastronomia d’aquest país i, per tant, han passat a formar part de la llengua anglesa. El fet que hi hagi diverses expressions amb aquestes dues paraules demostra que són part important de la cultura d’aquest país. N’hi ha algunes més, però en aquest article he escollit parlar de les que he sentit més. Vegem-les!

TO BE FULL OF BEANS

Aquesta expressió significa que algú té molta energia. Suposo que l’origen de l’expressió deu venir de la idea que si has menjat moltes mongetes, tens molta energia. Tanmateix, no només s’utilitza en el cas que hagis menjat mongetes. Pots dir que estàs full of beans encara que no hagis menjat mongetes. Exemple: Jem was full of beans after a long sleep. 

TO BE LIVING ON BEANS

Aquesta expressió no és tan comuna com l’anterior, però també existeix. Significa que no tens gaires diners, que vas just. Això ve del fet que fa temps, si tenies pocs diners, tenies molt poc menjar i l’únic que et podies permetre era comprar mongetes. Exemple: He lost his job 3 months ago and has been living on beans for the last few weeks. 

NOT TO HAVE A BEAN

Si dius I don’t have a bean, vol dir que no tens diners. En català diríem no tenir un duro o no tenir un ral. Suposo que ve de la idea que una mongeta era una cosa molt barata (com un duro o un ral en català) i si no tenies ni tan sols una mongeta, no tenies res.

TO SPILL THE BEANS

Aquesta expressió significa ‘dir un secret o una cosa privada’. Exemples: So who spilled the beans about her affair with David? o bé Come on, spill the beans! Whose fault is it?

EASY PEASY (LEMON SQUEEZY)

Aquesta és una expressió molt habitual. He sentit tant la versió curta (easy-peasy) com la versió llarga amb lemon squeezy. És tan comú aquí a Irlanda que fins i tot l’utilitzen en gaèlic irlandès (éasca péasca). Éasca vol dir ‘easy’, però péasca no vol dir res, només s’utilitza perquè rimi.

BE LIKE TWO PEAS IN A POD

Quan dues persones s’assemblen, en anglès diem que són like two peas in a pod. En català diríem assemblar-se com dues gotes d’aigua. És curiós veure que tant els pèsols (en anglès) com les gotes d’aigua (en català) són petits i rodons. Exemple: The twins are like two peas in a pod.

PEABRAINED

Aquest adjectiu s’utilitza per a descriure una persona que és molt estúpida. Com que els pèsols són molt petits, si una persona té el cervell de la mida d’un pèsol, evidentment vol dir que no és gaire intel·ligent. En català, una de les expressions més habituals que tenim amb aquest significat és tenir un cervell de mosquit. Com que els mosquits també són molt petits, doncs té lògica.

PEA-SOUPER

Aquesta expressió s’utilitza per a referir-se a un tipus de boira espessa que conté contaminació. A la sèrie The Crown van utilitzar aquesta expressió per a referir-se a The Great Smog of London (1952). Pel que es veu, com a conseqüència d’aquesta boira moltes persones van morir i moltes més van tenir problemes de salut.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i útil. A mi sempre m’ha agradat aprendre expressions i frases fetes i esbrinar-ne l’origen. Cuideu-vos i fins aviat!!!

PER QUÈ “ETCÈTERA”?

4
Publicat el 25 de maig de 2020

Bon dia i bona hora!!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llatí i comparar-lo amb les llengües derivades del llatí. Com que ara tenim més temps lliure, podem aprofitar per a fer coses que abans no podíem fer per manca de temps. Una de les coses que fa temps que volia fer és estudiar llatí. Em sembla interessant aprendre’l i així poder veure les semblances i les diferències que hi ha entre el llatí i les llengües romàniques que conec. En aquest article esmentaré cinc casos de paraules que utilitzem en aquestes llengües i n’explicaré l’origen.

SALUDAR

Nosaltres utilitzem el verb saludar, però per què? El motiu és que quan en llatí es saludaven, el que en realitat feien a través de la salutació era “donar salut” (català) o “dar salud” (castellà).

Hola en llatí es diu Salve! (a una persona) o Salvete! (a més d’una persona). Tant salve com salvete venen del verb salveo, que significa ‘tenir salut’. Per tant, Salve! vol dir ‘Tingues salut!’ i Salvete! vol dir ‘Tingueu salut!’. Així, doncs, quan tu saludaves algú en llatí “li donaves salut”. A més, em sembla interessant observar que en italià es conserva salve! (‘hola’) en un registre una mica formal i que ve, precisament, del salve llatí.

Una cosa semblant passava quan la gent s’acomiadava. Adéu en llatí es diu Vale! (a una persona) o Valete! (a més d’una persona). Aquestes dues paraules venen del verb valeo, que significa ‘estar sa’. Per tant, Vale! vol dir ‘Estigues sa/sana’ i Valete! vol dir ‘Estigueu sans/sanes’. El que em sembla molt curiós en aquest cas és que en castellà la paraula vale es conserva però amb un significat totalment diferent: en castellà vol dir ‘d’acord’.

ÚRSULA

Suposo que tots vosaltres heu sentit aquest nom, però sabeu què significa? En llatí el sufix -ula s’utilitza per a fer el diminutiu femení. En llatí, ursus vol dir ‘os’; per tant Úrsula vol dir ‘osseta’.

NUMISMÀTICA

Tots sabem que la numismàtica és la ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, però d’on ve la paraula numismàtica? Bé, doncs en llatí nummus vol dir ‘moneda’ i el plural de nummus és nummi i numismàtica ve de nummi. Com podem veure, té la seva lògica ja que la numismàtica té a veure amb les monedes.

PÀRVULS

En català fem servir la paraula pàrvuls per a referir-nos als alumnes de parvulari. Però per què? Doncs resulta que en llatí parvus és un adjectiu que significa ‘petit’. Com que els nens i nenes de parvulari són petits, per això són pàrvuls (substantiu masculí plural), que literalment vol dir ‘petits’. I la paraula parvulari també deriva d’aquí. Molt lògic, oi?

ETCÈTERA

La paraula etcètera és el resultat de la suma de la conjunció llatina et + la paraula llatina cetera. En llatí, et vol dir ‘i’ (com en francès) i cetera vol dir ‘la resta de coses’. Per tant, etcètera vol dir ‘i la resta de coses’. De fet, quan fem una llista de coses i, al final d’aquesta llista, escrivim etcètera estem fent això precisament: estem dient “això, allò, allò altre… i la resta de coses”. La veritat és que m’ha agradat saber l’origen d’aquesta paraula perquè ara ja entenc per què la diem.

Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa nova. Cuideu-vos molt! Fins aviat!!!

 

I AQUEST NOM, D’ON VE?

0
Publicat el 15 d'abril de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

10 CURIOSITATS DE L’IRLANDÈS I D’IRLANDA

0
Publicat el 7 de març de 2020

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que he après sobre Irlanda i l’irlandès i que em semblen curioses i interessants. Casualment, aquesta setmana és la Seachtain na Gaeilge (‘setmana de la llengua irlandesa’), així que potser és el moment ideal. He fet una tria i en aquest article n’esmentaré deu. Vegem-les!

1. OTHARCHARR

Aquesta és la paraula irlandesa que vol dir ‘ambulància’. Literalment vol dir ‘cotxe de pacients’ (othar vol dir ‘pacient’ i charr vol dir ‘cotxe’). Em sembla curiós veure que en la resta de llengües que conec utilitzem la paraula ambulància (català ambulància, castellà ambulancia, anglès ambulance, francès ambulance, italià ambulanza) i que en irlandès, en canvi, diuen ‘cotxe de pacients’. De fet, en irlandès té molta més lògica, no trobeu?

2. UISCE BEATHA 

Uisce beatha vol dir ‘whisky’. El que em sembla curiós és que literalment vol dir ‘aigua de la vida’ (uisce vol dir ‘aigua’ i beatha vol dir ‘de vida’). Per tant, sembla com si per als irlandesos el whisky fos tan necessari com l’aigua. La llengua sempre és un reflex de la lògica i de la mentalitat d’un país i això reflecteix la importància del whisky en la cultura irlandesa.

3. PRÁTAÍ 

Les patates en irlandès s’anomenen prátaí. De fet, el nom em va recordar la paraula prat en català i vaig pensar que té molta lògica que es diguin així perquè les patates venen del prat. Què us sembla?

4. LUAS 

A Dublín el tramvia es diu LUAS. Al principi em pensava que era una sigla, però no sabia exactament. Després, però, vaig descobrir que no, que no era una sigla. De fet, és una paraula de la llengua irlandesa i vol dir ‘velocitat’. Quan m’ho van dir, em va semblar força graciós i irònic perquè quan el tramvia passa pel centre de Dublín va molt i molt lent. De fet, pel centre caminar és més ràpid que anar amb el LUAS. Irònic, oi?

5. KRIS KINDLE

A Irlanda l’amic invisible s’anomena Kris Kindle. En altres llocs de parla anglesa (a Amèrica segur i al Regne Unit crec que també) s’anomena secret santa, però a Irlanda en diuen Kris Kindle. Quan ho vaig descobrir, em va semblar curiós i em vaig preguntar per què ho anomenen així. Encara no ho sé, però sembla que ve de l’alemany i vol dir ‘Christ child’.

6. BÁNDEARG 

En irlandès, el color rosa es diu bándearg. Si ho desglossem, bán vol dir ‘blanc’ i dearg vol dir ‘vermell’. I, en el fons, què és el color rosa? Blanc + vermell! Així, doncs, en lloc d’anomenar-lo rosa, té molt sentit anomenar-lo bándearg (blanc-vermell)!

7. AIRGEAD

En irlandès, airgead té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Quan m’ho van dir, em va recordar al francès, perquè en francès passa exactament el mateix. En francès, argent té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Em sembla molt interessant veure que dues llengües de famílies diferents tenen una paraula que té els mateixos dos significats i, a més, la paraula francesa i la paraula irlandesa s’assemblen molt. Podria ser que la paraula irlandesa vingués del llatí, però no ho sé segur.

8. TRÁTHNÓNA

En irlandès, tráthnóna vol dir ‘tarda’ i també ‘vespre’ perquè en irlandès no tenen una paraula per a dir ‘vespre’. De fet, aquesta és una de les diferències entre irlandès i anglès: l’anglès té afternoon i té evening, però l’irlandès només té tráthnóna. Em sembla interessant aquest contrast anglès-irlandès perquè passa exactament el mateix entre el català i el castellà: el català té tarda i té vespre, però el castellà només té tarde.

9. SRÁIDBHAILE

La paraula sráidbhaile vol dir ‘poble’ en irlandès. Si ho desglossem, sráid vol dir ‘street’ i bhaile vol dir ‘town’. Per què? Doncs molt senzill. Resulta que la manera com les ciutats i pobles estan organitzats a Irlanda és diferent que a Catalunya. A Irlanda, els pobles petits són bàsicament un carrer. Per tant, d’aquí ve la paraula irlandesa per a dir ‘poble’: sráidbhaile seria com dir carrer-ciutat, perquè un poble irlandès seria bàsicament una ciutat formada per un sol carrer.

10. PICTIÚRLANN, LEABHARLANN, BIALANN

En irlandès, moltes paraules acaben amb el sufix –lann. Seria com l’anglès land. Per exemple, pictiúrlann (‘cinema’) és literalment ‘the land of pictures’; leabharlann (‘biblioteca’) és literalment ‘the land of books’; bialann (‘restaurant’) és literalment ‘the land of food’; etc. Els noms tenen molta lògica, oi?

IN A NUTSHELL

0
Publicat el 1 de gener de 2020

Benvinguts i benvingudes de nou!!! Bon any nou!!!

Avui m’agradaria aprofitar l’article per a parlar de l’origen de diverses expressions angleses. Fa poc vaig descobrir l’etimologia de certes expressions i m’agradaria compartir-ho amb vosaltres. Espero que us sembli interessant.

TO BE WORTH HIS/HER SALT

Aquesta expressió vol dir que algú es mereix respecte i els diners que guanya fent la seva feina. Per exemple: Any police officer worth his salt would have chased after the thieves, but he was too lazy. En català tenim expressions com ara com cal o com Déu mana.

A l’època dels romans es creia que la sal era essencial per a una bona salut, però no era fàcil d’obtenir. Així, doncs, part del sou dels soldats eren diners i una altra part, sal. Posteriorment, es donava diners als soldats perquè es paguessin ells mateixos la sal. D’aquí ve també la paraula salari.

(TO PUT IT) IN A NUTSHELL

S’utilitza quan vols resumir la informació més important en poques paraules. Per exemple: […] And that, in a nutshell, is the plot of one of the most complicated plays in the English language. En català diríem en resum o en poques paraules.

El creador d’aquesta expressió va ser Plini el Vell, un escriptor llatí. La va utilitzar al seu llibre Naturalis Historia. Posteriorment alguns escriptors com ara Jonathan Swift i Thomas Carlyle van quedar impressionats amb aquesta expressió i van començar a utilitzar-la a les seves obres. Després, mica en mica, la gent la va començar a utilitzar i així va ser com va passar a formar part de la llengua anglesa.

LIKE CHALK AND CHEESE

Aquesta expressió es fa servir per a dir que dues coses o persones són totalment diferents. Per exemple: Although they are brothers, they are like chalk and cheese. En català tenim l’expressió com de la nit al dia o també podem dir com un ou i una castanya. 

Aquesta expressió va aparèixer al segle XIV. Chalk i cheese són dues paraules que comencen amb el mateix so (ch-) i totes dues coses són blanques, però, en realitat, són dues coses molt diferents perquè una (chalk) és dura i no es menja i l’altra és tova i es menja. Per tant, es va començar a utilitzar aquesta expressió per a dir que dues coses o persones són molt diferents.

TO BURY YOUR HEAD IN THE SAND

S’utilitza per a dir que algú ignora un problema o una situació desagradable perquè creu que ja es resoldrà per si sol. Per exemple: It’s no use burying your head in the sand. Someone is stealing money from the company, and we need to do something about it! En català, en canvi, diem amagar el cap sota l’ala.

Aquesta expressió ve de la creença que els estruços enterren el cap a la sorra quan hi ha algun perill. Tanmateix, això no és cert: el que fan és estirar-se a terra perquè no els vegin, però des de lluny sembla que tinguin el cap enterrat a la sorra. Això ha provocat aquesta creença errònia que, al seu torn, ha donat lloc a aquesta expressió.

THE STRAW THAT BREAKS THE CAMEL’S BACK

Es refereix a aquell problema que, després de molts d’altres, fa que acabis perdent la paciència, enfadant-te o rendint-te. Per exemple: The cooker and fridge weren’t working, the heating broke down and the last straw was that the roof started leaking! I just burst into tears. En català, en canvi, diem la gota que fa vessar el vas.

Pel que es veu, aquesta expressió va ser utilitzada per primer cop per Charles Dickens a la seva novel·la Dombey and Son de 1848.

TO LOSE THE THREAD

És curiós perquè en català és literalment el mateix: perdre el fil. És a dir, quan estàs parlant, et distreus i ja no saps per on anaves. Per exemple: He was so distracted by the noise of the builders that he completely lost the thread of the story that Rattigan was telling him. 

Pel que es veu, l’origen d’aquesta dita rau en la mitologia grega, perquè en la mitologia grega s’aconseguia trobar el camí per a sortir dels laberints amb un fil. Per tant, si perds el fil, ja no pots sortir del laberint.

DIFERENTS, PERÒ NO DEL TOT

2
Publicat el 15 de juny de 2019

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article al català i a l’irlandès. Dues llengües molt diferents però que, si ens hi fixem, també s’assemblen. Actualment estic aprenent gaèlic irlandès i m’ha semblat interessant veure que algunes coses s’assemblen molt al català. Vegem-les!

DÉ LUAIN, DÉ MÁIRT

El que m’ha semblat més interessant són els dies de la setmana. Els dos primers dies de la setmana (Dé Luain, Dé Máirt) són pràcticament idèntics al català! Es pronuncien [jalún] i [jamartx], que sonen gairebé igual que dilluns i dimarts. De fet, la formació de la paraula també és molt semblant: en català dilluns està format per di- (que ve de die(s), que vol dir ‘dia’) + –lluns (que ve de Lunae, que vol dir ‘lluna’) i en irlandès Dé Luain està format per (que vol dir ‘dia’) + Luain (que és el genitiu de dilluns). Per tant, en irlandès literalment vol dir ‘el dia de dilluns’.

El que em sembla més interessant de tot plegat és que aquests dos dies de la setmana en irlandès són pràcticament iguals que en català i que, en canvi, no s’assemblen tant ni a l’anglès (Monday, Tuesday) ni al francès (lundi, mardi) ni a l’italià (lunedì, martedì) ni al castellà (lunes, martes).

Aquesta paraula irlandesa, que sona tal com s’escriu, vol dir ‘suc’. Curiosament, (irlandès) s’assembla molt a suc (català), però no tant a zumo (castellà) ni a succo (italià) ni a jus (francès) ni a juice (anglès).

BÁN

Bán es pronuncia [bon] i vol dir ‘blanc’. La pronunciació no s’assembla tant, però l’escriptura de bán s’assembla molt a blanc. Curiosament s’assembla molt al català i no tant a l’anglès (white), a l’italià (bianco) o al castellà (blanco).

es pronuncia [bou], que sona igual que bou en català. I, ves per on!, vol dir ‘vaca’, que casualment és la femella del bou. Casualitat?

ÓR

A veure si endevineu què vol dir? Sí, vol dir ‘or’! Exactament igual que en català (tot i que en català no porta accent)!

SÚIL

Aquesta paraula es pronuncia [sull]. Si li traiem la s, seria [ull]. I què vol dir? Doncs vol dir ‘ull’! Ni l’anglès (eye) ni el francès (oeil) ni l’italià (occhio) ni el castellà (ojo) s’assemblen tant a l’irlandès com el català!

SEO

Tot i que s’escriu seo, es pronuncia com això però sense a. I, precisament, seo vol dir ‘això’. Aquí veiem una paraula quasi idèntica al català i que, en canvi, no s’assembla al castellà (esto) ni a l’italià (questo) ni al francès (ça) ni a l’anglès (this).

COS

Aquí ja no és el que sembla: cos (irlandès) no vol dir ‘cos’. Però igualment és una part del cos! Cos (irlandès) vol dir ‘cama’.

LÉIGH

Léigh (pronunciat [lle]) és el verb llegir en irlandès. Pel que sembla, l’arrel és la mateixa que en català. En canvi, en anglès, és totalment diferent: read. Pel que es veu, l’irlandès ha agafat aquest verb del llatí.

SCRÍOBH

Scríobh (pronunciat aproximadament [scriu] o [scrif]) és el verb escriure en irlandès. Em sembla curiós veure que s’assembla més al català (escriure) que a l’anglès (write). En aquest cas, tal com passa amb el verb llegir, també ho van agafar del llatí.

ROTH

Roth es pronuncia [ro] i vol dir ‘roda’. Em sembla molt curiós veure que s’assembla molt al català i, en canvi, no s’assembla gens a l’anglès (wheel). Per tant, com que les bicicletes tenen rodes, en irlandès bicicleta es diu rothar (pronunciat [rojar] amb j castellana).

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat mínimament interessant. Fins aviat!!! Slán go fóill!!

 

CADA TERRA FA SA GUERRA

2
Publicat el 6 de maig de 2019

Bon dia i bona hora!!!

Disculpeu el retard a escriure, però la veritat és que durant els últims mesos hi ha hagut molts canvis a la meva vida i he anat de bòlit intentant gestionar-los tots. Ara visc a Irlanda (ja fa 5 mesos que estic aquí) i se m’ha acudit escriure un article sobre les diferències que he observat durant aquests mesos en la manera de fer les coses entre Catalunya i Irlanda. Sempre m’ha semblat molt interessant descobrir diferències (no només lingüístiques, també culturals) entre diferents països. Espero que les coses que us explicaré a continuació us semblin interessants. Som-hi, doncs!

“DO YOU WANT ANY CASH BACK?”

Una cosa que m’ha sorprès és que a vegades a Irlanda quan vas a una botiga i pagues amb targeta, el dependent et pregunta si vols treure diners. És a dir, en lloc de treure diners al caixer, et dona els diners que tu voldries treure al caixer quan pagues. Imaginem que tu has de pagar una cosa que val 5 euros i, a més, voldries treure 20 euros al caixer. Doncs el dependent et cobra de la targeta 25 euros i et dona un bitllet de 20.

HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

Una cosa que a mi personalment m’ha sobtat molt és veure que fiquen les nubes (aquella gominola que és blanca i rosa) a la xocolata calenta! Ficar-hi nata encara em sembla normal, però posar-hi gominoles em sembla molt estrany. Aquí a Irlanda, però, es veu que és molt habitual perquè quan vas a una cafeteria i et demanes un hot chocolate, et pregunten “With cream and marshmallows?” i tu llavors dius si en vols o no.

Resultat d'imatges de HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

 

PERSIANES

Una cosa tan bàsica i normal per a nosaltres, els catalans, a Irlanda no existeix. De fet, em sembla que a Anglaterra i a altres països tampoc no n’hi ha. Això per a la gent com jo, que necessita foscor absoluta per a poder dormir, és un problema. De moment, l’única solució que he trobat és fer servir un antifaç que tapi els ulls. Jo proposo fer publicitat de les nostres persianes i exportar-les a Irlanda. Faríem un bon negoci, crec jo! 😉

“THANKS, BYE!”

Una altra cosa que m’ha sobtat molt (però positivament) és veure que cada persona que baixa del bus diu “gràcies” i “adeu” al conductor. Aquest és un costum que m’ha agradat força i no m’ha costat adoptar. A més, els conductors d’autobús irlandesos són en general més educats. A Catalunya, una cosa que a mi sempre m’ha molestat força és que els conductors de bus no diuen ni ase ni bèstia. Per tant, els catalans quan baixem del bus no diem ni “gràcies” ni “adeu”. En canvi, a Irlanda TOTHOM diu “thanks, bye!” quan baixa.

HOT PRESS

A Irlanda no fan servir la paraula cupboard per a referir-se a un armari. En lloc de cupboard, diuen press. Això és curiós perquè els angloparlants d’altres països es queden una mica estranyats quan senten la paraula press, que per a ells vol dir ‘premsa’, utilitzada en un context de coses de la casa. Un dels armaris que hi ha a les cases irlandeses és el hot press. A l’armari on hi ha la caldera hi ha també unes quantes prestatgeries on ells posen la roba perquè s’eixugui. A les cases més antigues, en lloc del hot press, hi ha una reixa tipus prestatgeria a sobre dels fogons que fa aquesta funció: allà hi posen la roba neta després d’haver-la estesa una estona perquè s’acabi d’eixugar i estigui calenteta.

FESTIUS EN DILLUNS

A Irlanda se les pensen totes! Quan hi ha un dia festiu (per exemple el dia del treballador), el que fan és posar-lo en un dilluns perquè així tenen un pont. Els únics dies festius que no cauen en dilluns són St Patrick’s Day, Nadal i Sant Esteve. Això sí: si St Patrick’s Day cau en diumenge, per no perdre el dia festiu, fan que el dilluns després de St Patrick’s Day també sigui festiu. A Catalunya, en canvi, si el dia 1 de maig cau en dimecres, doncs dimecres és festa i et quedes sense pont. I si cau en diumenge, et quedes sense dia festiu addicional.

TE – CAFÈ

D’aquest tema, se’n podria fer un article sencer, però ara només en faré un resum. És cert que avui dia amb la globalització hi ha de tot a tot arreu. Tanmateix, no podem negar que a cada país hi ha coses que són típiques d’aquell país i s’han fet tota la vida i hi ha coses que no, que han estat introduïdes com a tradició forana. Bé, doncs podríem dir que els països es classifiquen en països de te i països de cafè. A Catalunya, Espanya i Itàlia és molt típic i molt habitual beure cafè. Per a nosaltres el cafè és molt important i molts de nosaltres en bevem més d’un al dia. A Irlanda, en canvi, són un país de te i beuen tres, quatre o cinc tasses de te al dia.

  • Als països on és tradició beure cafè, és molt habitual posar llet al cafè. El te, en canvi, en aquests països es beu sense llet, en un got gran amb força aigua.
  • Als països on és tradició beure te, sempre es posa llet al te. El cafè, en canvi, en aquests països normalment es beu sense llet, en un got gran amb força aigua (cafè americà).

Em sembla curiós observar que sembla que “el producte forà” és el que es beu sense llet i que la llet es posa en el producte tradicional (en els països de cafè es posa llet al cafè i en els països de te la llet es posa al te).

RECICLATGE

A Catalunya separem les escombraries en cinc categories: paper i cartró, plàstic, vidre, orgànic i resta. El que fem els catalans és llençar les escombraries d’aquests cinc tipus al contenidor corresponent que hi ha al carrer. A Irlanda, però, els contenidors no són al carrer, sinó a casa. Cada casa té els seus propis contenidors i un dia cada X temps els treuen al carrer perquè el camió de la brossa els buidi. A més, no tenen tants contenidors com nosaltres, només en tenen dos: un per a coses que es reciclen i l’altre per a coses que no es poden reciclar.

HORARIS

A Irlanda, tot tanca a les 16h o a les 17h. A les 18h ja no hi ha res obert a part dels supermercats. A Catalunya, en canvi, les botigues tanquen a les 20h aproximadament. A Venècia recordo que el supermercat tancava a les 19:30h, que és l’hora de sopar per als del nord d’Itàlia. Pel que veig, l’horari de tancament de les botigues de cada país depèn de l’hora de sopar del país en qüestió.

 

Bé, espero que us hagi agradat o semblat interessant. Gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

L’ANGLÈS QUE NO S’APRÈN A L’ESCOLA

0

Bon dia i bona hora!!!

Moltes vegades passa que quan estudies una llengua i després vas al país on es parla, et trobes amb paraules o expressions que no entens. Això no significa que no t’hagin ensenyat bé aquella llengua, simplement el que passa és que estudiem la varietat estàndard i els nadius, en canvi, utilitzen expressions dialectals, expressions no estàndard, incorreccions, etc. Això fa que ens trobem amb paraules o construccions que desconeixem. L’objectiu d’aquest article és precisament explicar què signifiquen aquestes expressions. Més concretament, en aquest article parlaré de l’anglès que es parla a la comarca de Donegal (Irlanda).

AYE!

Aquesta és, sens dubte, la paraula que sentireu més cops aquí al nord-oest d’Irlanda. Però no us espanteu: simplement vol dir yes. Es pronuncia [ai].

WEE

Segurament aquesta és la segona paraula més sentida després de aye. Aquí a Donegal tot és wee: a wee boy, a wee smile, a wee bag, a wee bit, a wee while, a wee house, etc. Què vol dir? Vol dir el mateix que little o small. Per tant, aquestes expressions volen dir (passades a l’anglès que estudiem a l’escola) a little boy, a little smile, a small bag, a little bit, a short while i a small house. En català, l’equivalent de wee seria el sufix –et/-eta (un noiet, una estoneta, una bosseta, etc.), tot i que em fa la sensació que en català -et/-eta no s’utilitza tant com wee.

SPUDS

Si algú us pregunta si voleu menjar spuds, tranquils, no és res estrany: simplement us ofereixen potatoes.

THAT’S GRAND!

A l’escola, quan estudiem anglès, ens ensenyen a dir That’s fine. Bé, doncs, si aneu a Anglaterra, sí que sentireu dir That’s fine, però en aquesta zona d’Irlanda sentireu That’s grand. El significat, però, és el mateix: That’s grand vol dir That’s fine.

WILE

Si veniu aquí, sentireu frases com ara It is wile hot. Bé, doncs aquest wile (sona com while) vol dir very. Per tant, la frase It is wile hot vol dir It is very hot.

WAINS

Aquí a Donegal utilitzen la paraula wains per a referir-se als nens; és a dir, amb el significat de children.

YOUS

Aquí utilitzen el pronom yous per a referir-se a ‘vosaltres’. Sí, ja ho sé, els professors d’anglès sempre diem que tu, vostè i vosaltres en anglès són la mateixa paraula: you. I sí, és cert. El que passa és que hi ha zones de parla anglesa que en converses informals fan servir yous per a dir ‘vosaltres’. Per exemple, el teu xicot rep un whatsapp de sa germana i ella li pregunta What did yous do at the weekend?, que vol dir ‘Què vau fer (vosaltres) el cap de setmana?’.

BRAVE AND THRAN

Aquí hi ha dues coses que cal comentar. D’una banda, brave and és una construcció que s’utilitza per a dir ‘bastant’ (quite). D’altra banda, thran és una paraula que s’utilitza a Donegal amb el significat de stubborn. Per tant, si ens diuen que She is brave and thran, ens estan dient She is quite stubborn.

BE AFTER DOING (SOMETHING)

Aquí la gent diu I am after eating per referir-se a un passat recent. Això no ho aprenem a l’acadèmia perquè no és estàndard britànic. L’equivalent estàndard d’aquesta frase és I have just eaten. Vosaltres, però, continueu fent servir el Present Perfect (have/has + just + participle)!

IT’S HALF FOUR

Aquí i en alguns altres llocs de parla anglesa la gent utilitza una manera de dir les hores que no s’estudia a l’escola. Nosaltres, els professors d’anglès, a l’escola ensenyem dues possibles maneres de dir l’hora:

  1. El sistema “tradicional”, que utilitza quarter past, half past i quarter to: It’s quarter past ten (10:15), It’s half past ten (10:30), etc.
  2. Hora + minuts: It’s ten fifty (10:50), It’s three thirty (15:30), etc.

D’aquestes dues, normalment ensenyem la primera, però ara ja hi ha llibres on també apareix la segona, que s’utilitza molt ara suposo que a causa de l’aparició dels rellotges digitals.

Aquí, però, quan parlen fan una petita modificació del sistema tradicional i, en lloc de dir It’s half past ten, diuen It’s half ten. Això confon alguns estudiants d’anglès perquè no saben si vol dir half to o half past. Bé, doncs ara ja sabeu que si diuen half + hora volen dir half PAST + hora (It’s half four vol dir It’s half past four).

 

Bé, espero que aquest article us serveixi per a entendre millor com parla la gent aquí a Donegal. Atenció, però! Si heu de fer un examen d’anglès, si us plau NO utilitzeu aquestes expressions 😉 Fins aviat!!!

 

10 FALSOS AMICS ANGLÈS-ITALIÀ

2

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar alguns dels falsos amics que hi ha entre l’anglès i l’italià. Això us pot ser útil a aquells qui ja heu estudiat anglès i ara us poseu a estudiar italià, perquè així sabreu quines paraules, malgrat s’assemblin, no volen dir el mateix que en anglès. Evidentment no només n’hi ha 10, però jo n’he triat uns quants per no allargar-me massa. Trobareu més casos de falsos amics anglès-italià en un article anterior (Pepperoni o peperoni?). Som-hi!

CAUTION – CAUZIONE

En anglès, caution vol dir ‘precaució, cautela’. En italià hi ha una paraula molt semblant: cauzione. Cal anar amb compte, però, perquè cauzione no vol dir el mateix que caution. Cauzione vol dir ‘fiança’. Cauzione en anglès seria deposit i caution en italià seria attenzione. Així, doncs, vigilem perquè no tenen res a veure.

GYM – GINNASIO

Tot i que s’assemblin molt, no tenen res a veure. En italià, ginnasio es refereix als dos anys d’estudis secundaris que es cursen abans dels tres anys de liceo (equivalent al nostre batxillerat) o bé a l’edifici de l’institut on es cursen aquests dos anys. En anglès, gym es refereix al gimnàs. L’equivalent italià de gym és palestra i l’equivalent anglès de ginnasio seria high school.

LARGE – LARGO

Compte amb aquestes dues paraules! Large en anglès vol dir ‘gran’, com big. En italià, largo vol dir ‘ample’. Large en italià seria grande i largo en anglès seria wide. També cal vigilar amb el castellà: largo en castellà i largo en italià no són el mateix! Largo (castellà) és lungo en italià!

OCCUR – OCCORRERE

Aquests dos verbs tenen significats molt diferents: en italià occorrere vol dir ‘caldre’. Per exemple: Occorre pensarci prima (‘cal pensar-hi abans). En canvi, occur en anglès vol dir ‘succeir, passar’ (An accident has occured vol dir ‘hi ha hagut un accident’) o bé ‘acudir-se’ (it occured to me to ask him vol dir ‘se m’ha acudit preguntar-li-ho’). L’equivalent anglès de occorrere seria be necessary i l’equivalent italià de occur seria accadere (‘succeir’) o venire in mente (‘acudir-se’).

PARENTS – PARENTI

En anglès, parents són els pares. En canvi, en italià, parenti són els familiars. L’equivalent anglès de parenti és relatives i l’equivalent italià de parents és genitori.

PAVEMENT – PAVIMENTO

Pavement en anglès britànic és la ‘vorera’. Pavimento en italià, però, és el ‘terra’. L’equivalent anglès de pavimento seria floor i l’equivalent italià de pavement seria marciapiede.

RETAIN – RITENERE

Retain en anglès vol dir ‘retenir, conservar’ (Salespeople use the Web to retain customers) i ritenere en italià vol dir ‘pensar, considerar’ (Tutti lo ritenevano una brava persona). L’equivalent italià de retain seria conservare i l’equivalent anglès de ritenere seria consider o think.

RUMOUR – RUMORE

En anglès, a rumour és ‘un rumor’. En canvi, en italià, rumore vol dir ‘soroll’. L’equivalent italià de rumour és diceria, pettegolezzo i l’equivalent anglès de rumore és noise.

ROMANCE – ROMANZO

En anglès, romance és el mateix que romance en castellà. En italià, però, romanzo vol dir ‘novel·la’. Per tant, l’equivalent italià de romance seria storia d’amore i l’equivalent anglès de romanzo seria novel.

STAMP – STAMPA

En anglès, stamp és un nom que significa ‘segell’. En italià, la stampa és ‘la premsa’. Així, doncs, l’equivalent italià de stamp és francobollo i l’equivalent anglès de stampa és press.

 

Bé, espero que us hagi semblat interessant i que us serveixi per a no caure en els errors dels falsos amics. Bon any 2019 a tots i totes!!!

PREPARATS PER AL FIRST CERTIFICATE?

0

Bona nit i bona hora!!!

Avui crec que seria bona idea aprofitar l’article per a explicar uns quants errors força habituals. Els anys que fa que treballo de professora d’anglès m’han permès de veure quins errors acostumen a fer els estudiants d’anglès, sovint a causa d’una traducció literal del català o del castellà. He fet un recull dels errors que van fer els alumnes de First de l’acadèmia on treballo el dia de la simulació de speaking del FCE i he pensat que seria bona idea fer-ne un article, per ajudar altres estudiants d’anglès i evitar que cometin els mateixos errors.

STAY

Un error molt típic entre els alumnes d’anglès és utilitzar el verb to stay quan, en realitat, haurien d’utilitzar el verb to be. Malgrat els expliquem que to be vol dir ‘ser’ i ‘estar’, com que normalment tendeixen a traduir literalment, quan volen dir estar, utilitzen stay. Per exemple, si volen dir una frase com ara Estoy en el parque, diuen *I stay in the park. Això és un error, perquè el verb stay significa ‘quedar-se’. Per a dir ‘trobar-se en un lloc’, que seria el verb estar castellà (estoy aquí), cal utilitzar el verb to be. La frase correcta seria I am in the park. 

El verb stay, en canvi, s’utilitza en frases com ara Please, stay, don’t leave! (‘Si us plau, queda’t, no marxis’) o bé amb el significat de ‘quedar-se a dormir’: I am staying at a hotel tonight. 

LIKE

A l’hora d’utilitzar el verb like, els alumnes acostumen a fer-se un embolic: a vegades hi posen un infinitiu amb to, a vegades hi posen un infinitiu sense to i a vegades hi posen el gerundi. Amb el verb like, tenim dues opcions: infinitiu amb to (I like to get up early) o el gerundi (I like singing). El que no és correcte és dir *I like sing (infinitiu sense to). Tot i que la diferència no és gaire gran, hi ha una petita diferència de significat.

  • LIKE + GERUNDI: S’utilitza per a parlar de coses que ens agrada fer perquè les gaudim. El gerundi es refereix a una acció que gaudim. Per exemple, I like singing vol dir que jo gaudeixo cantant, que m’ho passo bé quan canto.
  • LIKE + INFINITIU: S’utilitza per a parlar d’accions que fem perquè ens aporten algun benefici, no pas perquè ens ho passem la mar de bé fent-les. Un bon exemple, crec jo, és el de I like to get up early because I can make the most of the day. Com podeu veure en aquest exemple, no és que jo gaudeixi llevant-me aviat (crec que a tothom li costa sortir del llit, sobretot a l’hivern perquè s’hi està molt bé), simplement ho faig perquè m’aporta un benefici (que aprofito el dia i això em fa sentir bé).

PASS (TEMPS)

El verb pass moltes vegades s’utilitza erròniament. Quan els alumnes volen dir ‘passar una estona amb els amics’, per exemple, utilitzen el verb *pass. Quan parlem de temps i volem dir que passem una estona fent alguna cosa, el que cal utilitzar és el verb spend + temps + gerundi. Exemples: I spend most of my time studying; We spent two hours watching TV; Yesterday I spent all morning sleeping. En casos com aquests és incorrecte utilitzar el verb pass.

Diferent seria dir Time passes. Aquest és un ús intransitiu del verb pass que sí que és correcte i és diferent del cas del paràgraf anterior.

IDIOM VS LANGUAGE 

Pel que veig, els estudiants d’anglès acostumen a confondre aquestes dues paraules i es pensen que són sinònimes. Com que en català i en castellà la paraula idioma i la paraula llengua són sinònimes, llavors pensen, erròniament, que en anglès també ho són. En anglès, un idiom és una frase feta, una expressió i language és un idioma/llengua. Així, doncs, vigileu i no digueu que l’anglès és un idiom! L’anglès, com qualsevol altra llengua, és un language!

ACTUALLY

Un fals amic molt comú és actually. Cada cop que a classe pregunto “Què vol dir actually?”, ningú no em diu la resposta correcta. Tothom diu el mateix: ‘actualment’. Doncs no vol dir ‘actualment’, actually vol dir ‘en realitat’. Per exemple, I decided to study French because I thought it would be easy, but it is actually quite difficult (‘Vaig decidir estudiar francès perquè pensava que seria fàcil, però en realitat és força difícil’). 

USED TO

Un error força habitual és utilitzar used to en present. A classe sempre explico que used to és una construcció que s’utilitza per a parlar d’hàbits que teníem en el passat però que ara ja no tenim. Tot i això, he notat que la utilitzen també en present. Crec que potser és degut a una traducció literal del català o del castellà. Com que en castellà (la majoria dels meus alumnes són castellanoparlants) el verb soler es pot utilitzar tant en present (No suelo beber alcohol, solo bebo en ocasiones especiales) com en passat (Cuando era pequeño solía beber zumo de tomate), suposo que llavors fan el mateix en anglès i diuen *I don’t use to drink alcohol. En anglès, la primera frase seria I don’t usually drink alcohol, I only drink on special occasions i la segona seria When I was little, I used to drink tomato juice.

FATHERS & SONS

He observat que en els exàmens orals acostumen a cometre aquests errors. Aquestes dues paraules existeixen, no són incorrectes de per si, però sí que és incorrecta la manera com les utilitzen. Quan aquell alumne em va dir fathers, es referia als ‘pares’, és a dir, al pare i la mare. En aquest cas, l’alumne hauria d’haver dit parents, ja que parents es refereix al pare i la mare. En anglès, si diem fathers, estem parlant de dos pares homes, cosa que només seria correcta si parléssim d’un matrimoni homosexual.

En el cas de sons, passa una cosa molt semblant: quan aquell alumne va voler parlar dels fills d’una parella, va dir sons. Sons existeix i és correcte, però només si ens referim a dos o més fills homes. En aquest cas, com que es referia als fills en genèric (nens i nenes), hauria d’haver dit children. Recordem que children és el plural de child (nen/a) i que, per tant, *childs i *childrens són incorrectes!

CONTAMINATION VS POLLUTION

Hem d’anar amb compte amb la paraula contamination. Existir existeix, però normalment quan els estudiants la utilitzen no és correcta. Quan volem parlar de la contaminació atmosfèrica causada pels cotxes, fàbriques, etc., parlem de pollution. En aquest cas és incorrecte utilitzar contamination. La paraula contamination o, encara millor, l’adjectiu contaminated es refereix per exemple al menjar contaminat o roba contaminada per una substància tòxica: My clothes are contaminated o bé All the food in the kitchen is contaminated. 

EXPLAIN

Aquest és un dels errors que més cops he corregit en els 9 anys que fa que ensenyo. La gent acostuma a utilitzar el verb explain tal com utilitzem el verb explicar en català i castellà. En català, per exemple, diríem L’Anna em va explicar el que li va passar o Explica’m com ha anat. En anglès, en aquestes frases no és correcte utilitzar explain, sinó que cal fer servir tell: Anne told me what happened to her o Tell me how it went. Explicar té dues possibles traduccions en anglès: tell o explain. Tell s’utilitza quan diem a algú una cosa que no sap; explain, en canvi, s’utilitza quan expliquem una cosa que no s’entén. Per exemple, el verb explain estaria ben utilitzat en frases com ara I don’t understand this exercise, can you explain it to me? o He explained how the machine worked. 

DEMAND

Hem d’anar amb molt de compte amb el verb demand en anglès. Si us plau, no utilitzeu demand quan vulgueu dir demanar. Demand en anglès és molt més fort que demanar, demand seria la traducció d’exigir. Si voleu dir demanar, en anglès cal dir ask for.

Espero que aquest article pugui ajudar altra gent que s’estigui preparant per presentar-se al First. Ànims i molta sort!!

 

 

The Baltic Way

0

Benvinguts i benvingudes!!!

Tal com us vaig anunciar, aquest és el segon article sobre els Països Bàltics. Al primer article vaig parlar de llengua i en aquest parlaré de cultura i història utilitzant la informació que els dos guies ens van proporcionar. Espero que us sembli interessant i que pugueu aprendre alguna coseta. Som-hi, doncs!

LETÒNIA

Com que són països que es troben enmig d’Alemanya i de Rússia, al llarg de la història han estat envaïts per l’un o l’altre. De fet, els alemanys van fundar la ciutat de Riga i durant segles, fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, els nobles van ser de parla alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, Letònia va declarar-se independent. Tot seguit, del 1918 fins al principi de la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per la Unió Soviètica, després pels nazis i finalment per la Unió Soviètica un altre cop fins que va aconseguir la independència definitiva (l’any 1991).

Els alemanys que van fundar Riga eren mercaders de Bremen. Per aquest motiu, quan Letònia va independitzar-se el 1991, van fer una estàtua del conte dels músics de Bremen a la ciutat de Riga. En aquesta estàtua els animals estan travessant un mur i això representa la caiguda del teló d’acer i el restabliment de les relacions entre est i oest d’Europa. La idea d’una nacionalitat letona no va existir fins al segle XIX (national awakening). Una de les personalitats més destacades va ser Krišjānis Barons, que viatjava amb la intenció de recopilar per escrit les cançons i els poemes que la gent sabia però que fins aquell moment només eren orals. A la Biblioteca Nacional hi ha l’armari que Barons utilitzava per a desar tot el que recopilava.

En total a Letònia hi ha 1,9 milions de persones i es podria dir que és el país que està més a favor de la UE. A la ciutat de Riga el 55% de la població és de parla letona i el 30%, de parla russa. Com podeu veure, hi ha un percentatge elevat de gent russa. Pel que fa a l’educació, a l’escola aprenen quatre llengües: la primera llengua és el letó (evidentment), la segona és l’anglès, la tercera és l’alemany o el rus i la quarta és el francès o el castellà. De l’última llengua, però, només en tenen nocions bàsiques.

El central tirgus de Riga (‘mercat central’) és el mercat més gran d’Europa. Una de les coses més destacades d’aquest mercat és la gran quantitat de fruits vermells que hi ha. Allà els fruits vermells es mengen molt. A diferència d’altres mercats europeus, allà no regategen (de fet, per a ells és de mala educació) ni et van al darrere intentant-te vendre res.

A Letònia anar a l’òpera és molt habitual, com anar al cinema per a nosaltres. Per exemple, quan els adolescents tenen una cita, van a l’òpera (només val 10 euros!). Els encanta l’òpera! Fins i tot els estonians que volen anar a l’òpera van a Riga, perquè allà hi ha òpera de qualitat. També hi ha un festival de dansa i cant molt popular entre la gent d’allà. De fet, molta gent intenta participar-hi però pocs ho aconsegueixen. Una altra tradició molt arrelada és donar flors: ho fan per mil i un motius. Això sí, el nombre de flors és extremament important: ha de ser un nombre imparell perquè els nombres parells són per als funerals! El color de les flors no és tan important.

Pel que fa al menjar, una de les coses de què estan més orgullosos és del seu pa: el rye bread. Quan viatgen a Itàlia o França, per exemple, pensen que allà no saben fer bon pa. Quan el rye bread es torna dur, l’utilitzen per a fer pa d’all. També l’utilitzen per a fer una beguda alcohòlica amb molt poca graduació (menys d’un 1%) anomenada Kvass.

ESTÒNIA

Estònia no és un país gaire religiós. De fet, és un dels països menys religiosos i van ser els últims europeus que es van convertir en cristians. Eren pagans i creien que totes les coses tenien una ànima (els arbres, per exemple). Avui un 60% de la població és atea i el 40% restant està dividit entre luterans i ortodoxos. Això sí, el dia de Nadal les esglésies estan plenes de gom a gom (segons ells, només hi van aquest dia perquè tothom hi va), però la resta de l’any estan pràcticament buides.

El monument de la independència de Tallin no ha tingut gaire bona acollida entre la gent d’allà per tres raons:

  1. Té forma de creu i ells són ateus
  2. S’assembla a la creu nazi
  3. Va costar 10 milions d’euros i, a més, l’han d’arreglar constantment.

La part alta de Tallin és on tradicionalment vivien els nobles de la ciutat i on actualment hi ha el Parlament d’Estònia. La part baixa de la ciutat és una ciutat medieval molt ben conservada. Antigament es va separar la part alta de la part baixa amb un mur i una porta per protegir els nobles de la gent comuna.

Estònia és un país molt pla: la muntanya més alta fa 318 metres d’alçària. Estònia és el segon país europeu (el primer és Islàndia) amb un percentatge més alt de representants polítics: té 101 representants per una població de 1,3 milions de persones. La bandera d’Estònia és blava, negra i blanca: el blau representa el cel, el negre representa la terra i el blanc representa l’esperança per al futur. Allà un sou mitjà són uns 1.200 euros i l’ensenyament és gratuït fins al doctorat (durant el doctorat cobren).

DICCIONARI IL·LUSTRAT MULTILINGÜE (BÀLTIC)

0
Publicat el 27 d'agost de 2018

Bon dia i bona hora!!!

Com van (o han anat) les vacances? Jo he anat de viatge a Estònia i a Letònia i m’agradaria compartir amb vosaltres el que he après sobre aquests dos països. Com que (afortunadament) he descobert força coses, tinc massa material per a un sol article. Així, doncs, el que faré serà dividir-ho en dos: en aquest article parlaré de les llengües (l’estonià i el letó) i a l’altre, d’història i de cultura.

Tot seguit, compararé les paraules que he après en aquestes llengües amb la mateixa paraula en altres llengües perquè pugueu veure com són. Abans de començar cal dir que tot i ser llengües veïnes, pertanyen a famílies diferents. L’estonià és una de les llengües uralianes, com el finès, i el letó és una llengua bàltica. Al títol he posat bàltic perquè aquestes llengües es troben als països bàltics. No soc una experta en aquestes llengües, però he intentat aprendre algunes paraules per tenir una idea de com són. Som-hi, doncs!

Imatge relacionada

CATALÀ aigua – CASTELLÀ agua – ANGLÈS water – ITALIÀ acqua – FRANCÈS eau – LETÓ ūdens – ESTONIÀ vesi

Aquí podem veure que el letó i l’estonià no són gaire semblants i que és una paraula que canvia bastant d’una llengua a l’altra (a part del català, el castellà i l’italià, que en aquest cas s’assemblen). Atenció! En letó, hi ha moltes paraules que acaben en –s però són en singular!

Imatge relacionada

CATALÀ tomàquet – CASTELLÀ tomate – ANGLÈS tomato – ITALIÀ pomodoro –  FRANCÈS tomate – LETÓ tomāts – ESTONIÀ tomat

Em sembla curiós veure que totes les llengües ho diuen pràcticament igual excepte l’italià.

Resultat d'imatges de ceba

CATALÀ ceba – CASTELLÀ cebolla – ANGLÈS onion – ITALIÀ cipolla – FRANCÈS oignon – LETÓ sīpols – ESTONIÀ sibul

Em sembla interessant remarcar la proximitat entre llengües. D’una banda, el francès i l’anglès s’assemblen. D’altra banda, totes les altres llengües s’assemblen força també: comencen per c- o s- i tenen una b o una p a la segona síl·laba.

Resultat d'imatges de cogombre

CATALÀ cogombre – CASTELLÀ pepino – ANGLÈS cucumber – FRANCÈS concombre – ITALIÀ cetriolo – LETÓ gurķis – ESTONIÀ kurk

Curiosament, el català, l’anglès i el francès s’assemblen força, però cadascuna de les altres llengües té una forma diferent.

Resultat d'imatges de pebrot

CATALÀ pebrot – CASTELLÀ pimiento – ANGLÈS pepper – ITALIÀ peperone – FRANCÈS poivron – LETÓ paprika – ESTONIÀ paprika

És curiós perquè aquí l’estonià i el letó coincideixen. Potser ambdues llengües han agafat aquesta paraula de l’hongarès.

Resultat d'imatges de cafè

CATALÀ cafè – CASTELLÀ café – ANGLÈS coffee – FRANCÈS café – ITALIÀ caffè – LETÓ kafija – ESTONIÀ kohv

Curiosament, és una paraula que, pel que es veu, no canvia gaire d’una llengua a l’altra. Encara que el letó i l’estonià s’escriguin diferent que en les altres llengües, no són gaire diferents perquè mantenen el so [k] i la [f] (suposant que la v de l’estonià soni com una f o almenys com una v llavidental).

Imatge relacionada

CATALÀ formatge – CASTE queso – ANGLÈS cheese – ITALIÀ formaggio – FRANCÈS fromage – LETÓ siers – ESTONIÀ juust

 

D’una banda, el català, l’italià i el francès s’assemblen. Les altres quatre (castellà, anglès, letó i estonià), en canvi, no tenen res a veure: cadascuna és força diferent de les altres.

Resultat d'imatges de llet

CATALÀ llet – CASTELLÀ leche – ANGLÈS milk – ITALIÀ latte – FRANCÈS lait – LETÓ piens – ESTONIÀ piim

En aquest cas les llengües romàniques s’assemblen bastant, l’anglès no s’assembla a cap de les altres sis, i l’estonià i el letó s’assemblen una mica.

Imatge relacionada

CATALÀ sucre – CASTELLÀ azúcar – ANGLÈS sugar – ITALIÀ zucchero – FRANCÈS sucre – LETÓ cukurs – ESTONIÀ suhkur 

Aquí el català i el francès s’escriuen igual i l’anglès s’assembla força a aquestes dues llengües. D’altra banda, el castellà, l’italià, el letó i l’estonià no s’assemblen gaire.

Imatge relacionada

CATALÀ maduixa – CASTELLÀ fresa – ANGLÈS strawberry – ITALIÀ fragola – FRANCÈS fraise – LETÓ zemene – ESTONIÀ maasikas

Curiosament, el català no s’assembla gaire a cap de les llengües romàniques aquí exposades; és més, en tot cas s’assembla més a l’estonià que a les altres llengües. El castellà s’assembla força al francès; l’italià, en canvi, no s’hi assembla tant. Finalment, l’anglès i el letó són totalment diferents de la resta. Atenció! La paraula estoniana és singular encara que acabi en –s!

Resultat d'imatges de poma

CATALÀ poma – CASTELLÀ manzana – ANGLÈS apple – ITALIÀ mela – FRANCÈS pomme – LETÓ ābols – ESTONIÀ õun

En aquest cas el català i el francès s’assemblen, però l’italià i el castellà són força diferents. D’altra banda, l’anglès i el letó s’assemblen una mica. L’estonià, en canvi, és totalment diferent de la resta.

 

 

Resultat d'imatges de gelat

CATALÀ gelat – CASTELLÀ helado – ANGLÈS ice cream – ITALIÀ gelato – FRANCÈS glace – LETÓ saldējums – ESTONIÀ jäätis

D’una banda, tenim l’italià i el català, que s’assemblen força. El francès ja no s’hi assembla tant i en castellà la g es converteix en h. En canvi, l’anglès, el letó i l’estonià són totalment diferents.

Imatge relacionada

CATALÀ dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge   – CASTELLÀ lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo                      – ANGLÈS Monday, Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, Saturday, Sunday              – ITALIÀ lunedì, martedì, mercoledì, giovedì, venerdì, sabato, domenica                          – FRANCÈS lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, samedi, dimanche                            – LETÓ pirmdiena, otrdiena, trešdiena, ceturtdiena, piektdiena, sestdiena, svetdiena       – ESTONIÀ esmaspäev, teisipäev, kolmapäev, neljapäev, reede, laupäev, pühapäev

Si ens hi fixem, la paraula dia de cada llengua apareix en els dies catalans (di-, del català dia), anglesos (-day, de l’anglès day), italians (-, de l’italià ), letons (-diena, del letó diena) i estonians (-päev, de l’estonià päev). En canvi, en castellà i en francès la paraula dia (día en castellà i jour en francès) no està inclosa en el nom dels dies de la setmana. Interessant, no?

Espero que l’article d’avui us hagi semblant interessant o curiós i que hàgiu après alguna cosa sobre l’estonià i el letó. Fins aviat!!!!