CADA TERRA FA SA GUERRA

Bon dia i bona hora!!!

Disculpeu el retard a escriure, però la veritat és que durant els últims mesos hi ha hagut molts canvis a la meva vida i he anat de bòlit intentant gestionar-los tots. Ara visc a Irlanda (ja fa 5 mesos que estic aquí) i se m’ha acudit escriure un article sobre les diferències que he observat durant aquests mesos en la manera de fer les coses entre Catalunya i Irlanda. Sempre m’ha semblat molt interessant descobrir diferències (no només lingüístiques, també culturals) entre diferents països. Espero que les coses que us explicaré a continuació us semblin interessants. Som-hi, doncs!

“DO YOU WANT ANY CASH BACK?”

Una cosa que m’ha sorprès és que a vegades a Irlanda quan vas a una botiga i pagues amb targeta, el dependent et pregunta si vols treure diners. És a dir, en lloc de treure diners al caixer, et dona els diners que tu voldries treure al caixer quan pagues. Imaginem que tu has de pagar una cosa que val 5 euros i, a més, voldries treure 20 euros al caixer. Doncs el dependent et cobra de la targeta 25 euros i et dona un bitllet de 20.

HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

Una cosa que a mi personalment m’ha sobtat molt és veure que fiquen les nubes (aquella gominola que és blanca i rosa) a la xocolata calenta! Ficar-hi nata encara em sembla normal, però posar-hi gominoles em sembla molt estrany. Aquí a Irlanda, però, es veu que és molt habitual perquè quan vas a una cafeteria i et demanes un hot chocolate, et pregunten “With cream and marshmallows?” i tu llavors dius si en vols o no.

Resultat d'imatges de HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

 

PERSIANES

Una cosa tan bàsica i normal per a nosaltres, els catalans, a Irlanda no existeix. De fet, em sembla que a Anglaterra i a altres països tampoc no n’hi ha. Això per a la gent com jo, que necessita foscor absoluta per a poder dormir, és un problema. De moment, l’única solució que he trobat és fer servir un antifaç que tapi els ulls. Jo proposo fer publicitat de les nostres persianes i exportar-les a Irlanda. Faríem un bon negoci, crec jo! 😉

“THANKS, BYE!”

Una altra cosa que m’ha sobtat molt (però positivament) és veure que cada persona que baixa del bus diu “gràcies” i “adeu” al conductor. Aquest és un costum que m’ha agradat força i no m’ha costat adoptar. A més, els conductors d’autobús irlandesos són en general més educats. A Catalunya, una cosa que a mi sempre m’ha molestat força és que els conductors de bus no diuen ni ase ni bèstia. Per tant, els catalans quan baixem del bus no diem ni “gràcies” ni “adeu”. En canvi, a Irlanda TOTHOM diu “thanks, bye!” quan baixa.

HOT PRESS

A Irlanda no fan servir la paraula cupboard per a referir-se a un armari. En lloc de cupboard, diuen press. Això és curiós perquè els angloparlants d’altres països es queden una mica estranyats quan senten la paraula press, que per a ells vol dir ‘premsa’, utilitzada en un context de coses de la casa. Un dels armaris que hi ha a les cases irlandeses és el hot press. A l’armari on hi ha la caldera hi ha també unes quantes prestatgeries on ells posen la roba perquè s’eixugui. A les cases més antigues, en lloc del hot press, hi ha una reixa tipus prestatgeria a sobre dels fogons que fa aquesta funció: allà hi posen la roba neta després d’haver-la estesa una estona perquè s’acabi d’eixugar i estigui calenteta.

FESTIUS EN DILLUNS

A Irlanda se les pensen totes! Quan hi ha un dia festiu (per exemple el dia del treballador), el que fan és posar-lo en un dilluns perquè així tenen un pont. Els únics dies festius que no cauen en dilluns són St Patrick’s Day, Nadal i Sant Esteve. Això sí: si St Patrick’s Day cau en diumenge, per no perdre el dia festiu, fan que el dilluns després de St Patrick’s Day també sigui festiu. A Catalunya, en canvi, si el dia 1 de maig cau en dimecres, doncs dimecres és festa i et quedes sense pont. I si cau en diumenge, et quedes sense dia festiu addicional.

TE – CAFÈ

D’aquest tema, se’n podria fer un article sencer, però ara només en faré un resum. És cert que avui dia amb la globalització hi ha de tot a tot arreu. Tanmateix, no podem negar que a cada país hi ha coses que són típiques d’aquell país i s’han fet tota la vida i hi ha coses que no, que han estat introduïdes com a tradició forana. Bé, doncs podríem dir que els països es classifiquen en països de te i països de cafè. A Catalunya, Espanya i Itàlia és molt típic i molt habitual beure cafè. Per a nosaltres el cafè és molt important i molts de nosaltres en bevem més d’un al dia. A Irlanda, en canvi, són un país de te i beuen tres, quatre o cinc tasses de te al dia.

  • Als països on és tradició beure cafè, és molt habitual posar llet al cafè. El te, en canvi, en aquests països es beu sense llet, en un got gran amb força aigua.
  • Als països on és tradició beure te, sempre es posa llet al te. El cafè, en canvi, en aquests països normalment es beu sense llet, en un got gran amb força aigua (cafè americà).

Em sembla curiós observar que sembla que “el producte forà” és el que es beu sense llet i que la llet es posa en el producte tradicional (en els països de cafè es posa llet al cafè i en els països de te la llet es posa al te).

RECICLATGE

A Catalunya separem les escombraries en cinc categories: paper i cartró, plàstic, vidre, orgànic i resta. El que fem els catalans és llençar les escombraries d’aquests cinc tipus al contenidor corresponent que hi ha al carrer. A Irlanda, però, els contenidors no són al carrer, sinó a casa. Cada casa té els seus propis contenidors i un dia cada X temps els treuen al carrer perquè el camió de la brossa els buidi. A més, no tenen tants contenidors com nosaltres, només en tenen dos: un per a coses que es reciclen i l’altre per a coses que no es poden reciclar.

HORARIS

A Irlanda, tot tanca a les 16h o a les 17h. A les 18h ja no hi ha res obert a part dels supermercats. A Catalunya, en canvi, les botigues tanquen a les 20h aproximadament. A Venècia recordo que el supermercat tancava a les 19:30h, que és l’hora de sopar per als del nord d’Itàlia. Pel que veig, l’horari de tancament de les botigues de cada país depèn de l’hora de sopar del país en qüestió.

 

Bé, espero que us hagi agradat o semblat interessant. Gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

L’ANGLÈS QUE NO S’APRÈN A L’ESCOLA

Bon dia i bona hora!!!

Moltes vegades passa que quan estudies una llengua i després vas al país on es parla, et trobes amb paraules o expressions que no entens. Això no significa que no t’hagin ensenyat bé aquella llengua, simplement el que passa és que estudiem la varietat estàndard i els nadius, en canvi, utilitzen expressions dialectals, expressions no estàndard, incorreccions, etc. Això fa que ens trobem amb paraules o construccions que desconeixem. L’objectiu d’aquest article és precisament explicar què signifiquen aquestes expressions. Més concretament, en aquest article parlaré de l’anglès que es parla a la comarca de Donegal (Irlanda).

AYE!

Aquesta és, sens dubte, la paraula que sentireu més cops aquí al nord-oest d’Irlanda. Però no us espanteu: simplement vol dir yes. Es pronuncia [ai].

WEE

Segurament aquesta és la segona paraula més sentida després de aye. Aquí a Donegal tot és wee: a wee boy, a wee smile, a wee bag, a wee bit, a wee while, a wee house, etc. Què vol dir? Vol dir el mateix que little o small. Per tant, aquestes expressions volen dir (passades a l’anglès que estudiem a l’escola) a little boy, a little smile, a small bag, a little bit, a short while i a small house. En català, l’equivalent de wee seria el sufix –et/-eta (un noiet, una estoneta, una bosseta, etc.), tot i que em fa la sensació que en català -et/-eta no s’utilitza tant com wee.

SPUDS

Si algú us pregunta si voleu menjar spuds, tranquils, no és res estrany: simplement us ofereixen potatoes.

THAT’S GRAND!

A l’escola, quan estudiem anglès, ens ensenyen a dir That’s fine. Bé, doncs, si aneu a Anglaterra, sí que sentireu dir That’s fine, però en aquesta zona d’Irlanda sentireu That’s grand. El significat, però, és el mateix: That’s grand vol dir That’s fine.

WILE

Si veniu aquí, sentireu frases com ara It is wile hot. Bé, doncs aquest wile (sona com while) vol dir very. Per tant, la frase It is wile hot vol dir It is very hot.

WAINS

Aquí a Donegal utilitzen la paraula wains per a referir-se als nens; és a dir, amb el significat de children.

YOUS

Aquí utilitzen el pronom yous per a referir-se a ‘vosaltres’. Sí, ja ho sé, els professors d’anglès sempre diem que tu, vostè i vosaltres en anglès són la mateixa paraula: you. I sí, és cert. El que passa és que hi ha zones de parla anglesa que en converses informals fan servir yous per a dir ‘vosaltres’. Per exemple, el teu xicot rep un whatsapp de sa germana i ella li pregunta What did yous do at the weekend?, que vol dir ‘Què vau fer (vosaltres) el cap de setmana?’.

BRAVE AND THRAN

Aquí hi ha dues coses que cal comentar. D’una banda, brave and és una construcció que s’utilitza per a dir ‘bastant’ (quite). D’altra banda, thran és una paraula que s’utilitza a Donegal amb el significat de stubborn. Per tant, si ens diuen que She is brave and thran, ens estan dient She is quite stubborn.

BE AFTER DOING (SOMETHING)

Aquí la gent diu I am after eating per referir-se a un passat recent. Això no ho aprenem a l’acadèmia perquè no és estàndard britànic. L’equivalent estàndard d’aquesta frase és I have just eaten. Vosaltres, però, continueu fent servir el Present Perfect (have/has + just + participle)!

IT’S HALF FOUR

Aquí i en alguns altres llocs de parla anglesa la gent utilitza una manera de dir les hores que no s’estudia a l’escola. Nosaltres, els professors d’anglès, a l’escola ensenyem dues possibles maneres de dir l’hora:

  1. El sistema “tradicional”, que utilitza quarter past, half past i quarter to: It’s quarter past ten (10:15), It’s half past ten (10:30), etc.
  2. Hora + minuts: It’s ten fifty (10:50), It’s three thirty (15:30), etc.

D’aquestes dues, normalment ensenyem la primera, però ara ja hi ha llibres on també apareix la segona, que s’utilitza molt ara suposo que a causa de l’aparició dels rellotges digitals.

Aquí, però, quan parlen fan una petita modificació del sistema tradicional i, en lloc de dir It’s half past ten, diuen It’s half ten. Això confon alguns estudiants d’anglès perquè no saben si vol dir half to o half past. Bé, doncs ara ja sabeu que si diuen half + hora volen dir half PAST + hora (It’s half four vol dir It’s half past four).

 

Bé, espero que aquest article us serveixi per a entendre millor com parla la gent aquí a Donegal. Atenció, però! Si heu de fer un examen d’anglès, si us plau NO utilitzeu aquestes expressions 😉 Fins aviat!!!

 

10 FALSOS AMICS ANGLÈS-ITALIÀ

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar alguns dels falsos amics que hi ha entre l’anglès i l’italià. Això us pot ser útil a aquells qui ja heu estudiat anglès i ara us poseu a estudiar italià, perquè així sabreu quines paraules, malgrat s’assemblin, no volen dir el mateix que en anglès. Evidentment no només n’hi ha 10, però jo n’he triat uns quants per no allargar-me massa. Trobareu més casos de falsos amics anglès-italià en un article anterior (Pepperoni o peperoni?). Som-hi!

CAUTION – CAUZIONE

En anglès, caution vol dir ‘precaució, cautela’. En italià hi ha una paraula molt semblant: cauzione. Cal anar amb compte, però, perquè cauzione no vol dir el mateix que caution. Cauzione vol dir ‘fiança’. Cauzione en anglès seria deposit i caution en italià seria attenzione. Així, doncs, vigilem perquè no tenen res a veure.

GYM – GINNASIO

Tot i que s’assemblin molt, no tenen res a veure. En italià, ginnasio es refereix als dos anys d’estudis secundaris que es cursen abans dels tres anys de liceo (equivalent al nostre batxillerat) o bé a l’edifici de l’institut on es cursen aquests dos anys. En anglès, gym es refereix al gimnàs. L’equivalent italià de gym és palestra i l’equivalent anglès de ginnasio seria high school.

LARGE – LARGO

Compte amb aquestes dues paraules! Large en anglès vol dir ‘gran’, com big. En italià, largo vol dir ‘ample’. Large en italià seria grande i largo en anglès seria wide. També cal vigilar amb el castellà: largo en castellà i largo en italià no són el mateix! Largo (castellà) és lungo en italià!

OCCUR – OCCORRERE

Aquests dos verbs tenen significats molt diferents: en italià occorrere vol dir ‘caldre’. Per exemple: Occorre pensarci prima (‘cal pensar-hi abans). En canvi, occur en anglès vol dir ‘succeir, passar’ (An accident has occured vol dir ‘hi ha hagut un accident’) o bé ‘acudir-se’ (it occured to me to ask him vol dir ‘se m’ha acudit preguntar-li-ho’). L’equivalent anglès de occorrere seria be necessary i l’equivalent italià de occur seria accadere (‘succeir’) o venire in mente (‘acudir-se’).

PARENTS – PARENTI

En anglès, parents són els pares. En canvi, en italià, parenti són els familiars. L’equivalent anglès de parenti és relatives i l’equivalent italià de parents és genitori.

PAVEMENT – PAVIMENTO

Pavement en anglès britànic és la ‘vorera’. Pavimento en italià, però, és el ‘terra’. L’equivalent anglès de pavimento seria floor i l’equivalent italià de pavement seria marciapiede.

RETAIN – RITENERE

Retain en anglès vol dir ‘retenir, conservar’ (Salespeople use the Web to retain customers) i ritenere en italià vol dir ‘pensar, considerar’ (Tutti lo ritenevano una brava persona). L’equivalent italià de retain seria conservare i l’equivalent anglès de ritenere seria consider o think.

RUMOUR – RUMORE

En anglès, a rumour és ‘un rumor’. En canvi, en italià, rumore vol dir ‘soroll’. L’equivalent italià de rumour és diceria, pettegolezzo i l’equivalent anglès de rumore és noise.

ROMANCE – ROMANZO

En anglès, romance és el mateix que romance en castellà. En italià, però, romanzo vol dir ‘novel·la’. Per tant, l’equivalent italià de romance seria storia d’amore i l’equivalent anglès de romanzo seria novel.

STAMP – STAMPA

En anglès, stamp és un nom que significa ‘segell’. En italià, la stampa és ‘la premsa’. Així, doncs, l’equivalent italià de stamp és francobollo i l’equivalent anglès de stampa és press.

 

Bé, espero que us hagi semblat interessant i que us serveixi per a no caure en els errors dels falsos amics. Bon any 2019 a tots i totes!!!

PREPARATS PER AL FIRST CERTIFICATE?

Bona nit i bona hora!!!

Avui crec que seria bona idea aprofitar l’article per a explicar uns quants errors força habituals. Els anys que fa que treballo de professora d’anglès m’han permès de veure quins errors acostumen a fer els estudiants d’anglès, sovint a causa d’una traducció literal del català o del castellà. He fet un recull dels errors que van fer els alumnes de First de l’acadèmia on treballo el dia de la simulació de speaking del FCE i he pensat que seria bona idea fer-ne un article, per ajudar altres estudiants d’anglès i evitar que cometin els mateixos errors.

STAY

Un error molt típic entre els alumnes d’anglès és utilitzar el verb to stay quan, en realitat, haurien d’utilitzar el verb to be. Malgrat els expliquem que to be vol dir ‘ser’ i ‘estar’, com que normalment tendeixen a traduir literalment, quan volen dir estar, utilitzen stay. Per exemple, si volen dir una frase com ara Estoy en el parque, diuen *I stay in the park. Això és un error, perquè el verb stay significa ‘quedar-se’. Per a dir ‘trobar-se en un lloc’, que seria el verb estar castellà (estoy aquí), cal utilitzar el verb to be. La frase correcta seria I am in the park. 

El verb stay, en canvi, s’utilitza en frases com ara Please, stay, don’t leave! (‘Si us plau, queda’t, no marxis’) o bé amb el significat de ‘quedar-se a dormir’: I am staying at a hotel tonight. 

LIKE

A l’hora d’utilitzar el verb like, els alumnes acostumen a fer-se un embolic: a vegades hi posen un infinitiu amb to, a vegades hi posen un infinitiu sense to i a vegades hi posen el gerundi. Amb el verb like, tenim dues opcions: infinitiu amb to (I like to get up early) o el gerundi (I like singing). El que no és correcte és dir *I like sing (infinitiu sense to). Tot i que la diferència no és gaire gran, hi ha una petita diferència de significat.

  • LIKE + GERUNDI: S’utilitza per a parlar de coses que ens agrada fer perquè les gaudim. El gerundi es refereix a una acció que gaudim. Per exemple, I like singing vol dir que jo gaudeixo cantant, que m’ho passo bé quan canto.
  • LIKE + INFINITIU: S’utilitza per a parlar d’accions que fem perquè ens aporten algun benefici, no pas perquè ens ho passem la mar de bé fent-les. Un bon exemple, crec jo, és el de I like to get up early because I can make the most of the day. Com podeu veure en aquest exemple, no és que jo gaudeixi llevant-me aviat (crec que a tothom li costa sortir del llit, sobretot a l’hivern perquè s’hi està molt bé), simplement ho faig perquè m’aporta un benefici (que aprofito el dia i això em fa sentir bé).

PASS (TEMPS)

El verb pass moltes vegades s’utilitza erròniament. Quan els alumnes volen dir ‘passar una estona amb els amics’, per exemple, utilitzen el verb *pass. Quan parlem de temps i volem dir que passem una estona fent alguna cosa, el que cal utilitzar és el verb spend + temps + gerundi. Exemples: I spend most of my time studying; We spent two hours watching TV; Yesterday I spent all morning sleeping. En casos com aquests és incorrecte utilitzar el verb pass.

Diferent seria dir Time passes. Aquest és un ús intransitiu del verb pass que sí que és correcte i és diferent del cas del paràgraf anterior.

IDIOM VS LANGUAGE 

Pel que veig, els estudiants d’anglès acostumen a confondre aquestes dues paraules i es pensen que són sinònimes. Com que en català i en castellà la paraula idioma i la paraula llengua són sinònimes, llavors pensen, erròniament, que en anglès també ho són. En anglès, un idiom és una frase feta, una expressió i language és un idioma/llengua. Així, doncs, vigileu i no digueu que l’anglès és un idiom! L’anglès, com qualsevol altra llengua, és un language!

ACTUALLY

Un fals amic molt comú és actually. Cada cop que a classe pregunto “Què vol dir actually?”, ningú no em diu la resposta correcta. Tothom diu el mateix: ‘actualment’. Doncs no vol dir ‘actualment’, actually vol dir ‘en realitat’. Per exemple, I decided to study French because I thought it would be easy, but it is actually quite difficult (‘Vaig decidir estudiar francès perquè pensava que seria fàcil, però en realitat és força difícil’). 

USED TO

Un error força habitual és utilitzar used to en present. A classe sempre explico que used to és una construcció que s’utilitza per a parlar d’hàbits que teníem en el passat però que ara ja no tenim. Tot i això, he notat que la utilitzen també en present. Crec que potser és degut a una traducció literal del català o del castellà. Com que en castellà (la majoria dels meus alumnes són castellanoparlants) el verb soler es pot utilitzar tant en present (No suelo beber alcohol, solo bebo en ocasiones especiales) com en passat (Cuando era pequeño solía beber zumo de tomate), suposo que llavors fan el mateix en anglès i diuen *I don’t use to drink alcohol. En anglès, la primera frase seria I don’t usually drink alcohol, I only drink on special occasions i la segona seria When I was little, I used to drink tomato juice.

FATHERS & SONS

He observat que en els exàmens orals acostumen a cometre aquests errors. Aquestes dues paraules existeixen, no són incorrectes de per si, però sí que és incorrecta la manera com les utilitzen. Quan aquell alumne em va dir fathers, es referia als ‘pares’, és a dir, al pare i la mare. En aquest cas, l’alumne hauria d’haver dit parents, ja que parents es refereix al pare i la mare. En anglès, si diem fathers, estem parlant de dos pares homes, cosa que només seria correcta si parléssim d’un matrimoni homosexual.

En el cas de sons, passa una cosa molt semblant: quan aquell alumne va voler parlar dels fills d’una parella, va dir sons. Sons existeix i és correcte, però només si ens referim a dos o més fills homes. En aquest cas, com que es referia als fills en genèric (nens i nenes), hauria d’haver dit children. Recordem que children és el plural de child (nen/a) i que, per tant, *childs i *childrens són incorrectes!

CONTAMINATION VS POLLUTION

Hem d’anar amb compte amb la paraula contamination. Existir existeix, però normalment quan els estudiants la utilitzen no és correcta. Quan volem parlar de la contaminació atmosfèrica causada pels cotxes, fàbriques, etc., parlem de pollution. En aquest cas és incorrecte utilitzar contamination. La paraula contamination o, encara millor, l’adjectiu contaminated es refereix per exemple al menjar contaminat o roba contaminada per una substància tòxica: My clothes are contaminated o bé All the food in the kitchen is contaminated. 

EXPLAIN

Aquest és un dels errors que més cops he corregit en els 9 anys que fa que ensenyo. La gent acostuma a utilitzar el verb explain tal com utilitzem el verb explicar en català i castellà. En català, per exemple, diríem L’Anna em va explicar el que li va passar o Explica’m com ha anat. En anglès, en aquestes frases no és correcte utilitzar explain, sinó que cal fer servir tell: Anne told me what happened to her o Tell me how it went. Explicar té dues possibles traduccions en anglès: tell o explain. Tell s’utilitza quan diem a algú una cosa que no sap; explain, en canvi, s’utilitza quan expliquem una cosa que no s’entén. Per exemple, el verb explain estaria ben utilitzat en frases com ara I don’t understand this exercise, can you explain it to me? o He explained how the machine worked. 

DEMAND

Hem d’anar amb molt de compte amb el verb demand en anglès. Si us plau, no utilitzeu demand quan vulgueu dir demanar. Demand en anglès és molt més fort que demanar, demand seria la traducció d’exigir. Si voleu dir demanar, en anglès cal dir ask for.

Espero que aquest article pugui ajudar altra gent que s’estigui preparant per presentar-se al First. Ànims i molta sort!!

 

 

The Baltic Way

Benvinguts i benvingudes!!!

Tal com us vaig anunciar, aquest és el segon article sobre els Països Bàltics. Al primer article vaig parlar de llengua i en aquest parlaré de cultura i història utilitzant la informació que els dos guies ens van proporcionar. Espero que us sembli interessant i que pugueu aprendre alguna coseta. Som-hi, doncs!

LETÒNIA

Com que són països que es troben enmig d’Alemanya i de Rússia, al llarg de la història han estat envaïts per l’un o l’altre. De fet, els alemanys van fundar la ciutat de Riga i durant segles, fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, els nobles van ser de parla alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, Letònia va declarar-se independent. Tot seguit, del 1918 fins al principi de la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per la Unió Soviètica, després pels nazis i finalment per la Unió Soviètica un altre cop fins que va aconseguir la independència definitiva (l’any 1991).

Els alemanys que van fundar Riga eren mercaders de Bremen. Per aquest motiu, quan Letònia va independitzar-se el 1991, van fer una estàtua del conte dels músics de Bremen a la ciutat de Riga. En aquesta estàtua els animals estan travessant un mur i això representa la caiguda del teló d’acer i el restabliment de les relacions entre est i oest d’Europa. La idea d’una nacionalitat letona no va existir fins al segle XIX (national awakening). Una de les personalitats més destacades va ser Krišjānis Barons, que viatjava amb la intenció de recopilar per escrit les cançons i els poemes que la gent sabia però que fins aquell moment només eren orals. A la Biblioteca Nacional hi ha l’armari que Barons utilitzava per a desar tot el que recopilava.

En total a Letònia hi ha 1,9 milions de persones i es podria dir que és el país que està més a favor de la UE. A la ciutat de Riga el 55% de la població és de parla letona i el 30%, de parla russa. Com podeu veure, hi ha un percentatge elevat de gent russa. Pel que fa a l’educació, a l’escola aprenen quatre llengües: la primera llengua és el letó (evidentment), la segona és l’anglès, la tercera és l’alemany o el rus i la quarta és el francès o el castellà. De l’última llengua, però, només en tenen nocions bàsiques.

El central tirgus de Riga (‘mercat central’) és el mercat més gran d’Europa. Una de les coses més destacades d’aquest mercat és la gran quantitat de fruits vermells que hi ha. Allà els fruits vermells es mengen molt. A diferència d’altres mercats europeus, allà no regategen (de fet, per a ells és de mala educació) ni et van al darrere intentant-te vendre res.

A Letònia anar a l’òpera és molt habitual, com anar al cinema per a nosaltres. Per exemple, quan els adolescents tenen una cita, van a l’òpera (només val 10 euros!). Els encanta l’òpera! Fins i tot els estonians que volen anar a l’òpera van a Riga, perquè allà hi ha òpera de qualitat. També hi ha un festival de dansa i cant molt popular entre la gent d’allà. De fet, molta gent intenta participar-hi però pocs ho aconsegueixen. Una altra tradició molt arrelada és donar flors: ho fan per mil i un motius. Això sí, el nombre de flors és extremament important: ha de ser un nombre imparell perquè els nombres parells són per als funerals! El color de les flors no és tan important.

Pel que fa al menjar, una de les coses de què estan més orgullosos és del seu pa: el rye bread. Quan viatgen a Itàlia o França, per exemple, pensen que allà no saben fer bon pa. Quan el rye bread es torna dur, l’utilitzen per a fer pa d’all. També l’utilitzen per a fer una beguda alcohòlica amb molt poca graduació (menys d’un 1%) anomenada Kvass.

ESTÒNIA

Estònia no és un país gaire religiós. De fet, és un dels països menys religiosos i van ser els últims europeus que es van convertir en cristians. Eren pagans i creien que totes les coses tenien una ànima (els arbres, per exemple). Avui un 60% de la població és atea i el 40% restant està dividit entre luterans i ortodoxos. Això sí, el dia de Nadal les esglésies estan plenes de gom a gom (segons ells, només hi van aquest dia perquè tothom hi va), però la resta de l’any estan pràcticament buides.

El monument de la independència de Tallin no ha tingut gaire bona acollida entre la gent d’allà per tres raons:

  1. Té forma de creu i ells són ateus
  2. S’assembla a la creu nazi
  3. Va costar 10 milions d’euros i, a més, l’han d’arreglar constantment.

La part alta de Tallin és on tradicionalment vivien els nobles de la ciutat i on actualment hi ha el Parlament d’Estònia. La part baixa de la ciutat és una ciutat medieval molt ben conservada. Antigament es va separar la part alta de la part baixa amb un mur i una porta per protegir els nobles de la gent comuna.

Estònia és un país molt pla: la muntanya més alta fa 318 metres d’alçària. Estònia és el segon país europeu (el primer és Islàndia) amb un percentatge més alt de representants polítics: té 101 representants per una població de 1,3 milions de persones. La bandera d’Estònia és blava, negra i blanca: el blau representa el cel, el negre representa la terra i el blanc representa l’esperança per al futur. Allà un sou mitjà són uns 1.200 euros i l’ensenyament és gratuït fins al doctorat (durant el doctorat cobren).