Quant a MartaGarciaPuig

Va cursar el cicle formatiu de grau superior d'administració i finances. En acabat, va estudiar la carrera d'art dramàtic (especialitat d'actriu) al Col·legi del Teatre de Barcelona. Actualment està acabant la carrera de Traducció i Interpretació de l'anglès i de l'italià al català. Malgrat no especialitzar-s'hi en la carrera, també estudia castellà i francès. A més, és professora d'anglès a l'acadèmia YesSi de Ripollet.

DICCIONARI IL·LUSTRAT MULTILINGÜE (BÀLTIC)

Bon dia i bona hora!!!

Com van (o han anat) les vacances? Jo he anat de viatge a Estònia i a Letònia i m’agradaria compartir amb vosaltres el que he après sobre aquests dos països. Com que (afortunadament) he descobert força coses, tinc massa material per a un sol article. Així, doncs, el que faré serà dividir-ho en dos: en aquest article parlaré de les llengües (l’estonià i el letó) i a l’altre, d’història i de cultura.

Tot seguit, compararé les paraules que he après en aquestes llengües amb la mateixa paraula en altres llengües perquè pugueu veure com són. Abans de començar cal dir que tot i ser llengües veïnes, pertanyen a famílies diferents. L’estonià és una de les llengües uralianes, com el finès, i el letó és una llengua bàltica. Al títol he posat bàltic perquè aquestes llengües es troben als països bàltics. No soc una experta en aquestes llengües, però he intentat aprendre algunes paraules per tenir una idea de com són. Som-hi, doncs!

Imatge relacionada

CATALÀ aigua – CASTELLÀ agua – ANGLÈS water – ITALIÀ acqua – FRANCÈS eau – LETÓ ūdens – ESTONIÀ vesi

Aquí podem veure que el letó i l’estonià no són gaire semblants i que és una paraula que canvia bastant d’una llengua a l’altra (a part del català, el castellà i l’italià, que en aquest cas s’assemblen). Atenció! En letó, hi ha moltes paraules que acaben en –s però són en singular!

Imatge relacionada

CATALÀ tomàquet – CASTELLÀ tomate – ANGLÈS tomato – ITALIÀ pomodoro –  FRANCÈS tomate – LETÓ tomāts – ESTONIÀ tomat

Em sembla curiós veure que totes les llengües ho diuen pràcticament igual excepte l’italià.

Resultat d'imatges de ceba

CATALÀ ceba – CASTELLÀ cebolla – ANGLÈS onion – ITALIÀ cipolla – FRANCÈS oignon – LETÓ sīpols – ESTONIÀ sibul

Em sembla interessant remarcar la proximitat entre llengües. D’una banda, el francès i l’anglès s’assemblen. D’altra banda, totes les altres llengües s’assemblen força també: comencen per c- o s- i tenen una b o una p a la segona síl·laba.

Resultat d'imatges de cogombre

CATALÀ cogombre – CASTELLÀ pepino – ANGLÈS cucumber – FRANCÈS concombre – ITALIÀ cetriolo – LETÓ gurķis – ESTONIÀ kurk

Curiosament, el català, l’anglès i el francès s’assemblen força, però cadascuna de les altres llengües té una forma diferent.

Resultat d'imatges de pebrot

CATALÀ pebrot – CASTELLÀ pimiento – ANGLÈS pepper – ITALIÀ peperone – FRANCÈS poivron – LETÓ paprika – ESTONIÀ paprika

És curiós perquè aquí l’estonià i el letó coincideixen. Potser ambdues llengües han agafat aquesta paraula de l’hongarès.

Resultat d'imatges de cafè

CATALÀ cafè – CASTELLÀ café – ANGLÈS coffee – FRANCÈS café – ITALIÀ caffè – LETÓ kafija – ESTONIÀ kohv

Curiosament, és una paraula que, pel que es veu, no canvia gaire d’una llengua a l’altra. Encara que el letó i l’estonià s’escriguin diferent que en les altres llengües, no són gaire diferents perquè mantenen el so [k] i la [f] (suposant que la v de l’estonià soni com una f o almenys com una v llavidental).

Imatge relacionada

CATALÀ formatge – CASTE queso – ANGLÈS cheese – ITALIÀ formaggio – FRANCÈS fromage – LETÓ siers – ESTONIÀ juust

 

D’una banda, el català, l’italià i el francès s’assemblen. Les altres quatre (castellà, anglès, letó i estonià), en canvi, no tenen res a veure: cadascuna és força diferent de les altres.

Resultat d'imatges de llet

CATALÀ llet – CASTELLÀ leche – ANGLÈS milk – ITALIÀ latte – FRANCÈS lait – LETÓ piens – ESTONIÀ piim

En aquest cas les llengües romàniques s’assemblen bastant, l’anglès no s’assembla a cap de les altres sis, i l’estonià i el letó s’assemblen una mica.

Imatge relacionada

CATALÀ sucre – CASTELLÀ azúcar – ANGLÈS sugar – ITALIÀ zucchero – FRANCÈS sucre – LETÓ cukurs – ESTONIÀ suhkur 

Aquí el català i el francès s’escriuen igual i l’anglès s’assembla força a aquestes dues llengües. D’altra banda, el castellà, l’italià, el letó i l’estonià no s’assemblen gaire.

Imatge relacionada

CATALÀ maduixa – CASTELLÀ fresa – ANGLÈS strawberry – ITALIÀ fragola – FRANCÈS fraise – LETÓ zemene – ESTONIÀ maasikas

Curiosament, el català no s’assembla gaire a cap de les llengües romàniques aquí exposades; és més, en tot cas s’assembla més a l’estonià que a les altres llengües. El castellà s’assembla força al francès; l’italià, en canvi, no s’hi assembla tant. Finalment, l’anglès i el letó són totalment diferents de la resta. Atenció! La paraula estoniana és singular encara que acabi en –s!

Resultat d'imatges de poma

CATALÀ poma – CASTELLÀ manzana – ANGLÈS apple – ITALIÀ mela – FRANCÈS pomme – LETÓ ābols – ESTONIÀ õun

En aquest cas el català i el francès s’assemblen, però l’italià i el castellà són força diferents. D’altra banda, l’anglès i el letó s’assemblen una mica. L’estonià, en canvi, és totalment diferent de la resta.

 

 

Resultat d'imatges de gelat

CATALÀ gelat – CASTELLÀ helado – ANGLÈS ice cream – ITALIÀ gelato – FRANCÈS glace – LETÓ saldējums – ESTONIÀ jäätis

D’una banda, tenim l’italià i el català, que s’assemblen força. El francès ja no s’hi assembla tant i en castellà la g es converteix en h. En canvi, l’anglès, el letó i l’estonià són totalment diferents.

Imatge relacionada

CATALÀ dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge   – CASTELLÀ lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo                      – ANGLÈS Monday, Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, Saturday, Sunday              – ITALIÀ lunedì, martedì, mercoledì, giovedì, venerdì, sabato, domenica                          – FRANCÈS lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, samedi, dimanche                            – LETÓ pirmdiena, otrdiena, trešdiena, ceturtdiena, piektdiena, sestdiena, svetdiena       – ESTONIÀ esmaspäev, teisipäev, kolmapäev, neljapäev, reede, laupäev, pühapäev

Si ens hi fixem, la paraula dia de cada llengua apareix en els dies catalans (di-, del català dia), anglesos (-day, de l’anglès day), italians (-, de l’italià ), letons (-diena, del letó diena) i estonians (-päev, de l’estonià päev). En canvi, en castellà i en francès la paraula dia (día en castellà i jour en francès) no està inclosa en el nom dels dies de la setmana. Interessant, no?

Espero que l’article d’avui us hagi semblant interessant o curiós i que hàgiu après alguna cosa sobre l’estonià i el letó. Fins aviat!!!!

 

 

 

ASPALDIKO!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar del basc. La paraula basca que he posat de títol s’utilitza quan ens trobem algú que fa molt temps que no veiem (vol dir ‘Quant de temps sense veure’t!’). Fa poc vaig començar a estudiar basc i m’agradaria compartir amb vosaltres el que vaig aprenent. Abans de començar, aclareixo que hi ha uns quants dialectes i que hi ha coses que canvien totalment d’un dialecte a l’altre (els dies de la setmana, per exemple). Jo estudio el batua, que és l’estàndard.

L’ALFABET

Pel que fa a l’alfabet, m’agradaria destacar que en basc no hi ha c (tot són k), ni v (tot són b), ni w ni y. Les z es pronuncien com si fossin s sordes. La ñ castellana no existeix (només en noms propis), en basc s’escriu -in-. La lletra h és mudaCal dir que en basc no hi ha accents, així que un problema menys!

LES SALUTACIONS

  • En una situació formal, es diu Kaixo! (‘Hola!’) i Zer moduz zaude? (‘Com estàs?’)
  • En una situació informal, es saluda dient Aupa! o Epa! (‘Hola!’) i Zelan? (‘Com estàs?’). La resposta a aquesta pregunta podria ser Ondo (‘Bé’), Oso ondo (‘Molt bé’) o Ez oso ondo (‘No gaire bé’), per exemple.

Després tenim les salutacions amb “Bon…”. En basc, el on seria el ‘bé/bon’. Per tant:

  • Egun on! és ‘Bon dia!’. Egun vol dir ‘dia’ i on seria el ‘bon’.
  • Eguerdi on! és ‘Bon migdia!’. No es refereix a les 12h en punt, sinó a l’hora de dinar. Egun és ‘dia’, –erdi seria ‘meitat’  i on és ‘bon’; per tant, ‘Bona meitat de dia’ -> ‘Bon migdia!’
  • Arratsalde on! és ‘Bona tarda!’.
  • Gabon! és ‘Bona nit!’

Quan ens acomiadem, podem dir:

  • Egun ona izan!, que vol dir ‘Que tinguis un bon dia!’
  • Gabon!, que ja hem dit que vol dir ‘Bona nit!’
  • Agur!, que vol dir ‘Adéu!’
  • Bihar arte! (‘Fins demà!’). Arte vol dir ‘fins’, per tant és el que s’utilitza per a acomiadar-se, i bihar és ‘demà’.
  • Gero arte! vol dir ‘Fins després!’
  • Laster arte! vol dir ‘Fins aviat!’

Eskerrik asko i Mila esker volen dir ‘Moltes gràcies!’ i Ez horregatik és ‘De res!’.

ELS NÚMEROS

Els números de l’1 al 10 són els següents:

  1. BAT
  2. BI
  3. HIRU
  4. LAU
  5. BOST
  6. SEI
  7. ZAZPI
  8. ZORTZI
  9. BEDERATZI
  10. HAMAR

Em sembla força curiós veure que el 6 és exactament igual que en italià i que la resta, en canvi, són molt diferents de les llengües romàniques.

EL VERB SER (IZAN)

Ni naiz (‘jo soc’)

Zu zara (‘tu ets’)

Hura da (‘ell/ella és’)

Gu gara (‘nosaltres som’)

Zuek zarete (‘vosaltres sou’)

Haiek dira (‘ells/elles són’)

Una cosa interessant del basc és que no té gènere. Per tant, la mateixa paraula s’utilitza per al masculí i per al femení. Per exemple, hura vol dir ‘ell’ i ‘ella’ o hau vol dir ‘aquest’ i ‘aquesta’.

ELS DEMOSTRATIUS

Els demostratius són tres (com en castellà, per això posaré les traduccions en castellà): hau (‘este/a’), hori (‘ese/a’) i hura (‘aquel/lla’). En plural afegim la lletra k: hauek, horiek, haiek. Vegem unes quantes frases:

  • Nor zara zu? (‘Qui ets tu?’) Ni Xabier naiz. (‘Jo soc el Xabier’)
  • Zu Xabier zara? (‘Ets el Xabier?’) Bai, ni Xabier naiz. (‘Sí, soc el Xabier’)
  • Nor da hau? Hau Pello da. (‘Qui és aquest? Aquest és el Pello’)
  • Hauek Pello eta Nerea dira. (‘Aquests són el Pello i la Nerea’)

ELS DIES DE LA SETMANA

Aquest és un tema força interessant, perquè l’etimologia dels dies en basc és bastant curiosa. En batua, els dies de la setmana són:

ASTELEHENA (‘dilluns’). Astea vol dir ‘setmana’ i lehen vol dir ‘primer’. Per tant, astelehena vol dir ‘primer dia de la setmana’.

ASTEARTEA (‘dimarts’). Astea hem dit que vol dir ‘setmana’ i arte vol dir ‘enmig’. Per tant, ‘el dia del mig de la setmana’.

ASTEAZKENA (‘dimecres’). Azken vol dir ‘últim’. Per tant, asteazkena vol dir ‘l’últim dia de la setmana’.

OSTEGUNA (‘dijous’). Aquest nom ve d’un personatge mitològic anomenat Ortzi (ortzegunosteguna).

OSTIRALA (‘divendres’) vol dir que ‘el personatge Ortzi ja ha passat’. Ortzi + irago + -la → ortzirala → ostirala.

LARUNBATA (‘dissabte’) vol dir ‘pleniluni de 4 dies’.

IGANDEA (‘diumenge’) vol dir ‘la gran pujada de la Lluna’. Igan handia → iganandia → igandia → igandea.

Ara mateix us deveu preguntar com és que el dimecres és l’últim dia de la setmana i no pas el diumenge. Bé, doncs es veu que el llatí no va influir gaire en els noms dels dies en basc i es veu que la setmana basca era de tres dies. Per això astelehena és el primer dia de la setmana, asteartea és el dia del mig i asteazkena és l’últim dia de la setmana. Després, a causa de la influència del cristianisme, la setmana va passar a tenir set dies i es van afegir els altres quatre (osteguna, ostirala, larunbata i igandea).

En canvi, en el dialecte de Biscaia els dies són:

ASTELEHENA (igual que en batua)

MARTITZENA (‘el dia de Mart’). En aquest cas podem veure una semblança amb el castellà (martes).

EGUAZTENA (‘l’inici del festival de la Lluna’)

EGUENA (‘el dia de la Lluna’)

BARIKUA (‘el dia sense sopar’)

ZAPATUA ve del shabbath jueu i vol dir ‘descans’.

DOMEKA ve del llatí dominicus dies.

És curiós veure com canvien els dies d’un dialecte a l’altre. Normalment no esperem que les diferències entre dialectes d’una mateixa llengua siguin tan grans. Curiós. Per a qui l’interessi, aquest enllaç és el diccionari oficial de basc i és bilingüe.

Bé, doncs crec que amb això ja n’hi ha prou. Si us interessa, un altre dia ja explicarem més coses del basc. Així que… laster arte!!!

 

CÉAD MÍLE FÁILTE!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar-vos quatre coses sobre el gaèlic irlandès. De moment el meu nivell d’irlandès és baix, però em fa il·lusió compartir amb vosaltres el que estic aprenent. La veritat és que em sembla una llengua molt interessant. És força diferent de la resta de llengües que he estudiat fins ara, però he vist que si te l’ensenyen bé i tens ganes d’aprendre, no és difícil. Només és qüestió de ser constant, com amb totes les llengües. Bé, doncs, comencem!

ALFABET

L’alfabet irlandès té les següents lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, l, m, n, o, p, r, s, t, u. La resta de lletres (j, k, q, v, w, x, y, z) s’estan introduint gradualment a través dels manlleus.

ORDRE

Una cosa que és molt important saber quan comencem a aprendre una llengua és l’ordre dels components de la frase. En català, l’ordre neutre és subjecte + verb + complements. En irlandès, però, és verb + subjecte + complements. Vegem-ne uns quants exemples:

  • CATALÀ: Ella beu llet, IRLANDÈS: Ólann (‘beu’)(‘ella’) bainne (‘llet’).
  • CATALÀ: Ells llegeixen llibres, IRLANDÈS: Léann (‘llegeixen’) siad (‘ells’) leabhair (‘llibres’).
  • CATALÀ: L’home menja una poma, IRLANDÈS:  Itheann (‘menja’) an fear (‘l’home’) úll (una poma). 

SER

El verb ser té dues formes:an chopailUtilitzem bí quan descrivim una cosa o una persona, per exemple: Tá sí ard (‘Ella és alta’). En canvi, utilitzem an chopail (‘la còpula’) quan presentem una cosa o una persona, quan diem què és, per exemple: Is bean í (‘Ella és una dona’) o Is úll é (‘Això és una poma’).

Tá mé/Táim Jo soc
Tá tú Tu ets
Tá sé Ell/això és
Tá sí Ella/això és
Tá muid/Táimid Nosaltres som
Tá sibh Vosaltres sou
Tá siad Ells/elles són

Noteu que + (‘jo’) = táim i que + muid (‘nosaltres’) = táimid.

AN CHOPAIL

Is … mé Jo soc
Is … tú Tu ets
Is … é Ell/això és
Is … í Ella/això és
Is … sinn/muid Nosaltres som
Is … sibh Vosaltres sou
Is … iad Ells són

TENIR

És curiós perquè en irlandès no hi ha el verb tenir. Per a expressar aquesta idea fan servir el verb + la preposició ag. Si volem dir, per exemple, que el Pol té un llibre, direm Tá leabhar ag Pól. Aquesta frase literalment vol dir ‘Un llibre és en el Pol’, que és una manera força més indirecta i subtil de dir que el Pol té un llibre. Si en lloc del nom Pól tenim un pronom, llavors la preposició s’uneix al pronom i es crea un “pronom preposicional”. Per exemple, Jo tinc un llibre seria Tá leabhar agam. Les preposicions combinades amb cadascun dels pronoms són les següents:

En mi agam
En tu agat
En ell aige
En ella aici
En nosaltres againn
En vosaltres agaibh
En ells acu

Vegem-ne alguns exemples més:

  • Tá oráiste agam vol dir ‘Jo tinc una taronja’
  • Tá pláta acu vol dir ‘Ells tenen un plat’
  • Tá uisce agat vol dir ‘Tu tens aigua’
  • Tá líomóid ag an mbean vol dir ‘La dona té una llimona’

ARTICLES

Pel que fa als articles, els qui sabem anglès hem d’anar amb compte a no confondre l’article an irlandès amb l’article an anglès. An en anglès és un article indefinit i vol dir ‘un/una’. En irlandès, en canvi, an és un article definit i vol dir ‘el/la’.

  • Quan en anglès diríem a/an, en irlandès no hi posem cap article. Per exemple, a boy en irlandès és buachaill (sense article)
  • L’equivalent irlandès de l’anglès The boy seria An buachaill. Si volem dir-ho en plural (‘els nois’), llavors utilitzem na: Na buachaillí vol dir ‘els nois’.

Bé, crec que per avui ja n’hi ha prou. Espero que el que he explicat us hagi semblat almenys una mica interessant. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

SI POC COBREM, RES PAGAREM!

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui és un dia molt important per a mi: us voldria anunciar que l’obra de teatre que he traduït ja està a la venda! Es tracta de la traducció d’una obra de teatre del gran Dario Fo, que malauradament ens va deixar fa poc: es titula Si poc cobrem, res pagarem! El títol ja ens avança una mica la temàtica de l’obra: les injustícies politicosocials de la crisi que afecta tant Itàlia com Espanya.

Quan me la vaig llegir en italià (l’obra italiana és del 2007), vaig riure moltíssim i, a més, em va semblar que reflectia a la perfecció la crisi que hem viscut (i encara vivim) al nostre país i la vida quotidiana de molta gent. Com que vaig veure que encara no s’havia traduït al català i que era una obra que podria agradar a molts catalans i catalanes, vaig decidir traduir-la i ara, finalment, ja està publicada.

És una obra còmica que tracta de situacions politicosocials actuals de manera satírica. És una denúncia sobre molts temes d’actualitat: la mala administració de la sanitat pública, els desnonaments, les hipoteques i els lloguers abusius, els problemes per a arribar a final de mes, les injustícies polítiques o la incomprensió de tants marits masclistes envers la càrrega de responsabilitats que assumeixen les mullers, per exemple.

Evidentment us la recomano (no només perquè l’he traduïda jo, sinó també perquè és molt divertida i de lectura àgil) i tinc el plaer d’informar-vos que ja la podeu trobar a les llibreries (per exemple a la Laie, a la Casa del Llibre, a l’FNAC, a Amazon o a la web de l’editorial El Cep i la Nansa). Espero de tot cor que us agradi i que rigueu i gaudiu moltíssim! Ja em direu què us ha semblat!

Fins aviat!!

FER L’ORNI… PERÒ QUÈ ÉS UN ORNI?

Benvinguts de nou!!!

Fa poc vaig anar de viatge i vaig anar a un museu on hi havia diferents animals, i un d’ells era el gamarús. Va ser llavors quan vaig descobrir que gamarús no era només un insult, sinó que també era un ocell. Va ser llavors quan em vaig preguntar per què utilitzem el nom d’aquest ocell quan volem insultar algú. A partir d’aquí, se’m van acudir altres casos d’expressions en què utilitzem una paraula sense saber-ne el perquè o el significat. Vegem-los!

 

SER UN GAMARÚS

Sabíeu que un gamarús és un ocell? Com és que utilitzem el nom d’aquest ocell per a dir a algú que és un beneit? Us ho heu preguntat mai? Doncs es veu que el bec tan gros que té aquest ocell el fa abalançar involuntàriament cap endavant. Com que no és una imatge precisament elegant, sinó que és més aviat maldestra, per això s’utilitza per a dir que algú és un beneit.

FER L’ORNI

Moltes vegades utilitzem l’expressió fer l’orni, però què és un orni? De fet, orni només apareix al diccionari en aquesta expressió. Pel que fa a l’origen d’aquesta expressió, hi ha dues teories:

  • La primera diu que potser prové de l’argot estudiantil del grec órnion (‘ocell de presa’) perquè fa voltes, com si dissimulés, abans de decidir atacar.
  • La segona diu que fer l’orni és una deformació de fer el borni, en el sentit de no voler veure-hi.

ANAR DE BÒLIT

Segur que molts de vosaltres heu anat de bòlit alguna vegada, però sabeu què és bòlit? Us ho heu preguntat mai? Bé, d’una banda, un bòlit és un tros de fusta que es fa servir per a jugar i se’l fa saltar donant-li un cop. A més, es veu que ve de bòlid, que fa referència a una cosa que es llança i no se sap on va a parar. Així, doncs, veiem que bòlit és una cosa que surt disparada, cosa que encaixa bastant bé amb el significat figurat d’anar de bòlit perquè anem amb presses, com una bala.

FER EL PRÉSSEC

Tots coneixem algú que ha fet el ridícul; és a dir, que ha fet el préssec. Però per què parlem de préssecs i no d’una altra fruita o d’una altra cosa? Doncs es veu que podria ser per les taques vermelles que tenen alguns préssecs a la pell, com si tinguessin les galtes vermelles de vergonya després d’haver fet el ridícul.

ESPERAR AMB CANDELETES

Quan planegem un viatge o unes vacances, normalment esperem amb candeletes que arribi el dia que marxem de viatge. Però què són les candeletes? Una candeleta és una candela petita. Una candela és una espelma. Però llavors per què esperem amb espelmes? Doncs es veu que antigament s’utilitzaven les candeles per a establir la duració d’una cosa important. Per exemple, quan hi havia una subhasta s’encenia una candela en començar i només es podien fer ofertes mentre cremava. O en els judicis: l’acusat només es podia defensar mentre cremava la candela i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. Així, doncs, s’associa la candela amb una idea d’inquietud per a saber una cosa de gran importància.

PERDRE L’OREMUS

Heu perdut l’oremus algun cop? Sí? I què és l’oremus? Per a trobar-lo caldrà saber-ho. L’oremus és una veu en llatí que es diu en començar moltes oracions de les misses quan es fan en llatí i que significa ‘preguem’. Pel que es veu, era una mena d’invitació que el sacerdot feia als fidels abans de les oracions de la missa. Per tant, interpretem que si algú que anava a missa perdia l’oremus, vol dir que es desconcentrava, que perdia l’atenció.

A LA BABALÀ

Quan fem les coses a la babalà, les fem sense pensar-hi. Babalà prové de l’àrab ‘alà bâb Al-lâh, que vol dir ‘en poder de Déu’. Per tant, si ens hi fixem, té lògica, perquè si fem les coses sense pensar, en el fons estem temptant la sort i, per qui sigui creient, ho estem deixant en mans de Déu.

 

Bé, doncs això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, si més no, curiós. Fins aviat!!!