Blocs, febleses, estimes…

Enganyar-se és fàcil…enganyar a la vida, ja no tant…

Es podria dir que no he complert ni de lluny les expectatives. Això d’obrir un bloc amb la intenció d’escriure sovint, ha estat un fracàs estrepitós. Ara mateix fa més d’un any que no escric i de coses a dir, ja en tinc però no acaben de sortir.

Porto una bona estona escrivint i esborrant lletres i frases de temes diversos, que no m’han convençut en absolut. Hòstia quin desastre!! De vegades començo a escriure sobre coses meves que ratllen la intimitat i veig que em costa massa fer-les públiques…Això de despullar-me (figuradament) en públic, no està fet per a mi…De fet, crec que no despullo l’ànima ni en els cercles més íntims…potser no he arribat a fer-ho ni amb mi mateixa…o potser només una vegada a la vida…

Vaig llegir un dia un proverbi oriental que deia: “si vols que t’estimin, despulla’t” i vaig pensar que quanta raó es concentrava en aquella frase. Suposo que el millor és despullar-se, mostrar les febleses, les debilitats, les precarietats que tots tenim i afrontar les pors tal com venen. Però, tot i tenir la teoria molt clara aplicar-ho ja costa més.

Deia l’Ovidi, que tot comença en una mateixa. Que “va com va” fins que decidim que vagi “com volem”. També deia Mario Bendetti que les febles de veritat, mai es rendeixen. O l’Ismael Serrano, que encara canta i ens avisa que tard o d’hora la vida ve a rendir-nos comptes i que no se la pot enganyar…potser ha arribat l’hora de despullar-se…mirar-se al mirall…i deixar-se estimar…

Ara toca aplicar la teoria…i potser arriba el dia que soc capaç d’escriure-ho en aquest bloc i tot…

A veure.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *