Coratge: fermesa del cor davant el perill i les dificultats.
Doncs si, fermesa, coherència i dignitat és el que
professa la Marina
quan alça el puny i anima als que som a l’altra banda, asseguts en un banc d’un
jutjat francès, perplexes de veure tant de CORATGE concentrat en una sola
persona.
Ella que se sap lliure tot i estar presa en un país
que no és el seu. Lliure de pensar, lliure de somiar, lliure d’esperar…lliure
de poder decidir que, malgrat la duresa de tots aquest anys a la presó, lluny
dels seus i privada de molt, la lluita continua i sense treva. Perquè la Marina, la Marineta o la “Mery” com
li diuen els seus més propers, és una dona de les imprescindibles que deia
Bertolt Bretch…de les que lluiten tota la vida.
Jo la vaig poder abraçar per primera vegada el 4 de
desembre de 2010, en una vista feta a Évry i tot el que havia sentit i m’havien
explicat, va prendre forma en aquella dona valenta com poques, que no es deixa
doblegar ni per la justícia ni per la duresa del dia a dia d’una presa política
a les presons franceses. Ella va decidir fa molt de temps prendre un camí i
l’ha portat fins al final assumint-ne les conseqüències amb una coherència i
una responsabilitat brutal.
Ara fa uns dies la vaig poder tornar a abraçar
després del judici que tenia a París i vaig poder conèixer als seus
pares…aleshores ho vaig acabar d’entendre tot…perquè són una gent
fantàstica que malgrat el tràngol de tenir una filla presa, no deixen de
lluitar per ser-hi sempre…amb ella i amb la gent que se l’estima.
La Marineta, ferma, serena i rebel et fa sentir
orgullosa de ser dona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!