Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 12 de maig de 2007

TRAPEZI

Confirmo el que diu l’Antoni. Val la pena tornar a ser o deixar-se ser de Reus durant el Trapezi. Onze anys han servit per consolidar una proposta d’espectacles al voltant del món del circ prou eclèctic que han permès que la ciutat es tregui les lleganyes del botiguerisme ancestral i sigui, durant uns dies, tot ell un escenari replet de colors, de gent, de rialles, d’aplaudiments i sobretot, sobretot de llibertat.

El carrer és envaït per una voluntat unànime de deixar-se sorprendre a cada cantonada. Un pacte no escrit on ciutadans, passavolants i artistes es troben per demostrar com és fa més senzill empènyer un dia rere l’altre agombolat per aquella petita gran màgia que es pot desencadenar fent giravoltar alhora tres pilotes vermelles, gronxar-se al so d’una música afable dalt un trapezi o posar-se un nas vermell i fer olorar una flor que farà rajar una riallada general quan aparegui l’esclafit d’aigua.

Com que  amb l’Antoni formem part del mateix escamot que des d’ahir al vespre fins demà a la tarda no pensem perdre’ns res de res, per no repetir-nos, al seu bloc us remeto. Bon circ!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent