Em pregunta algú que per què són independentista. Li responc que ja he dit en més d’una ocasió que ho sóc per compromís bàsic de respecte a la dignitat humana. I més concretament perquè estic a un país on hi ha gent que vol i defensa la independència, i ja fa prou temps. Cal més?
Puc afegir-hi que jo vull un estat propi, proper, i que no faci com l’espanyol, vull un que no s’alimenti dels fantasmes del segle XIX i dels monstres del XX.
El vull proper per moltes raons. Em fixo ara només en una: és més fàcil controlar i participar.
Que cal control no ens hauria d’escandalitzar, és part de l’exercici de la llibertat civil. La participació ja veig que també està un xic escandalitzada. Però diria que és perquè som mal educats i arrosseguem inèrcia de desraonament i (si es pot dir així) "desconsciència".
Com aquí em trobo sovint amb qui em voldria convèncer que pot ser seria avorrit (a parer meu degudes a una lectura estranya de les utopies, bajanades, excuses i d’altres detalls), pregunto: No hi ha una pila de coses molt més divertides a fer a banda de denunciar i contra-denunciar corruptes, negociats, fantasmes i altres "noticials"?
Ho pregunto, tot i que m’escandalitza que hi hagi qui trobi divertit el crim i la opressió, a qualsevol nivell o lloc.
(…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!