12 d'octubre de 2009
0 comentaris

Pallassos

Quan s’obre el teló els focus giren i anuncien el començament de
l’espectacle davant la cleca de les primeres files a qui han regalat
ulleres de 3D perquè flipen amb el xou que acaba de començar amb la
música de la banda que sempre precedeix el pallasso de les ratlles
blaves que ara salta a l’arena amb el somriure de jòquer que porta
pintat al rostre pàl·lid i malaltís que estira i arronsa quan xiscla i
riu i fa tombarelles com només ell sap fer i OOOOH! I la cleca de les
ulleres de 3D aplaudeix les cabrioles del pallasso VISCA! VISCA! i
després trau un barret de copa i TAXIN! apareix un conill rosa OOOOH!
i aprofita l’enlluernament de l’audiència per anunciar que crearà més
conills com aquest perquè ell combat la incertesa amb la màgia dels
somriures i de sobte TAXIN! el conill rosa es multiplica en una banda
de conills rosa desconcertats que salten i corren i es confonen entre
el públic que queda novament bocabadat OOOOH! i el pallasso de ratlles
blaves somriu com perdonant vides i desapareix rere els altres
pallassos de ratlles blaves que xalen cofois amb l’espectacle fins que
apareix no sé sap ben d’on un altre pallasso vestit de ratlles roges
que mig tremolant s’atreveix a alçar la mà perquè sembla que ell també
guarda un bon truc sota la màniga però el silenci aterridor que imposa
la seua entrada a l’arena l’incomoda extraordinàriament com si de sobte
entenguera que aquell circ és patrimoni dels pallassos de ratlles
blaves i que ja s’hi assembla massa per a destacar-se’n i mentre li
augmenten els complexos i els nervis i els temors se li comença a
unflar la vena del coll com si amagara un exèrcit de mamuts que creixen
i creixen fins que PATAPAM! es rebenta i tot és congela amb un altre
OOOOH! però el silenci només dura un instant perquè de sobte ixen a
l’arena els amos del circ vestits amb fracs i togues i uniformes i
ràpidament agranen allò que resta del desgraciat difunt i torna la
música festiva de la banda i els pallassos salten i xisclen i fan més
tombarelles entre l’eufòria col·lectiva de la cleca de les ulleres de
3D que s’alça de les cadires embogida mentre esclaten bombes de confeti
i cauen serpentines de colors entorn del pallasso de ratlles blaves que
ara obre els braços sota el focus que il·lumina un somriure de
felicitat immensa perquè ha aconseguit d’espantar fantasmes i donar el
cop d’autoritat que el referma com el major pallasso del món dels
pallassos VISCA! i la vetllada arriba al clímax i tots bramem i es
rebolquen extasiats menys nosaltres és clar que continuem impàvids
amuntegats i lligats com ens tenen de peus i mans a les graderies
enreixades que reserven per als qui han condemnat a contemplar el
decadent i torturador espectacle que mai sembla acabar.

Per ara.

[Publicat el 6 d’octubre del 2009 a Vilaweb]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!