Rèplica a Joan Maria Minguet

M’exalta el nou i m’enamora el vell. Aquesta cèlebre frase escrita per J.V.Foix defineix a la perfecció el que ara, amb les meves modestes i tímides paraules, intentaré expressar com a rèplica a un article publicat en el número 23 de la Revista de les Arts Circenses Zirkolika. En l’article mencionat, que firma el professor d’història de l’art de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que porta per títol Una tradició que es renova, se’m descriu –això sí, sense citar-me en cap moment- com una persona amb una  mirada “obtusa i tancada sobre el circ”, d’oposar-me al circ contemporani  i d’estar defensant un model de circ, el tradicional, que no és res més –diu Minguet- que una entelèquia. Se m’acusa, fins i tot, d’anar en contra dels avenços socials. Evidentment, tots aquests disbarats mereixen una resposta pública i parlar, cosa que faig en rares ocasions, en primera persona del singular.

Jo no estic en contra del nou circ. Només faltaria! Des de fa més de 10 anys que em desplaço a Reus per seguir de prop el festival de circ contemporani Trapezi. Recentment, i ho vaig fer en la conferència celebrada a Manresa origen de l’article a Zirkòlika, vaig ser molt clar quan vaig assenyalar les virtuds de molts espectacles de circ contemporani i la necessitat de seguir els passos, per exemple, de Blai Mateu i la seva companyia Baró d’Evel. En la meva conferència, que es va fer en el marc de Fira Mediterrània i que adjunto al final d’aquesta entrada del bloc juntament amb l’article de Zirkòlika -amb l’objectiu que el lector interessat conegui de primera mà els dos textos i estigui suficientment documentat- expresso em sembla que de manera prou didàctica i entenedora la meva profunda inquietud pel que entenc que és una persecució –si, si persecució- cap al model de circ tradicional, i poso com a exemple la profusió de normatives municipals que prohibeixen els circs amb animals salvatges sense que s’hagi obert, com s’ha fet amb les curses de toros, un debat seriós a tot Catalunya. Un debat, per cert, que també ha estat reclamat pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i per un important nombre de professionals del circ a Catalunya, els quals s’han expressat en contra de les prohibicions dels circs amb animals. En cito només alguns. El pallasso Tortell Poltrona, el director de Trapezi, Jordi Aspa; o Josep Ventura, de la companyia Los Excentricos. Em sembla més que evident, fins i tot obvi, que en aquests moments des de les institucions públiques es fomenta el circ contemporani, i en canvi al circ amb animals se l’ofega amb ordenances que responen sovint a la pressió i instrumentalització mediàtica que en cada municipi exerceixen les associacions anomenades animalistes. El circ contemporani té un tracte preferent, i em sembla que ha de continuar sent així perquè és una política que respon, justament, a les necessitats de la inmensa majoria dels professionals que fan circ actualment a Catalunya. Ara bé, en aquests moments s’està imposant un discurs segons el qual als qui ens agrada el circ tradicional amb animals, i per tant el defensem sense embuts, ens oposem al nou circ. Jo diria més aviat que passa just el contrari. Si, si, just el contrari. Que hi ha un corrent de pensament que intenta amagar la realitat del circ tradicional; com si el circ clàssic i el contemporani no puguin conviure plegats. Poso alguns exemples perquè s’entengui millor. Ara fa justament 4 anys el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va presentar l’exposició Circ Contemporani Català. L’art del risc. En aquesta exposició, que van dirigir Joan Maria Minguet i Jordi Jané, i que va estar pensada per presentar les companyies de circ que han apostat per renovar el circ –enfocament molt lloable i molt ben pensat, per cert- el Circ Raluy quedava al marge d’aquest treball. El seu model de circ clàssic no era l’objectiu de la mostra. Tot correcte fins aquí. Però és que el mateix treball, i això és el que resulta més paradoxal, parla del naixement del Circ Cric sense tenir en compte que neix com una companyia que presenta un espectacle de tall tradicional, amb un lleó i un mono que formen part de la troupe. És després, en la segona etapa del Circ Cric, que en Tortell Poltrona i la Montserrat Trias fan un mig viratge cap al circ contemporani. És perquè fa espectacles tradicionals que el Circ Raluy, l´únic circ ambulant català, no ha obtingut encara el Premi Nacional de Circ que atorga la Generalitat de Catalunya? És una pregunta que deixo a l’aire i que confesso que la faig sense tenir-ne resposta ni tampoc esperar-la. Fa poques setmanes, el pallasso i creador Leandre Ribera, màxim exponent del circ contemporani català i director de l’espectacle Rodó, que va guanyar el 2006 el Premi Nacional de Circ, va fer unes declaracions públiques parlant precisament de premis i de la dialèctica entre circ clàssic i circ tradicional. Reprodueixo aquestes declaracions publicades en l’edició d’El Periódico del 17 de desembre del 2009 sense valorar-les perquè penso que parlen per si soles. «Rodó no es mereixia el Premi Nacional de Circ», va afirmar Leandre. En la roda de premsa, el mateix director va considerar que el muntatge no era prou bo, i que li van donar el premi perquè a Barcelona hi ha una tensió entre els partidaris de circ tradicional i els del circ contemporani. Rodó, segons Leandre, va guanyar perquè encaixava més amb aquest segon corrent, que seria el majoritari.  En l’article de Zirkòlika, Minguet formula dues preguntes que quan les vaig llegir em va fer donar un bot al sofà. Diuen el següent: “Quan alguns es mostren partidaris del circ clàssic i s’oposen a allò que anomenem circ contemporani o nou circ, de què parlen, doncs? Quan s’afirma públicament que el circ clàssic està sent perseguit, quin model d’espectacle s’està reivindicant?” En aquestes preguntes hi ha la base de l’error. O almenys hi ha un error de base. No estic en contra del nou circ, i defensar el model tradicional en un moment com l’actual que pateix una greu crisi a Catalunya no significa deixar de reivindicar el circ contemporani, que admiro, respecto i segueixo. Només volia que quedés clar això. O sigui que Minguet, ens veiem al circ. Qualsevol circ. Sense etiquetes. M’exalta el nou i m’enamora el vell.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *