DIARI DEL CIRC

En Quim Elias, fill del crític de circ Jordi Elias, ha escrit segurament el que es pot considerar la primera crítica de circ en vers. La fotografia correspon al pallasso Avner.

Bon dia mon ami:

Sempre encertat en el teu post,
bon periodista

Hi vas anar divendres a la gala?
no ens hi veierem, com saps

alts i baixos
a mi m’agradà l’Avner, senzill com el pintor Miró, dificilíssim d’aconseguir:
la sorpresa d’allò conegut
brodat ho fa

l’ucraïnès genial
en Monti ha perdut una oportunitat
en Marcel Escolano no va trobar la “forma”
la pallassa gallega, potser a curta distància encara milloraria el to clàssic
els mexicans, primaris

i sense enllaçar amb en Carlo MO, magnífic com sempre
al qual vaig veure amb 45 minuts de funció feta
quina coordinació d’horaris! no es podria millorar? em pregunto
potser dijous veuré Las Gallegas
o els 7 doigts a La Central
companyia que veierem junts el 2008 al Lliure, gràcies a tu

abraçada per tu i dues més

Aclariment a la crítica (Publicat el 26 de novembre de 2010)

He felicitat els codirectors pels encerts i també per les mesures correctores que m’anunciaren destinades a millorar les succesives representacions.
M’agradaria matisar el meu comentari sobre l'”oportunitat perduda pel pallasso Monti”. Podria ser interpretada en un sentit diferent del que jo volia aleshores expressar, potser no explicat amb prou claredat.
El pallasso Monti és un gran pallasso. Jo l’admiro profundament i ell ho sap. En els últims 20 anys ens ha ofert moments sublims. L’últim que jo li he vist abans de Cornellà fou la seva participació a la obra Petita feina per un pallasso vell, a la Sala Muntaner, on, juntament amb els nostres Claret Papiol i Jordi Martínez, brodà una actuació sublim, inclosa la paròdia de la ballesta, feta amb excel·lència. Crec que és un espectacle que encara roda i que recomano a tothom que el vegi i el disfruti. El seu prestigi ha sigut reconegut per Europa, concretament almenys a Alemanya, on ha treballat en el Circ Roncalli durant diverses temporades, amb l’Oriolo i en Gensi, amb un èxit total de crítica i públic. És un gran pallasso, de primera categoria, probablement mundial.