Passat, present i futur del circ

La commemoració aquest any dels 250 anys de la creació del circ modern i la celebració del Dia Mundial del Circ, que se celebra el 21 d’abril, és una bona oportunitat per a reflexionar sobre l’espectacle dels impossibles, la profunda transformació que viu i l’adaptació als nous temps.

L’any 1768, molt a prop del famós pont de Westminster, al sud de Londres (Anglaterra), el jove sergent major de l’exèrcit anglès Philip Astley (1742-1814), de només 26 anys, acabava d’arribar victoriós de la guerra dels Set Anys. Després de la batalla, sembla que aquest valerós militar es va convertir en un showman i va presentar com a gran novetat un espectacle amb malabaristes, equilibristes de corda, domadors de gossos, acròbates i cavalls. L’espectacle es va fer en una pista circular, ja que els genets i les amazones, gràcies a la força centrífuga de la pista, guanyaven molt més equilibri sobre els cavalls. Pocs anys després, aquest espectacle eqüestre es va començar a denominar circ, però la data de 1768 i el nom de Philip Astley estan considerats com el naixement del circ modern. De tot això aquest any se’n commemoren els 250 anys.

Amfiteatre d’Astley (1807). Foto: Circopedia.

 

Expansió i esplendor

Durant aquests dos segles i mig, el circ va viure la seva època més expansiva, principalment durant la segona meitat del segle XIX. Gràcies als nous sistemes de transport i, sobretot, al desenvolupament del ferrocarril, els circs van poder anar d’una ciutat a una altra amb rapidesa tot i el material pesant que traginaven i els grans zoològics o ménageries. També va viure la seva època daurada durant el període d’entreguerres, als anys 20 i 30, amb artistes que van formar part d’un star-system propi. Després d’aquest apogeu, va sobreviure a la irrupció de grans competidors com el cinema, la televisió o internet. Malauradament, com a espectacle popular de masses, el circ va anar afeblint-se a partir dels anys 60 a causa d’un declivi i de la pèrdua de prestigi dels espectacles, i amb la irrupció de les noves formes d’oci el públic es va anar allunyant de les carpes i el circ reduint la seva presència als mitjans de comunicació, que van perdre l’interès per un espectacle que no es renovava. Durant el tardofranquisme, a més, el circ es va infantilitzar —moltes companyies van recórrer a sèries d’èxit de la televisió per atraure públic— i encara avui porta penjada la llufa d’espectacle infantil, un fenomen que contrasta amb França, Alemanya o els països escandinaus, on el circ es percep com un espectacle també per als adults i gaudeix de bona salut i aficionats.

 Naixement del nou circ

La crisi del model tradicional —el circ es transmetia fonamentalment de pares a fills i els espectacles eren una successió de números en què es valorava la proesa i es treballava la tècnica— va donar lloc a partir dels anys 70 al nou circ. Aquest nou circ va néixer molt influït per la contracultura i pel Maig del 68, que en molts altres camps, però també en el circ, va donar lloc a un esclat creatiu i un corrent d’avantguarda i experimental. Amb el naixement del nou circ també es van crear moltes escoles, fins aquell moment inexistents, es van trencar els codis artístics i es va imposar una estètica molt més contemporània que anava més enllà de la tècnica i la proesa per explicar-nos històries, sentiments i matèries més quotidianes i humanes. Aquest nou circ, amb noves inquietuds i que en part es va començar a desenvolupar al carrer, també va saber fusionar les tècniques de circ amb el teatre, la dansa o les arts plàstiques.

A Catalunya, amb una llarga tradició artística i empresarial, el circ sempre ha tingut molt vigor, encara que no sempre s’ha reconegut com a part integrant de la cultura, més aviat se n’ha quedat al marge, i li ha faltat visibilització tot i algunes propostes amb gran ressò. A finals dels anys 90, algunes iniciatives van deixar empremta: Una d’elles va ser el naixement del festival Trapezi l’any 1997 a Reus (Baix Camp), que en els seus primers anys va presentar un circ renovat i va portar les millors companyies europees de circ contemporani. La segona va ser l’arribada del Cirque du Soleil un any després, el 1998, que va permetre canviar l’imaginari del circ que tenia fins aquell moment molta gent.

Trapezi 2017. Foto: Van der Meulen.

 

Nous equipaments

A partir de l’any 2007, el circ va aconseguir un cert reconeixement institucional i la Generalitat de Catalunya va començar a implementar polítiques específiques com un pla integral (2008-2011) o una xarxa de ciutats amigues, tot i que la crisi econòmica i les posteriors retallades van estroncar en part aquestes bones iniciatives. Malgrat tot, gràcies en bona part a aquell rebuf, a Barcelona es va inaugurar l’any 2011 La Central del Circ, al Fòrum de Barcelona, un gran equipament de 3.500 metres quadrats que actualment és un referent a tot Europa i un excel·lent instrument per a la creació i residència de moltes companyies.

L’any 2011, des del Ministeri de Cultura del govern espanyol també es va aprovar el Plan General del Circo, que va comptar amb la implicació de molts circs. Paral·lelament, i malgrat la crisi, el circ ha anat bastint aquests últims anys una important base, amb moltes iniciatives de circ social, formatives i de creació que estan repartides i descentralitzades, la qual cosa fa preveure un creixement i enfortiment encara més gran que tota aquesta musculatura. A més, a Catalunya estan representades totes les manifestacions circenses, des de les més experimentals i contemporànies fins a les més tradicionals, que els últims anys han estat exposats a unes grans pressions a causa de la prohibició dels circs amb animals salvatges aprovada pel Parlament de Catalunya amb l’oposició del sector, furibundes campanyes animalistes, la falta de resposta dels circs, i cada vegada més prohibicions per part d’ajuntaments. Malauradament, durant els últims anys els grans circs tradicionals dels anys 80 i 90 (Gran Circo Mundial i l’empresa catalana Circ Americano) han entrat en una important crisi i el seu futur és incert.

 Internacionalització

La internacionalització també ha estat important els últims anys. La marca Catalan Circus, creada fa 10 anys per la Generalitat, també s’ha anat estenent a poc a poc i moltes companyies han tingut bones oportunitats a través de l’Institut Ramon Llull i els seus programes d’internacionalització.

De tota manera, en aquests moments, la falta d’un circuit per a les companyies de circ, encara amb un treball poc conegut i espectacles difícilment catalogables per a molts programadors, provoca que moltes companyies d’avantguarda i amb un gran talent tinguin molts més contractes a l’estranger que a casa. A més, la crisi del circ tradicional fa que la majoria d’artistes estiguin fent carrera a l’estranger i aquí siguin artistes pràcticament desconeguts.

Festival Elefant d’Or de Girona 2017. Foto: Marcel Barrera,

 

Vida cultural

En el mapa circense també cal fer esment del festival internacional Elefant d’Or, que des del 2012 reuneix un cop l’any tot el sector del circ més tradicional en l’àmbit europeu. Amb només sis edicions és un festival reconegut a tot el món i a través de la Circus Arts Foundation està treballant per recuperar l’afició i la popularitat del circ tradicional a través d’espectacles de circ de qualitat. El circ Raluy, ara separat en dues companyies diferents -Històric i Legacy- i el Circ Cric continuen també com a referents del circ i fidels a una trajectòria que en els dos casos van començar a inicis dels anys 80. Els projectes de futur que s’han anunciat també fan preveure un creixement encara més gran de l’activitat del circ. El Cirque du Soleil instal·larà a partir del 2018 una carpa de 19.000 metres quadrats i amb capacitat per a 2.500 espectadors a l’Hospitalet de Llobregat, on portarà els seus espectacles en gira per Europa fins a l’any 2030, segons un acord entre l’Ajuntament i la companyia quebequesa.

La formació també ha fet passos endavant amb la creació de nous títols a l’escola Rogelio Rivel (Barcelona), tot i que en aquest camp encara s’està molt lluny de la formació reglada que tenen els països més avançats. Les altres potes coixes són la producció d’espectacles i la falta d’espais adequats per a l’exhibició de circ, que fa que s’estableixi una barrera i no permet que el públic pugui conèixer la gran varietat de propostes que hi ha.

El circ, amb un potencial enorme, i malgrat tots els dèficits estructurals de formació, producció, exhibició i circuit, viu en aquests moments un floriment i està eixamplant la seva base. Malgrat tot, aquest creixement no es visualitza suficientment i el circ es manté encara avui al marge de la vida cultural, en bona part perquè no ha recuperat el prestigi i perquè encara es percep massa erròniament com un espectacle infantil i/o de pur entreteniment i comercial.

(L’article original es va publicar al número 1 de la revista ‘Godot’). 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *