Martin Zimmermann, un bon pallasso al Mercat de les Flors

Després del meu apunt sobre el circ amb animals de la setmana passada —va tenir 2.600 visites en només un dia— em relaxo una mica per parlar de Hallo, de l’artista suía Martin Zimmermann, la proposta circense que avui i durant tot el cap de setmana presenta el Mercat de les Flors. És el primer espectacle de circ d’Àngels Margarit com a directora de l’equipament, tot i que s’inclou dins la programació definida per Francesc Casadesús, a qui aprofito per felicitar de nou —ja ho vaig fer AQUI— per la seva aposta pel circ des de la Casa de la Dansa. Esperem que Margarit vagi per la mateixa línia i que Casadesús, ara director del Grec, doni més rellevància al circ de la que ha tingut els últims anys el festival d’estiu de Barcelona.

És curiosa la història de Martín Zimmerman (Wildberg, 1970), un mim, pallasso i coreògraf suís que abans de pujar als escenaris i estudiar circ a França es dedicava a la decoració de grans centres comercials. No és fútil aquesta evolució personal, ja que l’excel·lent espectacle que ahir va presentar al Mercat de les Flors (Barcelona) i que es podrà veure fins aquest diumenge, titulat Hallo, està ambientat en uns grans magatzems que podrien ser Zara o qualsevol altra de les marques que inunden i ofeguen de roba el centre de Barcelona.

L’espectacle, que em sembla una paròdia d’aquests espais, passa justament en uns grans magatzems. El que veurà l’espectador, però, serà una successió de gags còmics i la irrupció de sorprenents imprevistos que  Zimmermann haurà d’anar superant com pot. El més sorprenent de l’espectacle és la transformació permanent de l’espai i els diferents escenaris que crea, amb un gran marc que es va plegant i aixecant mecànicament i que dóna molt joc i dinamisme a la funció.

La transformació en diferents personatges de Zimmermann al llarg d’una hora de funció també és molt sorprenent i demostra el gran talent d’aquest artista que, tot i el llenguatge contemporani de la creació, exhibeix també entrades clàssiques i de pallasso de pista. Darrere la paròdia també hi ha una reflexió existencialista de Zimmermann, que constantment, a través de gags inconnexos entre ells, s’interroga sobre què és el dret i el revés, la identitat, les veritats o el món de les aparences. El joc de miralls és preciós, el gag de la neteja molt divertit… i així durant una hora. Em va cridar l’atenció quan, vestit de mariner/militar, agafa una bandera blanca, foradada per tot arreu, i no s’hi acaba d’entendre. Amb la bandera, que sembla l’antítesi del personatge, Zimmermann s’hi acaba mocant. Després torna al seu país, que són els grans magatzems.

Per a tots aquells aficionats al llenguatge del pallasso, a l’absurd intel·ligent, a les dramatúrgies contemporànies i, en definitva, als grans artistes internacionals, anar a veure Zimmermann al Mercat de les Flors és una cita imprescindible.

Aquí us deixo el tràiler promocional de Hallo, perquè us feu una idea millor de qui és Martin Zimmermann.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *