Dia Mundial del Circ 2020: el manifest de l’artista Marta Sitjà

L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya ha decidit adaptar la celebració del Dia Mundial del Circ a les condicions actuals i organitza una sèrie d’accions a les xarxes socials amb el hashtag #DMCirc2020. El manifest, com cada any, s’ha encarregat per part de la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya a una persona professional del circ, en aquest cas la pallassa Marta Sitjà. L’artista còmica i música, membre de Las Polis, XL i Teatro sobre Ruedas. reivindica pel sector un règim laboral que atengui les especificitats del sector de les arts escèniques de temporalitat i precarietat. Aquest és el text integre del manifest.

Circ és comunitat, és equilibri, és riure i plorar, és molt esforç i suor, és ‘jo t’ajudo i et cuido’, és por, però també confiança, és entrenar fins que les mans no poden, és caure i aixecar-se un cop més, és música, dansa i teatre, és totes les arts en una. Circ és una carpa, una plaça o un escenari.

Avui és el dia mundial del circ, com cada tercer dissabte d’abril, i en principi, un dia de celebració. Però escric el manifest d’aquest any en plena crisi pel COVID-19, el CORONAVIRUS.

Confinada a casa, amb tot suspès o ajornat, sense saber quan tornarem a treballar, amb el cap ple d’informació i intentant parar, que no és fàcil. Ara més que mai és un moment per lluitar fort i per reivindicar els nostres drets, però malauradament nosaltres ho hem hagut de fer sempre així que NO TENIM POR!

El meu primer record de circ és del Circ Sèmola, el meu tiet en va ser trapezista un temps fins que va caure i es va fissurar la pelvis. Després em ve a la memòria el Circ Cric, en Tortell era el meu ídol!!! jo volia ser com ell!!! I tot va anar arribant …

Penso en els meus inicis com a artista de circ i em surt un somriure. Quan em va trucar l’Alfonso per formar part de la seva companyia de circ, Rolabola, em vaig trobar amb una gran família, una família bonica que em va acollir com a una més, una família petita però molt gran al mateix temps. Una família que tant era catalana, com andalusa, basca o de Castella i Lleó. Però també argentina, uruguaiana o francesa. Vaig conèixer molta gent que s’ajudava i es donava suport per seguir endavant i fer-se un lloc en el món de les arts escèniques.

I aquest lloc el circ se l’ha fet. Encara falta feina, però el lloc, el tenim. Som la germana petita  d’aquestes arts escèniques. Una germana petita que està creixent i s’està fent gran i forta i vol tenir la veu que li pertoca. Una veu que ja no ens poden prendre perquè ja és nostra.

Avui, amb tot aquest rebombori, segueixo veient a aquesta petita gran família que es dona suport i treballa junta per seguir endavant. Vull fer un merescut elogi a totes les juntes directives de totes les associacions de circ de l’estat perquè estan treballant de valent pel bé de totes i tots. Gràcies, gràcies, i mil gràcies!

Vull reivindicar el desitjat i somniat Estatut de l’Artista. Perquè n’hem fet molta de feina, però mirem cap a França i estem a anys llum. Quin dia el nostre país ens farà un tracte especial? I no perquè siguem més importants que ningú, sinó perquè una artista de circ, un creador, una actriu o un intèrpret només podem estar assalariades mentre treballem, i és evident que no podem fer-ho cada dia, perquè una part de la nostre feina és reposar el material creatiu, esperar un nou encàrrec, entrenar per està en forma o fer formacions per reciclar-nos. La intermitència és natural a la nostra vida i cal, en conseqüència, reconèixer-nos aquesta característica laboral pel que afecta al conjunt dels nostres drets socials.

Un dia com avui és un dia per reivindicar, però també per celebrar. Per celebrar tota la feina feta fins ara, i us asseguro que és molta! Veiem on podem arribar però també hem de veure d’on venim, i tot això gràcies a l’esforç de totes i tots.

Parafrasejant a una amiga: “Som el que van lluitar les persones que van arribar abans. Seran el que lluitem les que arribem després”.

Celebrem aquest dia des de casa, com puguem. Fent circ als balcons, als terrats, als menjadors i a les cuines.

Jo,

amb les meves caravanes,

seguiré portant el circ per tot arreu on ens cridin i ens vulguin,

seguiré estant en equilibri,

seguiré rient i plorant,

seguiré suant i treballant amb molt d’esforç,

seguiré cuidant i tindré confiança,

seguiré tenint por,

seguiré caient,

però sempre, sempre m’aixecaré.

Perquè….. (tambors)  La vida és un gran circ, i el circ està viu.

Feliç dia mundial del circ! 

Marta Sitjà Verdaguer

Manifest pel Dia Mundial del Circ.

18 d’abril de 2020

Afegeix un comentari