DIARI DEL CIRC

PER MARCEL BARRERA

17 de maig de 2010
2 comentaris

Balanç satisfactori de Trapezi

Emoció, il·lusió, risc, equilibri… Fins a 16 paraules com aquestes s’han imprès, en lletres molt petites, quasi diminutes, a les samarretes oficials de Trapezi per definir una fira que va néixer  fa 14 anys, quan el circ estaba desprestigiat i les produccions circenses catalanes  brillaven per la seva absència. Ara la cosa canvia, en part gràcies a Reus, que va apostar pel circ per l’empenta de persones com Alfred Fort, J.M, Galofre, i els directors de la fira, Jordi Aspa i Bet Miralta. Molt a poc a poc es veuen ja cosetes més enllà dels circs Cric i Raluy. La companyia francesa XY, amb un gran espectacle acrobàtic, ha estat la revelació d’una edició que també ha estat marcada per l’espectacle Plecs, que va dedicar una funció a Joan Busquets, pallasso i fundador de la companyia Ínfima La Puça, que va morir dissabte.

 En termes econòmics, es tracta que amb la fira de circ es pugui visualitzar que el circ català doni allò que se’n diu valor afegit i les exportacions d’espectacles s’equilibrin almenys amb les importacions. A través del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), que enguany ha presentat Plecs, la producció de circ més encertada i ambiciosa de les que ha fet fins ara, es fa una interessant aposta per produir espectracles de circ que,  cal subratllar-ho, no és nova perquè en les primeres edicions, quan Trapezi encara s’autoanomenava un festival, ja tenia aquesta línea marcada. En aquells primers anys es van presentar Mig Maig i No ens demaneu la lluna en un cove. I a més es feia dins un circ, un fet impensable en aquests moments, quan totes les produccions –inclús la que estrenarà el 14 d’abril Tortell Poltrona, que sempre ha defensat la pista- estan pensades per sales de teatre. Una tendència, aquesta del CAER, la de posar el circ en sales, que alguns professionals del circ a Catalunya creuen que no s’hauria de convertir en l’única opció. El director del CAER, Cèsar Compte, i preguntat per aquesta qüestió, va avançar ahir que després de les produccions de carrer i de sala, l’any que ve el CAER presentarà una coproducció en una pista de circ.

Èxit de Daraomai

En aquesta 14ª edició s’han vist coses interessants. A nivell català, sens dubte, la parella catalana Daraomai –Agnés Fustagueras i Martí Soler-, que es van donar a conèixer fa tres anys al Circ Cric i que en aquests moments és una de les formacions emergents amb més projecció. L’espectacle de mà a mà 1,2,3 Poma! és tendre, original i corprenedor, ple de detalls acrobàtics amb moments de gran impacte visual. Tot l’espectacle gira al voltant d’una cosa tan quotidiana com una poma. A nivell internacional, la companyia francesa XY ha estat la revelació a Reus d’aquest any 2010. El públic de la plaça Mercadal –per cert, aquest any feia fresqueta a les nits- va vibrar amb grans oooohh! d’admiració davant exercicis fenomenals, com la torre de tres amb la tercera persona amb un peu en equilibri sobre un cap, o una torre de tres que es va fer, desfer i es va tornar a fer; com si tinguessin el do de la moviola en directe. Un gran espectacle acrobàtic de 16 persones –com les 16 paraules del que podríem anomenar diccionari Trapezi- el que han presentat durant dues nits. Ahir van clausurar la fira. Salts mortals, piruetes, castells –si, si, castells!- torres de 4, i moments de molt bon humor amb el més pesat de tots fent d’anxaneta. Una ruptura, com tot en el circ, de les lleis del sentit comú i la física. Per això resulta una mica estrany que en les samarretes de la fira una de les paraules per definir la fira sigui seny. Tornarien a la tomba si ara es despertessin els surrealistes, que van tenir el circ com una de les seves arts preferides. Les 16 paraules amb les quals aquestes samarretes oficials defineixen la fira són les següents: Cooperació, confiança, emoció, equilibris, somnis, humor, força, color, seny, risc, unió, màgia, poesia, esforç, il·lusió i espectacle.  Una altra de les paraules que podríem posar sense por a equivocar-nos és reusenc, perquè una de les grans virtuts és la gran festa ciutadana que hi ha pels carrers de Reus coincidint amb la fira, i com, sobretot joves i parelles amb fills petits, es llencen al carrer en busca del millor espectacle i d’un bon lloc.

Mitja hora abans de l’inici de Le Cirque Hulon ja era impossible trobar un bon lloc per veure un espectacle de tres pallassos que es va acabar fent massa llarg. En canvi, curt, senzill, eficaç i bonic va ser el nou espectacle de carrer Vole et tais-tou, que la companyia francesa L’Atelier du Trapèze va estrenar a Reus.  El Teatre Bartina també es va omplir fins a la bandera per veure Plecs, de la companyia Enfila’t. Un espectacle de Manolo Alcántara i Xavier Erra amb un excel·lent treball, bona factura i molt bones idees, però que no aconsegueix emocionar. En aquesta 14ª edició també han actuat companyies de prestigi com Trottola, que ja es va presentar a Reus el 2006, i Les Colporteurs. Miralta i Aspa van fer ahir un balanç molt positiu de la fira, i van destacar que s’ha aconseguit no massificar els espais gràcies a una major diversificació. 

 

 

 

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.