La lluna en un cove

Només volia dir-ne alguna cosa, encara que ara ja han passat uns dies no volia que em passés per alt escriure´n algunes paraules. És cert que és llei de vida, com a infermera ho sé molt bé, però persones com ella han fet tant bé a aquest món de bojos que haurien de ser immortals. M´en vaig assabentar a primera hora del matí, per la ràdio, mentre anava a la feina, i des d´aquell moment, quan penso en ella només veig els llitets de fusta de la maternitat, on cuidaven el nens petits, i les fotografies penjades a la paret que certifiquen l´horror que van viure aquells a qui ella va ajudar. La maternitat va ser un només un capítol molt important de la seva vida, però aquesta dona després va continuar ajudant a tothom qui va poder, no només dones i nens, i ningú va poder amb la seva força de voluntat i la seva tossuderia.
Sempre agraïré a l´Assumpte Montellà que s´hagi esforçat tant per fer-nos conèixer una persona com ella, llegir els comentaris del seu bloc el dia de la mort de l´Elisabeth m´ha posat els pèls de punta, i guardo com un tresor els llibres que ella ha escrit sobre la maternitat i sobre l´Elisabeth.
No sé si mai serè mare, però si alguna cosa tinc clara és que la meva filla es dirà Elna.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!