La lluna en un cove

Després de tan de temps de no escriure, i mentre faig temps pel partit del barça, ja he trobat l´excusa perfecte per recomençar per enèssima vegada el meu bloc. Aquesta colla de gent que va acampant per les plaçes del país per tal de fer sentir la seva veu. En els temps que corren, que sembla que ningú es vulgui moure del sofà i que ens haguem tornar individualistes i egoïstes és increïble que com a mínim hagin aconseguit el ressò necessàri perquè tothom sàpiga que estàn indignats.
Jo mai abans havia viscut una cosa aixì, i de fet ara encara la visc amb certa distància, tot i que no és per falta de ganes d´agafar el sac de dormir i plantar-me al mig de la plaça Catalunya (com duri gaire dies més sóc capaç de fer-ho. ) si no perquè crec que estem tan acostumats a viure-ho tot tan com a espectadors que no sóm capaços de reaccionar quan passa alguna cosa d´aquestes, que segurament passa un cop cada 30 anys i valdria la pena viure-la amb l´intensitat del moment.
El que si puc dir és que aquests dies no paro de seguir les notícies que aquest moviment genera, no vull que es disolguin ni marxin, m´agradaria que continuessin fent sentir la seva veu, que és la de molta gent, i formar-ne part a mida que es vagi consolidant.
Els meus pares hi veuen certes similituds amb el que va passar en el seu temps, també els segueixen les passes, els escolten, els animen i fins i tot en certs moments diria que s´enyoren i els envegen, encara que en aquella ocasió les coses potser no anessin exactament com ells desitjaven.
Ara en aquests moments estàn en assemblea per si es disolen o no per tal de no crear problemes si el barça guanya el partit d´avui i hi ha cel.lebració. Jo no vull que ho facin, sé que poden haver-hi problemes però tinc clar que no serà per culpa seva, en cas que n´hi haguessin. Però per altre banda em sembla una mostra de civisme i de pensar també ens els altres, i que deprés d´haver intentat fer-los fora de males maneres i que es fessin tots els preparatius en un altre lloc i de fer ballar al cap a molta gent, ara ells marxessin de forma pacífica i tornessin demà quan la tormenta hagués passat també seria una lliçó … no sé si m´explico … i escolteu … que després de tot potser el barça no guanya!!!
Els cas és que potser hauríem de començar a creure que les coses si que poden canviar, potser hauríem de començar a creure amb la gent i amb el potencial intrísec que té cadascú, potser si que no ens n´havíem adonat i per sota mà s´anava gestant la llavor d´alguna cosa grossa i estem tant encegats que no ho havíem vist, potser si que els polítics han aconseguit indignar de veritat a la gent amb la seva mala política i el seu egoïsme, potser la gent no estava tantes hores al sofà com ens pensàvem, potser si que la tecnologia que he maleït tantes vegades serveix d´alguna cosa … potser … potser serà el moment de pensar, de discutir, d´implicar-se, d´emprenyar-se, de crear un futur … potser si que comença a ser el moment que cadascú tregui el millor de si mateix per poder caminar tots junts en una mateixa direcció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!