Sempre em passa el mateix quan neva, tinc una sensació de pau i calma impressionant. Aquest matí he sortit a passejar després de la tempesta d´ahir i ha estat impressionant … tot blanc i gris, un silènci i una calma que espantaven, només se sentia el soroll de les meves botes al trepitjar la neu més dura i algunes branques d´alguns arbres que cedien al pes de la neu. En aquests moments la resta del món deixa d´existir … deixa d´existir la feina que tan capficada et té, l´estatut i els polítics, l´últim llibre que has llegit o l´última peli que has vist i que tan t´havien agradat, el barça i en Mesi … en aquell moment no se´t passa res pel cap, només ets tu i el silènci … i la ment en blanc, com el paisatge.
Aquesta foto és d´un racó de St. Bartomeu, i el paisatge del poble ja és bonic, però és que el món sembla un altre quan està cobert per una capa de neu, no sembla el mateix que estem acostumats a veure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!