Sempre em passa el mateix quan neva, tinc una sensació de pau i calma impressionant. Aquest matí he sortit a passejar després de la tempesta d´ahir i ha estat impressionant … tot blanc i gris, un silènci i una calma que espantaven, només se sentia el soroll de les meves botes al trepitjar la neu
Tenia ganes de complir un sómni. No sé si aquest es realitzarà completament, ni sé si serà exactament com jo l´he imaginat, no sé fins ón arribarà ni ón em durà però almenys puc dir que hi he posat fil a l´agulla. A vegades aquest tipus de sómnis se´n van de cap a l´aigüera a la
Avui, la boira lluçanesa que aquest matí m´ha acompanyat mentre anava a treballar m´ha inspirat, he decidit tornar a escriure, almenys en aquest bloc ón humilment hi anava dient la meva. ( La fotografia és d´algún punt de la comarca del Priorat, en quant en trobi una del Lluçanés podré fer el canvi). Intentaré considerar aquest
Després d´un mes gairebé de no dir res, després d´un segón punt i a part gairebé obligat en poc temps ja hi tornem a ser… per fi!!! Li he agafat carinyo al fet d´escriure quatre bestieses aquí i quan porto uns dies que, per diverses raons que ja no diré més, no ho puc fer
Si, és temps de fer balanç suposo … s´acaba un any, en comença un altre, s´acosta molt ja el meu aniversari …. inconscientment, amb les dues coses que coincidèixen, faig balanç personal, íntim i una mica transferible a través d´aquesta mena de diari que vaig decidir començar i en el que feia dies que no
Que quedi molt clar d´entrada que no sóc futbolera, tot i que últimament m´estic sorprenent a mi mateixa veient algun fragment dels partits del barça i sobretot la fórmula 1, no em pregunteu ben be perquè. Només, ja que ahir va haver-hi el partit del barça en front l´espanyol només volia fer un breu apunt
Hi ha vegades que les circumstàncies et superen, hi ha dies que estàs trist, enfadat o pel contrari especialment feliç, hi ha vegades que no saps on vas ni d´on vens, que no saps quin camí agafar ni tens ni idea d´on et durà. Aleshores jo vaig començar a escriure algunes coses, des que era
Com vaig insinuar en l´anterior post, la meva àvia va morir l´onze d´octubre passat amb 87 anys. Algú diria que ja és una edat, i és cert, però com que estava perfectament ens va agafar a tots molt de sorpresa. Senzillament va anar a dormir al llit perquè tenia una mica de mal de panxa,
Aqui estic, altre cop embolicada amb aquest bloc. He hagut de fer un punt i apart en la meva curta trajectória blocaire, he reorganitzat una miqueta aquest espai i aqui torno a estar, amb ganes renovades de transmetre les meves cabóries a qui les vulgui llegir. A part de la falta de temps i un
M´agradaria parlar de "batalletes" ,com dirien els avis, i es que ara que fa trenta anys d´aquell 11 de setembre de 1977 i que jo també en tinc trenta, m´agradaria parlar de records. Els meus pares sempre m´han explicat mil i una històries de quan ells eren joves, i encara que a vegades em resultés
Em penso que això és una de les coses que ens agradaria a molts, poder tenir la lluna en un cove, en el sentit que cadascú li vulgui donar. Pot ser, a priori, és quelcom difícil i complicat, impossible gairebé, però si és té paciència i es pensa una mica amb calma i tranquil.litat, es