Només volia dir-ne alguna cosa, encara que ara ja han passat uns dies no volia que em passés per alt escriure´n algunes paraules. És cert que és llei de vida, com a infermera ho sé molt bé, però persones com ella han fet tant bé a aquest món de bojos que haurien de ser immortals.
Aquests dies, per desgràcia, he trobat una altre història de les que crec que val la pena reflectir al bloc, en aquest post. Es tracta de l´història d´una altre dona lluitadora que aquests dies ha tingut ressò. És la història de la que alguns ja anomenen la “Ghandi” Saharauí, Aminatou Haidar. He de reconèixer que
Em descuidava, en aquest cap de setmna de recopilació de notícies i de coses que volia dir al bloc, comentar a notícia de les 13 noies afganeses que han esta cremades amb àcid. Ara feia dies que no em feia ressó de cap cas semblant i són coses que cal anar recordant.Tot i així ella
Sé que aquest post hagués estat més adient escriure´l abans d´ahir, dia de la dona treballadora, però en fi, vaig decidir fer vaga i agafar-me´l de “tranquis”. M´agradaria que quedés ben clar d´entrada que qualsevol iniciativa en aquest sentit que em sembli justa i útil serà per mi molt ben rebuda, igual que en qualsevol
Ahir em va colpir, mentre mirava el telenotícies mig-dia, l´assassinat de Benazir Bhutto. No fa gaire temps escrivia jo un post sobre ella elogiant la seva lluita, la seva valentia, com a política en un país tan difícil i com a dona, i avui l´enterraran al seu poble i a la seva terra, com es mereix.
Avui volia parlar concretament de dues dones, lluitadores i destacades, de les que se´n va parlant fa uns dies i que tenen molt en comú. Comparteixen idees i professió, voldria parlar de dues líders polítiques com són Benazir Bhutto, a la fotografia, i Aung San Suu Kyi. La primera, Benazir Bhutto és una líder política
Fa uns dies, a la consulta, va venir desesperada una dona, el testimoni de la qual em va fer esgarrifar i no hi he parat de donar-hi voltes. No és el primer cop que m´hi trobava, malauradament, però hi va haver alguna cosa aquest cop que em va fer commoure encara més. Va ser només