S’ha trobat maquinari nou

Ja és un lloc comú dir que abans per treballar els del meu sector només necessitàvem una màquina d’escriure, un boli vermell –més modernament, un ròl·ler– i típex a dojo. També ho és que podíem continuar treballant encara que se n’anés l’electricitat, amb una espelma si calia, amb un llum de carbur o de càmping. I també que això dels ordinadors ens ha simplificat molt la vida a tots plegats. Muntanyes de paper que abans no sabies on ficar, documentació que mai no estaves del tot segur del moment que ja la podies llençar, ara s’ha reduït a l’espai físic del disc dur, i a aquell que en diem virtual, però que de fet no ho és, del núvol. 
O, com se sol dir, tot va bé mentre va bé. Perquè sempre passa que arriba un moment que les coses s’espatllen. Com un ordinador, per exemple, que de cop i volta un dia decideix que no es pensa tornar a engegar mai més. Que ha arribat al final del seu camí: que ha sigut llarg, i profitós, i apreciat. Però que ha fet molta feina i ja no pot més. Crac, i ha petat, i fes-te fotre si tenies pressa per al que fos. Canvia de màquina, busca ajuda per recuperar aquelles dades sense les quals no pots començar el dia, reinstal·la programes. Tot molt laboriós. També una mica estressant, perquè aviam per quin motiu se suposa que tots hem d’entendre què passa a dins de la caixa negra que va zumzumejant al teu costat.

I amb això, les paradoxes de la societat en què vivim. Tenies el Windows XP, un sistema operatiu excel·lent, entenedor, pràctic, però el fabricant l’ha declarat obsolet. Està obligat a treure’n un model nou cada any; coses de l’oligopoli, de la necessitat de convertir els diners en més diners: en el món capitalista, el que no creix és mort, i sembla que créixer implica canviar de cotxe, de telèfon, de roba, d’ordinador i de sistema operatiu tot sovint. I ja em diràs per què el Windows 7 no es deixa catalanitzar. Ho intentes dos cops, però no hi ha manera: es manté en anglès, impertorbable. De moment ho deixes córrer, ara no hi pots perdre més temps.

Però finalment sembla que hi sortiràs guanyant. Perquè al començament d’aquest text havies escrit ròler i gràcies a Softcatalà el Word d’última generació que tens ara t’ho ha canviat per ròl·ler, que ––fetes les comprovacions que en el meu cas són de rigor-– resulta que és la forma aprovada pel Termcat. Potser un dia deixaràs d’enyorar el WordPerfect i tot.

6 pensaments a “S’ha trobat maquinari nou

  1. Zahara MH
    Em penso que tots tenim un límit a partir del qual ens sembla que la tecnologia ens crea més problemes que no ens en resol… L’altre dia vaig tenir una interessant discussió sobre aquest tema en què jo defensava que la barrera o diferència està en el moment que la persona no pot entendre instintivament quin és el funcionament de la tecnolocia i un altre deia que això era més aviat generacional i coses que a mi em semblen evidents en altres temps no ho eren tant. Encara he de pensar-hi una mica més, sobre aquest tema.
    Respon
  2. Miquel
    Els ordinadors són com les bombetes: es fabriquen perquè durin un cert temps, deixin de funcionar i se n’hagi de comprar un altre. D’això en diuen ara “obsolescència programada”. Jo tinc a casa un portàtil de fa més de deu anys i em funciona la mar de bé; en canvi, vaig comprar després un miniportàtil que no em va durar ni un any i mig. La tecnologia no és dolenta, el problema és que el sistema ha de vendre, i per continuar venent cal que la mercaderia s’espatlli.
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*