ERC i religió
¿Pot ser que la fe religiosa del seu lider tingui a veure amb la deriva «realista» d’ERC?
Subratllaria almenys dos aspectes del pensament religiós que hi podrien tenir a veure.
El primer és la posició respecte al mal (en el nostre cas l’estat espanyol com encarnació del mal): La posició de Sant Pau i de Sant Agustí és que el mal no pot ser completament vençut en aquest món a causa de la maldat intrínseca de l’home caigut. El cristià ha de compartir el patiment amb els que pateixen amb una clara consciència del mal realment existent. La repressió és vençuda, sobretot, amb el patiment compartit. Fins i tot aquesta repressió (mal) pot ser entesa com una prova (bé) que ens acostarà al camí que Déu ens vol marcar. Aquest camí és el camí de l’amor . «Dos amors van fundar dues ciutats» i la realment important no és la terrenal sinó la celestial, la dels homes conciutadans per l’amor a Déu.
El segon aspecte és la primacia de l’amor sobre el coneixement (una de les doctrines més característiques de l’agustinisme). «Estima i fes el que vulguis». Limitar-se a seguir els dictats de Déu, de l’amor, comportarà debilitar la raó per manca d’exercici i això et convertirà progressivament en un desconeixedor tant de la teva realitat interior com de la realitat exterior. I de resultes, en profund depenent de la figura de Déu, sense la qual aquest individu es trobarà en una total desorientació vital.
«La misèria religiosa és, d’una banda, l’expressió de la misèria real, i de l’altra, la protesta contra la misèria real. La religió és el sospir de la criatura aclaparada, l’estat d’ànim d’un món sense cor, perquè és l’esperit dels estats de coses faltats d’esperit. La religió és l’opi del poble. La superació de la religió com la ventura il·lusòria del poble és l’exigència de la seva ventura real. Exigir sobreposar-se a les il·lusions sobre un estat de coses val tant com exigir que s’abandoni un estat de coses que necessita il·lusions.» K.Marx. Critica de la filosofia del dret de Hegel