Feina feta

Vaig llegir Victus en la versió original castellana i de seguida vaig pensar que era el llibre perfecte perquè el traduís jo. No hi va haver sort i es va emportar la feina un bon traductor amb un currículum més lluït i més visibilitat que jo. Em va quedar el rau-rau, tot s’ha de dir, i vaig pensar que quan se’n publiqués l’edició en català l’hauria d’aconseguir per veure com se n’havien sortit, l’editorial i el traductor, en la versió catalana, perquè no és el mateix traduir de l’anglès que del castellà, oi?El cas és que ha anat passant el temps, i entre la feina, els problemes econòmics i la mandra encara no he trobat el moment de fer-ho, però remenant avui per Internet he descobert que una revista nova, Sirventès, ha publicat aquest article, Victus o l’olfacte vençut. La veritat és que em sap greu, tu, i si digués que es veia a venir semblaria pura enveja…

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*