Qui va a continuar governant Espanya en el pròxims 4 anys? L’Ibex-35 i les classes extractives.

a1

Pregunta recurrent aquests dies. Governarà Rajoy o Pedro Sanchez, i amb suports de qui? O es farà un “tripartit” constitucionalista PP-C ‘s-PSOE, amb o sense el suport explícit del PSOE?

“Tanto monta, monta tanto”, Mariano com Pedro amb els seus respectius suports.

La tan esbombada i modèlica Transició de la Dictadura a la Democràcia segrestada que patim va deixar les coses “atadas y bien atadas”.

Els poders econòmics que manaven amb el franquisme segueixen manant, o ells o els seus successors, en aquesta falsidemocràcia espanyola. Siga el govern del color que siga, el bipartidisme resident des de fa 35 anys incrustat en aquesta monarquia borbònica imposada i mai subjecta a una votació popular explícita, perpètua el poder dels que van manar durant els anys del franquisme, i fins i tot abans.

I per adonar-nos-en no caldrà més que mirar la nostra factura del gas a partir de l’u de gener de l’any que ara va a començar. Res importarà si tenim una feina estable i ben remunerada, un contracte precari per hores o estem en la més completa desesperació perquè no trobem feina de cap de les maneres. Perquè el nostre rebut del gas pujarà per a tots per compensar econòmicament al senyor president del Real Madrid, Florentino Perez, per la seua aventura frustrada del magatzem de gas Castor situat enfront de les costes del Maestrat i del Baix Ebre.

Si no hagueren hagut aquells prop de mil sismes que hi va haver quan va entrar en funcionament, Florentino s’estaria portant uns dividends formidables a la seua butxaca. Però com els tremolors sísmics la van convertir en un projecte irrealitzable, els espanyols tots li hem de compensar econòmicament per la seua inversió frustrada, pobret.

A això se li diu “Privarizar beneficis i socialitzar pèrdues“, una pràctica ben habitual en els contractes que l’Administració espanyola, moltes voltes amb la complicitat i el vist i plau de la pròpia institució monàrquica, fa amb les grans figures de l’oligarquia econòmica i financera espanyola, es a dir, amb el poder real del país.

a1

Perquè el pagament del magatzem Castor suposarà per a tots nosaltres, a través dels comptes públics, un desemborsament anual de l’ordre de 110 milions d’euros durant els propers 20 anys, ja que el Govern va pactar un tipus d’interès del 4,2% per a les entitats financeres que van decidir assumir aquest finançament.

Així mateix, el cost del dèficit de tarifa gasista suposarà prop de 90 milions d’euros anuals (es va estimar que ascendia a 1.000 milions d’euros). És a dir, en total 200 milions d’euros més a l’any, fet que suposa un 6,5% més sobre els costos regulats actuals que ascendeixen enguany a 3.062 milions d’euros.

El magatzem de gas Castor, mentrestant, segueix amb el seu procés d’hibernació que està dirigint Enagás, i que a més suposarà un cost per a les arques públiques d’altres 17 milions d’euros que també s’han de carregar als peatges al 2016.

En resum, uns 4.700 milions d’euros que tots nosaltres tindrem que pagar en la factura del gas en els pròxims 30 anys, sense comptar amb els costos de manteniment que s’abonen a Enagas, l’empresa que des del tancament està encarregada del manteniment de les instal·lacions.

Be, doncs ja sabeu la resposta a la pregunta de qui governarà Espanya en els propers 4 anys. No vos escalfeu més el cap.

València, a 4 de gener de 2016.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *