Venen a pixar-nos a la cara a casa nostra i ens diuen que plou.

El passat cap de setmana va vindre a València Maria Dolores de Cospedal.

Sí, aqueixa eminència del PP de cap i cerbell privilegiats, amb una intel·ligència encara en brut i per polir però, amb tot, és clar que en diferit.

Ella, la Cospe com la coneixen amics i menys amics en el seu partit, la mateixa dels múltiples sous i dels sucosos i amagats negocis amb el seu marit a l’ombra de la obedient justícia espanyola. Sí, la mateixa.

I va vindre a València com qui ve a passar revista en un manicomi fins fa poc fora de control esdevingut una olla de grills ara sota les ordres de una nova sergent xusquera, una tal Isabel Bonig. Un manicomi on fins a l’apuntador ha estat ficat en la merda fins a les orelles, en una orgia de prevaricacions, de malbarataments, de robatoris, d’ocultacions, d’espoli dels diners públics, de luxes regalats, de t’estime un ou, de t’has passat dos pobles, de deu, onze i dotze i dos milions de peles. Tant és això que aquesta organització ha fet parèixer a la mateixa banda d’Al Capone una colla de yogurins aficionats al furt a la menuda a solitàries velles desemparades.

I a més de per a tot això, que no era poca cosa, la senyora Cospedal vingué a València a dir-nos als valencians que ells, els del Partit més Podrit que ha hagut des de l’edat mitjana fins ara, són els bons boníssims i els més millors i immillorables de la pel.licula, enfront de “radicals, independentistes, demagogs i populistes que no estan mirant pel futur d’Espanya i que només defensen el treu-te tu que em poso jo“, va dir ella. Tot un seguit de ximpleries i de bajanades a l’alçada de la seua privilegiada verbigràcia diferida i minsa matèria grisa cerebral, però comprensibles en ocells de tal averany ficats en la política de mentides i màrqueting en què han transformat aquesta falsidemocràcia espanyola.

Però allò que va acabar de reblar la seua feina torera, vull dir el seu discurs, va ser una frase pronunciada amb etiqueta de lapidària: “Nosaltres hem aixecat aquesta Comunitat Valenciana, gràcies a vosaltres (el PP valencià) la Comunitat Valenciana es va fer una de les regions més pròsperes de tot Europa“. Ni més ni menys, tot just això. I es va quedar ben descansada i ben satisfeta la dona.

Precisament ells, els del Partit Podrit, els que van fer semblar a al Capone o a Lucky Luciano uns aficionats en els seus negocis de la cosa nostra al costat seu, els que van vendre les nostres caixes d’estalvis al millor postor després de arruïnar-les i expoliar-les fins a tocar os. Els que després d’utilitzar la nostra Ràdio i Televisió valencianes per adoctrinar, manipular i per a  inflar-les de endollats i de corruptes a dit, finalment les van tancar. Precisament ells que van enfonsar les nostres editorials valencianes perquè el llibre valencià no mereixia cap ajuda, per catalanista i esquerrà. Els que després de carregar-se el nostre teixit industrial, van omplir la seua Espanya de milers de kilòmetres de vies de trens d’Alta Velocitat que viatgen mig buits i paren en moltes estacions on no s’en pujen ni baixen viatgers, mentre les nostres empreses no poden competir amb els seues productes a Europa perquè el Corredor mediterrani porta anys suplicant ajudes i ni està ni se l’espera. Els que després de mantindre anys i anys un espoli fiscal estructural que ens ha empobrit als valencians i que a més ens obliga a ser solidaris amb regions espanyoles més riques que nosaltres. Precisament ells, els que desprès de tot això i de moltes coses més que em queden al tinter, ara envien a València a la senyora dels diferits a dir-nos a la cara als valencians que encara hem de donar-los gràcies, besar-los la mà i llepar-los els peus perquè ells han “aixecat la nostra comunitat” i han fet del nostra “comunitat” “una de les regions més pròsperes d’Europa“. Precisament ells…

En el fòrum del PP on va pronunciar aquestes paraules m’imagine que, una volta acabada la seua intervenció, només se sentien aplaudiments i gestos de satisfacció per haver sentit paraules tan encertades, acurades i plenes de trellat. “Molls més que molls, que sou uns molls i no teniu remei” degué de pensar Cospedal dels valencians una volta va finalitzar el seu discurs mentre veia com els molt ximples l’aplaudien, tal com va dir un tal Comte duc d’Olivares fa quatre segles per qualificar la nostra actitud obedient i submisa davant la monarquia abassegadora madrilenya.

Sí senyors. Al remat el que va fer aquesta dona no va ser, ni més ni menys, que aixecar-se les seues faldilles i pixar-se a sobre de tots nosaltres, els valencians, i després de completada l’acció va alçar el dit i assenyalar al cel per a dir-nos amb cara de convenciment que plovia. Una fina pluja que va ser acollida amb alegria, joia i satisfacció per tots els allà presents, en la seu del seu partit.

Una pluja àcida, de la què cau a terra i no deixa rastre de vida, però, pensem molts altres.

I que no torne per aquesta terra a riure’s en la nostra cara i a pixar-se a sobre nostre. Que ho sàpiga. Que no torne mai.

València, a 8 d’octubre de 2015.

5 pensaments a “Venen a pixar-nos a la cara a casa nostra i ens diuen que plou.

  1. Res a dir sobre l’escrit, a no ser que té tota la meva simpatia en no voler tornar a ser governat per aquesta colla del PP.

    La fotografia, calia ser “retocada”? (L’amic Stalin feia “millors” retocs, sense photoshop!).

    Atentament

  2. Ara mateix m’ha vingut al cap aquella sèrie que es deia “V” que tractava d’uns extraterrestres fardatxos que amb la seua disfressa no se’ls podia descobrir, excepte pel ditet. No podien doblar el dit xicotet … Penseu ara amb el dit de la cospedal, aznar i barcenas. No poden o tenen una tendència a mantenir-lo recte front a situacions o persones hostils… seran “llangardaixos” també aquests? Sobre l’important que us he de dir que aquest home no haja escrit ja. Són infames i infame és haver de suportar-los a casa nostra. Hem, de seguir el camí de Catalunya,no hi ha més a fer.

  3. Amb quasi bé les mateixes paraules, especialment les més dures, per encertades, descrivia jo la situació a Santanyí i en general a Mallorca ara fa exactament entre 9-12 anys…

    La ignorància voluntària, l’analfabetisme de la consciència al servei de la memòria selectiva i la corrupció són una pandèmia en la classe política espanyola, especialment al Partit Popodrit.

    Molt bon article. Sí.

  4. Tot ho has dit tu. Si a Catalunya no pot venir amb la mateixa supèrbia va al PV amb la de Catalunya multiplicada per cinc.

    La gent del PP que els vota deu ser d’una certa raça o subespècie. No s’explica que el partit més corrupte de la UE, el més lesiu a la democràcia i amb més ineptes sigui ensems el que pretengui alliçonar els honestos, els demòcrates i els més competents. Els seus i ells, sense sentit de l’honestedat, sense sensebilitat cultural i sense sentit del rubor. Espanya sempre serà vist a l’estranger avançat com un de retrògrad, sense ambició de prosperitat i incapaç d’atènyer-la. Els seus obtusos i fanàtics votants deuen estar molt orgullosos de no tenir comparança, tot seguit en acabar el franquisme. Per això no podran encisar mai a tots els hàbitants de l’Estat perquè siguem espanyols. No tots ens podem identificar amb ells. Déu ens guard!. Ni amb altres ideològicament diferents als del PP o similars que, pel que fa al sentit d’espanyolitat, no són gaire diferents. Quina vergonya, ser-ne!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *