Botiflers

Botiflers. Tots sabem ben bé el significat històric que té aquesta paraula.

Com també quines són les seues connotacions actuals quan es referida a tots aquells que reneguen de la seua condició de valencians, diguem-ne en la seua accepció nacional -que no folklòrica i regionalista-, per lloar i servir els interessos de la nació castellà-espanyola que “en justo derecho de conquista” va acabar amb l’autogovern valencià en 1707.

I “botiflers” és també el nom del nou llibre d’Ignacio Blanco, l’ex-portaveu del grup parlamentari d’EUPV, que aquesta vesprada s’ha presentat al Centre Octubre de València.

a10

L’assistència a l’acte d’avui ha estat molt nombrosa. El vestíbul del Centre s’ha omplit de gom a gom de gent diversa del món de la política, de la cultura, dels mitjans de comunicació i de ciutadans què han volgut rendir amb la seua presència un merescut homenatge a un home, a un polític de raça que ha lluitat de valent per denunciar els abusos del PPoder i intentar dignificar la democràcia en la màxima institució política del nostre País des dels escons del Parlament i des de la tribuna de les Corts valencianes.

Malauradament una injusta llei electoral basada en la barra del 5% va deixar-li fora, tan sols per unes dècimes, d’unes noves Corts Valencianes i d’un nou govern nascut del Pacte del Botànic.

En el llibre Ignacio Blanco reflexiona i dóna un repàs als seus discursos i intervencions més destacades i decisives al llarg dels darrers 4 anys de legislatura valenciana sota el mandat del PP, en què des de la tribuna de les Corts va denunciar les retallades socials i la corrupció d’aquest partit i des d’on va assistir a la descomposició d’un govern esdevingut un règim cleptocràtic, una vertadera màquina de destruir el territori i de furtar i espoliar els fons públics valencians.

20151005_190440[1]

20151005_191703[1]

Aquest llibre, que com el mateix Ignacio Blanco reconeix el va concebre mentre “celebrava” el seu funeral polític en els dies que van seguir a les darreres eleccions autonòmiques del 25 de maig, no tinc cap dubte que s’incorporarà al relat global del malson, de la llarga nit política que varen patir els valencians al llarg de dues dècades de governs del Partit Popular, què amb la perspectiva que ens donarà la història d’ací uns anys ens ajudarà a comprendre molt millor aquesta etapa política afortunadament ja superada.

València, a 5 d’octubre de 2015.

 

2 pensaments a “Botiflers

  1. El PP encara és aquell Neandertal que no evoluciona perquè els seus votants són caparruts i gamarussos fanàtics, que no els importa que el seu país es vagi en orris abans d’admetre el més flagrant fracàs i incompetència. L’atur, el penúltim d’Europa, al 22,2%, a no gaire del darrer, Grècia; l’atur juvenil al 50%, el deute públic al 100% del PIB, el fracàs escolar el pitjor europeu, la productividad, la pitjor d’Eurppa, l’extrema dreta, el nazisme i franquisme va en augment mentre a Europa intenten penalizarlos, la seva justícia fa riure als països democràtics del món, un informe fa saber que la premsa espanyola és literalmente la més manipuladora, el informe PISA es pixa davant els resultat d’escolarització dels espanyols, la corrupció a Espanya está entre les primeres o la primera en Europa, Catalunya se’ls esmunyeix i en conseqüència empobriran…, mentre riuen, s’autocomplaeixen i declaren cofois que tot va a millor. A punt d’acabar la crisi. I no. Fins i tot el PP fa créixer els nacionalistes i independentistes al PV i les Illes. Els imbècils electes i electors ja tenen això, sí

  2. Que fa aquest homenot fora del grup capdavanter de la nostra independència? Per què encara no té un lloc merescut al “moviment Compromís”? Necessitem persones com aquestes per a assumir el nostre lloc a la història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *