La paella mecànica

Es parla molt de països europeus que de manera vetllada actuen com a veritables paradisos fiscals. Tots coneixem els seus noms: Suïssa, Luxemburg, Andorra, els Països Baixos, Irlanda, …Països en què les grans empreses multinacionals paguen imposts molt baixos.

No fa molt de temps que va esclatar Luxleaks. Aquest assumpte tornà a posar de manifest els avantatges i el tracte privilegiat que tenen les grans corporacions transnacionals.

En aquest escandalós cas es va constatar que més de 300 multinacionals, com Pepsi, Amazon, Ikea, Walt Disney o Skype, arribaren a acords secrets amb el Govern de Luxemburg per gaudir d’una imposició tributària molt baixa, situada en tipus inferiors a l’1%. Totes elles, a través de una complexa enginyeria fiscal, havien ideat mecanismes per poder moure els seus beneficis des dels països on desenvolupaven la seua activitat a Luxemburg, país en aquell moment governat per l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Si bé tot el focus mediàtic es concentra en aquests països, poc o gens es parla d’alguns instruments financers que l’Hisenda Espanyola ha creat ad-hoc per promoure l’entrada de capitals estrangers amb garantia d’exenció total o quasi total de pagar imposts. Parlant clar i ras, un paradis fiscal.

Des del any 1995, els governs del PSOE i del PP han fet una crida al capital forà a través de les anomenades Entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)

Aquest instrument ha esdevingut un instrument molt beneficiós per a les grans corporacions estrangeres que les eximeix quasi al 100% del pagament d’imposts. Cal considerar també que la seua sola existència ha esdevingut també una porta oberta al frau fiscal.

Aquest mecanisme possibilita a qualsevol societat estrangera poder crear a l’Estat espanyol una ETVE, si compleix alguns requisits com una inversió mínima de 6 milions d’euros. El gran atractiu que tenen és que els dividends, els beneficis i les plusvàlues poden estar exempts d’imposts. Amb la nova estructura, els capitals no paguen tributs ni a l’entrada ni a l’eixida de l’Estat espanyol pels seus beneficis a l’estranger i, fins i tot, poden rebre ajudes i rebaixes fiscals per les pèrdues declarades. Aquest avantatge, ofert a la UE únicament per Suècia i Luxemburg, és el que converteix les ETVE en un dels “principals focus de risc fiscal” a l’Estat espanyol, segons els tècnics d’hisenda.

Les ETVE són un instrument d’elusió fiscal, és a dir, una via legal per evitar o reduir el pagament d’imposts, però els seus avantatges obren la porta directament del frau d’una manera bastant senzilla. Des de l’any 2001 la normativa que les regula permet compensar les pèrdues que generen en altres empreses del grup. Així, per exemple, una ETVE pot demanar un préstec de 500 milions per adquirir participacions estrangeres, que li suposa el pagament d’uns interessos de 30 milions el primer any. Doncs bé, aquesta despesa financera s’anota com a pèrdues i serveix per compensar, en aquest cas, els beneficis de 30 milions que haguera obtingut una filial espanyola del grup. El resultat d’aquesta operación seria que aquests beneficis de 30 milions no pagarien res a la hisenda espanyola.

Per tant, amb només una mica d’enginyeria fiscal, les ETVE poden esdevenir societats pantalla destinades, precisament, a reduir la factura fiscal pels beneficis obtinguts en altres empreses dels grups radicats a Espanya.

Aquest instrument ha estat denunciat per ONGs com Oxfam Intermón i Eurodad com un instrument que perjudica greument la recaptació d’impostos, que afavoreix el frau i beneficia únicament grans corporacions.

Malgrat això, el Govern espanyol segueix promovent les ETVE com una eina clau en la captació d’inversions estrangeres. I ho fa a través d’un portal existent en la pàgina web del Ministeri d’Economia anomenat eufemísticament “Invest in Spain”, on s’explica als inversors potencials que les ETVE donen un millor tractament fiscal a les societats no residents a l’Estat que els hòldings dels Països Baixos o de Luxemburg. Les dades disponibles fins al 2012 indicaven que les ETVE havien mogut a l’Estat espanyol més de 124.000 milions d’euros, però de segur poca quantitat d’aquesta marejant xifra haurà tributat com toca.

Companyies com Microsoft, Exxon, Vodafone, Pepsi, Hewlett-Packard o Starbucks són algunes de les més importants que utilitzen les ETVE, no solament per tributar quantitats ridícules, sinó fins i tot per generar crèdits fiscals que la Hisenda espanyola ha de ingressar en el seus comptes corrents.

Mentre milions de treballadors espanyols han de tributar fins al últim cèntim dels seus guanys al ministeri d’hisenda, aquestes grans corporacions multinacionals són convidades pel ministeri d’economia a invertir, guanyar i, no solament a resultar exemptes de tributar, sinó a ser compensades per suposades “pèrdues” o balanços negatius en els seus comptes de resultats, que hem de pagar precisament tots nosaltres dels nostres imposts.

Així és com funciona la justícia fiscal en un poc mediàtic paradís fiscal com és l’estat espanyol.

València, a 19 de juliol de 2015.