La paella mecànica

Poca cosa cal afegir a tot el que ja s’ha dit sobre el que ahir vam viure a València en relació a les víctimes de l’accident del Metro.

Després de nou anys de lluita contra l’oblit, el menyspreu, la indignitat i la vergonya institucionalitzades, l’associació de les víctimes de Metro València i la societat valenciana vam viure ahir un dia històric en què el nou govern de la Generalitat, ara sí representant el sentir i el clam popular, va demanar perdó i va oferir reparació a tants anys de desdeny per part d’un govern indigne que mai va representar els interessos del seu poble.

Milers de persones tancarem ahir la concentració a la Plaça de la Mare de Déu amb un homenatge i amb un sentit reconeixement en la que va esdevenir la darrera de les més de cent concentracions celebrades des de 2006.

“Les úniques batalles que es perden són les que s’abandonen”, van dir ahir Jordi Évole i Beatriz Garrote quan es varen dirigir als que allà estàvem concentrats. “Sí es pot” cridava la gent en resposta a aquestes paraules.

Al remat, la lluita i la reivindicació exemplars que han dut a cau al llarg de tots aquests anys l’Associació de les víctimes del Metro València ha esdevingut, sense dubte, un paradigma de la resistència de la ciutadania contra l’abús de poder d’un govern despòtic.

Ara sí pareix que va de bo. Benvinguts a l’any zero de la nova era. Així ho volem creure molts valencians.

Adjunte a l’apunt algunes fotografies presses per mi durant la concentració.

València, a 4 de juliol de 2015.