La paella mecànica

Amagat? No, diguem ne invisibilitzat, segrestat a la ciutadania.

La ciutat de València té joies arquitectòniques medievals com el gòtic de la Llotja dels pescadors, les Torres de Serrans o el Micalet. Palaus renaixentistes, barrocs i neoclàssics. Però probablement cap d’ells pot competir en història i grandiositat amb amb un conjunt que té una sala capitular gòtica que va ser predecessora de la Llotja de València i de la de Mallorca, una capella gòtica amb una extraordinària volta de creueria estavellada única que es va construir per ser panteó real, un admirable Saló del tron renaixentista, un inigualable mausoleu renaixentista i tres claustres, tres ni més ni menys, un gòtic, un altre renaixentista i un altre neoclàssic. I un d’ells, el claustre gòtic, una autèntica joia del gòtic flamíger del segle XIV.

I no obstant això, tot i estar situat al bell mig de la ciutat, aquesta meravella arquitectònica és una perfecta desconeguda per a turistes i per als mateixos valencians. Parle de l’antic Convent de Predicadors, ara conegut com Convent de Sant Domènec.

La raó? És un edifici ocupat per l’Exèrcit de terra espanyol.

Antiga seu de Capitania General, a hores d’ara és seu de l’Estat Major Nacional del Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat, per la qual cosa el seu accés al públic està vedat excepte si es fa amb reserva prèvia i en dies i horaris molt concrets.

Un Convent la primera pedra del qual va ser col·locada pel mateix rei en Jaume l’any 1.239, i que durant la seua llarga història ha estat lligat a personatges històrics tan importants com ara Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Bertran, Joan de Joanes, el Papa Lluna o el Rei Alfons el Magnànim. S’hi van celebrar varies voltes Corts generals del Regne de València en presència de reis com Pere el Cerimoniós, Carles I d’Àustria i Felip III.

L’edifici, que era propietat dels Dominics, passà a mans de l’Estat, del Ministeri de la Guerra, arran de la Desamortització de Mendizabal en 1836, que el va destinar a ser seu de la Capitania General de València en 1840. I des d’aleshores ençà aquest impressionant i únic conjunt històric i arquitectònic, testimoni d’excepció de la història de la ciutat i del Regne de València al llarg de més de vuit segles, ha estat segrestat a la ciutadania, fins al punt de continuar sent un complet desconegut fins per als propis ciutadans de la ciutat de València.

I quina és la utilitat que li dona l’Exèrcit espanyol a aquesta conjunt? Molt variada, com podrem veure. A banda de ser la seu de l’Estat Major Nacional del Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat, com he esmentat al principi de l’apunt, el seu magnífic Saló del Tron neoclàssic serveix per acollir solemnes acts militars, així com els cicles de concerts de la “Música de la Caserna General de la Força de Maniobra”.

La seua Església d’aire renaixentista, amb magnífiques pintures de José Vergara, acull a sovint casaments i celebracions litúrgiques de l’alta burgesia castrense valenciana. I la seua Capella dels Reis, amb la seua magnífica volta de creueria estavellada, té la missió d’acollir actes familiars castrenses com batejos o comunions. Un magnífic us, com hem pogut comprobar. Però no solament això…

Perquè el seu claustre neoclàssic va acollir durant anys l’estàtua eqüestre del general Francisco Franco quan va ser retirada de la Plaça de l’Ajuntament de València en 1983, vuit anys després de la seua mort. Van fer falta després altres 27 anys i la Llei de Memòria històrica aprovada el 2007 per aconseguir que l’estàtua tornara a emigrar, ara als magatzems d’una caserna militar a Bétera. Vint i set anys en què un magnífic conjunt històric valencià ha estat tacat i humiliat en veure’s obligat a exhibir al centre d’un dels seus magnífics claustres, tot i ser en plena democràcia, l’estàtua d’un dictador feixista per voluntat exclusiva dels militars que l’ocupaven.

En abril d’enguany el Quarter va anunciar per pròpia iniciativa una jornada de portes obertes a la ciutadania per als passats dies 23 i 24 de maig.

Un edifici declarat Monument Històric-artístic en 1931 i catalogat com a Bé d’Interès Cultural, amb obligació per Llei (la Llei de Patrimoni valencià) d’obrir al públic quatre dies al mes (48 dies a l’any), i que no obstant això només obri al públic en general dos dies a l’any, en unes jornades en què l’exèrcit aprofita per omplir de tot tipus de propaganda i apologia militar (canons, armament sofisticat, fullets, maquetes i quadres militars, etc …) les magnífiques capelles gòtiques que circumden el claustre gòtic de l’edifici, per tal de proporcionar “admiració i goix” als visitants. Durant tot l’horari de visites nombrosos soldats romanen arreu del claustre, desitjosos d’explicar a un públic a sovint extasiat per aquella magnífica obra del gòtic flamíger, les “bonances” de tindre un exèrcit professional tan preparat i proveït com és l’espanyol, el pressupost del qual sobrepassa enguany, per cert, els 16.000 milions d’eures, més de l’1.5% del nostre PIB, mentre la ciutadania pateix una crisi econòmica i unes retallades dels serveis del benestar sense precedents.

Aprofitant l’ocasió donada, un d’aquests dies de jornades vaig anar al Convent per visitar-lo, i un cop allà durant alguna estona em vaig unir a una visita guiada realitzada, com no, per un comandant de l’exèrcit de terra, que a part de donar someres explicacions històriques i artístiques d’aquella joia que se’ns obria davant els ulls de tots els visitants, no va desaprofitar el seu temps per dir-nos que Espanya havia estat 8 segles de “croada” contra els infames moros, i també que ben defensada que estava la nació espanyola amb aquest exèrcit tan professional i ben preparat… i amén.

Davant d’aquella explicació vaig relfexionar i em vaig fer una pregunta, que per descomptat no li vaig formular: I qui ens defensa dels que ens defenen?

En aquest apunt adjunte algunes fotografies presses amb la meua càmera durant la meua visita. Molt recomanable per a tothom, malgrat tot…

València, a 29 de maig de 2015.