La dualitat inventada d’una llengua al servei de la seua destrucció.

Un poble i dues senyeres: la quatribarrada i la blava coronada.

Un poble i dues denominacions: País Valencià i Comunitat Valenciana

Un poble i dos himnes: el regional i la Muixeranga.

Faltava alguna cosa més? Sí, un poble amb dues llengues pròpies. La mateixa però alhora diferent. Semblava impossible arribar fins ací, però hi hem arribat. Perquè la proposta ja està feta: la llengua Valensiana de les Normes d’El Puig i el valencià normalitzat de les Normes de Castelló del 32, es a dir, el català dels valencians.

Tota una bogeria, un desgavell i un autèntic despropòsit propiciat i emparat per una Llei de Senyes d’Imbecilitat aprovada fa unes setmanes en solitari en les Corts pel PP, i amb la que ha tancat un cercle esperpèntic i demencial en incorporar en el seu text un reconeixement a la capacitat docent de les entitats secessionistes de la llengua, com ara la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, què utilitzen les Normes d’El Puig com a referent normatiu de la llengua.

a5

La proposta va ser llançada fa uns dies pel Catedràtic del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de València i membre d’una d’aquestes entitats, Rafael Romero Villafranca, a la tribuna d’un conegut diari anticatalanista de la ciutat de València, amb una proposta titulada “El conflicte lingüístic. Una tercera via: una llengua, dues normatives“, on es proposava «la coexistència de dues normatives per a una mateixa llengua».

Ahir el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, va fer unes declaracions al mateix diari, en les que considera «un signe de democràcia» que al País Valencià s’establisca alhora l’oficialitat de les Normes del Puig i la normativa lingüística actual, promoguda per la Acadèmia Valenciana de la Llengua. Esteve declarava en l’entrevista al diari que aquesta proposta «coincideix plenament amb els meus plantejaments, que he comentat en repetides ocasions durant els últims anys. Permetre la coexistència de les dues normatives és un signe de democràcia i ofereix la llibertat d’escollir quin idioma vol estudiar cada valencià».

Es a dir, la “democràcia” de Lo Rat Penat, una de les institucions inquisidores de la nova Llei de Senyes, consisteix a legislar en contra de la raó i dels postulats científics i de la Universitat. Si jo dic ara que el Sol gira al voltant de la Terra i convertisc aquesta afirmació en llei, com per cert encara creuen més del 25% dels espanyols, això és democràcia. I si dic que la Terra és plana, o que la sang del nostre organisme no es mou, també és democràtic i paradigma de llibertat. Sengles valors al servei de la estupidesa i la desraó.

a5

Tant se val. Per a Lo Rat Penat la llibertat i la democràcia aplicades a la llengua que parlem els valencians consisteix a fer que cada família trie l’idioma valencià en què vol que s’eduquen els seus fills.

Llibertat, per cert, que no serà aplicada per ells mateixos quan, segons diu la Llei de Senyes, ells hagin de decidir quines institucions o associacions s’ajusten o no a la seua normativa secessionista del valencià. Les que no seran castigats i  ho pagaran amb el foc purificador reservat per als infidels de la quintaessencia de la valensiania ben entesa.

La llibertat d’una dualitat lingüística concebuda pel Partit Podrit i els seus esbirros per fer-nos desaparèixer com a poble i, amb nosaltres, també la llengua que parlem i que ells volen fer-nos creure que defensen.

València, a 30 d’abril de 2015.

5 pensaments a “La dualitat inventada d’una llengua al servei de la seua destrucció.

  1. Això és com aquests paios que demanen, perquè són democràtics i van en contra del pensament únic, que als estats units, a l’assignatura de biologia també expliquin la versió bíblica de la creació.

  2. Te’n deixes una, amb tots els respectes.

    Al final hi diu: València, a 30 de maig de 2015.

    A part de dues banderes, dues llengües (…) i dos calendaris diferents 🙂

  3. Espero que perdonéis el comentario en lengua cervantina, que es mi lengua materna. Lo de esta ley es un verdadero cachondeo al que ya nos tienen acostumbrados estos cavernarios castellanistas del PP. Siempre están meneando espantajos para que nos asustemos “del enemigo” que ellos nos dicen. Pues no señor, los enemigos de los valencianos son ellos. Entre el PSOE y el PP, lo primero que hicieron fue hacernos apátridas, nos quitaron nuestro país. Después nos quitaron nuestra identidad, inventándose un himno en el que “ofrecíamos nuevas glorias a España” (eufemismo de vivir arrodillados como los súbditos ante los emperadores?) y haciendo de la imposición (que no del debate) nuestros símbolos representativos. Yo particularmente me siento más cómodo con la Real Senyera, pero por supuesto nunca insultaría ni negaría que la bandera de la Corona de Aragón es tan valenciana como la bandera del Cap i Casal.

    Y aunque no se diga mucho, también nos están quitando nuestra identidad económica. Nuestras comarcas industriales están abandonadas, nos alejan cada vez más nuestro socio comercial primario (Catalunya es el primer cliente y el primer proveedor del País Valencià, y creo que al revés es lo mismo), creando la ilusión de que los negocios del País se expandirán más fácilmente hacia Madrid que hacia Catalunya. El arco mediterráneo no tiene infraestructuras dignas entre dos de los polos económicos más potentes del estado, y esto es debido al miedo a que Castilla quede reducida a una mera comparsa económica, como era antes de los 500 años de expolio que comenzaron con las capitulaciones matrimoniales de Fernando e Isabel, los reyes católicos.

    Salut i Aur Aur Desperta Ferro!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *