La paella mecànica

A ningú li passa desapercebut que el viatge d’Artur Mas a EUA no és un viatge qualsevol.

I això ho sap perfectament el President de la Generalitat, però també el govern espanyol i el seu ministre d’Exteriors. Les mostres d’inquietud, de nerviosisme poc dissimulat, les declaracions desqualificants i també els intents de tota mena de sabotejar un viatge anterior ho fan palés.

I és així perquè la internacionalització del procés sobiranista a Catalunya n’és una peça clau, i un viatge als Estats Units, per les implicacions de tot tipus que s’en puguen derivar, representa sense dubte la baula clau d’aquesta peça.

I ho és per moltes i diferents raons. I una d’elles és l’existència de nombrosos grups ideològics coneguts com tancs de pensament, think tanks en anglès, alguns dels quals acumulen un poder i una influència en les altes esferes de l’Administració nord-americana molt notable.

Comptar amb el seu suport i influència podria fins i tot marcar la diferència entre l’èxit o el fracàs d’aquest procés d’internacionalització. I el mateix Artur Mas sembla tindre-ho molt clar quan va reconèixer que de manera molt discreta ha tingut trobades amb algun/s d’ells, hores abans de pronunciar la conferència ‘Catalonia at the crossroads’ a la Universitat de Columbia.

Mas va dir que tindria “contactes amb gent del món dels think tanks, és a dir gent que crea opinió, amb inversors de finances” a fi de “dissipar dubtes, donar informació i donar la cara, explicar avantatges i virtuts” de Catalunya i el procés.

Però entre tots aquests influents think thanks Artur Mas deu saber que n’hi ha un molt especial i que pot resultar decisiu en la predisposició que el mateix president Obama pot mostrar arribat el moment en què Catalunya faça una crida al món per obtindre el seu reconeixement internacional com un nou estat. Aquest think tank està dirigit per una persona de l’entorn personal d’Obama, una persona molt poderosa per la seua posició i alhora de gran valor per aquest propòsit per la seua ascendència catalana. Aquesta persona té un cognom català, parla català i sembla tindre un pensament favorable cap al procés sobiranista català. El seu nom és Arturo Sarukhán Casamitjana, i és un diplomàtic mexicà nascut el 1964, amic personal de Barack Obama i és des del 2013 un dels màxims responsables d’un dels think-tanks més influents a la Casa Blanca, el Grup Podesta, concretament de la seua divisió de Global Solutions, un projecte que es defineix a si mateix com una  “empresa a la que cal acudir a la recerca d’estratègies intel·ligents, originals i amb informació per entrar en nous mercats, mesurar els riscos polítics i les oportunitats i comunicar-se eficaçment amb audiències internacionals. El nostre pla consisteix a residir a la intersecció del comerç, l’economia, la política i la diplomàcia, i fer-ho utilitzant les tecnologies i les estratègies més recents“. Com es pot veure, un grup de gran influència en sectors clau com els esmentats en aquesta declaració i molt ben posicionat en l’Adminstració Obama.

Abans d’entrar a formar part de Podesta, Arturo S. Casamitjana va ser ambaixador de Mèxic a EUA durant six anys, de 2006 a 2012. Cal dir que per a la Casa Blanca les ambaixades dels seus dos països veïns a nord i a sud, Canadà i Mèxic, són extraordinàriament importants per la intensitat de les relacions de tot tipus que manté amb ells, per exemple pel Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), subscrit entre els tres governs per crear una zona de lliure comerç en la seua regió.

El perquè d’aquest cognom i del seu posicionament respecte al tema de la indepèndencia de Catalunya, ens els donen el seus antecedents familiars. Els seus avis van ser exiliats de la Guerra Civil espanyola i eren militants d’Esquerra Republicana de Catalunya. Van formar part dels 4.000 refugiats que el govern mexicà de Lázaro Cárdenas va acollir a través del Servei d’evacuació de Refugiats Espanyols.

“Sóc mexicà, però estic orgullós de les meves arrels“, va dir Arturo Sarukhán Casamitjana en una entrevista que li va fer el diari AVUI fa un temps. Va dir també que encara recordava el gust de les ensaïmades i de les coques que va tastar a Barcelona quan tenia quatre anys, que va ser la primera volta que va trepitjar terra catalana, la llar dels seus avis materns.

Arturo parla català amb tota naturalitat. “L’avi va ser sempre molt hermètic. Tenia clar que Mèxic era el seu nou país, però va mantenir les arrels i és el responsable que jo, avui, parli i escrigui en català. De la guerra, però, no en volia parlar“, explicava l’Arturo a l’AVUI. Es diu fan del Barça i te una filla a la que ha posat un nom tan català com Laia.

El cosi d’Arturo es Josep Andreu de Montblanc, diputat d’ERC a Madrid, membre d’una nissaga de polítics tarragonins que s’ha estès a l’altra banda de l’Atlàntic gràcies a l’Arturo.

Un besoncle seu, ja mort, va fundar ERC el 1931 i, amb la democràcia, es va passar al PSOE i va ser-ne diputat i senador al Parlament espanyol.

El pare de Josep Andreu, Carles Andreu, va ocupar un escó al Senat per CiU.

Josep i Arturo van fer una excursió junts pel Priorat fa uns anys, en el 2005, on estan les seues arrels. “No podia ser que no conegués el Priorat“, va dir l’Arturo al periòdic.

Josep Andreu va dir a l’AVUI que “a casa dels Casamitjana, a Mèxic, la llengua vehicular és el català“, i remarcava que l’Artur -es resistia a dir-li Arturo- el parlava molt bé.

Costa poc d’entendre que la doble vessant d’Arturo Sarukhán, el seu indiscutible catalanisme i la gran influència que té en les esferes econòmiques i diplomàtiques nord-americanes a través del Grup Podesta, així com la seua relació personal amb el mateix president d’EUA, poden resultar elements de vital importància a l’hora de posicionar al mateix Obama i a l’Administració nordamericana davant d’una declaració d’independència de Catalunya… temps al temps. I així ho deu de saber Artur Mas. Potser en la seua agenda de trobades discretes amb personatges rellevants i influents en la Administració nordamericana Arturo S. Casamitjana ha estat un d’ells.

València, a 9 de abril de 2015.