La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Una important troballa de la muralla islàmica de València fa palesa la desídia de l’ajuntament de Rita Barberà.

No es coneix a Al-Andalus ciutat de murs més perfectes i més bonics.” Aquestes paraules les va escriure el cronista àrab Al-Udri quan va visitar la València islàmica durant el govern d’Abd-al-Aziz, nét d’Almansor.

La muralla defensiva que envoltava Balansiya, la capital de la Taifa de València, era considerada tot un paradigma de l’arquitectura i enginyeria militar d’Al-Andalus.

Desprès de la caiguda del Califat de Còrdova, a principis del segle XI, València es va convertir en la capital d’un regne de taifa experimentant un important creixement urbà. Amb la dominació musulmana s’havia iniciat un nou període urbà en què l’increment de la població va exigir l’ampliació de la ciutat i la construcció d’un nou perímetre defensiu. Les muralles àrabs la ciutat, de robusta construcció i en què s’obrien 7 portes principals, van ser aixecades pel principal dels reis d’aquella taifa valenciana, Abd al-Aziz ibn Abi Amir, que va començar a regnar a la ciutat de València l’any 1021.

Aquesta muralla estava construïda amb tàpia de formigó amb farciment de pedres de mida, i tenia torres de planta semicircular fetes amb maçoneria regular molt sòlides i massisses fins a l’últim pis, on s’obria una estança voltada per facilitar la defensa. La seua amplada mitjana era de 2,25 metres.

Abd al-Aziz va viure fins a l’any 1061, i en el seu llarg regnat València va gaudir el període de major esplendor musulmà. La seua realització més importants va ser precisament la construcció d’aquesta muralla que van transformar València en la plaça més forta de tot al-Andalus. La forta solidesa del recinte emmurallat va permetre als moros valencians resistir el dur setge que van ser objecte per part del Cid i posteriorment el de Jaume I. Les muralles van continuar prestant servei a la ciutat durant segle i mig desprès de l’entrada del rei a la ciutat de València.

A hores d’ara són diversos els restes visibles que queden d’aquell magnífic recinte emmurallat. Torres, fosses, llenços de muralla, i ara també el que sembla ser una de les seues portes principals.

Tot i estar emparats amb el màxim grau de protecció patrimonial (BIC = Bé d’Interès Cultural), el govern municipal de Rita Barberà ha actuat deliberadament, pel que es pot endevinar per les seues actuacions, amb la major de les desídies per assegurar que aquestes restes es deterioren i acaben per esfondrar-se i desaparèixer.

Mentre altres ciutats de l’antic Al-Andalús, com Granada o Còrdova, gaudeixen, mimen i conserven amb orgull joies arquitectòniques com La Alhambra o La Mesquita, el govern municipal actual de Rita Barberà intenta esborrar de la història de la ciutat tota resta i record de l’època musulmana, potser per intentar ressaltar molt més la seua condició de ciutat catòlica i cristiana. Tot allò que faci olor a boat catòlic, a tradició i història cristiana de la ciutat, és conservat, protegit i exalçat fins a la sacietat. Pel contrari, tot allò que represente testimoni arquitectònic, urbanístic, cultural o històric d’una altra època diferent, com ara la València romana, la València capital de la II República i la mateixa València musulmana, és sistemàticament silenciat, invisibilitzat, censurat podríem dir, en un intent com he dit adés deliberat que el pas del temps deteriore i esborre del mapa i del record físic de la ciutat aquests períodes de la història de la ciutat que la inquisició municipal del Partit Popular deu considerar poc digna o desmereixedora de la història predominantment catòlica i cristiana de la ciutat, tal com la consideren ells.

Fa tan sols unes setmanes, arran d’una reclamació que fa dos anys va realitzar el Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural de València, a la qual es va sumar enguany el Síndic de Greuges valencià, en què s’instava a l’Ajuntament i a la Conselleria de Cultura a mamprendre una sèrie d’actuacions per mantindre en bon estat una torre i el llenç de la muralla àrab que formen part d’un edifici que amenaçava ruïna al barri d’el Carme, l’ajuntament es va veure obligat a realitzar la neteja d’un solar i l’enderroc del edifici en estat ruïnós. Doncs bé, allà van eixir a la llum les restes d’una de les portes més importants (Bal-al-Hanax, la porta de la colebra) i d’una torrassa de la muralla musulmana.

La troballa sembla confirmar la hipòtesi del metge i historiador valencià, José Rodrigo de Pertegás, qui en 1925 va acabar un treball anomenat «La moreria de València», en què assegurava que la porta de Bab al-Hanax, coneguda com de la Moreria i que unia aquest recinte interior amb els carrers que en el «Repartiment» van correspondre als cavallers de Terol, es trobava a l’interior del número cinc del carrer Salines. Gràcies a la insistència del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural i posteriorment del Sindic de Greuges, s’ha pogut traure a la llum la famosa porta, que portava segles oculta a l’interior de l’habitatge.

Les fotografies que adjunte en aquest apunt donen una idea de l’estat d’extrem deteriorament i abandonament actual de les torres i llenços de la muralla musulmana ja mil·lenària que va constituir en el seu moment una fita de perfecció i bellesa arreu d’Al-Andalus.

Un estat de conservació directament proporcional a la política de proselitisme religiós i de barbàrie cultural, incívica i arbitrària de l’equip de govern de Rita Barberà.

València, a 25 de març de 2015.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent